Escolte... i puc oir el repic incessant
de les teues paraules, tan fresques, tan cantaires
les campanes del somni intermitent i lúcid
que ens desperta de dia i ens adorm a la nit
itinerants com som, com podríem obviar-ho?
Entre en les aquarel·les de campanars, i d'arbres
de finestres i portes, de colors de setí
de vegades un mur m'intercepta les passes
de vegades un cant ve a salpebrar-me els mots
com sempre, com tothom, com l'enyor, com la joia
que ens empresona avui, que ens alleuja demà
i potser és llavors que esdevinc aquosa
potser llavors escric senzilleses de rou
gargotejant a pler sobre la terra aspra
vast domini de cards on un lliri reïx.