Manifest Per una Universitat lliure de pseudociència i obscurantisme

Abans no es normalitze el fet de la compra de càtedres privades en institucions públiques -com ja ha passat a la universitat de Saragossa en l'empresa què regala títols d'homeòpata a la xarxa-, és el moment de pegar un cop de puny a la taula i plantejar que ja hi ha prou. Una institució basada en la recerca, la crítica i el mètode científic no pot donar cabuda docent, ni carta de credibilitat, a pseudo-ciències què es neguen a ser contrastades o es basen en la simple fé.

Així que, per evitar de veure càtedres creacionistes, geocèntriques, ufològiques, astrològiques i demés mangonejos, des del blog La Ciencia y sus Demonios, han fet còrrer per la xarxa un Manifest per una universitat lliure de pseudociència i obscurantisme (ací trobareu l'original), què us enganxe a sota i al qual podeu donar suport en aquest enllaç.

(Des)honor,

Cal pagar els desplaçaments dels caps de les sectes destructives que ens visiten, dels caps de negociat embolcallats de moralina... i, a sobre, retre'ls pleitesia?.
Ja hi ha prou de fer servir la por de la gent per mantindre en funcionament l'empresa.
Pel propi honor , no podem retre honor a gent d'aquesta mena.
Feu una ullada  a la pàgina de la campanya Jo no t'espero o al Mail Obert del Partal.

29-S. Pel Treball, Vaga General

Cagondéu, sant tornem-hi camí de la Inquisició

Ja té nassos que comencem el 2010, declarat any de la Biodiversitat, amb una notícia tan esgarrifossa com l'aplicació de la intenció de prohibir per llei la blasfèmia a Irlanda. De fet sembla que ja era il·legal fer-ho contra la fe cristiana i ara -oh prodigi!!- ho estenen a la resta de credos.
Aquest és l'únic camí que coneixen, la prohibició i la persecució de qualsevulla crítica o idea.

A la Xarxa trobareu un grup de rebuig a la llei o per la llibertat d'expressió a Irlanda i un seguit de 25 propostes blasfemes i el portal de rebuig a la iniciativa.
D'allà prové aquesta darrera perla, que deixa clara la intenció d'aquest tipus de lleis... tot i que en altre context:
Micheal Martin, Irish Minister for Foreign Affairs, opposing attempts by Islamic States to make defamation of religion a crime at UN level, 2009: “We believe that the concept of defamation of religion is not consistent with the promotion and protection of human rights. It can be used to justify arbitrary limitations on, or the denial of, freedom of expression. Indeed, Ireland considers that freedom of expression is a key and inherent element in the manifestation of freedom of thought and conscience and as such is complementary to freedom of religion or belief.” Just months after Minister Martin made this comment, his colleague Dermot Ahern introduced Ireland’s new blasphemy law.

Darrer diumenge d'octubre

Demà és el darrer diumenge d'octubre, així que -com diu la cançò- toca agafar la carretera i enfilar cap al Puig...

Every great truth begins as a blasphemy.

Cita de George Bernard Shaw, perquè respectar algú no implica no ser-ne crític, el dia 30 de setembre, Dia Mundial de la Blasfèmia...
Tot recordant Gal·lileu i Gaietà Ripoll i Pla -últim condemnat per la Inquisició- o els impulsors de malaties de transmissió i represió sexual o... les caricatures mahometàniques o els autobusos que no circulen en Shabbat ... per no parlar d'altres escura-butxaques, censors polonils o escriptors de lleis i altres regulacions divines.
Per dir-los ben alt que no són ningú per dir-me com he de pensar i viure.

Llibertat, tolerància.... i censura

Els universalistes actuen de nou, mentres continuen omplint-se la boca de censures, persecucions i exclusions, de llibertat i tolerància; continuen actuant contra qualsevol mena d'expresió de pensament propi i diferenciat o, cada vegada més, simplement de pensament .
Aquesta vegada li ha tocat al cantant Cesc Freixas
El camí cap a la crema de llibres continua, tot fent servir les seues lleis democràtiques del estat de dret... o era del dret d'estat?.
Ací teniu un enllaç a la resposta del Cesc, un event al feisbuc i al vídeo altra resposta.

El Papa, els condons i l'evolució del virus de la sida

Tot i que la premsa generalista no se n'ha fet massa ressó, reproduisc a sota la traducció que el Juli Peretó ha fet de la interessant reflexió d'Antonio Lazcano i d'altres col·legues mexicans sobre les implicacions morals i evolutives de la lluita contra les malalties infeccioses. Es pot dir més alt, però no més clar... I és perfectament aplicable a la psicosi que estan creant amb la grip innominadA.
L'article The Pope, Condoms and the Evolution of HIV sols és accessible per subscriptors, però hi ha una còpia de l'original ací.

Molts han criticat la injustificable oposició del Vaticà a l'ús dels condons per a lluitar contra l'expansió del virus de la sida (HIV). A més, les declaracions del Papa Benet XVI durant el seu recent viatge a Àfrica en el sentit que l'epidèmia de la sida és una tragèdia que "no pot ser vençuda amb la distribució de condons, sinó que això l'agreuja" indica, entre altres coses, una comprensió molt pobra del futur evolutiu de l'HIV i l'emergència de noves soques.
L'epidèmia ha impulsat el desenvolupament de teràpies molt efectives basades en medicaments antiretrovirals que, per desgràcia, no són a l'abast de la majoria dels pacients africans. Aquests nous tractaments han estat desenvolupats amb poca consideració sobre les seues conseqüències evolutives, perquè el HIV no deixarà d'evolucionar, com mostra la ràpida aparició de resistències envers les diferents combinacions de medicaments emprades. Les dades clíniques mostren que en algunes parts d'Europa i Amèrica, una de cada deu persones infectades de nou és portadora d'una soca del virus que ja és resistent a un o més grups d'antiretrovirals. Malauradament, ara el llistat inclou infeccions primàries on s'han descrit els subtipus d'HIV resistents a diversos medicaments. La conclusió inevitable és que, tard o d'hora, observarem la resistència fins i tot a les combinacions d'antiretrovirals més efectives, amb totes les pitjors conseqüencies clíniques i epidemiològiques. Fins i tot si solucionàrem tots els problemes del desenvolupament de vacunes, aquestes no serien efectives al 100%.
Pel contrari, els condons, atesa la seua natura, aturen les infeccions però no actuen com un agent selectiu. El Papa Benet XVI, juntament amb metges, polítics, organitzacions religioses i, al final, el públic en general, han de ser conscients d'allò que és evident: en ser una pura barrera física, el condó no sols té una funció eficaç limitadora de la pandèmia d'HIV, sinó que ajuda a disminuir el nombre de soques noves. El Vaticà ha d'entendre que, en termes purament darwinistes, l'HIV mai esdevindrà resistent als condons.

Com diu la cançò, soc l'amic condó, sempre útil per a tu.

OUT s'escriu amb A...

Sortim de la foscor de l'armari, dels milers d'anys de teisme i d'anellament. Proclamem en veu ben alta que n'estem ben farts de veure com juguen impunement amb la por a la mort i a la injustícia social, mentrés prometen paradisos d'altre món... sobretot si heu estat bonets i no us heu plantejat el perquè de l'statu quo.

Trenquem el silenci de vergonya i manipulació, explotació i parasitisme... però fem-ho en veu ben alta. I fem-ho amb l'A... d'ateu

Això és el que es plantejen amb The Out Campaign, dir que ja n'hi ha prou i què és hora de proclamar de viva veu el nostre Ateisme.

Com deia el filòsof... Cogito, ergo deus non est