Noves entrades
dimarts, 12 de maig del 2026
100a sessió de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura, realitzada conjuntament amb ASAFONA
divendres, 6 de març del 2026
99a Sessió de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura "La Percepció de la Natura que no veiem"
a càrrec de Montse Bayés, biòloga i experta en fotografia macro
Dissabte 14 de març de 2026, a les 19:00h.
Museu Municipal de Vilassar de Dalt
El assistents tindran oportunitat de veure l'exposició que ja vam anunciar sobre Alaska, del company Jordi Chamague
dijous, 26 de febrer del 2026
Crònica de la sessió 98 bis de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura "Fotografia micològica"
L’HOME QUE XIUXIUEJAVA ALS BOLETS
El passat 7
de febrer es va celebrar a Brunyola (La Selva) la sessió núm. 98 bis de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura
(SCFN) preparada conjuntament amb l’entitat germana MONTPHOTO, que organitza el
concurs de fotografia de natura internacional més reconegut i prestigiós dels
que es fan al país. Cada octubre fa un festival a Lloret de Mar, on ens reunim
fotògrafs de muntanya i natura d’arreu del món, com va explicar el seu
president,Paco Membrives, qui va afegir que estàvem a la tercera trobada de la
recentment creada “Comunitat Montphoto”, que reuneix a tots els seguidors que
volen recolzar el concurs de forma especial i que no para de créixer.
Després de
l’assemblea d’aquesta comunitat, Àlex Alonso va impartir la conferència “Fotografia
micològica”. L’Àlex és un bon micòleg que coneix les espècies de Catalunya i un
fotògraf especialista en Macro de camp, sobre tot de bolets. Però no només és
això: no solament controla perfectament la tècnica, sinó que és un virtuós de
la fotografia. Sap jugar de tal forma amb els punts de vista, amb la
profunditat de camp i amb la llum, que aconsegueix imatges que inclouen bolets,
sí, però sempre estan rodejats d’un entorn especial, creant un ambient màgic.
Per això m’atreveixo a dir que és “l’home que xiuxiuejava als bolets”.
Alex Alonso en un moment de la conferència (Foto: Albert Masó) |
No cal dir
que tota la conferència va anar acompanyada d’excel·lents imatges que van
embadalir a tothom. Després es va obrir un interessant col·loqui entre tots els
assistents. A continuació vàrem fer el vermut i la calçotada de germanor, a la
que assistiren un centenar de persones entre socis i acompanyants, constituint
un nou récord de participació.
Albert Masó
Grup d’assistents (Foto: Jordi Triadó)
diumenge, 18 de gener del 2026
Sessió de Fotografia de Natura
També tindrà lloc la Assemblea General de l'Associació MontPhoto
i la tradicional calçotada
Programa i inscripció calçotada: https://montphoto.com
dilluns, 22 de desembre del 2025
Crònica de la 98a sessió de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura "Ecologia i conservació del Trencalòs"
La Societat Catalana de Fotògrafs de Natura, vinculada a la Institució Catalana d’Història Natural, va encetar una nova temporada amb una conferència sobre el trencalòs, el voltor més amenaçat d’Europa. Durant la 98a trobada de l’entitat, celebrada dijous 20 de novembre, el fotògraf i naturalista Albert Masó i el doctor Antoni Margalida van oferir una immersió profunda en l’estat ecològic i l’evolució demogràfica d’aquesta espècie i els reptes actuals per a conservar-la.
Margalida va començar la conferència situant el trencalòs en el context dels voltors a escala global. Va recordar que el 70 % de les espècies de voltor del món estan amenaçades i la península Ibèrica actua com un refugi crucial: acull el 68 % dels trencalossos europeus i ofereix serveis ecosistèmics de gran valor, com l’eliminació natural de carronya —equivalent a 1,5 milions d’euros anuals i l’estalvi de 77.000 tones de CO₂. També va subratllar l’impacte econòmic de l’ecoturisme, que genera 4,3 milions d’euros anuals només a Catalunya i Aragó, amb el trencalòs com una de les espècies més apreciades pels observadors.
Pel que fa a la demografia i l’ecologia espacial de l’espècie, els voltors tenen una productivitat molt baixa: 0,32 polls per parella i un inici reproductor que se situa entre els 9 i 12 anys. Malgrat això, la població pirinenca ha experimentat una recuperació notable fins a superar els mil individus el 2016, amb un potencial de creixement fins als 1.600. Les diferències de mobilitat entre joves i adults van despertar especial interès: mentre que els individus no reproductors recorren àrees enormes de més d’11.000 km², els adults territorials es desplacen en espais sorprenentment reduïts, d’uns 63 km². Aquesta immobilitat podria estar afavorida pels punts d’alimentació suplementària que funcionen com un «efecte tap».
Albert Masó i Antoni Margalida (Fotografia: Xavier Pérez)El comportament i la coloració del trencalòs va captar l’atenció del públic. El doctor Margalida va explicar que «sense els banys en fonts ferruginoses, l’espècie seria blanca, i la tonalitat taronja que presenta sovint podria funcionar com un senyal d’estatus». Va aprofundir també en la dieta osteòfaga d’aquests rapinyaires, que permet aprofitar ossos secs capaços de retenir fins al 90 % de la proteïna durant mesos, un avantatge decisiu en períodes d’escassetat. La dimensió tafonòmica va aportar una nota sorprenent: en l’estudi de nius antics s’hi han trobat restes humanes, com una espardenya medieval datada el 1299, transportades accidentalment per l’activitat del trencalòs.
Existeixen, però, amenaces emergents que posen en risc la
recuperació de l’espècie. L’abandonament rural i la matollarització dificulten
la detecció de carronya; els fàrmacs veterinaris com el diclofenac i el plom de
la munició introdueixen riscos tòxics, i el desplegament creixent de parcs
eòlics incrementa el risc de col·lisió. Aquest conjunt de pressions externes reforça, segons el ponent, la
necessitat d’ampliar i gestionar correctament els espais protegits.
| Trencalòs (Fotografia: Pilar Oliva-Vidal) |
En el torn de preguntes, el debat es va centrar en la hiperfreqüentació postpandèmia del medi. Activitats com l’escalada, els drons, les bicicletes elèctriques o els parapents generen una pressió creixent sobre el medi. Margalida va explicar que s’estan duent a terme estudis amb drons per a determinar distàncies de seguretat i establir criteris reguladors. Va insistir que la supervivència adulta és el factor decisiu per a la viabilitat del trencalòs i que qualsevol mortalitat additiva pot revertir dècades de progrés.
|
En la cloenda, Margalida va apel·lar a la necessitat que el rigor científic continuï guiant qualsevol decisió relacionada amb la conservació. Va posar com a exemple el cas tràgic de l’Índia, on l’ús del diclofenac va desencadenar un col·lapse massiu de les poblacions de voltors, un recordatori contundent de com una mala gestió pot revertir anys d’esforços. La sessió va deixar un missatge inequívoc: la conservació del trencalòs és un repte complex, però perfectament abordable si es combina la ciència, una gestió valenta i una protecció territorial efectiva. I, de fet, el mateix dia aquesta idea havia ressonat ja en un altre espai. Poques hores abans, la jornada 40 anys de la Llei d’espais naturals: passat i futur, organitzada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris, la Institució Catalana d’Història Natural, la Societat Catalana de Biologia i el CREAF, havia fet balanç de quatre dècades de polítiques ambientals i havia posat sobre la taula els reptes imminents per als espais protegits del país. Trencalòs (Fotografia: Antoni Margalida) La coincidència temporal dels dos actes va generar una lectura especialment potent: mentre que la jornada institucional reivindicava l’esforç col·lectiu que ha permès preservar una part substancial del patrimoni natural de Catalunya, la conferència de Margalida evidenciava, amb dades i exemples concrets, per què aquesta protecció continua sent imprescindible. El trencalòs —espècie sentinella, vulnerable i profundament lligada a la qualitat del territori— es convertia així en el símbol perfecte d’allò que es pot perdre i d’allò que encara es pot salvar, si la gestió responsable i el coneixement científic avancen units. Laura Carrau |
dimarts, 4 de novembre del 2025
98a sessió de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura "Ecologia i conservació del Trencalòs"
El trencalòs és el voltor més amenaçat d'Europa. Perseguit a finals del segle XIX i primera meitat del XX, els darrers exemplars van quedar isolats en algunes valls pirinenques. Els esforços de conservació per part d'administracions, naturalistes i científics han aconseguit revertir la tendència negativa de les seves poblacions.
Molt part de
la recerca sobre l'espècie s'ha dut a terme des de Catalunya. Alguns dels
avenços obtinguts, les línes de conservació futura i la problemàtica de
conservació de l'espècie es discutiran des d'una perspectiva multidisciplinar.
20 de novembre de 2025 a les 18:30h.
Seu de l'Institut d'Estudis Catalans
dijous, 11 de setembre del 2025
Festival internacional de fotografia de natura "MontPhoto Fest"
Aquest any reunim referents nacionals i internacionals que portaran a l’escenari les seves històries, la seva mirada i el seu compromís amb el món natural.
Un programa de ponències que convida a reflexionar i mirar més enllà de la imatge.
Lloret de Mar 3,4 i 5 d'octubre 2025
Per tota la informació: https://fest.montphoto.com/ca/
dilluns, 7 de juliol del 2025
Crònica de la 97 Sessió de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura
LA
MIRADA MULTIPLICADA
Passat
i present de la Fotografia microscòpica
El passat 14 de maig es va celebrar la 97 sessió de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura (SCFN) a la seu de l'IEC. Va anar a càrrec del Dr. Miquel Borràs, que ha sigut cap de la Unitat de Toxicologia Experimental i Ecotoxicologia del Parc Científic de Barcelona des de l'any 2002. Entre moltes altres activitats, ha publicat més de 130 articles científics o capítols de llibres relacionats amb aquesta especialitat. Una eina essencial per la seva recerca ha sigut el microscopi i concretament la "fotografia micro", tècnica de la que ha acumulat una dilatada experiència.
El subtítol que va escollir és ben entenedor: "El complicat salt de la fotografia macro (1:1) a la fotografia micro (1:1200)".
I efectivament va fer un repàs exhaustiu de la història dels microscopis, des de que es van inventar fins als complicats i sofisticats aparells actuals, passant pel clàssic microscopi, del que va descriure les bases òptiques.
D'una banda, els "objectes" que volem reproduir es troben sovint amagats a l'interior d'òrgans i teixits, són molt fràgils i sensibles als canvis post-mortem i, per acabar-ho d'arreglar, presenten molt poc contrast respecte del medi que els envolta; d'altra banda, són extremadament petits.
Miquel Borràs, amb una fotografia icònica (Fotografia d'Albert Massó)
En conseqüència, cal un procés bastant llarg i laboriós de preparació de la mostra només per poder accedir a allò que volem fotografiar; i degut a la seva petita mida, que introdueix problemes, per exemple, d'il.luminació i de profunditat de camp, necessitem un sistema òptic molt potent. Totes les seves explicacions anaven acompanyades d'excel.lents imatges, el que va permetre comprovar que els processos són complexes, però els resultats de tanta feina paguen la pena !
L'acte, que va resultar ser una clase magistral, va tenir un èxit d'assistència, amb prop de mig centenar de persones. Entre el públic, que va fer nombroses preguntes, hi havia personatges rellevants en el món de la medicina i la recerca.
dilluns, 5 de maig del 2025
97 Sessió de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura: "La mirada multiplicada"
a càrrec del Dr. Miquel Borràs
Dimecres, 14 de maig, a les 18:00 h.
Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47, Barcelona
dijous, 1 de maig del 2025
Crònica de la 96a Sessió de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura
Paisatges Geològics, un recorregut per la geodiversitat de Catalunya
El passat 28
de març es va celebrar la 96 sessió de la Societat
Catalana de Fotògrafs de Natura (SCFN). Consistí en la conferència
impartida pel company Jordi Lluís Pi al Museu
Arxiu de Vilassar de Dalt, seguint amb la política d’expandir les
activitats de la Institució per tot el territori català.
Durant la
conferència mostrà, amb espectaculars imatges, l'excepcional diversitat
geològica que atresora el nostre país, que és de gran valor científic i que es
manifesta en els paisatges geològics. Hom pot contemplar els indrets on les
formes del relleu, les roques, les estructures geològiques i els processos
naturals no només es perceben amb claredat, sinó que, alhora, posseeixen una
bellesa captivadora.
El recorregut
pels diferents paisatges i punts d'interès geològic va transcórrer per diferents
comarques i llocs com: Priorat, Parc Natural dels Ports, Muntanyes de Prades, Zona
Volcànica de la Garrotxa, Parc Natural de la Serra de Montsant, Era Val d'Aran,
Lluçanès, Berguedà, Solsonès, Delta de l'Ebre, etc.
Al final s’obrí el torn de preguntes, que van ser moltes perquè el tema va despertar força interès.
Jordi Lluís es
va vincular des de molt jove a la muntanya i l'any 1975 va ser cofundador amb
uns quants amics, del Grup Mineralògic Català, cosa que el motivà a recórrer la
major part del territori de Catalunya, a la recerca i coneixement del seu
patrimoni mineralògic.
Ja fa uns
quants anys inicià un projecte de documentació fotogràfica amb la finalitat
d'elaborar una base de dades dels llocs d'interès geològic de Catalunya, que
serveixi per a la seva difusió, conservació, consulta i posterior edició.
La primera part d'aquest projecte es va materialitzar, gràcies al Museu de Ciències Naturals de Granollers, en la realització d'una exposició itinerant de 50 fotografies, que el 2018 es va exposar a l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Enguany ha tingut lloc la segona exposició “PAISATGES GEOLÒGICS, una mirada fotogràfica a la geodiversitat de Catalunya”, a la seu central de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i que actualment s'exposa a la seu de l'ICGC, a Tremp.
Aquesta exposició, igual que la primera, també serà itinerant per a tot Catalunya.
Per més informació i visualització de les fotografies de les dues exposicions fotogràfiques, als següents enllaços:
https://www.icgc.cat/ca/Eines-i-visors/Visors/Visualitzadors-Geoindex/Geoindex-Paisatges-geologics
https://www.icgc.cat/ca/Eines-i-visors/Eines/Una-mirada-fotografica-la-geodiversitat-de-Catalunya
Actualment tota aquesta base de dades s'ha està cedint a la Cartoteca Digital, de l' Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, i es pot consultar al següent enllaç:
https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/fonspi
Jordi Lluís Pi, Paco Menbrives i Albert Masó
En acabar, Paco Membrives va fer un recorregut per l’exposició “MONTPHOTO”, del prestigiós concurs internacional, que estava a la sala gran del museu.
Text i fotografies: Albert Masó
dissabte, 22 de març del 2025
96a Sessió de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura : "Paisatges Geològics, un recorregut per la geodiversitat de Catalunya"
dimarts, 4 de març del 2025
Crònica de la 95 Sessió de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura
El que la Natura en va ensenyar
El passat 1er de febrer es va celebrar a Brunyola (La Selva) la sessió núm. 95 de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura (SCFN) preparada conjuntament amb l’entitat germana MONTPHOTO, que organitza el concurs de fotografia de natura internacional més reconegut i prestigiós dels que es fan al país. Cada octubre fa un festival a Lloret de Mar, on ens reunim fotògrafs de muntanya i natura d’arreu del món, com va explicar el seu president, Paco Membrives, qui va afegir que estàvem a la tercera trobada de la recentment creada “Comunitat Montphoto”, que reuneix a tots els seguidors que volen recolzar el concurs de forma especial i que no para de créixer.
Després de l’assemblea d’aquesta comunitat, Laura Núñez Bañuls va impartir la conferència “El que la natura em va ensenyar”. Laura, fotògrafa de fauna salvatge, biòloga conservacionista, guia de viatges de natura especialitzada en rastres i divulgadora a les xarxes socials, ens va explicar que, per ella, sortir a fotografiar fauna salvatge no solament és fer fotos; és descobrir, aprendre, i tornar a casa amb una imatge i una reflexió.
És comprometre's a respectar i protegir la natura mentre es transforma una observació en art i l'art, en un impacte. Un cop coneixem els secrets del nostre entorn i entenem com es mou el bosc, com respira el prat i com es desperta la nit, comença el joc real: una finestra a un món infinit de llums, desenfocaments i composicions, que, donats a conèixer de la forma correcta, ens permeten acostar la natura a tots els públics i donar veu als qui no la tenen, sempre amb l'objectiu de divulgar.
Laura Núñez en plena conferència (Fotos: Albert Masó)
No cal dir que tota aquesta filosofia va anar acompanyada d’excel·lents imatges. Després es va obrir un interessant col·loqui entre tots els assistents, que, en total, van ser una seixantena. A continuació vàrem fer el vermut i la calçotada de germanor, a la que assistiren més d’una seixantena de persones entre socis i acompanyants, constituint un nou récord de participació.
Albert Masó
dijous, 20 de febrer del 2025
Conferència i Exposició MontPhoto
Exposició fotogràfica
INSPIRATS EN LA NATURA
El dissabte, 1 de març, a les 19:00, al Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt (c/ Marquès de Barberà, 9) s’inaugura l’exposició de MONTPHOTO "INSPIRATS EN LA NATURA" presentada per en Paco Membrives.
A continuació, l’Edgar Madrenys impartirà la conferència
"ENVOLTATS DE VIDA"
Un projecte que pretén mostrar els moments més íntims de la fauna més
esquiva”.
És d’entrada lliure i no s’ha de fer cap inscripció
dilluns, 27 de gener del 2025
95 Sessió de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura: "El que la natura em va ensenyar"
A càrrec de Laura Núñez Banyuls
Dissabte, 1 de febrer de 2025, a les 12:00 h.
Can Muxach, Brunyola
dissabte, 11 de gener del 2025
95 Sessió de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura: "El que la natura em va ensenyar"
A càrrec de Laura Núñez Banyuls
Dissabte, 1 de febrer de 2025, a les 12:00 h.
Can Muxach, Brunyola
També tindrà lloc la Assemblea General de l'Associació MontPhoto
i la calçotada
PROGRAMA
10.00 h - Assemblea General de l'Associació MontPhoto (Veu i vot, només socis)
12:00 h - Ponència "El que la natura em va ensenyar" de Laura Núñez Bañuls
Descobrirem de la ma d'aquesta jove fotògrafa, guia, redactora, comunicadora,... el seu fort compromís de respectar i protegir la natura. Un viatge des del coneixement profund de l'entorn natural per apropar-lo a tots els públics amb les seves fotografies i donar veu als que no en tenen, sempre amb l'objectiu de divulgar la necessitat de respecte per la fauna salvatge.
Laura Núñez Bañuls és fotògrafa de fauna salvatge i col·laboradora de Fujifilm. Biòloga conservacionista, guia de viatges de naturalesa especialitzada en rastres, i coordinadora de l'Hide 9 Pins. Responsable de comunicació del Delta Birding Festival i Redactora en Cap de la Revista Oryx. Divulgadora al podcast El Guardaboscs i creadora de contingut en xarxes socials (@wildlaurheesi).
13:00 h - Foto de família
13:30 h - Vermut tertúlia
14:00 h CALÇOTADA
Per poder assistir a la calçotada, cal omplir el formulari d'inscripció:
dilluns, 9 de desembre del 2024
Crònica 94 Sessiò de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura
Crònica: Recordant Ramon Margalef
20 anys sense el mestre
El dimecres, 13 de novembre, es va
fer la sessió coral “RECORDANT RAMON MARGALEF, 20 anys sense el mestre”, a la
sala Prat de la Riba de la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. En motiu
d’aquest aniversari de quan ens va deixar el conegut ecòleg de prestigi
internacional es va fer la inauguració del curs acadèmic 2024-2025.
Per aquesta ocasió es va reunir a vuit persones que l’havien conegut de ben
a prop: Josep Maria Camarasa, Jordi Camp, Marta Estrada, Jordi Flos, Ramon
Margalef Mir, Albert Masó, Narcís Prat i Joandomènec Ros.
No es va tractar d’una conferència sobre el que va aconseguir aquest gran
científic català, car això ja s’ha fet moltes vegades i és ben conegut. El format
ha sigut una taula rodona, moderada per Albert Masó, en la que cada ponent va
parlar entre 10 i 15 minuts d’alguna vivència que hagi tingut amb ell, com ara
aspectes de la seva particular forma d’investigar, de formar els seus alumnes i
deixebles, dels aparells de recerca que ell construïa, del seu caràcter i
personalitat, alguna anècdota...
Albert Masó, inaugurant l'acte
El conjunt d’informacions que es van aportar va configurar no solament la
seva manera d’enfocar la recerca, sinó també de la seva personalitat i
filosofia de vida. A tots ens va influir no solament en el nostre futur
científic, sinó també en l’ètica del treball. I la veritat és que el seu
tarannà segueix present en molts de nosaltres i no es perdrà perquè ha creat
escola. Molts van reconèixer que eren “margalefians” de cervell i de cor.
La veritat és que el que van explicar els ponents va captivar al nombrós
públic, que voltava el centenar, del qual la majoria també havia conegut al que
ha sigut mestre de mestres. En acabar, van participar els assistents fent
preguntes als ponents i també explicant alguna cosa rellevant sobre el qui va
ser professor de vàries generacions i de molts dels biòlegs que encara estan en
actiu. Tot plegat va ser molt enriquidor per tots.
L’acte va durar 2 hores i mitja i tothom ens manifestà que havien gaudit
molt i que se’ls havia fet curt, quedant amb ganes de seguir escoltant vivències
del personatge. El cert és que haguéssim seguit si no fos perquè l’horari de
tancar era molt estricte. Sempre li estarem agraïts tots els que vam tenir la sort
d’estar al costat seu i no l’oblidarem mai.
Set dels ponents: Jordi Camps, Albert Masó, Josep Maria Camarasa, Marta Estrada, Ramon Margalef Mir, Jordi Flos i Narcís Prat.
Text: Albert Masó
Fotos: Lizzy Gallo
dijous, 7 de novembre del 2024
94 Sessió de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura
Recordant Ramon Margalef
20 anys sense el mestre
El dimecres, 13 de novembre, a les 18:00, farem la sessió “RECORDANT RAMON MARGALEF, 20 anys sense el mestre”.
No es tracta d’una conferència sobre el que va aconseguir aquest gran científic català, car això ja s’ha fet moltes vegades i és ben conegut.
El format serà una taula rodona, moderada per Albert Masó, en la que cada ponent parlarà 10 minuts d’alguna vivència que hagi tingut amb ell, aspectes de la seva particular forma d’investigar i de formar els seus alumnes i deixebles, dels aparells de recerca que ell construïa, del seu caràcter i personalitat, alguna anècdota...
Els que intervindran són: Josep Maria Camarasa, Jordi Camp, Marta Estrada, Jordi Flos, Ramon Margalef Mir, Albert Masó, Narcís Prat i Joandomènec Ros.
En acabar, podrà participar el públic fent preguntes als ponents o explicant alguna cosa rellevant sobre el qui va ser mestre de vàries generacions i de molts dels biòlegs que encara estan en actiu.
Serà a la sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (Carme, 47. Barcelona) i no cal inscripció.
Us esperem!
divendres, 4 d’octubre del 2024
Festival internacional de fotografia de natura MontPhoto fest 2024
dimarts, 21 de maig del 2024
Exposició fotogràfica "La bellesa de la natura que no veiem" i Jornada conjunta de la Societat Catalana de Biologia i la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura
"Eines didàctiques per a entendre i aprendre la microbiología"
A càrrec de Marc Llirós (UVIc UCC), Mercedes Berlanga (UB), Rubén Duro (Science Into Images), Ricard Guerrero (UB) i Montse Bayés (Microbiòloga i fotògrafa)
23 de Maig de 2024 a les 18:30 h.
Institut d'Estudis Catalans
Organitzen: Secció d'Ensenyament de la SCB i Societat Catalana de Fotògrafs de Natura. Sessió conjunta nº 93
dijous, 9 de maig del 2024
Festival MontPhoto Youth Stories
Festival "MontPhoto Youth Stories"
Inici del projecte de la comunitat jove de MontPhoto Youth Stories
L'Ajuntament de Roda de Ter, el Grup Fotogràfic de Roda i Masies i la Comunitat Jove de MontPhoto son els promotors d'un projecte que té com a objectiu ajudar a donar visibilitat el talent dels joves fotògrafs