Manos

 75 anys que ens falta el poeta

Dos especies de manos se enfrentan en la vida,
brotan del corazón, irrumpen por los brazos,
saltan, y desembocan sobre la luz herida
a golpes, a zarpazos.
La mano es la herramienta del alma, su mensaje,
y el cuerpo tiene en ella su rama combatiente.
Alzad, moved las manos en un gran oleaje,
hombres de mi simiente.

Miguel Hernández

Dia mundial de la poesia

 La poesia

plana sobre
la vida fulgors d’altres mons
t’esclata als ulls també
estrelles
d’aigua eixugades a la cala
de la infantesa quan
retuts tornen
els àngels ja sense
sal sense ales i tu
intentes agafar-ne les ombres
penjalls als fils
d’estendre les paraules l’hora
que més voldries
revocar els morts que
et pugen per
les cames
baldament omplis
la nit
de colomes blanques tot
esperant
una espurna de foc
que t’encengui el poema.

 Antònia Vicens

Vestida de pensaments

Nana Monda

Engalanada
de pensaments vestida
i esplendorosa
com una flor que vessa
la vida t'ha fet seua.

(dialogant amb Carme)

Cançó de fer camí

Vols venir a la meva barca?
—Hi ha violetes, a desdir!
Anirem lluny sense recança
d'allò que haurem deixat aquí.
Anirem lluny sense recança
—i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.
Hi haurà rems per a tots els braços
—i serem quatre, serem cinc!—
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.
Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.
Bruixes d'ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s'escamparà la vida
com una dansa vegetal.
Dins la pell de l'ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem la nostra nit.

Maria Mercè Marçal

Desfent encanteris amb la Carme

 Imatge: Ori Gersht

Arran de març
vam desfer l'encanteri de la pena,
miràrem la clepsidra
com gotejava un temps quasi infinit
ens va semblar,
talment la joia del ball dels ametllers
alliberant els pètals gloria endins
d'aquella primavera victoriosa,
i a poc a poc, després, vingué l'estiu
i un autumne privat que ens acollia
en un llit de paraules i silencis.
Cara a cara, ulls a ulls
vam desfer la presó de la tristesa,
i l'ombra de l'hivern
ens va arribar serena.