Avís a navegants i corresponsals

Som molt vulnerables. La setmana passada, dimecres o dijous, en vaig tenir sospites. Divendres ja era gairebé una seguretat. I avui m’ho ha confirmat l’informàtic. M’han entrat a l’ordinador, des de fora. M’han robat missatges de correu (tot els col·locats dins la safata d’entrada i els d’una carpeta on tenia missatges que considerava, per dir-ho així, de vigència permanent), m’han robat uns quants documents crec que intranscendents i m’han robat segurament altres coses que de moment no hem descobert.

Us aviso perquè si rebeu cap missatge meu amb algun contingut estrany, sorprenent, confidencial, insultant, etc., penseu que segurament no he estat jo. I perquè m’aviseu, si rebeu notícies meves d’aquest tipus. No podré fer res per remeiar-ho, però almenys sabrem quin tipus de pirata m’ha vingut a visitar, si és de la mena bromista, de la mena pedagògica o de la mena filldeputa, amb perdó.

El problema no ha estat de falta de seguretat. Es veu que el meu perfil d’activitat ha interessat un black hat hacker (pirates o furoners de barret negre, també anomenats crackers) anònim, passavolant, i ha decidit fer-me una visita, robar-me alguns documents que pel nom li devia semblar que podrien ser interessants –ja els deu haver examinat tranquil·lament al seu cau– i, alhora, deixar-me un avís perquè tingués més cura (és per això que els fan desaparèixer, en comptes de copiar els documents, que és el que passa quan et ve a visitar expressament algú que et coneix però no vol que sàpigues que ningú t’ha espiat). Però diu l’informàtic que el meu nivell de seguretat és adequat. Que si posés més proteccions de les que ja tinc llavors cridaria més l’atenció, i la protecció faria d’imant per a pirates encara més malvats.

Som molt vulnerables.


(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)

Sense vista

Tinc ordinador nou. Ja reconec de bon començament que sóc incapaç de funcionar amb els programaris lliures, i això que ho he intentat. El motiu principal és que els clients, la majoria, no en volen saber res. I llavors, treballar en un document de text amb el programa corresponent de l’Open Office, per exemple, és doble feina, perquè l’has de reconvertir dues vegades. I es perden coses, i t’has de configurar moltes eines tu solet, i n’hi ha que no saps com funcionen i has de demanar ajuda cada vegada. En resum, sóc incapaç de treballar així, amb aquesta tensió contínua entre el que m’agradaria fer i el que em demanen que faci, i no conec ningú del meu gremi que treballi amb clients diferents cada dia que no hagi tingut problemes si ha provat de funcionar amb programari lliure. I en els altres gremis, si no són informàtics molt qualificats –professionals o aficionats però amb coneixements molt avançats–, tampoc.

O sigui, que ja fa temps que em vaig rendir al senyor Portes. Tenia instal·lat a l’ordinador el Finestres vigent fins ara i, com que havia de canviar la màquina, que ja la tenia força plena i no anava gens fina, l’informàtic em va proposar d’instal·lar-li el nou sistema operatiu del senyor Portes, estrenat ara fa mig any. Li vaig dir que sí amb dues condicions: que els programes de pagament que faig servir –bàsicament el de transcripció de Philips, conegut amb el nom de SpeechMike, i el FreeHand de Macromedia– fossin compatibles amb el nou sistema.

L’informàtic va acceptar el repte, divendres em va portar al despatx el nou aparell, es va barallar amb els dos programes esmentats i al final es va rendir. El senyor Portes fa les coses d’aquesta manera: treu un sistema operatiu nou molt bonic, i els usuaris tenen dues possibilitats, instal·lar-lo o no instal·lar-lo. Si l’instal·len, hauran de tornar a comprar i configurar tots els altres programes que feien servir fins ara.

Que què he fet? Tornar a instal·lar a la nova màquina el programa Finestres anterior, estalviar-me 300 euros i passar de mirar-me la vista.


(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)