ON - Discografia (2009-2011)

Crec que no hi ha un dia millor per dedicar una entrada d'Illa Sonora a On: precissament avui, dijous 22, presenten en directe el seu nou EP "A un millón de pasos" al IO Music Club, a partir de les 22.30 h. I això no és tot: demà, divendres 23, els tindrem com a convidats a "Fang i Distorsió" - a partir de les 17 h. al 92.9 FM - per conéixer un poc millor a la banda i aquest nou llençament. El cas és que avui posam tot el material editat per On ("A un millón de pasos" inclós) per cortesia de Toni Martín i amb el consentiment de la banda.

On duen en actiu des del 2007; per tant, és una banda més o manco recent, però amb uns components colrats prèviament a altres bandes: Eva Mª Grajera (veu; abans a Sith Lizzard i Crossroads), Rafa Ortega (guitarra; Fora des Sembrat, Quo Vadis, Little Joe, Cuando el Río Suena...), Pep Aguiló (baix; ex-Los Vecinos del Rey, Drinking In The Blues, Crossroads...), Andrés Adipe (bateria) i finalment un darrer i flamant fixatge: Toni Martín (guitarra; també a Gato Martín).  On és, essencialment, un grup de Pop-Rock; un híbrid perfecte que es nodreix tant de la sensibilitat del Pop com del tractament sòl·lid i cuidat d'unes guitarres influenciades per l'AOR americà. Aquesta combinació fa que siguin una banda llunyana al Power-Pop guitarrer, del Indie-Pop/Rock alternatiu o del Pop més frívol. Així de lliures, sense necessitat de ficar-se dins cap escena en concret, On van tira a tira, editant EP per any. "Quién pudiera" (2009) i "Quizás" (2010), enregistrats als estudis The Black Door, ens mostren la seva vessant més enèrgica, mentre que "A un millón de pasos" (2011), just tret del forn, marca una evolució més intimista, melòdica i accessible. 

La experiència és un grau... o això diuen; On no viuen de rendes i aposten de nou per la seva música. Vosaltres podeu descobrir-la amb tan sols tres clicks de ratolí... i segur que si els voleu veure no haureu de recórrer un milió de passes. Molta sort!

DESCÀRREGA

On - "Quien pudiera" (2009) - EP

On - "Quizás" (2010) - EP

On - "A un millón de pasos" (2011) - EP

SKYLINE - "Satisfaction" (2003)

Durant una bona temporada, parlar de Skyline eren paraules majors, i resulta curiós com aquest respecte i admiració cap a ells s'ha perllongat fins pràcticament els nostres dies. Record haver-los vist en directe, a Santa Ponça, l'any 2003, i veure a molta gent del meu voltant no donar crèdit que un grup com aquell hagués sorgit a Mallorca.

Skyline van sorgir l'any 1991 quan Tolo Grimalt (guitarra) i Jose Sánchez (baix) abandonen els Elikat, pioners indiscutibles del Hard Rock, Glam Metal, AOR o com vulgueu anomenar-ho a Mallorca. L'any 1993 telonejaren als Ramones al seu concert al Hipòdrom de Palma, i fins finals de la dècada van desenvolupar una intensa activitat de cara els directes, amb nombrosos canvis de formació. Així, tira tira, arribem al gran moment de glòria: la publicació del seu disc debut "Satisfaction" (2003) que, per desgràcia, seria la seva única obra.

Junt a Grimalt i Sánchez, trobem a aquest disc a Ramon Grife (veu), Pedro González (teclats) i Rafa Bohórquez (bateria); només uns músics d'un alt, altíssim nivell tècnic i compositiu - com ells - haguessin pogut fer un disc com "Satisfaction". Tradicionalment, es fica dins el sac del "Hard Rock" aquest disc... Però, clar, poc té a veure amb les melodies poca-vergonyes de Def Leppard o la laca i maquillatge de Poison; la proposta de Skyline és, per dir-ho d'alguna forma, més madura. Hi ha una dosi important de Hard Rock i AOR, però també de Rock 70's, Funk i fins i tot Soul; agafen amb força i efectivitat el llegat dels primers Whitesnake, així com els aires dels Deep Purple més colorits, els de discs com "Stormbringer" (1974) o "Come and taste the band" (1975).

No fa molt es van dissoldre, però feia anys que la seva trajectòria era irregular, marcada per llargs períodes d'inactivitat. De fet, no era d'estranyar veure als seus components ficats a altres històries... Com Grimalt, exercint de guitarra amb els power-metalers alemanys Metalium, o González, que bé te'l podies trobar fent de teclista per Mama Kin o amb els desapareguts black-metalers Agorazheim, entre d'altres. En tot cas, queda la seva música en forma d'un disc completíssim i realment fresc que es situa a l'altura de la llegenda que representaven - i encara representen - Skyline.

DESCÀRREGA

Skyline - "Satisfaction" (2003)

ELIKAT - Discografia

Crec que ja era hora de treure la pols al llegat musical d'una llegenda del Rock illenc com Elikat, un grup que, encara ara, és capaç de generar nous fans (eh, Pope?). Per tant, el que avui presentem, reunit per primer cop, és tot el material que va enregistrar aquest grup mallorquí, un dels pocs exponents del Glam/Hard Rock a les Illes.

Elikat neix l'any 1987 de mà de l'ex-vocalista de Drakkar, Lluís Massot (aquí, baix el nom artístic de Luis Hierro) i el bateria Rafa Bohórquez (ex-Alambrada), els quals van decidir posar en marxa aquest projecte musical en anglès, molt en la línea del Hard Rock melòdic de grups com Bon Jovi, Poison, Keel o Stryper. Completen la formació el baixista Rafa Vicens i un prometedor guitarrista finlandès anomenat Miiro Heikkilä, un jove virtuós format en els sons neoclàssics de gent com Yngwie Malmsteen. "Rafa i jo vam fitxar en Miiro, el qual boxeava amb mi", explica Lluís. Aquesta formació enregistrarà una primera maqueta de quatre temes als estudis de Toni Fernández, a Palma, entre el 2 i e 4 de desembre de 1987.

Després de haver depurat el seu estil, més proper al AOR que al Heavy Metal, s'incorporen a Elikat un nou baixista (Tolo Morel·lo... o, el que és el mateix, Tolo Grimalt) i un teclista (Ernesto). El testimoni d'aquest canvi és "Caught In Love" (1989), un EP de quatre temes que fou editat per Justine Records i distribuit per Gran Sol Discos. Aquest EP, que al igual que la maqueta contava amb la participació del pare dels germans Heikkilä (Matti) als cors, va rebre una gran acollida; certament no deixava de resultar novedós a una illa on aleshores passaven desapercebudes les noves tendències musicals. Només un any després, l'any 1990, publicaren el seu esperat primer disc, "Electrikat", produït per l'anglès Allan Shepard. La formació, en aquest cas, era la següent: Lluís Massot / Luis Hierro (veu), Miiro Heikkilä (guitarra), José Sánchez (baix), J. M. Movemel (teclats) i, finalment, Rafa Bohórquez (bateria). Lluís fa un apunt interessant: "Tolo va fer les funcions de guitarrista durant el servei militar de Miiro, l'any 1990".

"Electrikat" era una aposta ambiciosa i arriscada, just a uns moments en els quals el nihilisme i existencialisme del Grunge triomfava per sobre del hedonisme colorista del Hard Rock, AOR, Glam Metal i estils similars. Apart, a Mallorca s'estava gestant un important moviment indie (el que eclosionaria a partir de 1993), una nova generació de músics que ja no es sentia representada per formacions com Elikat. Un interessant detall del disc és que inclou una cançó de la maqueta de 1987, regravada baix el títol de "We're Hungry Hearts".

Els inicis dels 90 foren tan complicats com convulsos. Desconec el que va passar, però entren a la formació el bateria Carlos Domínguez (també, ex-Drakkar) i Chele Aguilera. Lluís, abans d'iniciar el seu exitós projecte Zyriab / Taifa amb Rafa Bohórquez, marxa a Londres on formà els fallids Mr. Cheese; mentre, de les cendres de Elikat s'idearà un nou super-grup amb Tolo Grimalt, José Sánchez i Chele Aguilera: Skyline. Per la seva part, Miiro, juntament amb José Sánchez i el seu germà, el recentment desaparegut Mikko, formà un nou i ambiciós on acabarà forjant-se la seva fama de virtuós: Fool's Kin .

DESCÀRREGA

Elikat - "Demo '87" (1987) - Demo

Elikat - "Caught In Love" (1989) - EP

Elikat - "Electrikat" (1990)