Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Phillipp Schofield. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Phillipp Schofield. Mostrar tots els missatges

Crèdit, justícia i societat camperola: Entrevista a Phillipp Schofield

Frederic Aparisi Romero
Aprofitant el col·loqui internacional Crisis a l'edat mitjana: models, explicacions i representacions, que va tenir lloc a la Universitat de Lleida fa uns mesos i que ja en Harca tinguerem oportunitat de comentar ací, entrevistàrem Phillipp R. Schofield, professor d’història medieval de la Universitat d’Aberystwyth. Sens dubte, els seus vincles amb la Universitat de Girona i amb la de València, però també amb investigadors d’altres universitats, fan d’ell, crec, l’historiador anglés amb major influència, si més no, sobre la historiografia de la Corona d’Aragó en aquests moments.

La singularitat de Schofield és que, a diferència d’altres historiadors britànics, no només coneix bé la seua pròpia historiografia, sinó que també coneix en profunditat la historiografia francesa, fet que ofereix més elements per a la discussió. En l’entrevista tractem temes que han estat centrals en la recerca de Schofield, com són el mercat del crèdit i la jerarquització de la comunitat camperola. Per acabar, la pregunta de rigor sobre la funció de l’historiador/a en els nostres dies.

Xth Anglo-American seminar on the medieval economy and society (Noves fotografies)

Frederic Aparisi Romero

El passat dilluns va concloure la Xth Anglo-American seminar on the medieval economy and society que va tindre lloc a Durham auspiciat per la universitat de dita ciutat. Es tracta d’un seminari que ve realitzant-se des de fa més de vint anys. De fet el primer va tindre lloc a Exeter el 1983 organitzat per Bruce Campbell. Al llarg de dos dies i mig historiadors i historiadores d’ambdós costats de l’Atlàntic per a tractar des de diferents perspectives temàtiques com el paper de les dones en l’economia medieval o el crèdit a l’edat mitjana. En aquesta ocasió el simposi comptà amb la presència de Christopher Dyer, Judith Bennett; Jeremy Goldberg, John Langdon, Barbara Hanawalt o Bruce Campbell, entre d’altres, a més de Phillipp Schofield, organitzador d’aquesta desena edició.

No vaig a fer una anàlisi fil per randa de totes i cada una de les intervencions però sí que voldria destacar el perfecte ambient de treball que es va generar de forma gairebé immediata. El ritme de treball va ser força intens des del primer moment amb intervencions ben preparades que donaven joc a debats prolífics i fecunds amb suggeriments, comentaris i, també, crítiques. Altra vegada, el model anglosaxó de reunió científica sobrepassa amb escreix el sistema mediterrani que semblen ser més bé reunions de gastronòmiques de vells amics que vertaders encontres científics.

Òbviament, a més de treball, hi hagué temps per al relax i el turisme. El diumenge a mitjan vesprada, primer Ben Dodds es féu una entusiasmada visita, veieu la foto, per la Finchale Priory.
Després, Richard Britnell ens conduí pels indrets més interessants de Durham, com veieu a la segona foto. El millor de tot era que els debats, els intercanvis no s’acaben en la sala de la conference sinó que continuaven després en el bar, en to més distes, clar està, amb unes pintes en la mà.

Tot plegat, balanç més que positiu.