L'enveja

- Me da la impresión de que la envidia no tiene nada que ver con las circunstancias reales u objetivas. Quiero decir que no es que las personas favorecidas por la fortuna no deban sentir envidia de los demás y que las menos favorecidas sí puedan experimentarla. La envidia no es así. Es como un tumor en nuestro interior, que nace a su antojo, en algún lugar desconocido por nosotros, y, sin atender a razones lógicas, se va desarrollando deprisa. Y, por más conscientes que seamos de ello, no podemos detenerlo. Y no es que la gente afortunada no tenga tumores y que a la gente desgraciada le salgan con facilidad, ¿verdad? Pues lo mismo.

Mizuki escuchaba en silencio. En muy contadas ocasiones Yôko Matsunaka pronunciaba un discurso tan largo.

- Es muy difícil de explicar a una persona que nunca la haya sentido. Déjame decirte solamente que convivir, día tras día, con la envidia no es nada fácil. En realidad, es com oir acarreando contigo un pequeño infierno. Y tú, Mizuki, puedes sentirte muy afortunada de no haberla experimentado jamás.

Sauce ciego, mujer dormida, 2008

Haruki Murakami

El Temps substrau la Veritat a l'Enveja i la Discòrdia, 1641
Nicolas Poussin

Michelangelo Merisi

Un tros d’ou de xocolata i una copa de cava allargaven un dinar abundós de per sí. Quan s’han compartit moltes sobretaules, el més intel·ligent és buscar-se un bon lloc al sofà i seguir la xerrada una mica més còmodes, lliurant el cos de la posició de quatre a la que ha estat forçat mentre se li omplia l’estómac de forma incontrolada. Un gest que ben podria respondre a un acte reflex ha encès la TV. La primera imatge, una cara d’un jove amb una flor amb una resposta d’esglai de figa flor com a reacció a la mossegada d’un llangardaix.

Els que coneixem una mica l’obra de Caravaggio de seguida ens hem familiaritzat amb l’escena. Jo m’he quedat enganxat al televisor fins que han sortit les lletres finals. La vida d’aquest pintor és realment de pel·lícula. Reuneix tots els ingredients, l’emergent caràcter d’un personatge que s’obre pas pel seu talent malgrat els obstacles, disputes i duels, amors i traïcions, reconeixement i incomprensió, enveges, etc. És de destacar la capacitat dels realitzadors del film de representar escenes que l’espectador serà capaç de reconèixer com a les que es trobarà davant d’una obra de Caravaggio, per no dir la del propi pintor, molt ben caracteritzat.

Les diferents vicissituds el porten a abandonar Roma, Nàpols i Malta. És en aquesta darrera destinació que aconsegueix ser nomenat cavaller vestint la Creu de Malta de l’ordre de Sant Joan de Jerusalem. És també en aquesta etapa, sobre el 1607, que realitza una esplèndida “Decapitació de Sant Joan Baptista”, patró de l’ordre.

Una ràpida visita al que potser fou la seva vida i la seva obra.

Decapitació de Sant Joan Baptista, 1608

Caravaggio