Sempre havia tingut curiositat per provar el sabor del mate. Ahir vaig saber-ho. Els amfitrions, la Daniela i el Gonzalo, abans de prepar el mate, ens oferiren te, però jo estava disposat a descobrir el que durant tants anys se m'havia resistit.
Tot va començar fa uns vint-i-pocs anys, en plena adolescència, quan a la classe de 1er de BUP hi havia una noia argentina. Les converses amb ella sempre em resultaven molt interessants perquè m'explicava coses que jo mai havia vist o sentit. Entre elles el mate i la bombilla.
Finalment, aquell episodi ahir va tenir continuïtat ahir. L'aigua sobre els 90ºC, l'herba al recipient, i la intocable bombilla per absorbir l'essència del mate. En abocar l'aigua al recipient el primer glop és molt intens, i amarg. T'omple la boca de sabor fins l'últim racó, gairebé el mastegues. El primer en acabar-se l'aigua dóna la tanda al següent. El mate és de consum social, és a dir, es fa difícil prendre'l sol. Un sol recipient va rodant entre els que es troben reunits i l'acció sempre és la mateixa, consumir fins al final l'aigua, omplir de nou i passar-ho al següent. Després d'unes quantes voltes, el sabor tan intens es va amorosint i suavitzant, ideal potser per als novells.
Potser podria dir que no em va acabar d'agradar, però és la primera vegada. I com moltes coses, cal tornar-hi i no prejutjar per una ocasió, sinó buscar el plaer en reiterades ocasions a fi d'entendre un acte del qual un és un total debutant.
Però sí, hi tornaré.
Tot va començar fa uns vint-i-pocs anys, en plena adolescència, quan a la classe de 1er de BUP hi havia una noia argentina. Les converses amb ella sempre em resultaven molt interessants perquè m'explicava coses que jo mai havia vist o sentit. Entre elles el mate i la bombilla.
Finalment, aquell episodi ahir va tenir continuïtat ahir. L'aigua sobre els 90ºC, l'herba al recipient, i la intocable bombilla per absorbir l'essència del mate. En abocar l'aigua al recipient el primer glop és molt intens, i amarg. T'omple la boca de sabor fins l'últim racó, gairebé el mastegues. El primer en acabar-se l'aigua dóna la tanda al següent. El mate és de consum social, és a dir, es fa difícil prendre'l sol. Un sol recipient va rodant entre els que es troben reunits i l'acció sempre és la mateixa, consumir fins al final l'aigua, omplir de nou i passar-ho al següent. Després d'unes quantes voltes, el sabor tan intens es va amorosint i suavitzant, ideal potser per als novells.
Potser podria dir que no em va acabar d'agradar, però és la primera vegada. I com moltes coses, cal tornar-hi i no prejutjar per una ocasió, sinó buscar el plaer en reiterades ocasions a fi d'entendre un acte del qual un és un total debutant.
Però sí, hi tornaré.
