per sort ja no podem anar repetint allò de la vetllada excepcional i la nit única, però podem dir gràcies al sr Propost i el seu equip per aquesta transferència estimulant i valenta. Quatre dies escampant poesia per la ciutat-botiga, omplint tots els actes, no està gens malament.
Aquest text no existeix
Aquest text no diu res
Aquest text no es multiplexa
No es rebel.la i amb prou feines rondina
Arriba en el silenci en què viu
Surt d'escena com si mai no hi hagés estat
El seu autor és mort, el seu missatge inaudible
Aquest text té un problema
No té so, és aspirat i massa lleu
La gent gran no pot sentir-lo, la gent jove és impacient
És un text sense rimar, cal que l'enterrem
Setmana de multituds a l'H, el dimarts amb el llibre del Wenceslao Galán i el dijous amb la nostra part de les jornades Barcelona-Berlín que segueixen a tota màquina el divendres i el dissabte.
Propost, els instigadors de les jornades, ens regalen un superenllaç polipoètic im-pres-cin-di-ble
i amb aquest cartell tan estupendu us convoquem a l'homenatge a BLAI BONET, sota l'advocació dels agitadors baleàrics de la revista Pèl Capell. El dimecres 19 de desembre a quarts de nou a l'Horiginal.
Es tracta d'un acte participatiu:
Presentarán: César de Vicente, Imma Monsó i Santiago López Petit
Copa i música en directe amb Vapor Nou Hot Swing
---------------------------------
i el dijous 13 (santa Llúcia gloriosa!) dins de les jornades:
DIJOUS DIJOUS DIJOUS DIJOUS DIJOUS DIJOUS DIJOUS DIJOUS !!!
amics i reconeguts seguidors del cicle interminable, del cicle re-ciclat o del cicle viciós (i de la poesia): ja som aquí amb més recomanacions:
Primer, la nostra:
(Els posem aquí com a curiositat, malgrat que el futbol i el Barça, ens hagin tocat el voraviu més d'un dimecres....) i, posats a triar, em quedo amb el d'en Pere Quart. Que consti.
El de Sagarra diu així:
BLAU I GRANA
Oh, ciutat meva que la vida em prens
-i ets més meva i menys meva cada dia-
avui, amb blau sofert i amb grana intens
estàs pintant tot l'aire d'alegria.
S'obren les portes de l'estadi inmens,
fet a l'amplada que el teu cor volia,
i el que és fill teu, i el que no ho és, sorprens
amb l'aplom de la teva senyoria.
Avui de roig de sang i blau de mar
vesteixes l'arrogància muscular
que excita i embriaga i abraona;
i avui això que és glòria i febre i crit,
només té un sol amor i un sol sentit
i una sola paraula: BARCELONA!
(J.M.de Sagarra, Obres completes, poesia. Selecta. Barcelona. 1962. Aquest sonet el va escriure el 1957 per encàrrec de la junta directiva del Futbol Club Barcelona. Retribuït amb cinquanta mil pessetes en concepte d'honoraris)
I el de Pere Quart del 1963:
"contrasonet del Camp Nou" o "Nou sonet del Camp Nou"
Atletes d'oficina, gladiadors de bar,
sedentari ramat d'hereus de Grècia i Roma,
laietà ventrallut que fred i pluja entoma,
tants com els grans d'arena o les ones del mar,
han bastit el nou temple del culte muscular
on oficien bípedes de ment fogosa i soma,
que s'apliquen a veure qui encoixeix o s'eslloma
i a fer la guitza a guitzes a l'enemic més car.
Avui que s'hi congrega l'església innumerable
-si no pels déus ungida, dopada pel diable-,
estiba udoladora de carn racional,
proclamarem atònits: "Han arribat els dies
que en l'esperit del poble, ja quiti d'heretgies,
s'ha obrat el gran miracle de la fe universal!"
Tot aixó i molt més a:
Antoni Turull. Pere Quart, poeta del nostre temps. Ed.62 Llibres a l'abast 197 Barcelona 1984
Ens estalviarem de fer judicis literaris (i dels altres).
Direm que ens alegrem d’haver propiciat l’encontre, que ens agrada fer aquest paper.
Que ens agrada sentir que està passant alguna cosa, que hi ha neguit, que hem originat, l’emergència d’un moment irrepetible i viu.
I que el que hem sentit ens ha agradat. I que la Laia i el Mauricio, siguin ara poetes una mica menys anònims, també. S'ho mereixen.
