Recentment ha fet tres anys que funciona el blog d'Harca, i des de llavors ençà hem aconseguit publicar entre tots els membres del grup un total de 182 posts. Amb major o menor qualitat, cada dilluns i dijous ha aparegut una nova entrada que ha suposat una faena extra a les nostres ocupacions, i a vegades més d'un maldecap; però alhora, també ha aportat moltes coses positives. Després de tot aquest temps creiem que hem aconseguit, almenys en part, acomplir els dos objectius que ens havíem marcat amb el blog: fer difusió de la història medieval a la societat, i crear alguna mena de contacte entre joves historiadors medievalistes de casa nostra i d'altres territoris. Sabem que el gruix dels nostres lectors són valencians, però també tenim un bon grapat de seguidors en la resta de l'Estat i fins i tot en altres països, els quals són, fonamentalment, companys de professió i de generació. De fet, ens congratula especialment que l'ús de la nostra llengua pròpia no haja estat un impediment per a aconseguir-ho, perquè els entrebancs només estan en la ment dels uniformitzadors i dels que menyspreen la diversitat. És molt satisfactori trobar gent a la vida real que ens llig i que ens coneix gràcies al blog, però alhora també cal dir que és certament frustrant la manca de contacte amb altres historiadors a través de la xarxa. Per això, hem decidit augmentar la col·laboració externa en el nostre blog per a incentivar-ne la participació.
A partir d'ara aniran apareixent ocasionalment col·laboracions d'altres autors als que convidarem a participar. Així, reforçarem doblement els nostres objectius, ja que augmentarà la quantitat, la qualitat i la diversitat de la informació que oferim a la societat, i alhora podrem comptar amb la participació d'amics, coneguts i altres joves investigadors que tenen molt a aportar-nos a tots els lectors. Esperem també que açò servisca per a augmentar la comunicació mitjançant l'eina dels comentaris, encara que siga per a dir-nos què mal ho hem fet, o fins i tot per a corregir-nos els errors, perquè sabem que esteu ahí i només cal que us manifesteu. Fet i fet, les noves tecnologies no han de ser només un divertiment, a hores d'ara ja són una ferramenta útil per a la nostra vida diària i més que ho seran en el futur, però també la Història com a professió ha d'adaptar-se a elles per a poder traure'n profit. Òbviament açò és un blog i no una revista científica; és un recull de relats curts i a vegades, fins i tot, anecdòtics, i no un conjunt d'articles. Tampoc és un congrés, però sí pot ser un fòrum de discussions puntuals. És, en definitiva, un nou format al marge dels costums tradicionals, que no ha vingut a substituir els vells formats de la historiografia consolidada, sinó a crear una nova utilitat; això és, una nova manera de fer història.
És ben conegut que la societat consumeix història, la demana a bastament, i alguns dels historiadors als que hem entrevistat al llarg dels darrers dos anys així ho han manifestat. Tanmateix, els lectors profans, els que no estan directament implicats en la Història com a professió, depenen fonamentalment de revistes de divulgació o de la premsa diària, on els continguts són filtrats per periodistes que moltes vegades distorsionen el missatge. En altres ocasions, són els historiadors més coneguts qui escriuen llibres per al gran públic, però continua sent, en part, una història condicionada pels interessos de les grans editorials que volen vendre llibres. I a quins preus! Internet ens ofereix des de fa anys la possibilitat de canviar tot això, de ser nosaltres directament els que oferim el contingut a la societat d'una manera didàctica i agradable però correcta i científica. Després a la gent li interessarà més o menys, però ja s'encarregaran ells de seleccionar els continguts i mostrar-nos el camí. A canvi, nosaltres ens haurem donat el gust de dedicar una part del nostre temps, que generalment no tenim, a explicar tot allò que ens agrada. Al cap i a la fi, la causa per la que, segurament, molts elegírem aquesta professió. Per a fer articles científics ja hi ha altres moments i altres mitjans. Ara, ací, el que toca és compartir amb la societat: les experiències, el coneixement, de la mateixa manera que nosaltres rebrem el que ens donen altres. En definitiva, es tracta d'aplicar més o menys la filosofia de Wikipedia des d'una perspectiva més professional; o com diuen altres, demostrar i constatar que compartir dóna gustet.