OLIVA TRENCADA - "Perletes acústiques" (2012)

El bon sabor de boca que ens deixà "Perleta Negra" (2011) encara dura. Tot i haver passat un bon grapat de mesos des de que fou publicat, m'alegra poder comprovar que diferents programes de ràdio - d'aquí i de fora - se'n preocupen, i mimen aquest disc-llibre dels Oliva Trencada. El resultat d'això és una compilació, 100% casolana, amb el qual reviure els grans moments radiofònics que ens ha donat Pep Toni Ferrer aquests darrers mesos a programes com "Bufet Lliure", "Catsons" i, molt especialment, "Hoy empieza todo" de Radio3. Moments, insisteixo, impagables.... i no només perquè Pep Toni sigui un interlocutor imprevisible fins a la més absoluta genialitat, sinó per les versions unplugged d'alguns dels millors talls del disc que, a aquests programes, hem pogut escoltar: "Em fa mal speed", "Jimbo de la notxe" o "Xoriguer Mayday". I per donar-li un poc més d'emoció a la cosa, que sempre va bé, tenim un tema inèdit - "Doctor en Vilafranca" - i un bonus track que, malgrat d'acústic no té res, val la pena escoltar: la versió dels "Alpinistes Samurais" d'Antònia Font.

Si ja ho deia, en Joan Cabot, fa molt poquet: que no es pot molar més que Oliva Trencada.

DESCÀRREGA

Oliva Trencada - "Perletes acústiques" (2012)

LA BÚSQUEDA - Discografia (1988-2005)

La música no deixa de ser com la gent que, de forma irremediable, envelleix. Però clar, hi ha persones a les que el pas del temps sembla no afectar-les, com és el cas de Xisco Albéniz i La Búsqueda. A diferència de molts dels seus companys generacionals - siguin de Mallorca, siguin de fora - el seu llegat musical ha envellit tan rematadament bé que pràcticament conserva tot el seu encant i, per suposat, el seu valor artístic.

No em posaré a fer una biografia detallada sobre La Búsqueda. Per això us remetré a la magnífica biografia que han fet la gent de Mallorcanochentas (veure aquí), i amb la que podem conèixer amb tota mena de detalls la trajectòria i canvis de formació que han experimentat al llarg d'aquestes darreres dècades. Simplement, em dedicaré a fer una simple reflexió - per dir-ho d'alguna forma - que ens ajudi a entendre per què La Búsqueda són considerats una de las bandes mallorquines amb major categoria i prestigi... però, per desgràcia, sense el reconeixement merescut. 

Primer, per haver creat just a la seva mesura un so i un discurs totalment propis i característics, que no només impedeixen comparar-los a qualsevol altre grup nacional, sinó que dificulta una cosa tan simple com ficar-los dins d'alguna corrent i tendència musical. Rock? Pop? Indie? Folk? Música Popular, tal vegada? O Mediterrània? No se'm ocorr cap etiqueta on La Búsqueda hi encaixi. Podríem, tal vegada, intentar explicar com sonen. Imaginem guitarres acústiques que creen melodies recercades; emocionants ritmes sincopats de caixa; seccions de vent que dibuixen paisatges sonors; una veu hieràtica i greu que, mitjançant la poesia, ens condueix per pobles deixats de la mà de Déu, barrancs, deserts i horitzons que semblen massa llunyans al viatger. Més o manco, així sona La Búsqueda. 

Oblideu ficar-los dins del sac del Pop-Rock com molta gent fa, sense escoltar-los, tal vegada els relaciona, pel nom, amb La Frontera, El Regreso, La Granja, La Isla i un llarg etcètera. Ells van donar l'esquena a tot el negoci, a l'espectacle en el sentit més estricte de la paraula, i ho han fet editant discs amb calma fins formar una discografia única i fascinant. "La Búsqueda" (1988) fou elegit per Rockdeluxe com el segon millor disc espanyol dels anys 80's... i el següent treball, "La rueda de la Fortuna" (1991) ha aparegut a altres classificacions com també un dels millors discs nacionals del seu moment. Amb "Psicolatin" (1996), editat per Blau, la seva popularitat va decréixer tal vegada, però mantingueren el seu prestigi gràcies a la varietat i qualitat que hi trobem a les cançons que inclou. Finalment, "Los Penitentes" (2004), el seu darrer treball fins ara, i al qual hi hem afegit una sèrie de bonus tracks força interessants.

Tal vegada no són aptes per a totes les oïdes, d'acord, però... Des de quan ha importat això? 

DESCÀRREGA

La Búsqueda - "La Búsqueda" (1988)

La Búsqueda - "La Rueda de la Fortuna" (1991)

La Búsqueda - "Psicolatin" (1996)

La Búsqueda - "Los Penitentes" (2005)

EUTERPE - "Paisaje, Camino y Canción" (1974)

Volia acomiadar l'any dedicant una entrada a un disc significatiu; no un qualsevol, sinó un d'aquests treballs que, que malgrat no fos excessivament conegut pel nostre públic, tingués alguna cosa que el fes valuós i significatiu. El d'Euterpe era un àlbum que se'm resistia i que, per un motiu o un altre, no aconseguia trobar cap banda, ni en format físic ni tampoc en format digital. Així doncs, si avui arriba a Illa Sonora és per la contribució que ha fet un dels components d'Euterpe, el contrabaixista Antonio Arés: moltíssimes gràcies per haver-nos enviat aquest "Paisaje, Camino y Canción" .

La resaca de la Nova Cançó catalana a Mallorca havia deixat un grup d'aficionats a la música acústica que, poc a poc, s'anaren acostant de cada vegada més al Folk nord-americà. Gran part de la culpa la tinguè el talentós guitarrista Pepe Milán, prèviament colrat, juntament amb Arés i altres futurs membres d'Euterpe, a Driving Wheel. Poc a poc, desenvoluparen una interesantíssima activitat en directe que despertà l'interès del músic i productor manacorí, Antoni Parera Fons. De la seva mà, marxaren a Barcelona a gravar amb el segell Hispavox un disc que servís de recull dels diferents i antiquíssims ritmes/cants de Folk de l'Estat Espanyol (el gallec "Canto de Vendimia", la "Jota" d'Aragó, el "Corrido de Zamora" o la nostra "Sa Ximbomba", entre d'altres), però amb un tractament modern, amb una marcadíssima influència del Folk anglosaxó i unes lleugerísimes pinzellades de Progressiu. Aquesta proposta, més anticomercial que el Folk d'altres formacions com Nuestro Pequeño Mundo, feia d'Euterpe una banda pràcticament insòlita, tant a Mallorca com a la resta de l'Estat, i

L'experiment, titulat  "Paisaje, Camino y Canción" (1974), va resultar un èxit a nivell crític, però no tant a nivell comercial. És el que té una escassa o nul·la promoció... però bé, Euterpe van seguir dins l'avantguarda de la música que es feia a Mallorca, i mostra d'això és que enregistressin un disc ni més ni menys que amb Daevid Allen (escolta'l aquí).

I parafrasejant el títol d'aquest disc, a Illa Sonora seguirem descobrint - o redescobrint - nous paisatges, nous camins i noves cançons. Molts d'anys a tothom i feliç 2012.

DESCÀRREGA

Euterpe - "Paisaje, Camino y Canción" (1974)

TOMEU QUETGLES - Discografia

Nascut a l'any '71, Tomeu Quetgles és d'aquests corredors de fons de la música illenca que, per desgràcia, no ha tingut la repercusió o pes mediàtic que mereixia. Qui sap, tal vegada ni la vol, ni la necessita. El cas és que Quetgles actualment presenta el seu sisè treball, "Cants Aborígens" (2011), nou disc d'un cantautor de fermes conviccions, actiu des de 1996, que ha volgut compartir la seva discografia - sencera, a més - de forma totalment gratuïta mitjançant la seva pròpia pàgina web.

Què hi trobem al catàleg de Tomeu Quetgles? Doncs bàsicament cançó d'autor, compromesa, arriscada i especialment sensibilitzada en les qüestions d'identitat cultural, nacional i lingüística. En altres paraules, poesia "en català de Palma i amb olor de hippie inconformista". Parlem, doncs, d'un llegat eclèctic que va des del Folk mediterrani d'aires mariners i bohemis al Reggae-Rock urbà i combatiu. En definitiva, un d'aquests artistes que mantenen un lligam honest i sincer amb la música que toquen.

DESCÀRREGA

Tomeu (Quetgles) - "Endorfines" (1997) - Demo / Cassette

Tomeu Quetgles - "El món encara es mou" (2001) - EP/Demo

Tomeu Quetgles Grup - "Mediterrània" (2001)

Tomeu Quetgles Grup - "Llum" (2003)

Tomeu Quetgles - "Sortirà el sol" (2007)

 

AL MAYURQA - Discografia

Al Mayurqa no ho varen tenir gaire fàcil. Primer, pel seu estil: el Folk, la música popular/tradicional mallorquina o com vulgueu anomenar-la és, paradoxalment, un gènere impopular i desconegut pel gran públic. La seva difusió mitjançant la ràdio o les televisions locals és molt reduïda, i sembla que només se la recorda quan s'organitzen torrades botifarroneres per Sant Antoni. En segon lloc, Al Mayurqa ho van tenir difícil per la seva ideologia, clara, definida i sincera: això els va dur a ser un grup marcat, estigmatitzat, criticat, apartat i aïllat al circuit musical mallorquí. A Illa Sonora deixarem les valoracions polítiques/ideològiques de banda per centrar-nos, doncs, en la valuosa aportació musical i artística que, en poc més de quinze anys, va deixar aquesta banda.

Al Mayurqa em són propers, en certa manera: el ja desaparegut Toni Roig, ex-membre de Els Calafats i fundador/alma mater de la banda, vivia a poc més de quaranta metres de ca meva. Al seu voltant, sempre hi ha haver un bon grapat de bons, boníssims músics que revitalitzaren hàbilment la música amb arrels. No és que sigui un gran consumidor d'aquest tipus de música, però no puc evitar somriure ple de goig quan sent la instrumental dedicada al meu poble, "Pòrtol"; o moure el peu al compàs de la divertida "Rock amb xeremies"; o quedar captivat amb "Ulls negres", una de les cançons més emocionants que s'han fet aquí, a Mallorca, en la nostra llengua.

El que avui us presentem aquí és el gruix de la seva discografia: falten alguns discs que no he pogut localitzar a cap banda, però al manco aquí tenim els seus àlbums més representatius i essencials.

DESCÀRREGA Part 1: "Projecte Roig", "Anem de gresca!", "Fent camí"

DESCÀRREGA Part 2: "Amb coherència", "Temps de revolta"

DESCÀRREGA Part 3 (links externs): "Tradició i compromís": Disc per a ballar / Disc per a escoltar

Al Mayurqa - "Projecte Roig" (1995)

Al Mayurqa - "Anem de gresca!" (1998)

Al Mayurqa - "Fent Camí" (2001)

Al Mayurqa - "Amb coherència" (2004)

Al Mayurqa - "Tradició i compromís" (2005) - 2 CD

Al Mayurqa - "Temps de revolta" (2007)