Contes per Nadal a la Cadena SER

Dotze anys seguits llegint un conte per Nadal a la Cadena SER de Tortosa.

Els anys anteriors sempre he escollit un conte de Gianni Rodari: el 2014 vaig llegir La guerra de les campanes, el 2015, Un diumenge al matí, el 2016, Fris, fras, frus, el 2017, El país amb el des al davant. el 2018 El mag dels estels, el 2019, El paleta de Valtellina. el 2020, La paraula plorar, el 2021, El planeta de la veritat, el 2022,  El cel, el 2023, La planta Paolino, i el 2024, El timbre dels lladres.

Aquest Nadal passat he volgut iniciar una nova etapa, convidant a llegir amb mi una persona molt especial. Es tracta d'una noia de tretze anys, que vaig conèixer ja fa uns quants sant jordis, que estava interessada en la poesia. Hem seguit en contacte i he fet una versió del conte La tempesta, inclòs al recull A mig camí de la incertesa, per a llegir-lo a dos veus. El podeu escoltar en aquest enllaç. 

Entrevista a la Veu del País Valencià, amb Santi Borrell

Entrevista completa amb Santi Borrell a La Veu del País Valencià. Parlem dels llibres A voltes, un planeta, L'espectacle de la vida, Sota la pell hi ha carn encara, A mig camí de la incertesa, Hi entra de puntetes la llum. Contes, dietaris, poesia.. nanocontes. Parlem del fet literari, de país, de paternitat, d'activisme cultural...

Entrevista amb molt de treball al darrere i, sobretot, estima. M'ho prenc com una carícia de la vida.

Les fotos me les va fer mon fill

A mig camí de la incertesa, a Nitandbooks

 

Comentari sobre A mig camí de la incertesa, a l'instagram de Nitandbooks:

Ja fa temps que Tibau viu a Tortosa i la seva relació amb l’Ebre és sempre present a la seva obra, com també es pot observar a A mig camí de la incertesa, en els passejos de l’Artemi a prop del riu, al conte ‘Eternitat aparent’. El seu idil·li amb la demarcació és recíproc, ja que el 2013 el van guardonar amb el Mèrit de les Lletres Ebrenques.

Però el seu vincle literari sembla no esgotar-se mai: Tibau també dirigeix el club de lectura de la Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa), és l’organitzador de les Jornades literàries de Cornudella de Montsant des de l’any 2008 i, des de 2010, també és guionista i presentador del programa de televisió homònim del seu bloc, que s’emet al Canal 21 de les Terres de l’Ebre.

Els seus contes, escrits amb una ploma àgil i fresca, els han definit  característics «per l’originalitat, la fina ironia i un ús intel·ligent del llenguatge». En el darrer recull, A mig camí de la incertesa ho veiem clarament ja des del títol dels relats. Històries que se centren en les emocions, aquelles que sorgeixen en les accions del dia a dia, sobretot, en aquelles petites coses que finalment són les que construeixen la grandesa de la vida. Com els desitjos incomplets a ‘Més val que no surti’ o fent un resum professional ràpid a ‘De genolls’; observar somrient al gos a ‘Un matí de novembre’ o viure una jornada d’escola des de la visió d’una professora a ‘Rama trencada’; descobrir delicadament que els fills es fan grans a ‘Tempesta’ o un moment a la visita del metge a ‘Un secret subtil’. Contes en els quals, amb la seva agilitat literària i amb una literatura plena de dolçor, molts ens hi podem sentir reflectits.

No tremolar (A mig camí de la incertesa)

Em fa goig que el company de lletres Emili Bayo hagi penjat al seu blog un microconte i un nanoconte del recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020), aquell llibre que va tenir l'infortuni de néixer tot just abans del confinament.

Em crida l'atenció que l'Emili hagi escollit el conte No tremolar, possiblement un dels més durs del miler llarg que he escrit; entre altres contes, perquè és un relat del que s'han fet dos estimades versions, recitades i ballades, en veu d'Ernest Redó i Obscens, i moviment deMarta Viladrich:

A mig camí de la incertesa, segons Ra_lic

 Sempre em fa il·lusió saber quina mena de reaccions provoquen el meus llibres o relats, i comprovar que algunes de les coses que has sentit o pensat en escriure-les han arribat a algun destí. I em fa especial gràcia si passa amb un llibre com A mig camí de la incertesa que, pobret, es va presentar per primer cop pocs dies abans del confinament de 2020.

Agraït per tant a un dels meus lectors fidels, Ra_lic, que penja un comentari a instagram.

No tremolar, segons Marta Viladrich; un relat ballat

 Ja fa una colla d'anys, gaudint d'algun dels espectacles de Valer Gisbert, vaig descobrir Marta Viladrich. 

Des del primer segons vaig caure seduït, magnetitzat, enamorat, per la seva forma de moure's dalt de l'escenari, per l'energia que em transmetia. El pas dels anys, i les diverses ocasions en què l'he vist interpretar la dansa, no ha fet altra cosa que confirmar aquella primera impressió. 

I a mi, que m'agrada jugar, interactuar amb diverses disciplines i gent, li vaig proposar fa unes setmanes el meu desig de col·laborar junts, que aquest era un regal que volia fer-me, amb la seva imprescindible participació. Per fer-ho fàcil, i al seu ritme, li vaig enviar diversos àudios amb lectures dels meus relats, i ara ja podeu gaudir del resultat. 

Entre tots els relats, va escollir "No tremolar",  inclòs al recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020). No m'estranya, perquè crec que és un dels que té més força, del miler que n'he escrit. No és casual que Ernest Redó i el grup Obscens en fessin una versió amb banda sonora de rock.

Espero que us agradi aquest vídeo, que per a mi esdevé joia i que, qui sap, tant de bo tingui continuïtat.

 

"No tremolar" amb veu de rock

Fa molt de temps que em dedico a la tasca al plaer de col·leccionar amics de lletres, sobretot de les Terres de l'Ebre. Quan en descobreixo un m'hi poso en contacte, faig difusió dels seus llibres, provoco i accepto complicitats, faig xarxa, jugo, m'enriqueixo... 

L'any 2010 vaig captar que un tortosí que desconeixia, un tal Ernest Redó, havia publicat la novel·la Per si obres la porta. M'hi poso en contacte, i establim una tèbia relació, perquè ell vivia a Girona. Les xarxes faciliten el contacte, però no hi ha res com la proximitat. Tot i això, intuïa algú interessant al darrere. Un dia que ell estava de visita a la família, vam coincidir a Tortosa; ens il·lusionà el trencament de la virtualitat.

Pocs anys després, em comunicà que tornava a viure i a treballar a Tortosa.

A partir d'aquell moment, el feeling que intuïa al principi s'ha vist superat per la realitat. I estem teixint una bona amistat, amb fruits tan saborosos com un inoblidable cafè, o una llarga corrua de complicitats culturals, educatives, activistes...

Fa pocs dies, no ha dubtat un segon en acceptar un repte, i el resultat és la magnífica lectura que fa del conte "No tremolar", inclòs al recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020). Potser és un dels meus relats més contundents, i li escau el so de rock de la seva banda Obscens, que podeu veure gràcies, un cop més, per Rafael Ricote.

Complicitats com la d'Ernest són motor creatiu, gasolina, espurna, velocitat, força, i amb una font d'energia inesgotable.

Ah! I el que xalem!

La tempesa

 Lectura del meu relat La tempesta, del recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020).

A mig camí de la incertesa, al Club de Lectura de L'Aldea

 Divendres passat, 25 de febrer, vaig acudir al Club de Lectura de L'Aldea, que condueix l'amiga Pilar Cabrera, per a comentar A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020).

Els Clubs de lectura són una llepolia per a mi, una de les meves activitats preferides, perquè no cal intentar convèncer ningú que llegeixi el llibre i, en canvi, rebràs diversitat de comentaris, sensacions i emocions que els teus textos han general. I si en general són una llepolia, en aquest cas em fa especial il·lusió per molts motius: és la primera activitat literària que faig a L'Aldea, i amb un llibre que, pobret, va patir el confinament, després de presentar-se el 5 de març de 2020, per la qual cosa no l'he pogut compartir com m'hauria agradat. 

Pilar, sempre molt atenta i afectuosa, després de regalar-me una de les seves abraçades, em té preparat un senzill i delicat obsequi a la taula des d'on parlarem: tres caragols que representen la meva família. Tots tres en fila, seguint un camí incert, són una bona imatge per a acompanyar aquests relats a mig camí de la incertesa. 

La tertúlia és molt enriquidora, de les més llargues que recordo, i passen sense adonar-nos-en més de dues hores. Em sento feliç perquè capto que el llibre ha agradat, que les emocions han fet diana, i comentem molts dels contes. resumeixo la meva trajectòria literària, els dubtes inicials, el camí que m'ha portat de la ficció basada en fets quotidians, a narrar els fets quotidians de forma literària als meus dietaris, perquè he fet que m'acompanyi L'espectacle de la vida. Realitat i ficció es difuminen en tots dos llibres, i són dos monedes de la mateixa cara.

Hem començat a les quatre de la tarda a ple sol i amb una calor poc usual al mes de febrer; i acabem quan la llum comença a fer-se tèbia i delicada.

Al final, em regalen productes de la terra: arròs i licor d'arròs. Potser, sense pretendre-ho, un simbolitza els meus textos on explico la realitat, i l'altre, els que hi afegeixo ficció.

Reservarem el licor per a un dia de festa, i recordaré la llum suau que va caure una tarda a L'Aldea.

A mig camí de la incertesa, a L'Aldea

 El proper 25 de febrer, a les 4 de la tarda, al Club de lectura de la Biblioteca Torres de L'Aldea, amb el recull A mig camí de la incertesa. 

Quin regal poder comentar els meus relats de l'últim recull publicat amb gent que se'ls ha llegit, veure les seves reaccions, comprovar si les imatges i les emocions que vas sentir en escriure'ls han arribat al seu destí, o n'han provocat d'altres, amb tota seguretat. ja us ho explicaré.

L'Univers, de Valer Gisbert

 

El passat divendres, 12 de novembre, sorpresa a La 2 de Viladrich. Valer Gisbert Berbis , Alba Figueroa, Maria Cinta Villamon i Meritxell Sabaté, per la Nit del Dia les Lllibreries fan una representació amb el títol Univers, plena d'enginy, complicitat, juganera, reflexiva.... i enmig, una història que em sona i que tardo en identificar com un dels relats de A migcamí de la incertesa. 

Moltes gràcies, heu estat genials com sempre.

Podeu veure la notícia de l'acte de canal 21 Ebre.

Amistat i llibres: Àngel Martí i Jesús M. Tibau

 4t vídeo d'aquesta sèrie de converses amb el lema Amistat i llibres, aquest cop entre Àngel Martí i Jesús M. Tibau.

Parlem dels nostres nous llibres, Pells de sorra i escates, i A mig camí de la incertesa, d'activitats i inquietuds compartides, etc. Àngel és una persona activa, sobretot a L'Ametlla de Mar, membre de l'Ateneu Calero, i participant habitual dels diLLUMs d'arts al Forn. Comentem el llibre col·lectiu Llums del delta, amb ànim de recollir fons per a salvar el Delta, el seu recull de paraules Lo parlar calero, i moltes coses més que ens uneixen i compartim per a les que necessitaríem unes quantes hores més.

Amistat i llibres: Fàtima Beltrán i Jesús M. Tibau

 Fa uns dies vaig dur a terme una conversa a distància amb l'amic i escriptor Ernest Redó. 

Per una altra part, fa unes setmanes, amb l'amiga i escriptora Fàtima Beltrán, vam fracassar en l'intent de gravar una conversa via instagram, però com que vam xalar fent-la, i som tossuts, finalment ahir la vam poder dur a bon terme en el mateix format que amb Ernest Redó.

Tot plegat, vist que el resultat són converses disteses sobre llibres entre amics, durant les quals ens ho passem força bé, crec que és un bon format per a transmetre la nostra passió per la literatura. 

Per tant, segur que n'arribaran més, que aniré enllaçant a la llista de reproducció AMISTAT I LLIBRES del meu compte a youtube.

Avui us deixo amb la conversa amb Fàtima Beltrán en què parlem de Canción bajo el agua i A mig camí de la incertesa.

Dos llibres, dos amics; conversa literària i vital

 Aprenent a fer ús de les teconologies, i intentant treure profit de la situació que vivim, i que ja no cal esmentar, ahir vaig mantenir una conversa via vídeo conferència amb l'amic, escriptor, músic i mestre, Ernest Redó.

La idea inicial era parlar dels nostres dos llibres publicats l'any passat, el meu recull de contes A mig camí de la incertesa, que tot just vaig arribar a presentar una vegada, i el seu recull Continuem?, que ja no va tenir aquesta oportunitat.

Si tot va bé, Ernest podrà presentar-lo a Tortosa el proper 1 de maig.

Però aquesta idea inicial era només un punt de partida, una excusa. Ernest i jo ens ho passem molt bé sempre que fem petar la xerrada, sovint amb la literatura com a decorat de fons, i em venia de gust compartir aquest bon rotllo amb tothom, demostrar que la literatura és emoció, i que pots xalar molt compartint-la.

Us deixo el vídeo sencer, sense tallar els dubtes i dificultats inicials, natural, tal com raja, com la vida.

Contes sobre les petites coses: A mig camí de la incertesa, al Diari de tarragona

 Moltes gràcies a Ana Rivera Magaña  pel seu article d'ahir al Diari de Tarragona sobre A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions), el meu recull de contes que va sortir fa un any i que tot just vaig poder arribar a presentar un cop. 

Gràcies per mantenir-lo viu.

Es pot llegir en aquest enllaç.

A mig camí de la incertesa, a Bibliones

 

Al programa Biblioones de Ràdio Tortosa, conduït per la directora de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, Irene Prades, parlant del meu recull de relats A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions).

A la Biblioteca vaig fer la primera i única presentació del llibre el 5 de març de 2020, pocs dies abans de tot plegat.

Gràcies per aquesta oportunitat de donar una mica de vida a aquest llibre, tan ple d'incerteses entre la incertesa.

Ho podeu escoltar al podcast d'aquest enllaç, a partir del minut 6.50

Baltasar Casanova llegeix A mig camí de la incertesa

 L'escriptor, mestre i amic, Baltasar Casanova, llegeix un breu i emotiu conte del recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions). Home ferm en conviccions i amistat.

Té altres llibres meus damunt la taula, mostra d'amistat i fidelitat. Gràcies.

Emigdi Subirats llegeix A mig camí de la incertesa

 L'escriptor i amic, Emigdi Subirats, llegeix el conte Víctimes, del recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions).

Es tracta d'un relat inspirat en una conversa amb l'amic Xavier Aragó, ambientat en la Guerra Incivil, i els silencis que van vindre després.

A mig camí de la incertesa, fragment seleccionat

 Avui, Mario Aguilera ha penjat a twitter un fragment del meu recull de contes A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020). Moltes gràcies.

M'agrada descobrir quins fragments arriben a cada lector. És un misteri impossible de desxifrar, que connecta un instant de solitud de l'autor, amarat de les seves emocions i experiències, amb un altre del lector.

A més, aquest microconte, també parla d'un fugisser instant de solitud.

L'atzar ha fet que en dos dies, dos lectors hagin penjat fragments de dos llibres meus. Regals de Reis que arriben enmig de la neu.

Comentari A mig camí de la incertesa

 Trobo a instagram un nou comentari sobre el meu llibre A mig camí de la incertesa, aquest cop a càrrec de rosergcotoescriptora.

Moltes gràcies