ENSAIMADA SIDERAL - Antologia (2008-2010)

Outsiders n'hi ha per tot... i el camp de la música electrònica no és una excepció. Donant l'esquena als garitos de moda i a les noves tendències del gènere, ens trobem amb aquest enigmàtic projecte de nom graciós, Ensaimada Sideral, que comparteix forma i esperit amb altres efímers projectes illencs, com Nova Pastoral o Trimalción y las Gemelas Subnormales. M'ha passat aquesta gravació en Jonatan Uría, abans a Montaman i ara a MacCarthy, un altre outsider en tota regla i, a més, col·laborador a dues de les pistes. No apte per totes les orelles, però, tot i així, és un document força curiós.

DESCÀRREGA

 Ensaimada Sideral - Antologia (2008-2011)

CEREMONEY - "The CMY EP" (2011) - EP

Això és un no aturar! Vaja any carregat de sorpreses i alegries; quina quantitat de demos, EP's i àlbums ens està deixant aquest productiu 2011... com aquest nou EP de Ceremoney, una banda que ha sonat als dos darrers programes d'Illa Sonora, a BN Mallorca, i que poc a poc estan guanyant-se un nom dins l'escena indie mallorquina amb una proposta força convincent.

No negaré que el primer cop que els vaig veure en directe, no m'agradaren gaire... però clar, feia poc que tocaven. Ara la cosa sona sèria i important: Diego López (veu, guitarra), Víctor Núñez (baix, veu) i Álex Sancho (guitarra, teclats i programacions; motor del projecte Rosemary's Babe) han sabut canalitzar de forma òptima les seves influències, sense sonar com un enèsim refrit de Joy Division. Ceremoney ha sabut crear una proposta intel·ligent, alhora que atractiva, on una base hereva del Post-Punk més melòdic es barreja amb elements propis del so Manchester tipus Happy Mondays o l'Electrònica d'autor. Tot plegat sona convincent, com si es tractés d'una banda del sud d'Anglaterra i no pas de la Mediterrània.

"The CMY EP" (2011) queda estructurat en 6 talls, un dels quals ("Re-Gallow") va aparéixer a una primitiva demo, "The Gallow", publicada on-line mesos enrere. Aquests nous temes, produïts per Miguel Puigserver 'Puter' (Satellites) sonaran frescs i addictius per tots aquells seguidors del Indie Pop-Rock anglosaxó. A més, m'he pres la llibertat d'afegir un bonus track: una versió en directe de "The Gallow", apareguda al magnífic recopilatori del programa "Cara B" (IB3), de Joan Cabot.

Ceremoney han donat una passa decidida amb el seu EP i es converteixen en una de les bandes revelació del 2011, i en un grup a tenir present pel proper 2012.

DESCÀRREGA

Ceremoney - "The CMY EP" (2011) - EP



LUNAR LESLIE - "Adult Groove" (2011)

A que no havieu sentit parlar de Lunar Leslie? Tranquils; Paco Casasola ens presenta aquest curiós i originalíssim projecte musical format per ell mateix junt al nordamericà Tyler Cornfield. Ho anomen projecte i no banda perquè, ara per ara, aquest duo treballa a distància mitjançant Internet; d'aquesta forma composen, treballen i arreglen unes cançons que, en forma del disc/demo "Adult Groove", han estat enregistrades al hogar del propi Paco, a Palma. 

Amb Lunar Leslie em passa el mateix que amb formacions com Nova Pastoral; són tan inclassificables, tan genuïnes i úniques, que no els podem incloure dins una etiqueta concreta, sinó que n'hauriem de crear una de nova expressament per ells. Són una mena de capoladora sonora on es mescla el Rock més experimental, el Pop, l'Electrònica, o fins i tot el Pop dels anys 50's, per donar pas a una proposta no apta per a tots els públics però que demostra que, darrera del disc, hi ha una bona feina de composició. Intentem obrir la ment i deixem, doncs, que Paco ens conti en primera persona la curiosa història de Lunar Leslie: 

"Tyler P. Cornfield, a pesar de su 21 añitos, ya cultiva una triple vertiente artística (músico folk, rapero freestyle y escritor creativo) con mucho talento.Vive en San Francisco (donde estudia Escritura creativa y Español). Con el pseudónimo de Wes Leslie publicó un EP en 2010, "Wes Leslie ends meat", en el que lo compone, canta y toca todo. Paco Casasola Luna, algo mayor que Tyler (28 años), también es ecléctico y multiinstrumentista y ha participado en proyectos de lo más diverso (casi siempre solitarios, sólo ha tenido bandas "efímeras"). Últimamente está muy interesado en los sonidos imperfectos de los instrumentos de juguete, los objetos golpeados y también por los sintetizadores originales, rudimentarios. Como lo intenta tocar todo, pero no canta, compone músicas instrumentales a la espera de encontrar la voz ideal para sus canciones.

Hace un año ambos vivíamos en Madrid. Yo tocaba la armónica con un ampli sonando blues algunos domingos en el Rastro. Uno de ellos, Tyler se me acercó y me dijo si podía "rapear" conmigo. Un rato más tarde ambos improvisábamos un par de canciones e incluso atrajimos la atención de algún viandante. Tras ello nos vimos unas cuantas veces y compusimos una canción a medias, pero luego nuestros destinos se separaron: Palma, para mí; Madrid y viaje por Europa para Tyler, antes de volver a San Francisco. El contacto y los acordes continuaron vía mail, hasta componer un puñado de canciones. No sabemos si seguiremos haciendo más temas juntos, pero nos gusta la idea de mantener un dúo "telemático", en el que uno compone una melodía, el otro se la devuelve con una línea de bajo y el otro le pone letra, etc."

DESCÀRREGA

Lunar Leslie - "Adult Groove" (2011)

PANDILLA BASURA - "Reactor 4" (2011) - Demo

TR-808 TR -707, TB-303, SH 101... Però què cony fa a Mallorca una banda passejant-se amb capses  de ritme i sintetitzadors dels anys 80? Què pensaveu, que el revival dels 80's tan sols es limitava a treure del fons de l'armari velles camisetes, imitar les cabelleres d'en Morrisey o ballar entre espasmes a lo Ian Curtis al garito de moda? Idò no. Acaba d'aparèixer un nou grup mallorquí... i quan dic "acaba d'aparèixer" vull dir que just fa tres mesos que s'ha format. Ells són Pandilla Basura, un grup a mig camí entre la Electrònica i el New Wave, però que té els ulls posats en els anys 80's, i més concretament en bandes com Joy Division, Devo, Kraftwerk o Gary Numan.

No negaré que estic un poc verd en aquesta vessant musical, però la proposta de Óscar, Kike Franco, Mark Franco és suficientment interessant com per no deixar-la de banda. Aquí hi ha bones idees i, sobretot, de fer música... així que endavant i sort!

PD: A falta de portada... Fotos de Pandilla Basura, a càrrec de Moi Lottie.

DESCÀRREGA

Pandilla Basura - "Reactor 4" (2011) - Demo



MAC - "En dissabte" (1980) - 7"

Post-Punk a Mallorca? A principis dels 80? I en català? Doncs sí. Els responsables d'aquesta fita musical van ser Mac, un quintet de Manacor format l'any 1979 per Christian Völker (veu), Joan Sureda (guitarra), Esteve Huguet (guitarra), Guillem Pou (baix) i Antoni Nicolau (bateria), posteriorment substituït per Rafel Perelló.

Sorgits de les cendres dels efímers Los Pillastres (gran nom!), aquest grup de curta trajectòria va aconseguir el seu major èxit quan va guanyar el I Concurs de Pop-Rock de la ràdio La Voz de Baleares, amb col·laboració de la discoteca Don Jaime. El premi va ser l'enregistrament d'aquestes dues cançons als estudis de Miquel Aller; dues cançons avançades al seu temps i que els connectaven amb la música que s'estava fent a Londres que no pas a Madrid o Barcelona. Les influències de The Clash o The Fall han fet que la seva música no hagi envellit, sinó que segueixi sonant tan fresca i arrogant com ho feia a principis dels 80's. Vull destacar, a més, el detall, l'important detall de haver cantat en català a uns moments en els quals pràcticament tots els grups o artistes ho feien en castellà o l'anglès.

Mac van durar poquet, així mateix. Huguet i Nicolau, abans de la seva aventura amb Plàstics no! i Ocults, esdevindrien els pioners del Tecno-Pop illenc amb Peppone, mentre que Pou formaria Guia de Ocio. Ignor què va fer després Christian Völker, però des de fa uns anys és vocalista de Ramonicos, banda tribut als Ramones. L'escena manacorina és tota una caixa de sorpreses, ja ho crec!

DESCÀRREGA

Mac - "En dissabte" (1980) - 7"



ZINCPIRITHIONE - Discografia

Juntament amb Furnish Time, Zincpirithione passen per ser un dels secrets millor guardats del Pop illenc a la primera meitat dels 80's; d'aquí hi sortiren ni més ni menys que Xavier Escutia i Antoni Noguera, posteriorment cor i ànima de Los Valendas. Lluny del Power-Pop d'aires retro que els col·locà en primera línea de l'escena, ja als anys 90's, la proposta de Zincpirithione era una mescla prou consistent del Pop i New Wave practicat a l'Espanya d'aleshores que, en el context de Mallorca, resultava una veritable bufada d'aire fresc.

La millor forma de definir la trajectòria d'aquest quintet és la paraula breu: el grup es formà l'any '81 i es va dissoldre l'any '84. En aquest espai temporal de prop de tres anys, Zincpirithione únicament editaren un maxi-LP titulat "Zincpirithione" (1983). Un any després, abans de separar-se, enregistraren una nova maqueta (que, per cert, inclou una versió del "2000 Light years from home", dels Rolling Stones), que anava a ser el gruix del seu primer LP. No obstant això, aquestes set cançons no arribaren a veure la llum mai., quedant inèdites i oblidades a alguna calaixera. De nou, vull agrair a Pinxo (Mallorca Nochentas) l'amabilitat que ha tingut cedint aquest material per a la seva publicació i difusió a Illa Sonora.

Per tant, avui deixam a la vostra disposició tot el material que enregistraren els efímers Zincpirithione, amb dos afegits força interesants: per una banda, una entrevista al mític fanzine Mocos en Abundancia i per l'altra, una cançó enregistrada al programa de TVE "Estoc de Pop", a l'any '84, on el grup interpreta una cançó inèdita que ni tan sols apareix a la maqueta d'aquell any: "Amantes".

DESCÀRREGA
Descàrrega "Amantes" (Estoc de Pop, 1984)

Biografia de Zincpirithione

Zincpirithione - "Zincpirithione" (1983) - Maxi LP

Zincpirithione - "Maqueta" (1984) - Cassette

FURNISH TIME - Discografia

La primera vegada que em parlaren de Furnish Time, el meu interlocutor em van fer la següent aclaració: "És EL tresor ocult del Pop mallorquí, en majúscules". Primer de tot, vull aclarir que no hi ha gaire cosa d'aquesta banda a Internet; l'únic lloc on podem trobar informació completa, acompanyada d'imatges, és a l'entrada dedicada a Furnish Time a MallorcaNochentas. La lectura és obligada si voleu aprofundir en la història del grup.

El que us presentam avui a Illa Sonora són les dues úniques gravacions oficials que va fer aquesta banda, que inclou components de formacions com Forats Negres i Forats Naturals. La primera, "The Joy Of The Others" (1984) és un EP de tres cançons, gravat després d'haver aconseguit el primer premi en el I Concurs Pop-Rock de Palma, l'any anterior. L'any següent, a maig del '85, Furnish Time tocaren el cel quan, a les festes de San Isidro de Madrid, telonejaren a The Smiths davant unes 200.000 persones. L'any següent editen el problemàtic mini-LP "Furnish Time", amb una obra d'un artiste aleshores emergent com Miquel Barceló. L'escaça distribució i tirada del disc suposa el coup de grace per la banda, que es separa poc després. Aquests material, extremadament codiciat per coleccionistes de vinils, constitueix la herència, elegant i oscura, que ens ha deixat aquesta banda tan poc reivindicada avui en dia.

DESCÀRREGA

Furnish Time - "Furnish Time" (1984) - EP

Furnish Time - "Furnish Time" (1986) - Mini-LP