" VELLESA " de Joana Raspall

Joana Raspall, que ben aviat  compleix 100 anys, ens explica com es sent en aquest poema.

Sóc la branca més vella
que resta en aquest arbre
que ara llueix l'esplèndid
brancatge vigorós.
Passant, les primaveres
hi han fet riques brotades,
i l'han cobert de flaire
l'amor de tantes flors.

Per la mateixa rel
em sento sostinguda;
en la mateixa saba
hi trobo nodriment.
Quan la destral m'abati,
caduca, improductiva,
jo, lluny de la brancada,
sentiré enyorament.           

            Joana Raspall

                 "Jardí Vivent"

" LLIBRE " de Joana Raspall

Altre cop Joana Raspall amb nosaltres. La poeta, que enguany compleix 100 anys, ens parla d'un bon amic: el llibre. Que no ens falti mai aquest bon company!

Cada llibre té un secret
disfressat de blanc i negre;
tot allò que et diu a tu
un altre no ho pot entendre;
sent el tacte dels teus dits
i creu que l'acaricies
i que el batec del teu pols
vol dir que, llegint, l'estimes.

Tot allò que te donarà,
que no ocupa lloc, ni pesa,
t'abrigarà contra el fred
d'ignorància i de tristesa.
Amb els llibres per amics
no et faltarà companyia.
Cada pàgina pot ser
un estel que et fa de guia.

                                                Joana Raspall

"SANT JORDI" de Joana Raspall

 Segona mirada al poema publicat el 23.04.2012-  Demà parlarem del llibre.
Joana Raspall, una gran poeta, lúcida i entranyable, ens ofereix un poema en el que Sant Jordi, valent i ardit, després de matar el drac, dubte de haver acabat la feina. Te raò, encara en queda...
A l'Escola Sant Joan de Berga l'han musicat. Escolteu que bé que ho canten!

 

Pel caminet de vora el riu,
tresca que tresca,
va galopant un cavaller.
                          Sant Jordi va,
                                  Sant Jordi ve!
Ha senti dir que hi ha un país
plora que plora
perquè d'un drac és presoner.
                          Sant Jordi va,
                                  Sant Jordi ve!
La seva espasa al raig del sol
brilla que brilla.
-Cercaré el drac i el venceré!
                           Sant Jordi va,
                                   Sant Jordi ve!
I tot tornant, quan l'ha vençut,
dubta que dubta:
-Potser aquest drac no és el darrer...
                           Sant Jordi va,
                                    Sant Jordi ve! 
  

                                                Joana Raspall

" LA NEU " de Joana Raspall

Celebrar el Centenari d'un poeta és un homenatge merescut. Si el poeta- la poetessa- encara és entre nosaltres és un privilegi. Joana Raspall amb la seva poesia dolça i amable, pensada pels nens potser, però que agrada als grans,  ja que ens aporta una visió tendre i positiva de les coses, de la vida.

Prendré un bon grapat
      de la neu més blanca
i la guardaré
      dintre d’una capsa.
Quan vingui l’estiu,
      que fa calorassa,
la neu em podrà
      refrescar la cara!

 El meu amic diu
      que la neu no es guarda,
que sols trobaré

      la capsa mullada.
Això no m’ho crec!
     Ves, com s’ho faria!
Tancant bé la capsa,
      com s’escaparia?

           Joana Raspall

GRANS POETES ENTRE NOSALTRES: "NON NON DE NADAL" de Joana Raspall

Aquest poema el trobo tan dolç...  L'any passat el vaig recitar DE MEMÒRIA  (si,  ja se que és curtet i fàcil, però així i tot té mèrit)

       

T’ompliré el bressol de palleta fina sense gens de boll, sense gens de pols. Encendré un bon foc perfumat d’espigol per fer-te el son dolç. Cobriré el teu cos amb llençol blanquíssim mig teixit amb glòria, mig cosit amb creus. Et faré de flonjos borrallons de llana un mantell pels peus. Et cantaré un bres amb la veu més dolça, i quan ja t’adormis et besaré el front. Després, de puntetes, tancaré la porta perquè no et desvetllin els sorolls del món.        Joana Raspall

GRANS POETES ENTRE NOSALTRES: "PODRIES..." de Joana Raspall

 Avui es celebra el DIA DEL NEN, és una magnífica ocasió per recordar el poema d'una gran poeta i de les  més entranyables.

Si haguessis nascut
En una altra terra,
Podries ser blanc,
Podries ser negre...
Un altre país
Fora casa teva,
I diries "sí"
En un altra llengua.
T'hauries criat
D'una altra manera
Més bona, potser
Potser més dolenta.
Tindries més sort
O potser més pega...
Tindries amics
I jocs d'una altra mena;
Duries vestits
De sac o de seda,
Sabates de pell
O tosca espardenya,
O aniries nu
Perdut per la selva.
Podries llegir
Contes i poemes,
O no tenir llibres
Ni saber de lletra.
Podries menjar
Cases llamineres
O només crostons
Secs de pa negre.
Podries ....podries...
Per tot això pensa
Que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa
Si tu fossis nat
A la seva terra
La tristesa d'ell
Podria ser teva.

    Joana Raspall

---