I en pintura, també

Jerry LoFaro

"... s'ha passat hores assegut davant la tela en blanc pensant, aixecant-se, mirant-la de lluny, o de prop; observant-la en moments de llum diferent, sortint del taller, tornant-hi a entrar amb l'esperança folla que un àngel o un dimoni li hagi ofert el primer traç damunt la tela, constatant que no, que la tela continua intacta, i tortnant a rumiar, amb aquella angoixa que és exclusiva de l'acte creatiu i que suposa no saber per on tirar i que suposa el fet que, quan per fi et poses en maxa, no saps si vas pel bon camí o no. /.../ Aquesta gent es fa farts de mirar el món i el mira d'una manera diferent de com el mirem els mortals. I potser tenen tres, quatre o més teles encetades, amb traços, intencions, possibilitats, que després remiren, observen de prop i de lluny, descarten, tornen a rescatar i al final, amb moltes hores de feina, acaben considerant obra acabada."

Jaume Cabré

Des d'on tornar a estimar

Damunt la taula hi ha una llibreta.
Abans d'anar a dormir, mires l'última pàgina.
Retocat i difícil de llegir, mostra paraules
suprimides.
D'altres de noves en les marges.
Ratlles que creuen el paper
per traslladar un vers d'un lloc a un altre.
En revisar-lo una vegada més, t'atures en llegir:
Aquests poemes busquen des d'on tornar a estimar.
Vas fins a la finestra:
en el carrer no hi ha ningú.
I tornes a la taula,
on el poema continua.
És aquí, amb tu.

Joan Margarit, Des d'on tornar a estimar

Escriure i llegir poesia

Fins ara, la meva vida ha estat la poesia i continua sent-ho. Res no ha tingut poder sobre mi si se m'ha permès escriure-la. Circumstàncies que, sense la poesia, m'haurien debilitat, m'han enfortit. /.../

La lectura del poema, que és una operació molt semblant a la de la seva escriptura, també es fa a través de la vida de la lectora o el lector. Per això penso que, abans de fer-ho d'una manera erudita, s'ha de llegir de veritat el poema: al marge de significats, d'interpretacions o anàlisis crítiques, sense que res no interfereixi, i menys les observacions fetes des de molt lluny de la senzilla i profunda penetració de les paraules en el nostre ànim. Dit d'una altra manera: cal quedar-se sol amb el poema. /.../ Si el poema commou ho fa a través de la vida del lector o la lectora. I ho fa, no a través del que és accessori en el moment de la lectura, sinó del que és primordial. Com si cada vida fos un pou des del qual baixar a un únic corrent d'aigua. El poeta hi baixa des del seu: l'única característica és que el bon poema arriba a aquest corrent profund i el mal poema no baixa prou, es queda massa amunt, en sec. /.../ Cal quedar-se sol amb el poema, és a dir, quedar-se sol amb la pròpia por i ignorància. Acceptar que no podem concretar en res material l'ordre que estem guanyant en el nostre interior. Que no podem dir per què augmenta la nostra fortalesa en llegir-lo. Tot això pot causar des de neguit fins a espant i, a vegades, fa que l'erudició s'entengui com una xarxa de seguetat que tranquil·litza. Tranquil·litza però alhora ens impedeix córrer el risc de la poesia i sentir-ne el vertigen quan el poema ens parla directament. Per això la poesia és un dels recursos més seriosos per fer front a la intempèrie moral. La seva aparició degué representar en la història de la humanitat una fita transcendental.

Joan Margarit

Bolero per a un diàleg suggerent

Poema de tot l'any

Brad Holland

Aquest poema de tot l'any
és una endevinalla,
ningú no sap de quin any és
i, si algú ho sap, s'ho calla.

És d'aquest any?, de l'any passat?,
de l'any vinent tal volta?,
és d'un any digne i assenyat
o d'un any poca-solta?

Potser no cal saber-ne res,
o no saber-ne massa,
i vigilar on cau el pes
quan fem alguna passa,

perquè del temps, el que se'n sap
és que no té mesura
i que jugar-hi és com jugar
amb una criatura

que, tant si plora com si riu,
segur que no ens enganya
i que, per més que fem el viu,
al capdavall ens guanya.

Aquest poema de tot l'any
és un poema lliure,
si ens el prenem amb prou afany
ens pot ajudar a viure. 


 Miquel Martí i Pol