Mostrando entradas con la etiqueta Punk. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Punk. Mostrar todas las entradas

jueves, 14 de junio de 2012

THE QUATERMASS - "The Quatermass" (2008)

No atur de rebre correus de gent demanant si Illa Sonora és un blog difunt, que perquè he deixat d'actualitzar, que ja no m'ho curr tant, etc. No, amics, no! Agraeixo la vostra preocupació, però bàsicament el que m'afecta és un problema de temps: estic tan ocupat que de cada vegada em costa més trobar un bon moment per actualitzar el blog, però no passeu pena, que encara queda molta bona música de la que gaudir. Per això, és un bon moment per parlar de The Quatermass, una banda de trajectòria irregular però que s'encarregà de demostrar que a la Part Forana es pot fer ROCK en majúscules. Ho van fer amb un únic disc homònim, tan excepcional com sorprenent: des de Lloseta, Tomeu (veu, guitarra), Xisco (guitarra), Keni (baix) i Mikel (bateria) reivindiquen al llarg d'onze cançons a noms tan significatius com els dels Hellacopters, New Bomb Turks, Turbonegro, Gluecifer, The Adolescents o Youth Brigade. Potser no siguin la banda més original que escoltaràs a la teva punyetera vida però a "The Quatermass" hi pots trobar un bon grapat d'himnes que et demanen ser escoltats al màxim volum possible!


The Quatermass - "The Quatermass" (2008)

sábado, 17 de marzo de 2012

CANNÍBALES - "Live Canníbales" (1998-1999)

No calen fer massa presentacions a l'hora de parlar dels Canníbales, banda mítica on n'hi hagi i que, a la seva manera, van recollir el testimoni dels Cerebros Exprimidos per fer de Mallorca un petit paradís del Punk i del Hardcore. Fa un bon grapat de mesos varem rescatar la seva discografia (aquí la tens) i ara l'acabem d'arredonir amb uns bootlegs interesantíssims.

Són dues gravacions en rigurós directe que, si bé no tenen una gran qualitat de so - obvi - ho compensen amb una atmòsfera que et transporta en el temps cap a finals dels 90's. La primera data de l'any '98, i està feta a l'antiga sala Yumping de Palma; un total de setze cançons amb un bon grapat de clàssics de la primera època dels Canníbales. L'altre és un concert de l'any 1999 a la sala Kancela (Eivissa), on el setlist s'allarga fins la vintena de cançons, amb homenatges a David Bowie, Kiss i els Dead Boys en forma de versió. Gaudiu d'aquestes joietes; deixen amb ganes de més! 

PD: Material aportat per Ginès: gràcies mil!!! 


Canníbales - "Live Canníbales" (1998-1999)

domingo, 11 de marzo de 2012

DOCTOR MARTIN CLAVO - "Directo Casino Royale" (2002)

Els seguidors de Doctor Martín Clavo esteu d'enhorabona: aquí teniu el seu primer concert amb en Ginès Fernández a la bateria, a l'any 2002. Aleshores, s'incorporava a la banda en substitució de Malvís Martín (posteriorment a Haddock's Orphans), iniciant-se així una associació musical amb herr döktor que s'ha perllongat fins a dia d'avui.

"El concert fou a l'antiga Casino Royale", m'explica en Ginès. "En Malvís va tocar els cinc primers temes i jo m'hi vaig afegir a partir de "Insolación", la primera cançó que vaig tocar amb ells. Mentre jo anava tocant, en Malvís anava fent els efectes de so que es poden sentir a la gravació". Aquest nou bootleg de Doctor Martín Clavo inclou versions primitives de bona part de les cançons aparegudes a "Mente de Perro" (2004), així com algunes rareses inèdites: "Hi ha una cançó en anglès, "Farfisa dos", que era com una improvisació. I també una cançó instrumental, abans de ficar-li les lletres i transformar-la en "Tu motor chamuscado". D'aquest directe es van arribar a editar unes poques còpies per vendre... Tota una raresa, o no?


Doctor Martín Clavo - "Directo Casino Royale" (2002)

martes, 31 de enero de 2012

OI! THE ARRASE - "Discografía (1996-2002)"

L'any '96, Palma - o Palma de Mallorca, com dirien alguns - veuria néixer a la que, amb el temps, s'ha convertit en la banda d'Oi! més emblemàtica de l'illa: Oi! The Arrase. Hereus del so - i les idees, també - de The Oppressed, els Cockney Rejects i molt especialment dels Angelic Upstars, al capdavant hi estava Víctor Bisonte (veu), un capità tan carismàtic com controverit que liderà, amb fortuna, una formació que completaven Martí (guitarra; posteriorment a Frontkick) i els dos Víctors de Bad Taste, al baix i la bateria respectivament, un dels quals - el baixista - seria substituit per Checa.

Musicalment no van ser uns grans innovadors, però la veritat és que tenien tot allò que ha de tenir una banda d'Oi!: actitud desbordant, lletres combatives, estètica skinhead i un grapat d'himnes camorreros llençats amb la mateixa ràbia que un còctel molotov. La maqueta autoeditada "Punks y Skins" (1997) marca l'inici d'una breu però intensa trajectòria discogràfica completada per "Anarkoi!" (1998), un disc del que record haver llegit bones crítiques fins i tot a revistes heavys com Kerrang! o Heavy Rock.

Aquest doble CD inclou "Punks y Skins" i "Anarkoi", a més d'una sèrie de temes inèdits i demés rareses. El grup es va desfer l'any 2002 i va donar pas als berlinesos Frontkick, amb un altre rollo bastant allunyat a l'Oi!. No obstant, Oi! The Arrase es van refer l'any 2009; així que, mentre esperam un nou disc, què millor que entonar la seva gran versió dels Twisted Sister i redescobrir el seu llegat musical... Somos de Mallorca, vivimos en medio del mar!

DESCÀRREGA

 Oi! The Arrase - "Discografía (1996-2002)"

miércoles, 18 de enero de 2012

MAIN LINE 10 - "Today is Tomorrow" (2011)

Tampoc és que estem visquent una nova època daurada del Hardcore Melòdic, però encara queden bandes amb esperit i força suficients com per seguir reivindicant el llegat de NOFX, Rufio, Satanic Surfers o Beldevere. És el cas de Main Line 10, una banda formada per Adrian Jiménez (guitarra, veu), Barto Reig (guitarra, veu), Carlos Javaloyas (baix, veu) i Daniel Amengual (bateria).

Si no record malament, duen tocant des del 2005 aproximadament; després d'un grapat d'anys centrats especialment en els directes, fou 2011 que deixem enrere quan van presentar el seu primer disc, "Today is Tomorrow", posat en lliure descàrrega pel propi grup. El formen 11 cançons - una de les quals és una impagable versió del "Wonderwall" d'Oasis - que ben segur gaudiran tots els amants d'aquest tipus de Hardcore, tot i que ells mateixos prefereixen etiquetar-se com Melodic Happy-Freakcore.

Just ara mateix pegava una ullada pel Facebook de la banda i m'ha sorprès veure que formen part de l'escuderia del segell japonès Bells On Records... Per què després diguin que no passa res interessant a la música mallorquina!

DESCÀRREGA

Main Line 10 - "Today is Tomorrow" (2011)

sábado, 24 de diciembre de 2011

KALASHNIKOV - "12 temas EP" (2002) - EP


No fa molt que en Toni Maltraste (Bad Taste, Disease, Holocausto Pomada... i actualment a Barbarie) afirmava, via xarxes socials, que aquest únic EP de Kalashnikov era la major joia del Punk/Hardcore que s'havia publicat a Mallorca. Afirmació arriscada, i més sabent que a l'illa van sortir un bon grapat de discs acollonants. No obstant, si haguessim de fer una classificació dels llençaments amb més mala baba, aquest "12 temas EP" (2002) ocuparia un lloc d'honor. 

No van durar massa temps, però pel que veig Kalashnikov han deixat bon record. Morro (veu), Popi (guitarra), Xema (baix), Tòfol (bateria) eren una formació molt jove, amb una habilitat musical aleshores bastant precària però amb una mala òstia tan gran que, com a mínim, és impactant. Ràbia en estat pur i, en aquest cas, concentrada en 12 cançons enregistrades pel propi Maltraste amb un rudimentari 3 pistes el juny del 2002. La producció, tosca i primitiva, en aquest cas no fa més que reforçar el violentíssim discurs de Kalashnikov. Vaja, em costaria imaginar-me un grup d'aquestes característiques amb un so pulcre, cuidat i sobreproduït.

Destacar, encara que soni reiteratiu, l'intensitat d'aquesta gravació i l'odi visceral que desprèn a cada tema; les lletres, senzilles i molt bàsiques, són essencialment històries de violència i nihilisme. Basta agafar com a exemple "25D", on Kalashnikov modifiquen la típica nadala de "Vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum" per oferir-nos un relat breu i sòrdid d'uns pastors encaputxats i armats que liquiden a "un minyonet ros i blanquet".

El disc va aparèixer editat en format vinil l'any 2004 i, segons es diu, s'en van fer poquetes còpies (500 còpies, em corregeixen per aqui) . Millor disc de Punk/Hardcore editat a Mallorca? No ho sé. Ara, disc de culte... ja ho crec que si.


 Kalashnikov - "12 temas EP" (2002) - EP

domingo, 18 de diciembre de 2011

GUADAÑA - Discografia (1994-2004)

En Pedro Barrera - un grande - em demanava l'altre dia amem si podia penjar material de Guadaña; així doncs, avui recuperam la discografia d'aquesta llegendària formació de Punk/Hardcore illenc, aprofitant a més que d'aqui molt poquet treuran el seu nou disc, "Tambores de guerra".

Un cop, un company em va dir que de Guadaña es podria escriure un llibre, i no li falta raó: actius des dels primers anys 90's, aquest quartet va ser, al llarg d'un bon grapat d'anys, una de les bandes de referència a Mallorca, suficientment significativa com per influenciar a grups mallorquins posteriors com Estierkol o Roña. Després d'un període d'incertesa, la banda tornà a la càrrega amb dos nous membres: Randy, baixista de Men, i Buskets, veu de Roña. Ara només ens queda esperar a que "Tambores de guerra" faci justícia al seu estatus de llegenda.


Guadaña - "Maketa" (1994)

Guadaña - "El barco" (1999)

Guadaña - "Camelo" (2003) - Reeditat el 2006

Guadaña - "La isla de la calma" (2004)


miércoles, 14 de diciembre de 2011

DOCTOR MARTÍN CLAVO - "RPM" (2004)

I mentre esperam impacients el nou disc de Doctor Martín Clavo, "Explosión en el laboratorio"... Què tal si rescatem un altre dels seus directes? Aquest cop tenim el plaer de presentar-vos el concert que van donar l'any 2004 al efímer programa d'IB3, "RPM". Aleshores formàven el grup Omi Zida (baix, cors), Alberto (guitarra, cors; abans a La Gran Orquesta Republicana i avui amb els grans Petröleo), Ginès (bateria; també a NeoTokyo) i, com no, al capdavant, David (veu i guitarra).

En Jaume em va passar aquestes cançons (gràcies!), un servidor els hi ha pegat una rentada de cara amb una masterització força casolana i, finalment, en Ginès ha posat aquesta il·lustració tan xula a mode de portada improvisada. Gens malament, no? Aquest directe és genial, perquè recull catorze cançons boníssimes que podem trobar als discs "Mente de Perro" (2004) i "El dia en que salvamos la tierra" (2007). Clàssic darrera clàssic, vaja: "El circo de Satán", "El fin del mundo", "El virus del pollo", "Me siento mejor, gracias", "Finde", "Las pasiones de Juanlu"... Absolutament genial. Segur que farà més lleugera l'espera mentre esperam l'imminent publicació de "Explosión en el laboratorio".


Descarrega't també...
- Doctor Martín Clavo - Discografia (2004-2011)
- Doctor Martín Clavo - "En alas del naufragio" (1999, single)
- Doctor Martín Clavo - "En Cara B" (19-06-2011, directe)

Doctor Martín Clavo - "RPM" (2004)

jueves, 17 de noviembre de 2011

DR. DOOM - "La ley de Murphy" (2004)

Aprofitant que els companys de MallorcaPunk han rescatat aquest disc, des d'aqui farem el mateix; tot sigui per reivindicar el llegat de Dr. Doom, una boníssima banda de Punk sorgida a principis de la passada dècada i que va editar un únic disc, "La ley de Murphy" (2004). La banda estava encapçalada per l'ex-vocalista dels Canníbales, Rafa Murillo, acompanyat per la formació de Doctor Martín Clavo de l'època del "Comida para gusanos": David (guitarra), Omi (baix) i Gato (bateria). Cal destacar que actualment Rafa i Gato formen part dels grandíssims Aspirina Infantil.

"La ley de Murphy" és un bon disc de Punk en el qual, l'influència d'altres estils com el Hardcore, el Surf o el Garage, li acaben de donar un toc de varietat i ganxo. Al seu moment es van fer molt poques tirades, així que podriem qualificar-ho de... disc de culte? Jutja-ho tu mateix. Com a bonus track, he inclós una versió del "Irresponsable" que gravaren per al tribut dels Cerebros Exprimidos. Una banda a reivindicar, no trobau?


Dr. Doom - "La ley de Murphy" (2004)

sábado, 5 de noviembre de 2011

CEREBROS EXPRIMIDOS - "...Más Cerebros!" (2011)

Quan rescatarem la discografia dels Cerebros Exprimidos, a gener d'aquest 2011 - no ha plogut ni res! - vaig anunciar que, a futures actualitzacions, recuperariem el material dispers del quartet... I per material dispers hem d'entendre EP's, singles, recopilatoris, tributs, splits o cançons en directe. Més val tard que mai, no? Per tant, aquest "...Más cerebros" no és més que una compilació 100% cassolana, on podeu escoltar les cançons més desconegudes del quartet palmesà; de fet, cap d'elles apareix a "Complete Recordings" (1993), àlbum on es reuneix la que, fins aleshores, era la discografia dels Cerebros Exprimidos. Dit això, vull donar les gràcies a en Biel i també a en Pinxo de MallorcaNochentas per haver-me passat algunes cançons que no trobava, així com en Celestí, per haver-me donat bones indicacions (tu ja saps quines!). 

Per tant, què us sembla descobrir - o redescobrir - cançons com "Gritos en la noche" ("The Munster Dance Hall favorites Vol. II", 1989) o la versió primitiva del "Arrepiéntete" ("Blood & R'N'R", 1990)? O les perles que trobem als splits amb els Pleassure Fuckers o els Wipe Out Skaters? És a aquest darrer on els mallorquins s'atreveixen amb el clàssic "Chinese Rocks", original dels Heartbreakers de Johnny Thunders i posteriorment popularitzada pels Ramones. A aquesta compilació també podem gaudir íntegrament del cercadíssim "Kill The Pope" (1992), un doble EP de 7 cançons, on fan un homenatge a Redkross ("Linda Blair", "Annette's got the hits") i a The Who ("I can see for miles"); o el curiós EP "Fuck War" (1997), amb aquella boníssima portada-paròdia de Manowar. No oblidem tampoc la participació a altres recopilatoris (tan increible com sorprenent la versió del "Good morning, good morning" dels Beatles) o l'aparició a tributs de llegendes del Hardcore com The Germs o Minor Threat. Que aquesta gent s'atrevia amb tot, fins i tot amb el "Bienvenidos" de Miguel Ríos, utilitzada com a sintonia a la desapareguda Radioactivitat.

Però una part important d'aquestes rareses la forma la part final del disc, que bàsicament són cançons en directe oferides pels Cerebros Exprimidos als seus shows de Barcelona (1989) i Bilbao (1990). Del concert a la Ciutat Contal recuperem 10 cançons on, apart de poder escoltar clàssics de la seva primera època, hi trobem boníssimes versions de Slaughter & The Dogs, New York Dolls o Iggy Pop & The Stooges, entre d'altres... Si fins i tot fan el clàssic "Fight for your right" dels Beastie Boys! Del show de Bilbao (4 temes), cal destacar més versions, com les que fan de Motörhead o Black Flag.

Hi ha vida més enllà d'àlbums clàssics com "Más suicidios" (1990), "Bonzomania" (1991) o "Demencia" (1996), i la podeu trobar a aquesta compilació, dirigida tant als més fanàtics de la banda com, simplement, els curiosos.

DESCÀRREGA

CEREBROS EXPRIMIDOS - "...Más Cerebros!" (2011)

miércoles, 19 de octubre de 2011

MALLÖRKAOS - Discografia (2001-2004)

Mai abans Boston i Washington havien estat tan aprop de Mallorca. Cert que molts de grups mallorquins havien reivindicat a Minor Threat o Deep Wound abans que ells, però Carlos (veu), Julio (guitarra), Óscar (baix) i Sergio (bateria), units baix el nom de Mallörkaos, van donar un aire tan genuïnament americà al seu discurs musical que sembla com si "Not Without Your Support" (2002) haguès estat enregistrat a l'altra punta del món, pels hereus directes de formacions com els Jerry's Kids o els Gang Green.

Mallörkaos van néixer devers el 2001, enregistrant el seu primer EP a principis del 2002; un 7" de 9 temes en castellà, un dels quals és una versió de SSD. Bastant bé, si senyor, però res comparable al "Not Without Your Support" (2002), un LP amb el qual la banda va evolucionar cap a un so més elaborat, madur, ric. La producció també hi fa, d'acord, però un no pot evitar sorprender-se amb la qualitat compositiva del quartet, especialment amb el fantàstic tractament de les guitarres. I ja ni em parlem de les lletres, que amb la veu desquiciada de Carlos semblen engrandir el seu missatge d'auto-reflexió.

No sé exactament què va portar a la desaparició de Mallörkaos, però el cas és que el darrer material que enregistraren fou un EP de temes inèdits, "Live Awake", mai editat en format físic. Completa aquest recorregut per la discografia del quartet una petita compilació 100 % cassolana que he inclós com a afegit, com a epíleg, extra o com li vulguis dir: "+ 3" inclou una primitiva versió demo del tema "No Puedo Olvidar", una versió del "1984" dels Cerebros Exprimidos, i un "Angelfuck" - tema original dels Misfits - que va ser inclós a un recopilatori on hi participen altres bandes com Crickbat, Cinder o Pollution.

DESCÀRREGA

Mallörkaos - "s/t" (2002) - EP

Mallörkaos - "Not without your support" (2002)

Mallörkaos - "Live awake" (2003) - EP

Mallörkaos - "+3" (2011) - EP




sábado, 8 de octubre de 2011

ASPIRINA INFANTIL - "AI" (2011) - EP

No són poques les persones que coincideixen que Aspirina Infantil són una de les grans revelacions d'enguany; juntament amb l'al·lucinant LP de Verval Diarrea, aquest primer EP, "AI" és una joieta en tota regla. De fet, Toti (guitarra) i Fede (baix) formen part d'aquesta darrera banda; completen la formació Rafa (veu), Pere (guitarra; abans a Los 113 Pasajeros del Concorde) i, finalment, l'incombustible Gato a la bateria (Fun People, Phogo, Doctor Martín Clavo, Bad Taste, Satellites...).

Per alguna raó o una altra, em crec a Aspirina Infantil, en el sentit de que és un grup de gran credibilitat. Ni tenen Myspace, ni Facebook o Bandcamp; sembla que els patina bastant la promoció, fet que reforça la clau del seu èxit: anar de boca en boca, sense tecnologies per enmig. Tampoc inventen res nou, però, cony, ho fan amb tanta gràcia que és impossible resistir-se a la seva barreja de Punk i Hardcore. Sona ferotge, salvatge, nihilista i realment intens. Part dels mèrits els hem de donar a Miquel Puigserver 'Puter' (Satellites), que de la mateixa manera et produeix amb èxit i autenticitat la gravació d'un grup de Post-Rock (Fura), que un grup de Indie (Beach Beach) o, en aquest cas, un grup de Punk.

Si teniu un plat per reproduïr vinils... pillau-vos en poder aquesta petita genialitat de Punk/Hardcore 100% illenc. S'han editat 400 còpies en vinil negre i portada serigrafiada i, pels col·leccionistes, una tirada limitada de 100 còpies amb portada alternativa i el vinil verd transparent. Igual hi ha tendes - ja siguin a Palma o a la xarxa - que han pujat el preu, no ho sé, però el cas és que podeu aconseguir aquest EP a Metadona Records per tan sols 4 €. Un preu ridícul per un disc que val molt, molt més. Realment n'hi ha per donar-li l'enhorabona a aquest petit segell/distribuidora situat al cor de Palma: Metadona Records està editant uns discs tan acollonants com autèntics.

DESCÀRREGA

Aspirina Infantil - "AI" (2011) - EP



SISTEMA - "La maqueta" (2011) - Demo

Seguim amb novetats, i més concretament de la productiva escena punk illenca. Avui toca descobrir la música de Sistema, una banda nascuda a mig camí entre Felanitx i Portocolom de la que no es sap gran cosa, excepte que duen actius des del 2009 aproximadament. Aquest 2011 presenten la seva demo "La maqueta", formada per quatre cançons que ens remeten als clàssics del Punk peninsular o al llegat de bandes locals com Estierkol o Síndrome de Abstinencia... Salvant les distàncies, clar.

Les coses clares: no són el paradigma de l'originalitat, però no crec que aquest sigui el seu objectiu, sinò més aviat passar-s'ho bé tocant una música en la que realment creuen.

DESCÀRREGA

Sistema - "La maqueta" (2011) - Demo

miércoles, 17 de agosto de 2011

CHIRRI KEBAB - "Chirri Kebab" (2005)

De Chirri Kebab tampoc és que es sàpiga gran cosa, excepte que el seu vocalista/bateria, Jaume - aquí reconvertit en Jimi Chirri - fou, anys enrere, el frontman dels mítics Cerebros Exprimidos. Ara, gràcies a la aportació de Randa Salines, sabem més de la banda i de la seva música:

"Chirri Kebab era un proyecto de Punk talaiótico creado por puro divertimento, para escapar del Punk y el Hardcore cargado de compromiso existencial y político que se hacía por la isla y que tanto nos aburría con sus letras contra el estado, los curas y toda la murga que ya conocéis. Repetitivo, mal tocado y grabado del tirón por Martín Clavo, las letras versan sobre Magaluf, el rey Carlos de Inglaterra y su mujer Camilla, sobre el chirri y los kebabs, la muerte de Calvin Klein escondida por los medios y sobre ser los mejores en el campo del chirri. También sobre montártelo tu mismo y crear tu propio mundo. Este disco fue grabado con tubos de papel albal, volantes de juguete, radios distorsionadas y un montón de retrasamiento mental".

Els components d'aquesta curiosa banda - perquè no em negareu que és una curiositat en tota regla - van ser Peter von Kebab (baix), Will B. End (guitarra; membre dels Bulgarians) i l'abans esmentat Jimi Chirri / Jaume Cerebro, encarregant-se de la veu i la bateria. Idò, els tres, baix el nom de Chirri Kebab, es van dedicar al seu moment a practicar un Punk molt personal que ens remet, a moments, als primeríssims The Clash, als Public Image Ltd. del "First Issue", als Meat Puppets més passats de rosca, al Post-Punk britànic, al Garage més porcastre... En definitiva, un so bastant pecul·liar i curiós que escoltem aquí amb un so molt maqueter, molt retro, com si es tractés d'una demo que, des dels anys 80's, ha arribat als nostres dies com per art de màgia.

DESCÀRREGA

Chirri Kebab - "Chirri Kebab" (2005)





martes, 16 de agosto de 2011

MUSNOK (2003-2008) - Discografia

Crearen el concepte de Sobrassada Hardcore però, realment, no van inventar res nou. Musnok van seguir la encletxa oberta per formacions més antigues com Matràs o Kingonort, però amb la suficient habilitat com per aconseguir tanta - o més - repercussió que les bandes aquí esmentades. Ambició i joventut es mescla aquí amb l'experimentació sonora i el que podem considerar com el tret essencial i definitori del quartet: una actitud crítica i 100 % compromesa amb el nacionalisme, l'independentisme i el socialisme.

Capaços de despertar tanta admiració com rebuig - per raons polítiques, és clar - la aventura de Musnok comença l'any 2003, quan els antics membres de Fora Corda, d'Esporles, es junten amb l'inquiet guitarrista Marcel Pich (col·laborador eventual dels efímers Patada en los Huevos, crec recordar). El projecte pren força i la banda comença a desenvolupar una gran activitat en directe, vertebrant els seus directes principalment amb versions de grups de Metal com Pantera o System of a Down. Els nombrosos canvis de formació fan que Marcel Pich es quedi al capdavant de Musnok; a partir de la primavera del 2006, es reorganitza la seva formació amb Lluís Cabot (guitarra solista), Enric Hernaiz (baix) i Miquel Marquet (bateria). A aquesta nova època de Musnok neixen les cançons que formarien part de la primera demo del quartet, publicada l'any 2006; aquests temes formarien part de repertoris tan insòlits com inclassificables. De la mateixa forma, el grup et podien fer una versió de King Crimson o John Lennon com fer homenatges a Kreator o Rage Against The Machine. De fet, record que, anys abans de la invenció del Sobrassada Hardcore, Musnok s'autodefinien a un cartell amb el mot 'Experi-Metal'. Curiós, no?

El 2007, el quartet fa una clara evolució amb l'EP "Pangea", on la branca més Punk/Metal deixa pas cap a un so més madur i ambiciós. Aquest llençament és el preludi de "Autoconsumible" (2008), primer i únic disc de Musnok, on hi trobem col·laboracions tan destacables com les d'en Titot (Brams, Mesclat, Dijous Paella...) o Joan Tomàs Martínez (Matràs, Adlarock).  Amb aquest treball, Musnok van aconseguir trencar la barrera del underground i fer aparicions tant a premsa com televisió local; aquest moment tan dolç va incloure actuacions del quartet no tan sols a Mallorca, sinó al Principat i Menorca. Però, per motius que ni jo mateix he acabat d'entendre, la banda es dissol al que probablement fou el seu millor moment. Queda el record i el llegat, i músics joves, plens de talent, amb ganes de seguir creant música; podeu trobar en Lluís amb aquesta locura anomenada Tetrasonic; n'Enric toca amb un projecte interesantíssim i prometedor com The Dopamine Experiment; per la seva part, Marcel segueix fent música honesta i compromesa amb formacions com Eixut o Embalum, entre d'altres.

PD: Gran part d'aquest material ha estat aportat per en Pedro. Moltes gràcies, crack!

DESCÀRREGA

Musnok - "Maqueta" (2006)

Musnok - "Pangea" (2007) - EP

Musnok - "Autoconsumible" (2008)

domingo, 14 de agosto de 2011

SO WHAT - "Maqueta" (2007)

Hauriem de parlar d'aquesta maqueta, la primera gravació de So What, com una d'aquestes petites joies que ens ha deixat l'underground mallorquí; el punt d'inici d'una banda de Lloret de Vistalegre amb una trajectòria un tant irregular i discontinua que els ha impedit gaudir de major reconeixement. 

Aquest trio format per Josep, Sebastià i Montserrat sovint se'l relaciona amb el Punk i, certament, el so brut i primitiu d'aquesta demo no fa més que reforçar el lligam amb aquest estil. No obstant, el seu so agafa referents més 'alternatius' - diguem-ho així - de la segona meitat dels 80's, així que no és difícil seguir el rastre de Dinosaur Jr., Screeching Weasel, Rites Of Spring o els seus venerats Jawbreaker a la seva música. Per tant, cal parlar de So What com una banda única i insòlita a Mallorca, amb lleugers paralelismes (insistesc: lleugers) amb els felanitxers Shenobi.

Des del 2007, han enregistrat també algunes cançons sueltes però, a falta d'un primer disc (necessari, creieu-me!), aquesta primera maqueta, carregada de suficients elements de talent, és un excel·lent punt de partida per conéixer a So What. De moment, apuntau-vos aquesta data: 27 d'agost. Com cada any es celebrarà una nova edició del festival Rock & Rostoll, a Maria de la Salut, i enguany té un cartellàs (Doctor Martín Clavo, Son & The Holy Ghosts, Rec/On, Beach Beach, Miki Serra...) que els propis So What s'encarregaran de tancar quan comenci a sortir el sol. 

DESCÀRREGA

So What - "Maqueta" (2007)

domingo, 31 de julio de 2011

THE DIRTY RICE - 'Demo' (2011)

Segona demo d'una banda que ja podriem qualificar de veterana, no és així? The Dirty Rice duen en marxa des del 2007, època en la que iniciaren la seva activitat musical baix el nom de The Gang Band; d'ençà, el quartet marratxiner ha fet una bona llista de concerts, compartint tables amb formacions tan variades com Lark About, Shenobi o Te Corrs.

La formació sempre ha estat subjecta a entrades i sortides, però sembla que des de fa més d'un any han trobat una ansiada estabilitat; així doncs, formen el grup el carismàtic Dani (veu, guitarra), acompanyat per la hiperactiva Shai a la bateria (anteriorment a Superkong i Libèl·lules a Sibèria; ara, vocalista a Drästica), un autèntic crack de les quatre cordes com en Bernat (abans baixista d'uns hardcoretas recentment desapareguts; Ratfingers) i, finalment, un guitarrista solista adorador d'en Jimmy Page i en Mark Knoffler com és n'Alex. 

The Dirty Rice sempre ha estat una banda de díficil catalogació i, amb aquesta nova demo la cosa es complica la cosa més. Han incorporat al Punk/Grunge dels seus inicis influències d'altres estils com el Heavy Metal, el Garage o el Rock clàssic, donant com a resultat una demo variada i molt entretinguda. La producció, a càrrec del estudi mòbil Crappy Recordings, és crua, autèntica, d'aires maqueters old-school. No deixa de ser una demo, d'acord, però marca una evolució clara en el so d'una banda treballadora i honesta com la que més.


The Dirty Rice - 'Demo' (2011)

lunes, 20 de junio de 2011

DOCTOR MARTÍN CLAVO - "En Cara B - 19-06-2011"

Just tret del forn... tant, que quasi crema. Novament, torn a pujar un dels meus adorats bootlegs; aquest cop, el concert que Doctor Martín Clavo van donar el passat diumenge a l'espai de Joan Cabot a IB3 Ràdio, "Cara B". A la collonuda formació actual de la banda, on hi trobem a David (veu, guitarra), Marc (baix) i Ginès (bateria), aquest cop s'hi incorpora Jordi Martínez (NeoTokyo, H1000VM) punyint el teclat i altres joguines d'experimentació sonora.

Heu vist a Doctor Martín Clavo en directe? Idò l'energia i intensitat de la banda queda capturada a aquest set tan autèntic on, si bé trobo a faltar alguns dels grans clàssics del grup, hi trobem una sèrie de novetats força interessants. L'excel·lent "Odisea Interplanetaria", per exemple. O aquest relaxat experiment de Post-Punk titulat "Secta de Cobardes". O "No Anam Enlloc", on herr döktor recupera la seva vessant més àcida i accelerada.

En definitiva, un directe que qualsevol entusiasta de Doctor Martín Clavo apreciarà, sigui per la gràcia de ser un directe a la ràdio, per les cançons noves o per la contribució de Jordi, que dona una nova dimensió a cançons, ja de per si, redones.

DESCÀRREGA

Discografia DMC

 Doctor Martín Clavo - "En Cara B - 19-06-2011"


sábado, 18 de junio de 2011

CRUDOS - Discografia (1992-1996)

"Hubo un tiempo en que Los Crudos eran la mejor banda de rock de la isla". Això no ho dic jo, sinó el presentador i periodista Joan Cabot, una afirmació que comparteix un bon grapat de gent i que no fa més que demostrar que el llegat d'aquest quartet és un tresor musical que manté, per igual, la seva frescor i vigència. "Hi ha grups de principis dels 90's que sonen com a caducats, però amb Los Crudos n'hi ha encara per vint anys més. Impressionants", subratlla Joan Toni Fuster.

Molt bé, idò ara tractarem de contar-vos la història d'aquesta banda, sorgida a la Mallorca de principis dels 90's. Els protagonistes són Toni (guitarra, veu), Joan (guitarra), Jaume (baix, cors) i Ginès (bateria), quatre joves que començaren fent un Punk/Hardcore molt personal, amb trets comparables als Meat Puppets, The Jesus Lizard o, en paraules de Joan Toni, als primers Nirvana o formacions posteriors com Mother Tongue o Atom Rhumba.

En dos anys editaren ni més ni manco que tres maquetes: "Des-Grabaciones", enregistrada l'octubre de 1992, té la curiositat d'incloure una versió del "Communication Breakdown" de Led Zeppelin amb Jaume Triay (Cerebros Exprimidos) a la veu. A febrer del '93 graven "4 Crudas Pistas", seguida per "+ 4 Pistas", enregistrada a febrer de 1994. Aleshores, Crudos (o Los Crudos, com els hi vulguis dir) ja havien contribuit ana cançó ("Shit is raining") a un EP editat pel fanzine La Parturienta i a on també hi participaren Demonio Sánchez, Digital Terror i els Hentelligents.

Seguim: l'any '94 treuen l'acollonant EP "Shelter", amb quatre cançons que marquen una evolució clara, que els situa com un dels grups més prometedors de la seva generació. Només un any després, amb el recent nascut segell Malafama, editen un single 7" amb la cançó "Fuckin' Up My Brain". I per aquesta època, més o manco, detectam un canvi de formació: surt Jaume i entra Xisco per tocar el baix. Aquesta formació seria l'encarregada d'enregistrar l'únic disc de Crudos que, per dir-ho d'alguna forma, seria el seu testament final. "La Teoria de Paulov" (1996) és un treball més personal, experimental i madur que, d'alguna manera, poc té a veure amb el so dels seus inicis: més atmòsfera i menys distorsió; més samplers i efectes; menys cruesa. Ben rebut pel públic indie però no massa pels punks, "La Teoria de Paulov" esdevindrà un disc de culte, posseïdor d'uns trets i característiques que el fan avui, quinze anys després de haver-se publicat, perfectament vigent, fresc i impactant.

Després, la banda es desfà i vindrien els díes de glòria de NeoTokyo, Canníbales, Doctor Martín Clavo... però això és una altra història. De moment, rescatam aquestes maravelles en forma de gravacions, gràcies a la grandíssima aportació que han fet Ginès i Joan Toni: als dos, moltes gràcies!


Crudos - Demos i Maquetes
"Des-Grabaciones" (1992)
"4 Crudas Pistas" (1993)
"+ 4 Crudas Pistas" (1994)


Crudos - "La Parturienta EP" (1993) - EP

Crudos - "Shelter" (1994) - EP

Crudos - "Fuckin' Up My Brain" (1995) - Single

Crudos - "La teoria de Paulov" (1996)

VVAA - "Bosnia Vive" (1997)