Estic segura de que en algun moment de la vostre existència heu estat víctimes de gent que ho pateix. És més, en el dia, dia, a la feina, en el vostre cercle d’amistats resultarà fàcil identificar a algun individu clarament influenciat amb aquest síndrome.
No sabeu de que us parlo, eh?
La nostre espècie, orgullosa de la seva pertinència a la categoria de “homo sapiens”, ignoren que molts dels seus integrants s’aproximen més a un altre espècie anomenada “homo arrogantis”.
No em direu que no coneixeu individus que es pensen que són la “bomba” en tots els conceptes?
Coneixeu algun inepte conscient de la seva ineptitud?
Coneixeu persones amb una forma de comportament molt comú i irritant d’estupidesa barrejada amb ignorància?
He fet un repàs mental i en uns segons me’n recordat d’uns quants.
Bé, jo no sabia que això tenia un nom i a més que estava demostrat per científics. Es diu: EFECTE DUNNING-KRUGER
Aquest efecte és un fenomen psicològic que va sorgir l’any 1999 a mans dels psicòlegs Dunning i Kruger i que segur molts de nosaltres, alguna que altre vegada, l’haurem vist en funcionament.
El fenomen es basa en que els individus incompetents tendeixen a sobreestimar les seves pròpies habilitats i a no reconèixer les veritables habilitats dels altres.
Els psicòlegs Krugger i Dunning van dissenyar un experiment que consistia en mesurar les habilitats intel·lectuals i socials d’una sèrie d’individus.
Els resultats de l’experiment van ser reveladors:
Els estudiants més brillants van estimar que estaven per sota
Els estudiants mediocres es van considerar per sobre de la mitjana
Els estudiants molt dolents es van mostrar convençuts d’estar entre els millors. Quan més inútil era l’individu, més segur estava de que feia les coses bé.
Les persones més ineptes tendeixen a creure que ho saben tot, mentre que els més aptes tendeixen a comprendre el que ignoren cada cop que aprenen quelcom nou.
No heu llegit, a vegades, articles d’algú amb molts coneixements en el que expressava un munt de dubtes en el que viuen sumits les persones que s’embarquen en l’aventura del coneixement?
L’ignorant sol ser més orgullós, no perquè sàpiga molt, si no perquè no sap el molt que ignora; mentre que la persona que de veritat adquireix coneixements, acostuma a ser humil, perquè cada cop s’adona de la seva infinita ignorància.
A rel d’aquests experiments puc deduir que a quant més cultura, saviesa i intel·ligència es te, més humilitat, senzillesa i modèstia s’aprecia. I això no te res a veure l’autoestima amb la vanitat, ni la seguretat amb ser cregut, ni la prudència amb la temeritat. És diferent l’alta autoestima (narcisisme) amb una bona autoestima.
Aquest fenomen psicològic m’ha fet aprofundir més sobre el tema i puc constatar per pròpia experiència, que l'ignorant supleix aquesta carència amb maldat que, potser, és un mecanisme de defensa.
He fet un recull de frases per pensar basades en l'ignorància i que avalen tot el que he dit (Si en sabeu més feu-me-les arribar).:
L’estupidesa és infinitament més interessant que la intel·ligència. Aquesta te límits i l’estupidesa no. Claude Chabrol
Repeteix moltes vegades una bajanada i acabaràs creient en ella. Edgar Allan Poe
Quan un boig o un imbècil es convenç de quelcom, no es dona per convençut ell sol, si no que al mateix temps creu que estan convençuts tots els demés mortals. José Ortega i Gasset
Aquells que et fan creure en absurds poden fer-te fer atrocitats.
Voltaire
Qui de veritat sap de que parla, no troba raons per aixecar la veu.
Leonardo Da Vinci
El sabi no diu mai tot el que pensa; però sempre pensa tot el que diu.
Aristóteles
La veritable ignorància no és l’absència de coneixements, si no el fet de rebutjar a adquirir-los.
Karl Popper
Jo només se que no sé res. Socràtes
El neci creu saber-ho tot i és el savi el que és conscient de la limitació del seu coneixement. Confucio
Hi ha dos coses infinites: L’univers i l’estupidesa humana, i de l’únic que tinc dubtes raonables és de que el infinit sigui l’univers . Albert Einsten
La ignorància engendra més confiança que el coneixement. Charles Darwin (El que em recorda a una frase que ens deien a l’escola “Que atrevida és la ignoráncia”).