Un dels relats que la meva filla a inclós en el seu primer llibre en solitàri "La Corba de Venus i altres relats". N'hi a per tots els gustos, aquest és molt tendre.
Té, Marta, per a tu...Oi que són boniques? Són clavells, que a tu t'agraden...oi, Marta? Fes-me un petó... Posa-les en aigua, no es morin.
La Fina va agafar el pom de crisantems
lligats amb una cinta morada, li va fer un petó al seu marit i les va posar en
un gerro amb aigua.
L'estimava, des de molt abans de ser dona, des que eren criatures que corrien pels mateixos carrers del poble, o potser des de molt abans, des que eren dos astres perduts en una constel·lació sense nom i sense lloc en el mapa del cel, des que un dia van caure plegats d'aquell cel i junts van créixer i es van prometre amor i fidelitat eterna quan es varen casar i van repetir les paraules que pronunciava el capellà junts en la salut i la malaltia fins que la mort ens separi. Malgrat que no hagués calgut dir-ho, perquè així entenien el seu amor i no podia ser d'una altra manera.
I era petit el seu univers, tan petit com el
carrer on van ser nens, petit com els seus dies plens de rutines i gestos
minúsculs amb què es complaïen. Arròs els dijous. Passeig els diumenges, tu amb
la corbata i jo amb mantellina. Agafa'm del braç, com una senyora fina. Per reis et compro unes sabates de xarol. Ai
no, on vas a parar, que fan de dona antiga. Veces pels coloms al parc. Els divendres peixet sense espina. A les nits
tassa de camamilla. Bona nit, poncella. Bona nit, gladiol...I no sospitaven com
n'era d'immens el món.
L'existència dels dos cabia en una butxaca. I així, l'amor del fill que mai no va arribar se'l repartien a parts iguals. Tot ho havien fet junts, i ara que tocava fer-se grans, ell se li feia petit.
Avui li havia dit Marta, ahir Encarna, a
vegades s'equivocava i picava a un altre pis.
Mentre el seu marit dormia la migdiada, la Fina va agafar el pom de crisantems i el va retornar, com altres diumenges, al semàfor on una dona va perdre el seu marit.
“Sempre en el meu record” resava la cinta.
I tu en el meu, amor. I tu en el meu...
Eva Moreno Bosch