L'últim llibre abans de demà

El lector llegeix una novel·la escrita a bocins, amb fragments d'unes quantes històries, totes lligades per ell, el narrador-protagonista que ha tocat fons: ...la mare boja, el pare colpejat pel càncer, la traumàtica educació religiosa, el traumàtic despretar sexual, la música d'una generació, la dona separada, el desgraciat amic desgraciat, la bohèmia amiga suïcida, la filla morta... El lector podria parlar de la història corprenedora, de l'escriptor, de patatim-patatam, de que ben mirat tampoc l'hi agradat massa, de ben segur que guanya més d'un premi i tot! Però, avui, el lector vol parlar d'un altre fet... el de les Coincidències Literàries, aquelles que en poques hores han fet: 1. Que hagi llegit els Poemes francesos de Rilke. 2. Que hagi llegit L'últim dia abans de demà: "Giro la fotografia i llegeixo en veu alta. És estrany, certament, ja no habitar la terra, no fer ús de costums a penes adquirits, no dar a les roses i a d'altres coses que eren tota una promesa la significança del futur humà; i allò que fórem entre mans infinitament ansioses deixar de ser-ho, i fins i tot el propi nom abandonar com una joguina que s'ha fet malbé. Saps de qui és? De Rilke, no? La Francesca fa que sí amb el cap i entra a l'habitació.

Bingo! No hi ha manera d'enxampar-te." (fragment de la pàgina 57 que reprodueix una part de la Primera Elegia de Duino en traducció de Joan Vinyoli: Noves versions de Rilke, Ed. Empúries, Barcelona, 1985). 3. Que hagi seguit el comentari de Xavier Antich a l'hora del lector (min. 56,23): sobre Vinyoli, Rilke, i la influència d'aquest últim sobre la literatura catalana, tot presentant els Poemes francesos. El lector escriu això i agafa Hiromi Kawakami: qui sap si també Rilkejarà.

Llibres infantils, Poemes francesos i una elageminada

El lector arriba a la llibreria Empúries, té tot el matí per triar llibres per la sala infantil: Stilton, Pocoyó, Gol!, Winx, Maisy, Sr. Coc, Baby Einstein, populars, manualitats, lletra de pal i lligada, il·lustrats, tapa tova, tapa dura, molt color i poca lletra, molta lletra i poc dibuix, llibrejoc, anglès, noms de nen i noms de nena,... Tres hores triant i remenant, un cafè, dos tiquets pel pàrquing, alguns clients: - Demanen bolígrafs, paper i llapís. - Hola, Joan! el transportista del lector-llibreter. - Dues monjes i un capellà (som a l'Empúries). - Un banquer, un dona atrafegada, un captaire i un que el truquen i se'n va. - Un que pregunta per la traducció de la Vilallonga, sí home, la Mariàngela, acabat de sortir del forn, un de poemes en francès, d'en Rilke?, sí em sembla que sí, inèdits al català, acarats sí, original i traducció, una nova editorial: ç trencada, no, elageminda, això; un a l'aparador i un altre a la taula, l'agafa, eh!, el de la taula, d'acord, sí! (el lector es quedarà el de l'aparador!). Tres caixes d'infantil i els Poemes francesos sota el braç. El lector li agrada aquest: 10 C'est le Centaure qui a raison, qui traverse par bonds les saisons d'un monde à peine commencé qu'il a de sa force comblé. Ce n'est que l'Hermaphrodite qui est complet dans son gîte. Nous cherchons en tous les lieux la moitié perdue de ces Demi-Dieux. (Vergers. Rainer Maria Rilke) 10 Té raó el Centaure, que travessa a salts les estacions d'un món a penes començat que ha omplert de la seva força. Només l'Hermafrodita és tot complet en el seu jaç. Nosaltres cerquem arreu la meitat perduda d'aquests Mitjos-Déus. (Vergers. Trad. Mariàngela Vilallonga)