Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Stefan Zweig. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Stefan Zweig. Mostrar tots els missatges

dimarts, 4 d’agost del 2015

Avui es dorm menys al món...


Aquests dies, després d'un parèntesis obligat per oposicions, retorno a recuperar l'hàbit lector, moltes lectures pendents, algunes acabades de comprar vora al mar, d'altres inacabades, amb el punt de llibre immòbil, abandonades per centenars de fulls sobre préstec, esporga, cronologia bibliotecària, plans d'acció i communities manegers.

Recupero amb intensitat lectora Stefan Zweig i els seus articles sobre l'inici de la I Guerra Mundial, recollits per Edicions de la Ela Geminada. Uns textos breus i bel·ligerants, recollits en premsa, que mostren un Zweig no tan conegut, patriòtic, exaltat, però a la vegada brillant, poètic, colpidor. 

He llegit i rellegit aquest fragment, no pararia de llegir-lo, sento les hores caminant, caminant, caminant, sento el corc dels pensaments, i com la por espanta el son. 

És l'inici d'un article escrit a vint dies escassos de l'inici de la Gran Guerra, la que va deixar més de deu milions de morts, més de vint milions de ferits i gairebé vuit milions de desapareguts. 


"Avui es dorm menys al món, les nits són més llargues, i més llargs els dies. A tots els països de la infinita Europa, a cada ciutat, cada carreró, cada casa, cada habitació, la respiració tranquil·la del son s'ha tornat més breu i enfebrada; com una sola nit d'estiu, xafogosa i asfixiant, l'època ardent abranda les nit i estén la confusió. Quants n'hi ha que, a banda i banda de la frontera, abans lliscaven suaument de la nit al matí dins la negra barca del son -empavesada amb somnis virolats i onejants-, i ara, a la nit, senten el so que fan les hores caminant, caminant, caminant, pel camí inacabable que va de llum a llum, i senten dins d'ells el croc dels pensaments i dels neguits que rosega i devora sense treva, fins que el cor se'ls fereix i emmalalteix. Ara una humanitat sencera desvarieja nit i dia, febrosa; un desvetllament paorós i invencible guspireja a través dels sentits excitats de milions, el destí penetra, invisible, per mil finestres i portes i espanta el son, espanta l'oblit de totes les alcoves. Avui es dorm menys al món, les nits són més llargues, i més llargs dels dies."

"El món insomne" ("Die schalflose Wlet"): Neue Freie Presse, Viena, 18 d'agost de 1914. Dins "El món de 1914. Edicions de la Ela Geminada, 2014."

dijous, 26 de gener del 2012

Aquest llibre no és una lata


Avui què:

A les 21:00h, Club de Lectura a la Biblioteca de l'Escala.

Obra:

La impaciència del cor. Stefan Zweig.

Què coi és:

La història d'un home entre covard i estúpid... vaja un home! (això ho diu un home)

El retrat de la compassió mal entesa i de les seves conseqüències fatídiques. (això també)

La història d'una mort anunciada.  (això en García Márquez)

Una obra, un llibre que no és una lata. (això ho dic jo, gràcies a un fragment de l'obra)

Fragment inical de la pàgina 82:

"¿Aquesta tarda? Ah sí, quina lata aquesta tarda. El coronel volia comprar-se un cavall nou i tots l'hem hagut d'acompanyar per examinar-lo i esbraveir-lo."

Enciclopèdia Catalana:

lata
1 f 1 Discurs, conversa, escrit, espectacle, etc., que enfastideix. No et recomano aquest programa: és una lata.
2 clavar (o donar) una (o la) lata Enfastidir, molestar, fer-se pesat, algú, amb la seva xerrameca, fent soroll, etc.
2 m i f Persona que clava o dóna una lata.

BONA LECTURA I MILLOR CLUB!

dilluns, 18 d’octubre del 2010

Tres mestres del segle dinou

Avui, demà i qui sap quants dies més... llegiré:
Tres mestres. -Balzac. Dickens. Dostoievski.- de Stefan Zweig. Ed. La Llar del Llibre, S.A., 1988.
"Cadascun d'aquests tres novel·listes té la seva pròpia esfera. Balzac, el món de la societat; Dickens, el món de la família; Dostoievski, el món de l'individu i de l'univers."
Zweig és un autor de casa, vull dir que és dels autors que més s'ha llegit a casa. Sempre el trobem per tot arreu, biografies, relats, assaigs. Sempre el podem rellegir i gaudir.
Bona lectura!

dilluns, 22 de juny del 2009

Iniciem les ficcions

Jo no sóc l'Irineo Funes, no sóc aquell "Funes el memorioso" que en caure del cavall ha perdut la capacitat d'oblidar, no, no sóc res més que un lector funestament desmemoriat. L'Irineo em recorda que no sóc res més que un cec, un sord, un boterut, en definitiva, un desmemoriat absolut. Un home que porta vint-i-nou anys mirant sense veure, escoltant sense sentir, oblidant-ho tot,... gairebé tot,... Aquest bloc esdevé un petit racó memorístic, aquí hi trobaré un lloc per recordar, per deixar escrit allò que demà oblidaria després d'un nou somni fugisser. De moment, i per no caure malalt d'hipermnesia, només recordaré lectures, llibres, relats. Ho faré sense precisió, sense convertir-me en Mendel, el de los libros (Stefan Zweig), ni, encara menys, en el meu estimat Funes el memorioso (Ficciones. Jorge Luis Borges)