Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pandemònium. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pandemònium. Mostrar tots els missatges

dissabte, 29 de setembre del 2012

Memorial 2012 Roberto Cabrejas, Andoain

Vista de Tolosa, riu Oria i el mercat a la vista

En plena marxa

Part alta del recorregut

Foto de grup

Vincent el basc donant explicacions del recorregut

Baixant les mil escales

Tram final de la marxa prop d'Andoain

      Andoain recorda Roberto Cabrejas amb una marxa que surt des de Tolosa fins Andoain dissabte 22 de setembre de 2012 i un dinar de germanor.
      La marxa és en memòria del que va ser plusmarquista i campió d'Espanya durant diversos anys en la disciplina de salt d'alçada i que va morir el 2001 als 48 anys d'edat.
      Roberto Cabrejas va néixer el 1952 i es va establir sent molt jove a Andoain, lloc on va iniciar la seva trajectòria atlètica. Amb 24 anys, Cabrejas es va proclamar campió d'Espanya de decatló i salt d'alçada. A partir d'aquest moment, es va convertir en una figura assídua al podi dels campionats nacionals. Nou campionats d'Espanya (cinc a l'aire lliure i quatre més en pista coberta) aconseguits en salt d'alçada entre els anys 1977 i 1988 defensant els colors del Tolosa CF. La seva plusmarca personal va ser de 2,26 metres i va arribar a competir en les Olimpíades de Moscou de 1980.
      Un cop retirat va traslladar la seva residència a Barcelona i va passar a formar part del comitè tècnic de salts de la Federació Catalana d'Atletisme.

dissabte, 9 de juliol del 2011

El petit miracle de la floració

Oxalis debilis subsp. corymbosa al terrat de ca meua
          Cada any esdevé un petit miracle per a la gran majoria de les plantes, la floració, però per què es produeix i quins factors són determinants en el procés?

Digitalis obscura L. als Ports
          En les espècies silvestres, el procés evolutiu a configurat, en la genètica pròpia de cada espècie, el moment de floració òptim per a la fecundació i la producció màxima de llavors. Per a florir al moment adequat, les plantes deuen reconèixer les variacions externes que determinen el fenomen, com la durada del dia, anomenat foto-període o la temperatura. D'això s'infereix un estímul associat a les fulles quan estan exposades a un foto-període adequat a cada espècie, aquest estímul es transportaria al meristem apical, teixit embrionari, les cèl·lules del qual són capaces d'una activa divisió al extrem superior de la planta i del que depèn tot el creixement vegetatiu, gracies a la contínua producció de fulles i branques laterals. El meristem és, pròpiament el que es crea dividint-se o multiplicant-se. El teixit meristemàtic és així un teixit embrional, del que es formen altres teixits adults i diferenciats de manera diversa.
Narcissus assoanus Dufour a la serreta de Godall
          En resposta al estímul floral, el meriestem apical promou la formació de meristems florals que es desenvolupen en flors. Efectivament, dos gens responsables de la identitat del meristem floral (APETALA1 (AP1) i LEAFY (LFY)), exerceixen el paper d'interruptor en la planta per a la producció de flors. Quan els dos gens s'activen en un meristem, aquest adquireix l'identitat de merismen floral i comença a fabricar flors, si els dos gens romanen desactivats, el meristem es limita a produir fulles i branques indefinidament.

Diplotaxis erucoides L., a la serreta de Godall
          Quasi la majoria de flors tenen, des de la perifèria cap al centre, sèpals, pètals, estams i carpels, però cada espècie es distingeix per la seva morfologia peculiar i per la disposició dels citats components. Aquest ordre és un tret que s'hereta, el que vol dir que aquesta informació deu ser transportada pel material genètic de la planta, per tant la posició relativa que ocupa una cèl·lula en un organisme indica a aquesta quina posició deu d'ocupar i quin tipus d'estructura ha de formar. Aquesta posició esdevé conduïda a través de les combinacions de proteïnes reguladores.
       
Rosa sempervirens L. al Mas de Comú, Montsià
          Les plantes ornamentals més cotitzades són el resultat de mutacions monstruoses que han alterat el procés normal de generació de les formes silvestres, per exemple la Rosa sempervirens només té cinc pètals, mentre que la que trobem a les floristeries està completament farcida de pètals. Passa el mateix amb el clavell, la camèlia, el baladre i quasi totes les flors ornamentals, per un procés productiu capaç de reordenar i transformar a voluntat les flors des de fa moltes generacions de floricultors. Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.

dissabte, 7 de maig del 2011

Cartutxos abandonats al camp



          Com és patent, els caçadors no tenen per costum recollir tots els cartutxos que disparen, pareix que com que no tenen control social, ni tampoc de les autoritats, es relaxen a l'hora de complir les normes. Aquestes ofensives imatges parlen per sí mateixes; les fotos estan preses a la serreta de Godall, on sembla un lloc de caça a l'espera, és a dir, que s'acoten quiets fins que passa la peça, aquesta és la raó de l'acumulació desproporcionada de cartutxos. Però no vos feu il·lusions, la resta del camp, no està exempta de deixalles diverses dels caçadors, com caixes buides de cartutxos o perdigonades reunides als arbres, tinc fotos a manta. No parlem del besament de plom, no més cal fer una recerca per internet per veure lo bo que és i els beneficis que comporta al medi ambient. Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.

dilluns, 30 de juliol del 2007

Olea europaea L.

Olea europaea L.
És una planta originària del Pròxim Orient, que des de fa més de 5000 anys va ser introduïda a l’oest de la conca mediterrània.
Etimologia: Olea, del llatí olea i aquesta del grec elaia, 'olivera' (i oleum, del grec élaion, 'oli d'oliva'). I europaea, (d'europa), del llatí eurōpa i aquesta del grec eurōpē, propiament 'pertanyent a europa'.
Vincent van Gogh, Olive Trees with Yellow Sky and Sun.
Concert per tomasyo, un dia d'estiu.

dilluns, 16 de juliol del 2007

Natura horror vacui I

Natura horror vacui I
La nostra tradició de pensament està marcada per l’aversió al buit, aversió que fou formulada en la famosa expressió de l’horror vacui: les coses, la natura, senten un horror al buit.
La fórmula 'Natura horror vacui', és el punt de vista d'un servidor de dita expressió.
Foto: macuser64

dilluns, 25 de juny del 2007

dijous, 14 de juny del 2007

Pseudo Hippopotamus amphibius

Paregut sorprenent del cap d'aquest coleòpter sense determinar amb el de l'hipopòtam. La foto està retocada, s'han eleminat les antenes.
Foto: macuser64
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...