"EL TEU MÓN"

Un poema que des de Mataró ens envia la nostra amiga Maria dels Àngels Carreras per compartir amb tots nosaltres.

Agafa’m les mans
i explica’m com és el teu món.
Agafa’m les mans
i veuré amb els teus ulls.
I m’ensenyaràs
com és el teu món.

Diguem quin color té la terra.

Diguem com és el mar, el sol,
l’herba, les flors, els arbres,
la lluna i els estels.

Diguem quin color té l’aigua
I l’aire que m’acarona la cara.
Explica’m com ets,
com sóc jo.
Ensenya’m a caminar

pel teu món
perquè m’agrada tal com és.

Agafa’m les mans,
amic meu,
i acompanya’m a tot arreu.
Fins que pugui anar sol.

                M.Àngels Carreras

Aquarel·la: Rubén de Luis 

" TRES POESÍAS "

Un breu poema de la meva companya del Col·lectiu d'artistes de Sants, inspirat en aquest dibuix, que vaig trobar molt original. Em va agradar i amb el seu permís el comparteixo.

Yo podría 
 escribir tres poesías a la vez. 
¿Serian iguales o serian distintas,
o bien una mezcla de las tres?
No lo sé. 

                  Dolores Latorre

Dibuix: M.C. Escher

" OH, AMOR MEU..."

La Maria dels Àngels Carreras, ens envia aquest poema per compartir i anuncia la presentació d'un segon llibre de poesies. Us mantindrem informats per si hi voleu assistir.

   A  Pitu i Ton o Ton i Pitu                                  

Oh, com t’estimo amor meu!

Un jorn i un altre jorn.

Oh, amor meu!

Quant fa que no ens diem t’estimo...

Oh, com t’estimo!

Amb el teu profund amor

m’acarones en silenci.

Oh, amor meu!

Et pintaré

amb l’ombra del teu propi cos.

Oh, amor meu!

Et pintaré amb l’escuma blanca

d’onades ondulades.

Oh, amor meu!

Aquest amor no es fondrà mai

perquè és més fort que el temps.

I al capvespre,

clavarem les nostres paraules

sota la sorra

        fins que germinin.       

                M. Àngels Carreras  

*"LA SONRISA"

Una bona companya, María Abad,  ens fa arribar aquesta  poesia amb un missatge possitiu i optimista. Que ja ens convé.

El reportero en la calle

va buscando la noticia,

yo, al igual que el reportero,

pero buscando sonrisas.

Esas que todos llevamos

y tanto nos cuesta dar;

vamos deprisa absortos,

concentrados en problemas.

Y si te hacen tropezar

el mal humor nos agrede;

pués si te piden perdón

devuélvele una sonrisa

que es gratis y tiene un don.

El valor de una sonrisa

no tiene precio y gratifica.

Y si tú la quieres dar, ¡pruébalo!,

te sentiras liberada,

porque una sonrisa te hace olvidar.

Una sonrisa devuelve la paz.

Una sonrisa es ilusión.

Una sonrisa crea amistad

y aporta vibraciones optimistas,

sobretodo a los mayores

que tanto las necesitan.

Y si aprendes la lección

verás que seguidamente

te vas a encontrar mejor

devolviendo la sonrisa

a cambio de tropezón.

     Maria Abad

Gràcies, Maruja!

02.06.11

"ESTELS"

La Maria dels Àngels ens fa arribar un poema  en el que ens explica el molt que la reconforten i acompanyen els estels.

Estic sota aquest cel

tan estrellat.

Quan miro el cel tan fosc

veig els estels,

ells em fan sortir l'amor

que porto a dintre meu.

Em fan sentir acotxada

amb la seva llum.

Alço els ulls i els veig

i em diuen:

no estàs sola.

          M.A.Carreras

03.07.12

" Y ASÍ LLORAMOS "

Val la pena mira més enllà de la visió trista i negativa de les coses. Qui sap que hi podem trobar!

Y así lloramos,
en el hastío de los días.
Y así conformamos el tiempo
y lo hacemos cómplice
de nuestros infortunios.

Y así
hasta que el sol se extingue
y el horizonte calla.

Pero hay una canción
y un colibrí que aletea
allí
donde casi nunca miramos.

               Sagrario Hernández



Dibuix: Valeria Alvarez

" LA TERRA "

Amb aquest poema la meva neta va guanyar un premi de poesia a Corbera quan tenia 7 anys. Jo el trobo molt graciós i em sembla que no és passió d'avia, oi?

 

La terra dóna voltes

no es mareja ni cau.

La terra no fa trampes.

Ella no s’agafa amb una corda,

sap volar i cantar i ballar.

I té la varicel.la de color verd i blau

Però a ella no li pica

ni tampoc li deixa marques.

A la seva cara hi ha ciutats:

Austràlia, França, Barcelona, Molins de Rei…

I si es fa un nyanyo en alguna ciutat

se li fa una muntanya

  

                       Paula

" LA OBSERVO..."

Un poema de la Sagrario.  Excel·lent, com sempre.

La observo.

 Ella va y viene
y ríe como un niño
o se asusta también como un niño.
La observo. La amo así tal cual
en su inocencia y en su perversión
pero nunca la compadezco: ella no lo permitiría.
La observo y la cuido en su torpeza
besando sus heridas
perdonando sus culpas...
La observo mientras está entregada
al juego de la ilusión. Mientras es arrastrada
por la vorágine de los pensamientos pensados
y veo cómo lucha por no dejarse arrastrar
en su inercia.
Ella tan frágil y tan fuerte
tan necia e insensata
tan valiente y tan sabia
tan pequeña y tan gigante
tan entregada al juego de la vida: eterno
juego de lo efímero
tejiéndole sus días y sus noches.
La observo alta como el cielo
Rubia como el sol
Parda como la tierra
Hermosa como el agua
sin límite
sin límites
  sin límite...

                  S. Hernández

" REMOR DE PLATJA " de J.M.Tibau

Un dolç despertar on  els somnis és materialitzen...

Remor de platja a la vora del llençol,

refugi, llar, matí i font.

Quan neix el sol,

els dits que em busquen 

no tanquen portes al vol.

Al dematí dels teus ulls

els somnis prenen forma.

                                J.M. Tibau
                             "A la barana dels teus dits"

"ENTRE EL MAR I TU"

Un poema de la Maria dels Àngels en la que fa palesa la seva tristesa per la pèrdua d'un esser molt estimat...

Te n’has anat més lluny de l’horitzó,

només has deixat el teu perfum,

el que portes tu, i el de les ones que fan el vaivé.

Deixeu la mateixa fragància de la soledat.

Només flairo aquest perfum, entre el mar i tu.

Sempre et portaré al cor.

Estic mirant cap a l’horitzó

i no veig res,

tot s’ha tornat fosc.

              Maria dels Àngels Carreras