Tornen els Dubrovniks, una de les bandes aussies (de la lliga del powerpop i del hard-rock, vull dir) que més m'agradaven i m'agraden encara. Aqueix estiu, van a la península i, per poc que puga, aniré a veure'ls. Gaudiré i recordaré, no debades són part de la banda sonora de quan tenia la vintena.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris power pop. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris power pop. Mostrar tots els missatges
5/05/2015
5/27/2013
Chris Masuak & Los Eternos
En Chris Masuak va ser guitarrista, entre d'altres, de Radio Birdman i els New Christs, dues de les meves bandes aussies favorites. Ara resideix a Galícia i, amb una banda d'allà, han enregistrat un single (Another lost weekend) que és pur power-pop, del que m'agrada, amb moltes de guiterrades... Absolutament recomanats si vos agrada el power-pop i el hig-energy a l'estil australià.
Més informació a:
Tenc ganes de veure'ls en directe!
4/07/2011
Those Dancing Days
Música divertida per passar el dia. Indie-pop, amb tocs electro i d'aire (i, segurament, vocació) mainstream. Però a mi m'agraden. I a vosaltres?
En podeu descarregar de franc cançons a:
ttp://www.thosedancingdays.com
En podeu descarregar de franc cançons a:
ttp://www.thosedancingdays.com
1/22/2010
The Beat / Paul Collins : Rock'n'roll girl
No som jo tot sol que he tengut més cabells: en Paul Collins també! ;-)
Quin afeccionat a la new wave i al power pop no recorda i té present aqueixa cançó?
En temps de The Beat
En temps de The Paul Collins beat
Post data:
Que qualcú no creu que a en Paul Collins li manca qualque cabell? Idò val-te-aquí! (I ja n'hi hauria molts que voldrien dur la seva marxa i el seu trull!
Quin afeccionat a la new wave i al power pop no recorda i té present aqueixa cançó?
En temps de The Beat
En temps de The Paul Collins beat
Post data:
Que qualcú no creu que a en Paul Collins li manca qualque cabell? Idò val-te-aquí! (I ja n'hi hauria molts que voldrien dur la seva marxa i el seu trull!
Remember when... the Rubinoos
Powerpop del primerenc. I si qualcú s'impacienta amb la cançó Hold me, al minut 0.57 o 0.58. I llavò ja en parlarem (si li agrada el powerpop).
3/26/2009
M'haguera agradat molt anar a aqueix concert
Ahir el meu brother no em va trobar i, per mor d'això, no em va comprar una entrada per al concert d'U2 de Barcelona. Llàstima. M'haguera agradat anar-hi. No perquè me n'agradin molt els darrers discs, sinó perquè m'agradaria veure'ls, i de més a més tocant les cançons de sempre. Però, si he de dir ver, m'hauria agradat més veure aqueix concert de reunió d'"antigues glòries", de fa dos anys: un dels meus grups preferits (els Hoodoo gurus) i dos altres grups australians que també m'agraden ferm: els Stems i Radio Birdman. Rock a rompre i trull a les totes.
10/16/2008
Retirada
Dissabte a vespre vaig pasturar a voler, fins trenc d'alba (les cinc del dematí). Va ser un bon acomiadament de la marxa, la festa i la bauxa, perquè, després d'un parell de mesos d'anar per ací i per allà i, també, de fer l'animal, ho deix anar: em retir. Per una temporada llarga. Mig any, un any o més. Ja ho veurem. Ho vaig dir als amics, però d'aquella suerte i amb aquella notxe, no en feren gaire cas... No és que passi res d'especial (o sí): toca una etapa de canvis, de posar orde, de dur a terme projectes i resoldre necessitats, que ja tenia prevista. La nova etapa, de fet, ja va ha començat: despús-ahir mateix al congrés i continua, avui horabaixa, demà i dissabte a un altre congrés, aqueix a València, i tirarà envant, si puc, fins que trega el net de tot el que duc endarrer.
Que no és poc, precisament, perquè a partir d'ara he de fer (i ho vull fer) altres coses: em toca centrar-me en la feina (tenc compromisos adquirits que he de complir, per qualque cosa m'hi vaig comprometre), estudiar oposicions, fer la tesi, acabar i complir compromisos (publicacions, feines...) que em faran impossible fer vida social (tanta com l'ha que havia fet aqueixs darrers mesos, vull dir) i, part damunt tot, sortir i fer l'animal. He de menester concentració, molta, i un ambient propici per a tenir-la. He de mester TRANQUIL·LITAT, en definitiva. Fer feina a cobro i amb el cap a la feina. Hi he pensat molt aqueixs darrers mesos i, no fa gaire, vaig decidir posar fil a l'agulla, perquè vaig arribar a la conclusió que tot i bé no pot ser, i que toca triar. I, dit i fet, vaig posar una data per posar punt, dia 12 d'octubre. No perquè fos el Día de la Patria, precisament, sinó perquè coincideix amb una "punta! de feina i d'activitats que són més que compromisos: són coses que sempre havia volgut fer. ¿Que per què la cosa és (o vull que siga) tan dràstica? Per lo dicho, perquè com que em conec y la cabra tira al monte em pertoca disciplina, planificar, definir prioritats i tenir voluntat per a complir-les, perquè m'hi jug les sopes, el futur i la trajectòria professional. M'hi jug fer el que sempre he volgut fer i que, si no vaig viu, amb els peus fiters i les fites clares, pot passar de llarg. Sé que pot parèixer fins i tot materialista, però és el que tenc ganes de fer, avui i ara. Sí que vull, per exemple, anar a qualque dinar o sopar, però anant a jeure a la una com a molt. ¿Que no hi ha tant per tant? Ara com ara em toca aprofitar el temps fent aqueixes coses (i que quedi clar que no pens que aqueixs darrers mesos l'haja perdut, no és això: l'he aprofitat a bastament!). I també em pertoca parar esment a d'altres. Per exemple, a poder pagar la hipoteca i les despeses habituals sense haver de tallar les llesques primes, i per això és necessari estrènyer-se la corretja, fer el cap envant i anar per feina. Toca malavejar a les totes. Quan toca, toca. Però tan sols que ens entenguem: això no vol dir que la gent que he anat aqueixs darrers temps no siguen uns amics excel·lents (vet si ho són!) i anar amb ells no ha estat ni és, mai de mai, perdre el temps o tudar-lo, però fins que no mudi la cosa i aconseguesca aqueixs objectius m'hauré d'estrényer un ou, estar cap calat i dedicar-me a posar colzos i, per això mateix, ens veurem més poc per enmig. Si qualcú hi surt perdent, indubtablement, seré jo. Però si tot va bé, serà només per un temps i, sobretot, per guanyar-hi. Hi ha una cançó dels Posies que diu "I've got a lot of thoughts/ got a lot of plans". Jo també. Però vull que els meus pensaments i els meus plans siguen part del present, que es convertesquen en realitat i que no quedin, simplement, en allò que "I could dream all day".
Que no és poc, precisament, perquè a partir d'ara he de fer (i ho vull fer) altres coses: em toca centrar-me en la feina (tenc compromisos adquirits que he de complir, per qualque cosa m'hi vaig comprometre), estudiar oposicions, fer la tesi, acabar i complir compromisos (publicacions, feines...) que em faran impossible fer vida social (tanta com l'ha que havia fet aqueixs darrers mesos, vull dir) i, part damunt tot, sortir i fer l'animal. He de menester concentració, molta, i un ambient propici per a tenir-la. He de mester TRANQUIL·LITAT, en definitiva. Fer feina a cobro i amb el cap a la feina. Hi he pensat molt aqueixs darrers mesos i, no fa gaire, vaig decidir posar fil a l'agulla, perquè vaig arribar a la conclusió que tot i bé no pot ser, i que toca triar. I, dit i fet, vaig posar una data per posar punt, dia 12 d'octubre. No perquè fos el Día de la Patria, precisament, sinó perquè coincideix amb una "punta! de feina i d'activitats que són més que compromisos: són coses que sempre havia volgut fer. ¿Que per què la cosa és (o vull que siga) tan dràstica? Per lo dicho, perquè com que em conec y la cabra tira al monte em pertoca disciplina, planificar, definir prioritats i tenir voluntat per a complir-les, perquè m'hi jug les sopes, el futur i la trajectòria professional. M'hi jug fer el que sempre he volgut fer i que, si no vaig viu, amb els peus fiters i les fites clares, pot passar de llarg. Sé que pot parèixer fins i tot materialista, però és el que tenc ganes de fer, avui i ara. Sí que vull, per exemple, anar a qualque dinar o sopar, però anant a jeure a la una com a molt. ¿Que no hi ha tant per tant? Ara com ara em toca aprofitar el temps fent aqueixes coses (i que quedi clar que no pens que aqueixs darrers mesos l'haja perdut, no és això: l'he aprofitat a bastament!). I també em pertoca parar esment a d'altres. Per exemple, a poder pagar la hipoteca i les despeses habituals sense haver de tallar les llesques primes, i per això és necessari estrènyer-se la corretja, fer el cap envant i anar per feina. Toca malavejar a les totes. Quan toca, toca. Però tan sols que ens entenguem: això no vol dir que la gent que he anat aqueixs darrers temps no siguen uns amics excel·lents (vet si ho són!) i anar amb ells no ha estat ni és, mai de mai, perdre el temps o tudar-lo, però fins que no mudi la cosa i aconseguesca aqueixs objectius m'hauré d'estrényer un ou, estar cap calat i dedicar-me a posar colzos i, per això mateix, ens veurem més poc per enmig. Si qualcú hi surt perdent, indubtablement, seré jo. Però si tot va bé, serà només per un temps i, sobretot, per guanyar-hi. Hi ha una cançó dels Posies que diu "I've got a lot of thoughts/ got a lot of plans". Jo també. Però vull que els meus pensaments i els meus plans siguen part del present, que es convertesquen en realitat i que no quedin, simplement, en allò que "I could dream all day".
Ara només toquen tres coses: feina, orde i disciplina. Que no és poc.
I've got a lot of thoughts
Got a lot of plans
I lost a lot of sleep
Trying to understand
I could dream all day...
In a blackened room
Staring into space
Underneath a thousand blankets
Just to find a place
Where everything is reachable
Imagining is safe
I tried to make it so
I didn't even know
I could dream all day...
I dreamt I was awake
My mouth was colored grey
As the world revolved around me
I could only say
I could dream all day...
9/26/2008
Memèu
Continui amb el memèu i amb mal de cervicals. I mira que avui tenc cata de vins i que toca tastar el Vega Sicília (és a dir, un vi que no em puc permetre ni cada dia, ni cada mes, ni cada...). No sé què he de fer, si anar-hi (i acabar de constipar-me de tot) o si quedar a ca sa Tia encaxofat, veient un DVD de Me llamo Earl (la meva sèrie preferida, ara com ara) i escoltant música més o manco malencòlica, que és la que pens li va a aqueix temps, com aqueix tema d'en Paul Collins (Always got you on my mind). No em cans mai d'escoltar cançons com aqueixa.
PD: és una llàstima que les dues versions, l'original i la més recent en directe, no siguen senceres.
PD: és una llàstima que les dues versions, l'original i la més recent en directe, no siguen senceres.
9/15/2008
Tancament (o quasi) per vacacions (que quasi segur seran totes de feina)
Com ja vaig dir en una entrada passada, avui comença una setmana que serà de molt de trui. I, més ben dit, de dos mesos de molt de trui. Congressos, conferències, classes (i preparar-les), dos llibres per publicar i encara més coses. Per de prompte, posaré punt una setmana o això, i ja veurem llavò el que. Per ventura escriga de tant en tant, però ara he de mester dedicar la meva atenció i (sobretot) totes les meves energies en altres coses.
I per acomiadament i com a banda sonora, pot servir una cançó enèrgica, canyera però melòdica, de Matthew Sweet:Girlfriend. No em cansaria mai d'escoltar cançons així.
I want to love somebody
I hear you need somebody to love
Oh I want to love somebody
I hear youre looking
For somebody to love
cause you need to be back
In the arms of a good friend
And I need to be back
In the arms of a girlfriend
I didnt know nobody
And then I saw you coming my way
Oh I didnt know nobody
And then I saw you coming my way
Dont you need to be back
In the arms of a good friend?
Oh cause honey believe me
Id sure love to call you
My girlfriend
[solo]
Dont you need to be back
In the arms of a good friend?
Oh cause honey believe me
Id sure love to call you
My girlfriend
cause you
Got a good thing going baby
You only need somebody to love
Oh you got a good thing going
Youre only looking
For someone to love
cause you need to get back
In the arms of a good friend
And Im never gonna set you free
No Im never gonna set you free
6/14/2008
I uns que em vaig perdre
A parer meu, són una de les millors bandes de power pop He de dir, tanmateix, que d'aqueix estil m'estiren més les bandes amb un so més potent i, sobretot, aquelles que sovint fan servir riffs de guiterra a l'estil heavy o hard rock ).
Si a qualcú li agrada el powerpop, li recoman aqueix blog (i els vincles o links que hi podeu trobar):
The Chevelles - Get it on
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
