A=Gc^2 - "If instead of an apple it had been a coconout, Leibnitz would be the boss" (2012)

Record que fa uns anys em vaig sorprendre al escoltar un grup de Grindcore japonès que afirmava composar cançons mitjançant complexes fórmules matemàtiques: el seu nom, de fet, era una mena d'equació... i com que jo soc de lletres, m'he acabat oblidant per complet del seu nom. Potser m'acabi passant amb A-Gc^2, un nou projecte darrera del qual s'hi amaga un jove estudiant de Física. "If instead of an apple it had been a coconout, Leibnitz would be the boss" (2012) és la primera mostra de la seva música; una barreja inclassificable d'estils (Ska, Death Metal, Electrònica...) que té, com a nexe comú, el món de la Física. Avís que és difícil de digerir, però aquesta proposta tan arriscada aconsegueix meritòriament dos objectius: ser imprevisible i, alhora, original.

DESCÀRREGA

A-Gc^2 - "If instead of an apple it had been a coconout, Leibnitz would be the boss" (2012)

ARZOBISPO - "Desercore" (2012)

"Desercore" (2012) és més important del que el seu propi autor pensa: de fet, confirma que, ara per ara, arzobispo (amb minúscula!) és dels projectes més interesants de l'underground illenc, i també un dels més honests. El material anterior, compilat al seminal "Postparto" (2011) estava força bé, però "Desercore" és una passa endavant en tots els aspectes. La fòrmula es simplifica, reduint-se a una guitarra acústica i a una veu: un so menys carregat, però més expressiu, més orientat al Indie-Folk més sobri; al manco a mi, em diu molt més."Desercore" m'ha enganxat fins el punt de considerar-lo com un dels discs (disc, maqueta, EP... anomena-ho com vulguis) que més m'han sorprès enguany. 

I, per acabar, recordeu arzobispo farà el seu debut telonejant a The Secret Society al Vamp Café (Palma) el proper 20 d'abril. Una gran notícia!

DESCÀRREGA

arzobispo - "Desercore" (2012)

TWIN ENGINE - Discografia (2004-2005)

No hi ha massa cosa a dir de Twin Engine... excepte que és John Tirado de The Nash, en solitari, abans de l'època de "Slowmotion Party". I amb un altre nom, és clar. És un recull de quatre cançons que van aparéixer publicades a dues referències de Dreamville Records: el primer, un split amb L.A., editat l'any 2004, i el segon, un sampler promocional editat pel mateix segell, on Tirado compartia protagonisme amb Her Only Presence, The Marzipan Man i, òbviament, L.A.

Un efímer i encantador projecte que ens mostra, tal vegada, la faceta més desconeguda d'un gran artista com és el nostre estimat John.

DESCÀRREGA

Twin Engine - Discografia (2004-2005)

L.A. - Els primers discs... i rareses de tota casta (2004-2010)

Ens trobem a un moment inmillorable per rescatar tot aquest material de L.A.; el seu nou disc està a punt de veure la llum i nosaltres, que som uns nostàlgics malaltissos, feim una retrospectiva acompanyats per un autèntic - i anònim - gentleman, a la qual pertany bona part d'aquest material que teniu, a partir d'ara, disponible per escoltar. Amb ell, doncs, retrocedim en el temps fins trobar-nos amb en Lluís Albert, aquell al·lot tímid que t'atenia a la minúscula Stereo Records i que, aleshores, no duia els braços tatuats. Aquell al·lot que, possiblement, vares veure actuar al Bluesville i que, ara, després del boom "Heavenly Hell", aconsegueix exhaurir les entrades de les millors sales de concerts de tot el país. Si vares viure tot allò, segur que t'agradarà retrobar-te amb tot aquest material... i si descobrires L.A. amb aquest darrer disc, doncs prepara't per aquest al·lucinant viatge cap a la dècada que varem deixar enrere.

Dreamville Records - un dels diferents rols que ha interpretat el propi Lluís Albert a dins de la música - fou un experiment efímer però maravellós. Ens deixà les primeres gravacions de Her Only Presence, The Marzipan Man - si no vaig errat - i, per descomptat, L.A. M'estic referint a les seves dues primeres cançons ("Movie Star" i "Some Roses") incloses a una mescla de split-CD amb Twin Engine (AKA John Tirado) i, posteriorment, al sampler editat amb motiu de la Fira del Disc de Palma de l'any 2005, on hi trobem dues cançons més: la primera versió del "Morning Star" i la maravella inèdita "House in Tuscany". Hi hem d'afegir, també, el seu EP "Autumn Consequences" (2005), que de forma temporal va estar penjat a la pàgina del segell: sumem a la llista, doncs, dues delícies més com són "It's Love" and "Anyhow".

A mitjans de la passada dècada van sortir els seus dos primers discs, "Grey Coloured Melodies" i "Bellflower Blvd", duies petites maravelles en tota regla i, una de les quals ja vareu poder tastar, fa uns mesos, a Illa Sonora. I dic això de petites perquè la joia grossa arribaria l'any 2006 amb el doble disc "Welcome Halloween", també publicat a aquest humil blog fa un temps (aquí el tens), i que, des del meu punt de vista - és a dir, objectivitat zero - ha suposat el sostre compositiu d'aquest músic palmesà. Després, vindria "Heavenly Hell"... i ja sabeu com acaba la cosa. Tots aquests singles - amb les seves respectives cares B - també els podreu trobar a aquesta compilació retrospectiva sobre L.A.

Però això no és tot... que servidor, no ser si per melomania crònica o per pur frikisme, sempre ha estat devot dels bootlegs, dels directes no oficials. Aquí teniu ni més ni manco que quatre gravacions de L.A. en rigurós directe. Per una banda, tenim vuit perletes acústiques (versions de Ryan Adams i Pearl Jam incloses) enregistrades des d'una taula de mescles, les nits del 11 de desembre de 2006 i 8 de gener del 2007. Després, podem gaudir d'un set acústic de quatre cançons enregistrades en directe a Ràdio 3, l'any 2009 i, també, d'un set d'unes altres quatre cançons enregistrades a Madrid, l'any 2010, tot i que no he pogut esbrinar la data exacta ni el lloc en qüestió. Finalment, un nou set acústic de tres cançons, enregistrades al programa 'Fang i Distorsió', l'horabaixa del 25 de juliol del 2010. Escric això i, clar, em brollen un bon grapat de records al cap: me'n record que aquell dia, els altres dos co-presentadors no van poder venir a l'emissora que, lluny dels actuals i moderníssims estudis, estava situada a un modest piset de Sa Cabaneta. El programa l'enregistràvem a una antiga saleta - xemeneia i joc de canelobres inclosos - i n'estic ben segur que en Lluís Albert va quedar amb els pèls drets per l'amateurisme que impregnava tot allò. Cordialíssim i amable, al estudi només hi estàvem ell i jo, amb en Ginès Fernández al control tècnic: tocà tres cançons i, mentre sonaven, em vaig oblidar per complet de que tenia just a davant a un dels músics mallorquins que més lluny han arribat. Per 'Fang i Distorsió' han passat grups i artistes que s'han comportat com autèntics rockstars de pacotilla: ell, en canvi, es mostrà tranquil, amable i cordial, deixant un grat record, però també un exemple significatiu.

I pensàveu que això és tot? Ni de conya. Tenim també una versió alternativa de "Private Lullaby", anomenada "Firewalls" i enregistrada a una mena de demo a l'any 2008... Així com una versió en directe de "Secret Place", capturada en viu i en directe pel xilè Recman al Teatre Sa Congregació (Sa Pobla), el 23 d'agost del 2006.

Insisteixo: ara, més que mai, val la pena rescatar un material que, amb sort, podrá ser reeditat algun dia. De moment, ens perdrem dins l'encant d'aquestes primeres gravacions i recordarem els dies en els que, com bé diu l'anònim gentleman, en Lluís Albert era "aquell al·lot amb vergonya que només cantava amb la seva guitarra".

DESCÀRREGA

- Descàrrega"Welcome Halloween"

L.A. - 'Dreamville 1sr singles (2004-2005) 

 L.A. - "Autumn consequences" (2005) - EP

 L.A. - "Grey Coloured Melodies" (2005)

L.A. - "Bellflorwer Blvd" (2005)

L.A. - "Welcome Halloween" (2006) - 2 CD

L.A. - "Live at Bluesville" (2006-2007)

L.A. - "Radio3 Acoustic Set" (2008)

L.A. - "Live at Fang i Distorsió - Ràdio Marratxí" (2010)

L.A. - "Live in Madrid" (2010)

 

OLIVA TRENCADA - "Perletes acústiques" (2012)

El bon sabor de boca que ens deixà "Perleta Negra" (2011) encara dura. Tot i haver passat un bon grapat de mesos des de que fou publicat, m'alegra poder comprovar que diferents programes de ràdio - d'aquí i de fora - se'n preocupen, i mimen aquest disc-llibre dels Oliva Trencada. El resultat d'això és una compilació, 100% casolana, amb el qual reviure els grans moments radiofònics que ens ha donat Pep Toni Ferrer aquests darrers mesos a programes com "Bufet Lliure", "Catsons" i, molt especialment, "Hoy empieza todo" de Radio3. Moments, insisteixo, impagables.... i no només perquè Pep Toni sigui un interlocutor imprevisible fins a la més absoluta genialitat, sinó per les versions unplugged d'alguns dels millors talls del disc que, a aquests programes, hem pogut escoltar: "Em fa mal speed", "Jimbo de la notxe" o "Xoriguer Mayday". I per donar-li un poc més d'emoció a la cosa, que sempre va bé, tenim un tema inèdit - "Doctor en Vilafranca" - i un bonus track que, malgrat d'acústic no té res, val la pena escoltar: la versió dels "Alpinistes Samurais" d'Antònia Font.

Si ja ho deia, en Joan Cabot, fa molt poquet: que no es pot molar més que Oliva Trencada.

DESCÀRREGA

Oliva Trencada - "Perletes acústiques" (2012)

PEP LAGUARDA & TAPINERIA - "Brossa d'ahir" (1977)

Tenia dubtes de si "Brossa d'ahir" encaixaria dins d'aquest blog... però, clar, ho pens fredament i no puc lligar-lo a cap altre espai que no sigui Deià, on fou enregistrat fa 35 anys. Daevid Allen, el productor d'aquest disc, afirmava convinçut que a aquest poble de la Serra s'hi concentren energies còsmiques com a conseqüència de la seva morfologia quasi-piramidal. Cert que la cervellera del senyor Allen funciona - per dir-ho d'una forma elegant - diferent a la resta dels humans, però no es pot negar que Deià té alguna cosa diferent; una mena d'atmosfera on s'hi mescla l'encant, la màgia i el misteri a parts iguals.

Mirant en retrospectiva, fa 35 anys el valencià Pep Laguarda no deixava de ser un dels molts cantautors que intentaven seguir, amb major o menor fortuna, les passes de Pau Riba. Arribà a Mallorca, acompanyat per un grapat de músics (els Tapineria) per marxar a Deià, darrer reducte del hippisme a l'illa, i enregistrar al mític The Banana Moon Observatory aquest genial "Brossa d'ahir". El propi Pep contava a una entrevista que arribaren allà adalt i, quan els van veure amb aquelles guitarres espanyoles tan fetes pols, van haver de telefonar al propi Joan Bibiloni per que els deixés els seus instruments. Començà, doncs, una gravació que degenerà en un autèntic desgavell però que, miraculosament, va donar com a resultat un disc antològic on, junt a Laguarda i els Tapineria, s'hi junten Pau Riba, Pepe Milán (Euterpe), Joan Bibiloni i un grapat de músics més. "L'any 1977 - escriu Jordi Bianciotto - mentre el Punk agita els carrers de Londres, Laguarda, el penúltim hippie, agafa inconscientment alguna cosa d'aquella contestació antitecnicista, tot i que es decanta per observar la Mediterrània i imaginar postes de sol aromàtiques, subtilment rebels, oficiades a un entorn de comuna feliç. Molta harmonia domèstica, herbes que es fumen i una lluna de forma naïf com a testimoni. Les sis llargues cançons d'aquest disc transmeten l'estat balsàmic de saber viure; son instantànies màgiques, engronxades pel mateix temps, d'una forma meridional de veure el món".

La mescla de Folk lisèrgic i cançó mediterrània fan d'aquest un disc de gran bellesa que no ha perdut gens del seu encant al llarg d'aquests 35 anys. 

DESCÀRREGA

 Pep Laguarda & Tapineria - "Brossa d'ahir" (1977)

ARZOBISPO - "Postparto" (2011)

No; aquesta no és una entrada repetida. Efectivament, fa un parell de mesos "Postparto" aparegué a Illa Sonora (pitja aquí per escoltar-lo) en format EP... Però ara el podem gaudir com a disc pròpiament dit: 11 cançons que recullen les millors cançons d'arzobispo - en minúscula! - i que no deixa de ser el testimoni d'un projecte que, amb més mitjans, temps i dedicació, aconseguiria fàcilment fer-se un lloc dins dels grups de culte de l'encisador underground illenc.

"Postparto" és arzobispo amb tots els seus pros i contres, virtuts i defectes. Jo m'atreviria a dir que és un conjunt de gravacions honestes. Cançons que es fan per connectar amb determinats sentiments, sense fer ús de res més que això: la sinceritat.

DESCÀRREGA

 arzobispo - "Postparto" (2011)

MONTA-MAN - Discografia (2008-2011)

Sabíem que, des de feia temps, que aquest era un projecte amb els dies comptats. I així ha estat: el passat divendres, dia 25, Jonatan Uría, acompanyat pel fidel guitarra Andrés Palacios, oferia el seu darrer concert baix el nom de Monta-man, al mateix lloc on tot va començar: l'església evangèlica d'El Rafal, a Palma. Jonatan ja ho havia avisat amb una nota de premsa que ens arribà més o manco a principis del passat estiu:

"Hay que saber parar. No tenemos la creatividad de unos o la caradura de otros para seguir repitiéndonos, y lo de evolucionar no entra en nuestros cánones. Los hippies se erigieron profetas del "Sexo, drogas y Rock 'n Roll". Monta-man también patentó su santísima trinidad: "Dios, desamor y muerte". Escribir y cantar sobre esto no es ninguna broma, acaba pasando factura. Monta-man fue una historia de amor imposible, tres años de grabar y tocar en directo bajando hasta el mínimo los listones de calidad y profesionalidad. Nada fue premeditado. Fuimos un fenómeno de Myspace, a base de spam salvaje, y es justo que ahora, con la decadencia del medio, desaparezcamos de las escena".

Exacte. Dic jo que un projecte tan rematadament personal per força havia de tenir les seves conseqüències; passar factura, en definitiva. No obstant, fou aquesta personalitat el que va fer distint i diferent a Monta-man de moltíssims altres projectes musicals d'aquests darrers anys a Mallorca, o les Illes Balears, directament. Amor i desamor, misèries, dolor i religió; aquests són els ingredients bàsics d'un còctel naïf purament Pop però de sabor netament Punk. Estic parlant d'un so lo-fi, 100 % rudimentari i casolà, que parteix d'una o dues guitarres, una veu amb cors de fons i un omnipresent Casiotone marcant el ritme, com si d'un bateria imaginari es tractés. Res queda a l'atzar: Jonatan escollí el nom de Monta-man perquè eren les joguines més cutres i merdoses de la seva generació.

Tres anys i mig han donat per molt, tant comper treurer-se de la màniga quatre discos/maquetes i un EP de versions. "Dudas razonables" (2008), de 8 cançons, fou el seu primer llençament; la terrible qualitat de so no és un obstacle per apreciar un disc que, pel meu gust, té algunes de les millors cançons de Monta-man: "Zaratrustra 08", "Invierno", "El coleccionista" i, sobretot, "Presidente". El va seguir un EP, "Versiones Travestidas" (2008), format exclussivament per versions de Juniper Moon, La Granja, Los Enemigos, Surfin' Bichos o Family, entre d'altres. El 2009 presentà "Unisex", amb 16 cançons, amb una sèrie d'interessants col·laboracions amb Astrolabio, Papá Topo i Ensaïmada Sideral. Al següent llençament, "El síndrome de la Isla" (2010), amb portada de Gerard Armengol, ja es podia observar algun símptoma de desgast a nivell musical, tot i trobar-hi algunes grans cançons com "Algo tiene que pasar", "Desapareció" o "Pensando en ti". El final el marca "El daño ya está hecho" (2011), produït per n'Alberto de Petröleo; es tracta de l'únic disc amb un so i una presentació més professional sense en cap moment traïr l'esperit que ha caracteritzat la música de Jonatan Uría. Com a extra, he inclós el directe que enregistraren el passat juliol al programa "Cara B" d'en Joan Cabot, a IB3-Ràdio.

No puc dir més de Monta-man. No hi ha termes migs: t'agrada o no t'agrada. Més allà d'això, a mi em sembla una proposta valenta, honesta, original i, sobretot, coherent. Record que, una nit al Rara Avis, a la primavera del 2008, vingué en Jonatan per donar-me una còpia de "Dudas Razonables"; m'explicà amb detall aquell projecte, aquella forma tan pecul·liar d'entendre la música i el negoci que l'envolta. I fa un bon grapat de mesos, quan l'entrevistarem a "Fang i Distorsió", m'alegrà comprovar que seguia amb la mateixa filosofia, les mateixes conviccions. I és d'admirar, just a un temps en el que la coherència és una qualitat difícil de trobar.

DESCÀRREGA

Monta-Man - "Dudas razonables" (2008)

Monta-Man - "Versiones travestidas" (2008) - EP

Monta-Man - "Unisex" (2009)

Monta-Man - "El síndrome de la isla" (2010)

Monta-Man - "El daño ya está hecho" (2011)

Monta-man - "Cara B (10-07-2011)"

GRAN AMANT - "El Primer Disc" (2011)

No voldria semblar repetitiu, però... Cony! Quin any tan rematadament productiu! Aquest 2011 està superant totes les espectatives gràcies a una sèrie de discs, EP's, singles i maquetes d'altíssim nivell que no fan més que confirmar que l'escena illenca passa per un moment dolç, molt dolç. Gran Amant ja havia donat de què parlar gràcies a l'EP "Bressol", però és ara, amb "El primer disc", quan podem afirmar amb rotunditat que són una de les majors revelacions d'enguany.

Les dotze cançons que el formen són una mena de petites finestres cap al complex món interior de Gerard Armengol, il·lustrador, DJ, i creador de Gran Amant. La seva veu ens acompanya al llarg d'un trajecte musical on es barregen multitud d'estils i influències per acabar amb un resultat final sorprenent. Pop imaginatiu, eclèctic i incontrolable; poètic, pertorbador, surrealista i caòtic. Armengol, acompanyat pels Cigarretes - Jordi Herrera (Satellites, The Marzipan Man), Pep Toni Ferrer (Oliva Trencada) i Manu Mielniezuk - ha aconseguit donar forma a un disc d'una fortíssima personalitat, un debut captivador que, sense cap tipus de dubte, haurem d'afegir a les grans sorpreses que ens està deixant aquest 2011.

Ah! Important: el disc s'ha editat amb el segell Foehn Records, que ja havia tret material d'altres artistes illencs com Poomse o Oso Leone. No obstant, també el podeu descarregar de forma gratuïta al Bandcamp de Gran Amant. I si us ha agradat el que heu escoltat, apunteu-vos aquesta data: dissabte, 30 d'octubre. Gerard Armengol i els seus Cigarretes presentaran "El Primer Disc" en directe a Sa Possessió (al costat del polígon de Son Noguera, a Palma), junt als valencians Senior & El Cor Brutal. No hi falteu!

DESCÀRREGA

Gran Amant - "El Primer Disc" (2011)

MARIA DEL MAR BONET - "Si vens prest" (1969) - Single

Crec que sobren les presentacions a l'hora de parlar de na Maria del Mar Bonet. O agrada molt o no agrada gens, així de simple; la seva figura, a més, és de les més mediàtiques dins la cançó d'autor en català, així que d'una forma o una altra, qui més, qui manco, té una idea de qui és ella i quin tipus de música fa. El cas és que avui rescatem el material més rar i curiós que hagi publicat mai la que Terenci Moix anomenà un dia 'Sultana de la Mediterrània'.

Perquè dic això de rar i curiós? Perquè a aquest single de dues cançons, la palmesana s'allunyà dels patrons més ortodoxes de la Nova Cançó - catalana, mallorquina; tant és - i de la música purament mediterrània per acostar-se a altres estils com el Folk psicodèl·lic. No ens enganem: gran part de culpa la tenen el pianista Jordi Sabatés i el guitarrista Toti Soler, dos músics enormes, dels millors que hagui donat la música catalana en tota la seva història. Tant Sabatés com Soler formàven part del grup de Rock Progressiu Om, una increible banda que, aleshores, completaven Romà Escales (flabiol) i Josep Polo (bateria).

Aquests mítics Om van ser el grup d'acompanyament de Pau Riba per enregistrar el mític "Diòptria" (1970); no obstant, com podeu comprovar van donar les seves primeres passes amb Maria del Mar Bonet i el seu "Si vens prest" és anterior. No ho negaré: és un producte rar, on sorprèn la mescla de Nova Cançó - amb l'inconfundible veu de Maria del Mar - amb els aires experimentals i psicodèl·lics que aporten Om i els seus orgues Hammond, distorsions, etc. A destacar, especialment, la sorprenent cara B en forma de "Jo em daria a qui em volgués", que ens mostra una de les vessants menys conegudes de la cantautora.

DESCÀRREGA

Maria del Mar Bonet - "Si vens prest" (1969) - Single



DAEVID ALLEN & EUTERPE - "Good Morning!" (1976)

Feia temps que tenia ganes de dedicar-li una entrada a "Good Morning!" (1976), que apart de ser dels discs més poc coneguts de Daevid Allen és, també, una de les majors rareses illenques editades als anys 70. Així doncs... Preparats per descobrir aquesta joieta de pur Folk psicodèl·lic?

Nascut a Austràlia, Allen pot presumir de ser una de les figures claus dins la història de la Psicodèl·lia europea, que no és poc: l'any 1966 fundà , juntament amb Kevin Ayers i el grandíssim Robert Wyatt els Soft Machine, una banda anglesa però amb un vincle estret amb el poble mallorquí de Deià. Només dos anys després formà uns altres clàssics, Gong, potser el grup que millor s'adaptà a la seva pecul·liar forma d'entendre la música. O la vida, directament. Tal vegada, la seva conducta llunàtica i extravagant el portà a fugir de França, perseguit per les autoritats judicials del país, i cercar refugi a Mallorca. Deià seria el destí, un bressol muntanyós on, apart de Robert Graves, hi podiem trobar músics, lletraferits i pintors de tota casta. Pels seus racons hi circularen altres músics experimentals (diguem-ho així) com els alemanys Can; el rei del minimalisme musical, Terry Riley; Didier Malherbe, posteriorment flautista i saxofonista a Gong, i que visqué a una cova de la Serra; un jove encara desconegut com Mike Olfield; músics arribats des del Principat, com Pau Riba o Pep Laguarda, o Eivissa, com la comuna de Can Am des Puig. La llista és llarga, creieu-me.

Tornem, però, cap a la figura d'Allen. La seva relació amb Mallorca havia quedat reflectida als dos primers discs de Gong, "Magik Brother" (1970) i "Bananamoon" (1971), nom amb el qual el propi músic havia batejat el seu hogar a Deià. Però la cosa no s'acaba aquí: uns anys després tornà a Mallorca per composar i enregistrar un disc en solitari, acompanyat però per una banda mallorquina: Euterpe. Aquesta formació, encapçalada pel talentós guitarrista Pepe Milán, s'havia format als primers 70's com una banda enfocada cap el Folk americà però, poc a poc, anà incorporant elements psicodèl·lics i progressius dins del seu so.

"Good Morning!" s'enregistrà a Deià, a la primavera de 1976, i d'una forma un tant rudimentària: a casa del propi Allen, amb un vell quatre pistes. La formació que enregistrà aquest àlbum, apart de Daevid, guitarra solista, veu i mestre de cerimònies, és la següent: Pepe Milán (guitarra acústica, mandolina, charango, glockenspiel), Ana Camps (veu), Antoni Pasqual (guitarra, teclats), Toni Arés (contrabaix) i Toni Fernández (guitarra). La formació completa d'Euterpe, vaja. Un tret interessant d'aquest disc és l'absència de bateries o percussions; només les trobam a un únic tema ("Wise man in your heart") van a càrrec del francès Pierre Moerlen, conegut per haver tocat amb Gong, Mike Olfield i, fins i tot, els Thin Lizzy.

No és, ni de lluny, un disc accessible, però té cançons i fragments especialment inspirats; a més, el propi Daevid Allen té una predilecció especial per aquest disc que, per cert, dedica "a tota la gent de l'illa".

DESCÀRREGA

Daevid Allen & Euterpe - "Good Morning!" (1976)

L.A. - "Bellflower Blvd." (2005)

Fa uns pocs mesos, quan vaig publicar el "Welcome Halloween" (escolta'l aquí), no esperava rebre una tracalada de correus de gent que demanava a la desesperada més material de L.A. Més material del antic, vull dir; aquells discs ocults i perduts, que demanen a crits una bona reedició. Dit i fet: mitjançant el nostre amic Alberto, arriba a Illa Sonora "Bellflower Blvd." (2005), un treball que acosta a la Mediterrània a John Frusciante, Eddie Vedder, Damien Jurado, Neil Young, Ryan Adams...

"Bellflower Blvd." va ser enregistrat a l'intimitat de l'hogar del propi Lluís Albert Segura, encarregat de tocar tots i cada un dels instruments del disc. Sense grans excessos; simplement amb bon gust i molt de feeling es poden fer grans cançons. Aquí en trobem un grapat, com Love Affair", "C'mon little bird", "Heavenly roses" o "Her taste"; peçes breus, senzilles i intimistes, d'esperit acústic i d'intensitat aclaparant. En trobem d'altres, més orientades al Folk-Rock com "Too Soon", que és com una mena de preludi a l'explossió de genialitat que és - o seria - "Welcome Halloween", del 2006. Clar, que també n'hi ha d'altres menys convincent, com una vitalista "Morning Star" que poc té a veure amb l'esperit d'un disc com "Bellflower Blvd."

Senzillesa, feeling, bon gust; d'una formula com aquesta pot sortir tan bona música com la que trobem a "Bellflower Blvd."

DESCÀRREGA

L.A. - "Bellflower Blvd." (2005)

PETIT - "Rare Birds" (2011)

Com a mínim, se'm fa sorprenent la gran acollida que té el material no oficial que vaig penjant al blog... i per no oficial entenem assaigs, directes pirates, concerts a la ràdio, demos i tot el que se'ns passi pel cap. Les descàrregues del bootleg/assaig de The Nash fan fum, i ni en parlem del recopilatori de perles radiofòniques de The Marzipan Man, una de les entrades més descarregades de tota la història - breu però intensa - d'Illa Sonora. També se'm fa sorprenent rebre, de tant en quan, correus de lectors que m'animen a seguir penjant material rar dels nostres artistes.

Venga idò... fet! Ara és el torn de Petit i un total de 14 cançons que hem reunit baix el nom de "Rare Birds" per no perdre l'aura ornitològica que impregna la música de Joan Castells. El seu és un nom d'actualitat: l'acollida de l'EP "Blackbird Daisy" - la versió 2.0 del efímer EP "4 Songs", per dir-ho d'alguna forma - ha estat inmillorable, i ho varem poder comprovar en primera persona al directe que oferí al Vamp Café de Palma, el passat 14 d'agost. Pel meu gust, un dels concerts més agradables i bon-rollistes d'aquest estiu.

Tornem a "Rare Birds", una compilació 100 % cassolana que es nodreix principalment dels acústics radiofònics que ha oferit Joan Castell al llarg d'aquest 2011: "Cabaret Elèctric" d' Icat FM (27-5-2011), "Bar Bodega Tuyus" de Ràdio Granollers (09-08-2011) i el nostre "Fang i Distorsió" de Ràdio Marratxi (12-08-2011). Completen la resta del disc una sèrie de cançons que s'han tret de directes que Petit ha oferit al llarg d'aquest estiu, com el de Depósito Legal (L'Hospitalet, 01-07-2011), la Llibreria Pequod (Barcelona, 01-08-2011) o l'anteriorment esmentat del Vamp Café (Palma, 14-08-2011). El tram final d'aquest recopilatori són els temes que, originalment, formaren part de l'EP "4 songs", la versió primitiva - pel que fa a so, producció i arranjaments - de "Blackbird Daisy", editat a principis d'estiu i esgotat al concert de presentació.

Òbviament, aquest no és un disc amb el qual iniciar-se a la reduïda discografia de Petit, sinó més aviat una compilació de rareses destinades a tots aquells que coneixen/gaudeixen de la seva música. A "Rare Birds" hi trobarem quatre versions diferents del "Blackbird Daisy", dues versions en directe de "Springtime Is Here", una cançó inèdita i que, segons Joan, és la primera cançó alegre de Petit , o col·laboracions de músics com Mia Salazar, Blai Vidal o Pelusa, entre d'altres.

Després de l'aturada d'agost, a "Fang i Distorsió" emetrem en vàries parts l'entrevista que varem fer a Joan Castells aquest mes. Tornem a partir del 2 de setembre, així que no t'ho perdis... ni tampoc et perdis la música de Petit, humil però poderosa; melancòlica i alhora captivadora.

DESCÀRREGA

Petit - "Rare Birds" (2011)

ARZOBISPO - "Postparto" / "Happiness" (2011)

A mi sempre em va caure en gràcia Montaman, un projecte que, malgrat disposar de molts pocs mitjans (inexistents, diria jo), va saber enfatisar el poder de la música per sobre de la producció o l'estètica del producte final. Aquests aires Lo-Fi, antítesi del so pulcre i cristal·lí, reivindiquen l'esperit cassolà i punk (per allò del Do it yourself) d'uns nous antiherois del Pop mallorquí, com Montaman o aquesta novetat musical en tota regla com és arzobispo (sí, amb l'A en minúscula).

Aquest projecte de recent creació ja ha donat símptomes d'hiperactivitat. Què no? Si heu pegat una ullada al seu Bandcamp, haureu observat que en poc més d'un estiu arzobispo ha tret un EP, una mena de single i una espècie d'adelant d'un nou EP. Si això no és aprofitar bé el temps, que baixi Déu - ja que ens hem posat religiosos - i ho vegi. Darrera de tota aquesta aventura s'hi amaga Ramon Ramone (Josep Oliver, de So What), un jove de Lloret de Vistalegre que afirma que l'idea de arzobispo neix a un banc del barri de Gràcia, a Barcelona, abans de veure en directe a Za! i Nisei.

I què ens ofereix, aquest arquebisbe tan pecul·liar? Doncs bàsicament cançons que tenen les seves arrels en clàssics del Pop Lo-Fi com Lou Barlow, Memory Tapes, Calvin Johnson o Tobin Sprout, però que intel·ligentment s'obre cap a estils com el Indie-Rock, el Punk o l'Emo mitjançant cançons senzilles, melòdiques, curtes, intimistes i ben construïdes. "Postparto" és un EP de quatre temes, caracteritzat per la varietat de registres, mentre que "Happinness", un clar tribut al cineasta Todd Solondz, és un single on l'arzobispo ens mostra la seva vessant més acústica. Atents, doncs, als propers llençaments d'aquest projecte, tan nou com prometedor.

DESCÀRREGA

Arzobispo - "Postparto" (2011) - EP

Arzobispo - "Happiness" (2011) - Single

EN MATES - "En Mates" (1968) - EP

Aquesta insòlita troballa/aportació la fa Vicent Sànchez i Ortells, de Bestreta (País Valencià). I em referesc a ella com 'insòlita' perquè mai, en la meva vida, havia sentit a parlar d'aquest cantautor anomenat En Mates, un músic que, tal vegada, personifica la cara més desconeguda de la Nova Cançó catalana a Mallorca, per darrera de Guillem d'Efak o dels germans Bonet, Joan Ramon i Maria del Mar.

Poc es sap de En Mates; de fet, ni el propi Vicent ni jo hem estat capaços de trobar informació a Internet sobre ell. El seu nom real era Gerard Mates, treballà d'esculptor a Barcelona, on enregistrà i publicà aquest EP a l'any 1968 amb el segell Concèntric, amb un disseny d'aires psicodèl·lics a càrrec d'un jove Pau Riba. Desconec si edità més material (ho dubt); no obstant, aquesta raresa és un EP força interessant. Es tracta de quatre cançons breus, senzilles i molt bàsiques, amb un fort contingut poètic (dues són adaptacions musicals de poesies de Guillem Colom i una altra, del escriptor mallorquí Joan Manresa) que el connecta amb artistes com Raimon o el primer Lluís Llach.

A falta d'informació, ens queda gaudir d'aquest llegat oblidadíssim que ens ha duit, com a nova aportació, en Vicent. Moltes gràcies! 

(Edit!): Jaume Jiménez ens envia informació sobre aquest curiós llençament: "Va ser l'únic disc que enregistrà Gerard Mates, pintor mallorquí. Durant un temps va tocar a mítica Cova del Drac de Barcelona, on es reunia el bo i millor de la Nova Cançó".

DESCÀRREGA

En Mates - "En Mates" (1968) - EP

L.A. - "Welcome Halloween" (2006)

Abans del "Heavenly Hell" hi ha vida... Ja ho crec que n'hi ha. Mentre esperem una reedició dels tres primers discs de L.A. - perquè fa temps que la gent ho demana - avui rescatarem de les prestatgeries d'Illa Sonora una autèntica joia de la música mallorquina: "Welcome Halloween".

El talent de Lluís Albert Segura, cervell, cor i ànima d'aquest projecte, ja havia quedat demostrat no tan sols als dos brillants àlbums anteriors, "Grey coloured melodies" i "Bellflower Blvd.", sinó també amb la seva contribució a formacions com The Green Cherries, The Nash, Glycerine o Los Valendas (un curriculum impressionant)... Però "Welcome Halloween" és una cosa apart, una passa més enllà pel propi Lluís Albert i un disc totalment atípic dins la música mallorquina. Aquest àlbum presenta la pecul·liaritat de ser un doble disc, un fet insòlit a aquesta illa a excepció de recopilatoris i, potser, alguna excepció més. La putada dels dobles àlbums és que, a molts, hi trobem palla enmig de bones cançons, suficient com per demanar-te, mig estranyat, mig indignat: "I si això s'hagués 'condensat' en un sol CD?". "Welcome Halloween" es salva de la crema, perquè tant el disc 1 com el 2 són una delícia. 

Amb una atmòsfera melancòlica i crepuscular, L.A. fa d'aquest un treball que destaca per la seva varietat: hi trobem des de temes més comercials a altres més experimentals; passem d'autèntics himnes folk-rockers a peces delicades i intimistes. Les referències a Wilco o The Jayhawks hi són, però també hi trobem el rastre de mites de la cançó americana (Neil Young, Johnny Cash) i d'altres més recents (Elliott Smith, Eddie Vedder). Folk-Rock, Indie-Folk, cançó d'autor... Denomina-ho com vulguis: segueix sent bona música.

"Welcome Halloween" va ser una mena de fenomen dins el panorama underground mallorquí. Perdó: he dit underground? Si "So Dramatic" o "What I'm fighting for" van sonar a les totes pels 40 Principales, creant l'efecte d'una illa de qualitat i bon gust dins d'un repugnant oceà de brossa mainstream. Un fenomen en tota regla que ens ha deixat un disc exhaurit, cercadíssim i pel qual s'arriben a pagar xifres considerables. Pel meu gust, "Welcome Halloween" és L.A. en el seu més pur estat; el seu disc més brillant i, també, el més complet. Si voleu llegir més informació i curiositats sobre aquest àlbum, llegiu la crítica que va escriure al seu dia Joan Andreu, de Pecan Pie.

DESCÀRREGA

L.A. - "Welcome Halloween" (2006)

GUILLEM D'EFAK - Discografia

Quin goig tornar de vacances ("vacances"; ja m'enteneu) i trobar-me amb una bona tracalada de missatges i correus de gent que segueix el blog; a tots vosaltres, moltes gràcies a tots per les paraules, ànims i suggeriments!

Tornem a la (des)càrrega amb una aportació que, essencialment, ens ha fet Vicent Sánchez i Ortells des de València. Agraïts a ell, avui ens toca parlar de Guillem Fullana i Hada d'Efak (1929-1995), més conegut com Guillem d'Efak. Aquest manacorí de pell negra no tan sols aconseguí nombrosos èxits dins el camp de la literatura, l'interpretació o el món empresarial (fou fundador de la mítica Cova del Drac, a Barcelona, on es gestà el moviment de la Nova Cançó), sinó també a la música, on destacà considerablement per la singularitat de la seva música, pel to profund, sugerent i solemne de la seva veu, pel contrast d'unes arrels a mig camí entre Nova Guinea i Manacor. "Yo soc barranquer, manacorí i mallorquí, per aquest ordre", explicava a la que, molt possiblement, fou la seva darrera entrevistaa. "He estat el mallorquí més feliç que ha existit, perquè a la meva infància, ser negre a Mallorca era una pura delícia. Les manacorines em compraven dolços i m'acariciaven. Ser negre a Mallorca era una singularitat, no un problema".

Començà la seva trajectòria musical i tothom, fins i tot els cercles de música clàssica o la premsa més reaccionària del règim franquista, li tiraren floretes i lloances de tota mena. Així, al calor d'un fenomen emergent com la Nova Cançó catalana, Guillem d'Efak i les seves cançons començaren a destacar, fugint d'un prototip de cantautor que havien establit Raimon o Francesc Pi de la Serra. Els 60's foren l'època de glòria i apogeu d'Efak... al manco musicalment. El que avui ens presenta l'amic Vicent és el seu llegat fonamental: 8 referències discogràfiques - portades i lletres incloses - que marquen la evolució del artista, a mig camí entre la cançó d'autor, el Blues, el Jazz i els aires mediterranis.

Conclouré l'entrada d'avui destacant unes frases del propi Guillem a la que, repeteixo, molt possiblement fou la seva darrera entrevista: "Estar malalt és una putada. En qualsevol cas, té la seva part positiva, i és que estant malalt aprens a donar-li a cada cosa la seva vertadera importància. La vostra escala de valors, la de la gent sana, es troba totalment trastocada. Amb la meva malaltia no he perdut ni la fam ni el desitg de follar, faltaria més. Els problemes els cream nosaltres mateixos. Patint-los i superant-los ens sentim vius, i lo important és aprendre a viure amb els problemes que ens dona la vida".

DESCÀRREGA

Guillem d'Efak - "Veu de Mallorca" (1964) - EP

Guillem d'Efak - "Blues" (1965) - EP

Guillem d'Efak - "Vell riu nostre" (1965) - EP

Guillem d'Efak - "Com Ahir" (1965) - EP

Guillem d'Efak - "El dimoni Cucarell" (1966) - Single

Guillem d'Efak - "Plou i fa sol" (1966) - EP

Guillem d'Efak - "Guillem d'Efak" (1967) - EP

Guillem d'Efak - "Cançó per les dones" (1968) - EP