Blanc de lluna (diàlegs espill) IX

No sempre et sents
tan disposada al joc
de l'esperança.
¿Com suportar l'allau
d'un temps que en és tan fràgil?

Vicent Alonso, Albes d'enlloc

D'un temps que ens és tan fràgil,
d'un clivell de paraules
ens ve la força.
Si dins de tu miraves
l'arbre creixia.

Pluja de paraules

La mar assaja un tast esblanqueït
de la tardor amb summa placidesa,
matí calmat, ni el sol gosa mostrar-se.
Mire la platja estranyament deserta
i apure el gaudi que em depara setembre.
A l'espigó, on no existeix la pressa
la garsa espera les ones indolents,
jo espere prest la pluja ponderada
la que penetra, la que cala per dins,
si em banya el cor no posaré paraigua,
vull amarar-me, vull dansa, aigua i dansa.
Com si els ruixats d'amor em pertangueren
m'hi lliuraré per omplir-me els racons,
llavis oberts, ulls tancats, mans obertes,
en pur anhel demanaré paraules.

Blanc de lluna (diàlegs espill) VIII

Llindar enllà,

la nit és massa fosca.

Ben prop de tu,

vigile el llum incert

que juga als plecs de l'aigua.

Vicent Alonso, Albes d'enlloc

Que juga als plecs de l'aigua,
que embruixa amb el seu cant,
vigila el vent,
esperona les ones
i anega els ulls.

*********************************************************************************

DIUEN LA SEUA:

Carme:

L'onada d'avui,
també ens esperona.
I amara el cor i anega els ulls.
Embolcallant-nos en el mateix anhel
de persistir i arribar  port.



Xavier:

L'onada es plega i replega
en la fosca desbocada.
Quan respira l lluna
la nit es clou
avall de fondàries.