El passat dimecres 21 de febrer em regalo un dia de festa per a agafar amb tranquil·litat dos actes a Tarragona, una ciutat que estimo perquè està impregnada de moltes emocions inoblidables, i set anys d'estudis i altres coses.
I el regal ja comença amb el viatge, amb tren (tot i que l'empresa ferroviària no ens tracti amb massa estima, amb aquests vagons tan durs típics de rodalies, i no gaire aptes per a trajectes més llargs), cosa que comporta un deixar-me portar, gronxar, pensar, llegir, o simplement badar. I aquest cop, conversa amb l'amiga i companya multidisciplinar Marta Escolà, a qui li dec aquestes fotografies tan maques i que col·labora al programa Tràfic d'Abstraccions de Tarragona Ràdio, del qual
ja he parlat.
Després del programa, rambla amunt seguint un trajecte que he fet multitud de vegades, fins a la llibreria de la Rambla, on a la porta ja m'esperen uns quants amics: la Mar i el Romà, el Xulio, l'Alfons Cama, la Conxita Jiménez, la Rat Cebrian... i Francesc Valls-Calçada que m'acompanya a la presentació del llibre.
Parlem sobre el viatge petit i quotidià que representa
La vida darrere de l'aparador (
Onada Edicions), sobre la humanitat que he descobert entre els personatges involuntaris que hi apareixen, sobre el món del petit comerç que sembla abocar-se amb perill a l'extinció.
Em pregunten per l'objectiu d'aquesta mena d'experiment literari, i confesso que no era tan ambiciós, que normalment no em marco objectius, i que simplement em deixo seduir per un repte, per un estímul, del qual vaig estirant i que gairebé sempre, encara que no vulgui, em porta a parlar d'uns mateixos temes o personatges, sovint secundaris i humils.
Abans d'arribar a la llibreria he fotografiat alguns comerços tancats, bastants, com també passa a Tortosa, i temo que a altres ciutats. Un món que canvia, és ben cert, però intento desdramatitzar i recordo que el món ho ha fet sempre, això de canviar. No sé si podem fer res per evitar-ho, no sé si ni tan sols és bo, però els escriptors, encara que sense voler, deixarem constància de les petites coses perquè no caiguin a l'oblit.
.
I també la mirada en blanc i negre de l'amic Xulio Ricardo Trigo en aquest
enllaç