Flaire de despertar

Fa uns dies que oloro i llegeixo de la mà de Philippe Claudel: el repàs d'una vida a través de les seves olors, sentors, flaires, pudors o tufs.

Uns capítols breus, unes belles evocacions poètiques on la memòria olfactiva campa per on vol i s'atura on menys esperaríem: acàcia, alambí, amors, cansalada fregida, cementiri, dutxes col·lectives, fems, nen que dorm, quitrà, terra, tórtora, viatge....

Em quedo amb el flaire del Despertar (p. 61)

"Els perfums dels cossos d'aquells qui s'estimen i han travessat les hores nocturnes plegats, i alhora i per desgràcia separats pels seus sons solitaris, estan relacionats amb aquells altres que floten en els contes de fades en què les princeses embalbides en el son etern esperen el petó dels seus prínceps."

Llibreria i llibres

Entro a la llibreria. Un munt de llibres amuntegats, enlleixats, exposats. M'abelleix tot el que veig.

Em dirigeixo al llibreter: - Voldira una novel·la.

Ell em mira estranyat, semblaria que li he demanat poesia, sembla riure per sota el nas: - Una novel·la? La vol romàntica, de viatges, d'experiències, d'intriga, d'aventures, fantàstica, històrica o potser la vol negra?

- Negra..., sí, si us plau, negra, blava, verda, taronja, violeta i de tots colors... això, en vull una de tots colors. Ahir en vaig llegir una i voldria repetir.

El llibreter fa cara de no haver-me entès, busca alguna cosa entre les taules centrals i m'assenyala un prestatge, al fons, mig amagat, on m'assegura que hi trobaré el que cerco.

Malauradament no trobo res, me'n vaig capcot, un xic trist, ja se sap... el llibreter no sempre l'encerta.