DIADA NACIONAL DE CATALUNYA 2014

Al fossar de les moreres

no s'hi enterra cap traïdor,

fins perdent nostres banderes,

serà l'urna de l'honor.

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

Com cada 11 de setembre toca sortir al carrer, no per a celebrar una derrota com molts diuen, sinó per a celebrar que som tossuts, que tenim memòria, que som una nació amb llengua, cultura i història i que malgrat tot el que ens han fet en els darrers 300 anys, resistim!!!

UNA DIADA DIFERENT?

Com cada any ens disposem a celebrar la Diada Nacional de Catalunya. Aquest any la cosa es presenta força calenta, tant pel que fa a les reivindicacions nacionals com socials.

D’una banda hi ha els que donen per acabat un estat autonòmic centralista, ineficient i amb una distribució de la riquesa totalment injusta, i per l’altra els que creuen que encara hi ha marge de negociació per aconseguir un millor finançament i així poder pal·liar les cada dia més evidents mancances i discriminacions que pateix Catalunya. Dels que no són en cap d’aquest dos grups, és a dir, els partidaris de seguir tal i com estem ara, ja no en parlo, ja que aquests, els de sempre, voldrien que la “Diada” fos només una celebració folklòrica i descafeïnada.

Penso que la manifestació que es prepara a Barcelona per la tarda del dia 11 serà històrica, que hi assistiran milers i milers de ciutadans i que servirà perquè Europa i la resta del món visualitzin que aquí hi ha una vocació d’estat propi i un cansament de com s’administren els diners públics.

Manifestació del 10 de juliol de 2010

Però no ens enganyem, per molts milers que siguem, l’endemà dia 12 no passarà res, seguirem igual o com a molt haurem posat nerviosos a més d’un, però la cosa no anirà més enllà. Per què penso que no passarà res?, doncs senzillament perquè d’una banda no hi ha res en marxa que pugui canviar i quan dic res, vull dir res. Aquí el primer que necessitem és un hisenda pròpia, que tothom pagui els seus impostos a la hisenda pública catalana, començant per les grans corporacions.  Quan això s’hagi aconseguit, hem d’anar a la segona fase, administrar aquests diners i amb l’estructura política i administrativa que hi ha ara, no ho veig factible ni de bon tros. Polítics professionals, familiars i amics d’aquests “col·locats” a dit, despeses desproporcionades en tots els aspectes, això sí, funcionaris, classe mitja i pensionistes “pringant” per poder mantenir aquestes “castes”. Es fan retallades a les escoles i als ambulatoris però heu vist alguna retallada al Parlament?. La senyora presidenta  en declaracions a RAC1 ha dit que “ells” han ja han retallat molt els pressupostos del Parlament però això em sona igual que aquell diputat gallec que amb només 5.000€ mensuals no podia viure.

Davant d’això, ens diuen que si fóssim independents o tinguéssim un “pacte fiscal a la basca”, aniríem molt millor. Segur que sí, però també tinc clar que si tinguéssim més liquiditat, aquesta no serviria per millorar massa els problemes dels ciutadans sinó més aviat per a corregir “les retallades” que han patit parlamentaris, partits, sindicats i organitzacions empresarials (pobrets ho passen tan malament!).

La independència de Catalunya hauria de ser molt més que tot això. Hauria de ser perquè som una nació. Perquè sentim que formem part d’una cultura i una història diferent a la que ens han obligat a pertànyer per la força. Però és clar, per això es necessita una majoria parlamentària absoluta i, lamentablement, malgrat CEO’s i ANC’s, això no es dóna. Si la independència de Catalunya s’ha d’aconseguir bàsicament per motius econòmics, no anem bé. Només cal veure els resultats electorals. Quan vots creieu que aconseguirien ara els partits independentistes-sense- embuts en unes eleccions?, suposo que ho tornarem a comprovar aviat, perquè la situació actual ens abocarà a unes eleccions anticipades en qüestió de mesos. M’agradaria que d’una vegada  l’ambigüitat i el tacticisme quedessin arraconats i que els resultats fossin favorables a obrir un període que permetés a curt o mitjà termini una consulta amb un mínim de garanties. Però molt em temo que les coses no aniran per aquest camí. Tant de bo m’equivoqui!

No ens enganyem, actualment l’única opció que tenim és fer veure al món el que som i el que volem, i la manifestació de Barcelona hi contribuirà sens cap mena de dubte. Tant s’hi val si n’hi ha dos-cents mil, dos milions o vuitanta set mil "segons la policia", ningú dirà la xifra real perquè tampoc interessa a cap de les parts. És més, estic convençut que tothom, absolutament TOTHOM ja te fixada des de fa dies, una xifra bàsica de persones que diran que han assistit a la manifestació.

Per tant, del que es tractarà és de demostrar que hi ha gent, molta gent, que no vol seguir pel camí que ens obliguen a anar, que estem molt cansats i que som i volem ser catalans sense cap més afegitó. Que volem ser el proper estat d’Europa i que cada acte en què ho manifestem, com ja va succeir el 10 de juliol de 2010, és una passa més per aconseguir-ho.

Manifestació del 10 de juliol de 2010

PATRIMONI NATURAL

Encara no havia tingut temps de parlar una mica de l’estada que vam fer fa unes setmanes al Delta de l’Ebre.

D’entrada, dir que vam estar a la Masia Tinet, una casa de l’any 1948 totalment rehabilitada i dotada de totes les comoditats que es poden demanar. Situada a l’entrada de Deltebre, just al vell mig del Delta i envoltada, com no podia ser d’altra manera, d’arrossars. Cadascuna de les habitacions de la casa porta el nom d’una de les varietats d’arròs que es cultiven a la zona i totes tenen un disseny personal que les fa úniques i diferents. La casa la porten la Noèlia i l’Agustí, cuidant tots els detalls amb un tracte magnífic que fa que et sentis com a casa. I per no parlar dels exquisits i elaborats esmorzars i sopars amb què ens sorprenien diàriament.

Les terres de l’Ebre són una meravella des del punt de vista turístic. Nosaltres vam aprofitar els dies per visitar el Castell de Miravet, les pintures rupestres de la Serra de Godall o el poblat ibèric de la Moleta del Remei, i també poblacions com Tivissa, Ulldecona o Amposta, aquesta darrera amb moltes construccions modernistes.

1) Castell de Miravet  2) Amposta - modernisme  3) Ulldecona  4) Pintures rupestres de la Serra de Godall
5) Oliveres mil·lenàries a Alcanar  6) Poblat ibèric de la Moleta del Remei  7) Ermita del Remei  8) Tivissa

No obstant això, el nostre principal interès era el Parc Natural del Delta de l’Ebre. Cal començar la visita en el molt interessant Ecomuseu que està situat a Deltebre, una de les dues poblacions que es troben en plena zona del Delta, l’altra és Sant Jaume d’Enveja. Fins fa molt poc temps, per passar de Deltebre a Sant Jaume, s’havia de recular un munt de quilòmetres i creuar el riu per Amposta. Ara, el modern pont que uneix Deltebre amb Sant Jaume ens estalvia anar amunt i avall si volem visitar la desembocadura del riu des de diferents perspectives.

Per la vessant nord del riu (Deltebre) podem visitar la desembocadura i el canal de Migjorn i des de miradors com el de les Olles, el Fangar, el Canal Vell o el més nou de tots, l’anomenat Zigurat, veure les aus que hi nien. Naturalment, l’estiu no és la millor època de l’any (per això tenim pendent tornar-hi), però tot i així deu n’hi do de la varietat d’espècies que s’hi poden veure, això sí, s’ha de portar un bon teleobjectiu o uns prismàtics, ja que les distàncies són considerables. Per la vessant sud del riu, els miradors són els de les llacunes de l’Encanyissada o la Tancada, el de la punta de la Banya i els anomenats Ullals de Baltasar.

Si sou amants de la platja, la del Trabucador (mes de 5 quilòmetres) o les de Riumar i les Marqueses, entre moltes d’altres us permetran passar unes hores vora el mar sense cap tipus d’aglomeracions. Llàstima de l’incivisme de la gent que fa que algun d’aquests paradisíacs llocs semblin petits abocadors.

En tota la zona del Delta podeu trobar punts d’informació amb personal molt qualificat i atent que t’orienten dels recorreguts i les zones més interessants per visitar.

1)  Llacuna de la Tancada  2) Flamencs al Canal del Mig  3) Arrossars  4)  Dunes amb vegetació a Riumar
5) El Fangar  6) Gavina al Trabucador  7) Ullals de Baltasar  8) Mirador Zigurat  9) Llacuna de l'Encanyissada

Un altre dels atractius del Delta, sens dubte és la gastronomia. Totes les varietats de peix i marisc de la zona, i sobretot, les mil i una receptes d’arrossos es poden gaudir en grans i petits restaurants.

Actualment el Delta de l’Ebre ocupa una superfície de més de 320 quilòmetres quadrats dels quals dues terceres parts estan dedicats al cultiu de l’arròs.

El Delta de l’Ebre però, ha perdut terreny en els darrers anys i és que els sediments que transporta el riu s’han reduït dràsticament ja que queden retinguts en els pantans i embassaments que s’han construït en les darreres dècades.

Tot i això, el paisatge del Delta és únic i la riquesa i la vida que el riu segueix aportant a tota la gent que viu al seu voltant és extraordinària. Per tant, aquesta riquesa cal mantenir-la i preservar-la no tant sols per l’economia que genera, sinó també pels molts atractius que ofereix als visitants.