Juguem a jugar,
són jocs que volem gaudir.
Ho fem amb els cossos
que el temps ens ha manllevat,
amb la il·lusió
que mai hem perdut.
Són estones trobades,
en dies de pluja i sol,
on el vent truca al vidre
avisar-nos que el rellotge
crida el fi del joc.
Un dia vens i podem.
El joc no te jornades fixes,
encara que el nostre sentiment
no té temps de caducitat.
Mou el vent els baixos de la falda,
sembla que vulguis ballar.
Jo miro imaginant-te dansar,
i els meus braços enllaçant-te per volar.
Em mires i somrius,
m’esperaves arribar.
La mirada fresca, el somriure clar
i la punta dels dits, just a tocar.
Com si fos un nou aniversari,
una festa privada entre tots dos,
on teníem molt a celebrar.
Foren els petons, un primer regal,
cada cop més llargs,
cada vegada més dolços,
sense temps per a respirar,
passàvem d’un estadi
a un altre de superior.
Com si fos una festa,
on els convidat érem només tu i jo.
També passa un moment,
el sol enlluernant-nos dins l’habitació,
fins que acaba la seva volta.
Els núvols no ens volgueren
emboirar la gresca
i més tard passa a saludar la lluna,
nosaltres distrets no ens em vam adonar.
Vindràs aviat,
potser avui mateix
i faràs un sopar
amb quatre coses
que hagis comprat.
Una ampolla de vi fresc,
tot i que no li toca.
Saps que m’agrada.
Un parell de plats
i una espelma
al centre encesa,
perfumada amb l’olor
que surt del teu cos
recent banyada.
Llum no gaire, baixa.
Vull endevinar el color
dels teus ulls
en la penombra justa
per tastar els àpats.
Jugar a tocar-te la mà
com si volgués
agafar el tovalló.
Parlar de lo important
que és la banalitat quotidiana.
Esperar el moment
dels postres i el vi dolç.
Deixar la taula parada.
Anar a l’habitació i jugar.
Jugar a recordar una vegada més
el teu cos i el regust dels teus petons,
com cada renovació
de la nostra estimació.
Com m’agrada
lliscar els dits galtes avall
i arribar ballant
fins la comissura de la boca.
Mirar-te tant a prop
que no puc veure res més
que el blau dels ulls
i respirar l’aire que et surt.
Com m’agrada
prémer el teu cos
i començar a ballar
amb la música que només tu i jo
sentim dins nostre.
Com m’agrada
quan el dia s’acaba,
veure com la lluna ve a veure’ns
entrant la seva llum pel finestral obert
d’un vespre d’estiu,
estirats en el llit compartit abans
d’anar a sopar amb els amics.
Com m’agrada,
escoltar els batecs
del teu cor en silenci mentre dorms
amb el cap descansant en el me pit.
Com m’agrada
cada instant que hem cosit.