[909] Tres visions sobre els materials

La hiperabundància de recursos i de materials per aprendre llengües es pot mirar des de molts angles. Hi ha un angle positiu: hi ha molts materials fets i tenim moltes possibilitats de poder utilitzar el que algú altre ha fet (i potser ha penjat desinteressadament a la xarxa) i els aspectes que entre tots anem cobrint són cada vegada més amplis. Si busquem materials per fer treballar els pronoms febles en català tenim des d'apps fins a presentacions dipositades a Slideshare fins a vídeos. Aquesta és una mirada positiva sobre la qüestió: entre tots estem cobrint (com si es tractés de la Via Catalana) tots els racons de la geografia de l'ensenyament-aprenentatge de llengües. Un segon angle d'observació ens fa veure que la hiperabundància ens exigeix una enorme capacitat de selecció, si volem dur algun dels materials o recursos al nostre entorn virtual d'aprenentatge. Aquí el docent (o l'alumne directament) tenen la responsabilitat de posar a la pràctica la competència informacional i digital i triar i triar bé, tot cercant la qualitat... i alguna cosa més. Alguna cosa més, perquè hi ha un tercer angle d'observació de la qüestió, a parer meu, que és el que em sembla més extraordinari. El fet que ja hi hagi moltes explicacions, per exemple, dels pronoms febles aquí i allà, en el món digital, a disposició de qui vulgui, exigeix al mestre no tan sols la capacitat de selecció i ús, sinó també d'aportació pròpia completament creativa i original. No té cap sentit, en efecte, fer una explicació dels pronoms febles en vídeo que segueixi el patró d'altres que ja existeixin en altres recursos lliures. És, senzillament, absurd. Mai repetir no havia estat una activitat tan sobrera. El moment és veritablement apassionant: el concepte de plagi s'eixampla i es redefineix. Fer en i amb els nous mitjans el que, a grans trets, ja està fet, té el delicte de no tenir cap valor, d'afegir soroll al món digital. El moment és apassionant, deia, perquè és l'hora dels mestres, és a dir, de les persones capaces d'aportar sempre una visió nova, única, singular, particular, no redundant, a l'explicació de qualsevol cosa. L'exigència és, doncs, extrema. Allò que caracteritza un mestre (i que farà que el seu vídeo a la xarxa sobre els pronoms febles no sigui una inútil reiteració) és una mirada irrepetible, un filtre sobre els fenòmens que explica que, agradi o no, aporta un valor afegit. El moment és extraordinari perquè ja res no té valor si no és altament sorprenent, creatiu, original, no obvi. Només sobrepassarà l'abundor el que sigui radicalment nou.

[836] Connecta't per aprendre

Aquests dies he llegit el text de Jordi Jubany Connecta't per aprendre: Aprenentatge social i personalitzat (Associació de Mestres Rosa Sensat, 2012). Es tracta d'un text planer, divulgatiu, adreçat especialment a un professorat que no ha de perdre contacte per res del món amb les formes del temps frenètic que li ha tocat viure, al qual el text ofereix reflexió, anàlisi i recursos. M'agrada el plantejament de l'obra (i el títol, un gran encert) i el fet que desplegui en set capítols relativament breus i directes alguns dels temes clau de la nova conjuntura ja ineludible d'aprenentatge amb connexió (món digital, actitud cap al coneixement, entorns, identitat, aprenentatge social, competència lingüística i audiovisual, tractament de la informació i competència digital). M'agrada també la prestació que ofereix a l'usuari de presentar alguns paràgrafs clau al començament de cada capítol i d'incorporar al llarg de l'obra codis QR que ens faciliten l'accés des de dispositius mòbils a uns quants dels enllaços que mostra o recomana. Les àmplies seleccions de recursos que contenen alguns punts del llibre, d'altra banda, així com les recomanacions de lectures per ampliar informació el configuren com una eina altament útil. Tot llegint trobo en les explicacions de l'autor algun desequilibri (de vegades va de la reflexió general als exemples concretíssims o les citacions d'autors de màxima autoritat amb molt poc espai de transició, per exemple) o una certa tendència a l'escriptura per a la xarxa, per mitjà de chunks de text amb una idea clau que s'imposen al lector com blocs amb aparença de ser gairebé autònoms. Més enllà de les meves preferències d'estil, considero Connecta't per aprendre un text que l'encerta en l'enfocament i en els temes tractats, com deia, i que gosa fer una fotografia fixa (per bé que és consubstancial a l'obra la necessitat de tenir els ulls oberts al canvi i a l'adaptació) d'una realitat que és caracteritza, precisament, pel seu moviment constant. Una gosadia que els lectors, sens dubte, agraïm a Jordi Jubany.

[772] Gestació d'un recurs d'acollida

Aquests dies hem endegat una experiència apassionant en el context del màster d'ensenyament del català per a l'acolliment lingüístic. Es tracta d'una experiència de crowdsourcing que ens ha de permetre per mitjà d'un espai col·laboratiu del web social elaborar unes orientacions de suport al professorat d'una disciplina no lingüística que es troba amb nouvinguts a l'aula i determina fer servir de manera prioritària el català, però amb l'opció ferma de fomentar el plurilingüisme en la seva acció docent. El treball col·laboratiu va començar amb informació sobre algunes opcions de treball, amb la presentació del context d'aplicació del producte i amb l'establiment d'uns acords bàsics al grup, tres en concret. En primer lloc, calia determinar les regles del joc, unes bases mínimes per assegurar una col·laboració d'èxit. En segon lloc, calia decidir el format del producte final, un producte digital. I, en tercer lloc, calia decidir en quines condicions s'alliberaria el material a la xarxa, un cop produït, per a la seva posterior utilització en els paràmetres d'obertura d'Internet i d'acord amb la filosofia de la xarxa, que creu en la vertebració d'una autèntica cultura popular i compartida. Pel que fa a aquesta tercera decisió, vam optar per una llicència Creative Commons que 1) obligarà a reconèixer els autors (tot el grup); 2) no permetrà l'ús comercial del producte i 3) permetrà crear obres derivades de l'original, però perpetuant les decisions preses pels autors en la llicència originària. Aquesta ha estat la nostra opció de copyleft. Una altra de les opcions preses va ser no obrir l'espai col·laboratiu a tothom en aquest moment de treball, sinó restringir-lo al grup de creadors. Aprendre llengües es farà ressò del recurs, evidentment, quan estigui elaborat. Mirarem de deixar-hi una porta oberta, aleshores, que pugui recollir aportacions futures més enllà del grup creador. No cal dir que qualsevol comentari sobre la iniciativa o qualsevol recomanació (d'un recurs que calgui tenir en compte, per exemple) serà molt ben rebut en qualsevol moment. Esperem poder tenir formulades i a l'abast de tothom en pocs dies, doncs, unes orientacions al docent per fer servir la llengua pròpia i fomentar el plurilingüisme a l'aula.

[561] Jocs per aprendre llengües

Descobreixo Digital Dialects, un web que dóna accés a activitats interactives d'una vuitantena de llengües. Es tracta d'activitats per a un nivell inicial, que presenten uns mínims de correcció conceptual i una consistència de disseny. Són activitats senzilles (en català en veig dotze, sobre vocabulari bàsic, el nom dels animals, els colors, la roba, els numerals de l'1 al 100, frases de contacte, etc.). És habitual que en aquesta mena de portals que pretenen tocar un nombre ampli de llengües la qualitat del material sigui molt baixa. A Digital Dialects (en visito algunes llengües com el basc, l'italià o el grec) hi ha un excel·lent equilibri entre la presentació d'uns rudiments de les llengües tractades, el plantejament d'uns jocs prou atractius i l'ús d'un disseny amigable. Un recurs més, doncs, per tenir una panoràmica lingüística d'un ampli ventall de llengües o per motivar els alumnes de nivells inicials a les aules d'ensenyament d'idiomes.

[516] Eines 2.0 per a què?

Acabo un curs en què hem parlat d'eines 2.0. Una de les valoracions inevitables en aquests cursos és que no cal enlluernar-se per les eines en si mateixes, que allò realment important és què es fa amb les eines, quina justificació pedagògica tenen, en quin moment se n'ha de fer servir una i no una altra, si paga la pena incorporar-les a la formació, etc. És per aquest motiu que em va semblar interessant escriure un article ("L'ús del Parla.cat en el context de l'aprenentatge 2.0") sobre l'ús de les eines 2.0 en un context formatiu molt concret, en què fos evident que l'ús era justificat. El context és el del material virtual Parla.cat i el nivell triat, el de suficiència. En aquest article, que acaba de publicar Llengua i Ús (2010, núm. 48), provo de situar el Parla dins les onades successives però solapades de l'e-learning i provo de demostrar que és bo que en la gestió del material s'incorpori l'ús d'eines 2.0 a uns continguts i una manera de treballar inicialment ja determinats. Tota una prova de flexibilitat per al producte, que pot superar prou bé amb una bona gestió docent. L'obertura a aquestes aplicacions pot influir decisivament, a parer meu, en l'augment de les competències digitals dels estudiants de català. La proposta que he fet presenta poc menys d'un centenar d'aplicacions classificades en deu grups (suport a l'aprenentatge autònom, suport al procés d'elaboració d'un text, explicació d'històries, suport als enregistraments en àudio, comentari de llocs, comentari i lectura de textos, ajut a la presa de posició crítica i de suport a l'activitat d'argumentació, treball del lèxic, escriptura col·laborativa, i participació en projectes d'intel·ligència col·lectiva) i fa referència, sovint, a unitats concretes o activitats concretes del material. Espero que el professorat i els responsables de formació dels centres puguin triar i remenar i decidir-se sense perdre temps (ai las, el gran problema!) i amb criteri per l'ús d'algunes eines 2.0 de la xarxa en l'explotació del curs de suficiència del Parla.

[505] Small culture

Aquests dies hem tingut Leah Davcheva al Servei de Llengües de la UAB, en diverses intervencions sobre la competència intercultural. Han participat en la formació, regularment, unes vint-i-cinc persones, sobretot professorat del centre i companys d'altres serveis lingüístics (UPC, URV) i del Consorci per a la Normalització Lingüística. Alguns dels recursos que ens ha presentat Davcheva ens han permès reflexionar sobre el tema, tan actual, de la competència intercultural, que cada vegada més es perfila com una de les competències clau dels ciutadans: ja no n'hi ha prou a tenir unes bones competències lingüístiques comunicatives, per comunicar. Cada cop és més imprescindible (a l'aula, a l'empresa) el complement de la competència intercultural. De les intervencions que ens ha fet Davcheva (quatre sessions) destacaria la que va dedicar a l'eina anomenada Autobiografia de les Trobades Culturals (n'he parlat al bloc) i la que va dedicar, ahir a migdia, a un recurs creat en el marc de la fundació Ana Lindh sobre mobilitat. Es tracta d'un recurs virtual adreçat a educadors i facilitadors que treballen amb joves que convida a una reflexió del tot original, inèdita, sobre el fenomen de la mobilitat. Després de presentar el recurs, Davcheva ens va fer treballar en grups sobre les diverses unitats del material virtual. Al meu grup vam analitzar una interessantíssima unitat sobre el canvi de nom que experimenten moltes persones que es desplacen, a partir de dos relats, el d'una família polonesa emigrada al Canadà, i el d'un jove grec emigrat a Albània. Dues històries de la substitució dels noms de les persones fruit del canvi de lloc, que obren les portes de bat a bat a la reflexió sobre la mobilitat. Com sol passar en aquests casos, amb tot, els moments més plenament interculturals amb Davcheva han estat la recollida a l'hotel, l'hora del cafè i les estones de dinar, amb diversos companys del Servei. En aquests moments hem pogut palpar els sentiments d'una persona feliç de poder-se expressar amb llibertat, encuriosida davant un campus que no té res a veure amb els campus universitaris búlgars, interessada a explorar la història dels seus avantpassats jueus fugits de Sefarad, delerosa de conèixer el context en què aquests dos dies s'ha vist immergida. Hi ha hagut moments, certament, aquest parell de dies, d'una impagable small culture.

[495] Expressar el pas del temps

Aquests dies acabem les classes a la Facultat. Un bon nombre dels alumnes que he tingut a expressió escrita estudien història i hem fet algunes reflexions sobre la llengua de la seva especialitat (així com la d'altres estudiants de la classe: estudiants de musicologia, geografia, antropologia, etc.). Les aplicacions del web 2.0 estan transformant totalment la manera de comunicar. Una de les característiques del llenguatge dels historiadors és el relat dels fets esdevinguts en un període de temps i l'elaboració, en algun moment o altre, de cronologies que situen els fenòmens. Les aplicacions de la xarxa que permeten crear línies de temps capgiren ara totalment la forma d'escriure les cronologies històriques: unes cronologies que poden anar acompanyades de textos, d'imatges, de vídeos, que es poden compartir o incrustar en espais web (com la que situo al peu d'aquestes línies, elaborada en un moment, amb imatges i vídeos trobats a YouTube). Entre les eines que permeten expressar el pas del temps, basades en línies de temps, es poden destacar les següents: Dipity (és la que he fet servir en aquesta entrada), X-timeline, Capzles, Time Rime, TimeGlider, Preceden o Our Timelines, entre tantes altres. L'explicació de processos temporals, doncs, ha entrat en una altra dimensió gràcies als recursos que la xarxa posa al nostre abast.

enric s. on Dipity.

[494] Oralització de textos escrits

La llengua escrita i la llengua oral tenen naturaleses diferents. La segona no ha desvetllat mai, fins al segle XX, gaire interès (exceptuant el vessant de l'oratòria) i s'ha considerat supeditada, tradicionalment, a la primera. En l'àmbit de l'ensenyament, la llengua oral ha estat també el parent pobre; fins fa poc no ha arribat amb criteri i convicció a les aules. Els estudis sobre la llengua oral han fet adonar, d'altra banda, que aquesta modalitat de la llengua tan absolutament decisiva en la vida humana (pensem només en el nostre ús lingüístic quotidià, o en les no gens rares cultures àgrafes) és independent de la llengua escrita, i que se serveix de mecanismes senzillament diferents, ni millors ni pitjors, per aconseguir els objectius comunicatius. Més d'un prejudici ha caigut amb les anàlisis acurades de la llengua oral fetes darrerament (no hi ha menys subordinació, ni hi ha menys cohesió als textos orals), de la mà dels estudis de J. M. Castellà, per exemple, al nostre context. Certes aplicacions del web 2.0 que transformen el text escrit en oral, aplicacions en vies d'expansió, fan que ens plantegem, però, preguntes, en aquest moment de canvis profunds en tot allò que afecta les pràctiques de llengua i comunicació. Em refereixo als conversors de text a veu com Vozme, Loquendo, iSpeech, Text To Speech, etc., o a eines com Blog Radio, que converteix les entrades de bloc que rebem a l'agregador o al lector de feeds a veu. Aquesta darrera possibilitat pot facilitar enormement la gestió del material que se'ns acumula en els filtres de la informació. Se'ns plantegen preguntes, però, deia, amb aquests nous usos lingüístics. Textos que han estat escrits per ser escrits són consumits com a textos orals pels receptors (amb veus cada vegada més humanes) sense que l'emissor hagi pogut optar per fer que tinguessin els trets propis dels bons textos orals. Preparar un text que ha d'arribar en forma d'un producte oral al receptor (tasca que feien fins ara els emissors dels textos!) demana tècnica, estratègia, consciència de la diferència entre la llengua escrita i la llengua oral. Ara que la llengua oral s'havia alliberat, a ulls de tothom, de la dependència de la llengua escrita... començarem a trobar naturals textos orals que són poc més que textos escrits amb veu?

[473] Cinquanta eines per aprendre llengües

Vull dedicar una entrada, avui, a un web que dóna informació sobre cinquanta eines de col·laboració adequades per a finalitats educatives, que poden ser perfectament útils en els processos d'ensenyament i aprenentatge de llengües. Es tracta del web d'Accredited Online Colleges, en la seva entrada "5o Free Collaboration Tools That Are Awesome For Education". Es tracta d'eines que permeten treballar en projectes que requereixen una forta dosi d'intercanvi i de comunicació (Nicenet, Collanos, Etherpad, Writeboard, Thinkature...), d'eines que permeten la discussió, la videoconferència i el xat (MemberHub, Yugba, 99Chats...), d'eines que permeten la recerca, la presa d'apunts, compartir fitxers (CiteULike, NoteCentric, Wridea, drop.io...), d'eines que permeten un treball en xarxa social (ePals, WiZiQ...), de wikis i blocs (Wikispaces, Twitter, Edmodo, Socialtext...), o d'eines que fan més fàcil la gestió de tasques (MyNoteit, MeetWithApproval, Toodledo, GradeMate...). Algunes les fem servir, altres ens sonen i altres són perfectament desconegudes. Cal experimentar-les i veure fins a quin punt pot ser interessant tenir-les en un entorn proper destinat a l'aprenentatge (un PLE). Un entorn que es basa en el coneixement de recursos, en la necessària selecció i en la intregració d'aquests recursos per a un ús senzill i còmode en l'activitat d'aprenentatge diari.

[456] Guies per pensar i escriure millor

La xarxa ens ofereix tot tipus d'ajudes per tenir èxit en el nostre procés d'escriptura. Avui vull parlar breument d'una aplicació que ens dóna un cop de mà a l'hora d'explorar tot allò que es relaciona amb el tema del qual hem de parlar o escriure i que és interessant, doncs, en la fase de preproducció dels textos. És el recurs Exploratree, que ens facilita un ampli ventall de thinking guides, ni més ni menys que vint-i-cinc. Es tracta d'unes eines en forma de plantilles que ens ajuden a pensar i a tenir clares les idees abans de començar a escriure. Com passa amb la majoria d'aplicacions a la xarxa, n'hi ha prou a donar-s'hi d'alta per poder fer servir Exploratree i optar per qualsevol de les guies, la que resulti més adequada al nostre tema. Les guies s'adrecen 1) a fer aflorar les idees, 2) a resoldre problemes, 3) a explorar, 4) a analitzar i 5) a adoptar perspectives diferents davant una qüestió. Alguns exemples de guies són les següents: una clàssica guia DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats), una que planteja els futurs possibles d'una qüestió, una que ajuda a anar a l'arrel d'un problema, una que permet comparar dos temes, una que ajuda a distingir entre fets i opinions, una altra que ajuda a observar un problema des de diferents angles. Altres thinking guides que trobo interessants són, per exemple, les que ajuden a analitzar una qüestió des d'allò local fins a allò més global (les thinking boxes), o la que permet analitzar els canvis que s'haurien de fer en un cas determinat, o la guia que ajuda a resoldre una qüestió des d'un punt de vista nou, no obvi. Les guies es presenten en anglès i en gal·lès, per bé que es poden emplenar en qualsevol llengua. Amb un plantejament participatiu, Exploratree ofereix a l'usuari la possibilitat de proposar guies noves. Les guies es poden compartir (treballar diverses persones al mateix projecte), sotmetre al comentari d'altres persones, desar i enviar. Un recurs interessant, sens dubte, que cal afegir a les tècniques més clàssiques per a la cerca de les idees com el brainstorming, el cub, l'estrella o l'escriptura automàtica.

[455] Comunicació i formats a la xarxa

La reflexió sobre tots els canvis que s'estan produint en la nostra manera de ser lletrats, en la nostra manera de llegir, escriure i ser alfabets, és inacabable. Una qüestió rellevant en aquest terreny és, sens dubte, la de saber-nos moure entre els múltiples formats que la xarxa, les aplicacions o els productes informàtics posen a la nostra disposició per expressar-nos. Cal poder conèixer alguns formats, evidentment, i saber llegir els noms de les extensions dels fitxers que manipulem (wav, ogg, pdf, tiff, rtf...), cap a quina mena de format apunten (àudio, text, vídeo...). I cal tenir també els recursos i la competència per saber passar d'un format a un altre, sobretot ara que tota producció comunicativa està més exposada que mai a la modificació, el reciclatge i la remescla. Es fa molt necessari, així doncs, conèixer eines per a la transformació de formats. N'indico algunes: Mediaconvert, per exemple, eina en línia com moltes altres (no cal baixar res a l'ordinador) que treballa amb textos, imatges, bases de dades, presentacions, àudio, vídeo. Només cal indicar-hi el fitxer que volem convertir (màxim 50 Mb) i en quin format de sortida el volem. De característiques semblants (amb 100 Mb de pes dels fitxers) es pot destacar Zamzar, estèticament més cuidada, que ens dóna una àmplia gamma de possibilitats de conversió (imatges, documents, música, vídeo...) o també Convert.Files. Altres eines interessants són, per exemple, ExpressPDF, que ens converteix llocs web, documents en word i documents excel a pdf, o htm2pdf, conversor de web a pdf, igual que pdfmyurl. Un altre útil conversor és TXT60 (wav, mp3, mp2, ogg, avi, mpg, mp4, 3gp, mov, wmv, flv). I altres eines interessants són ocrterminal, que té l'interès de permetre'ns llegir imatges (converteix pdf, jpeg i tiff a doc, rtf, txt). Són també eines interessants un conversor de pdf a doc com pdftopword, i un conversor de pdf a excel com pdftoexcel. Són curiosos, també, altres recursos de manipulació dels textos com els que transformen missatges de correu i altres textos en imatges per evitar que els cercadors puguin llegir-los (img4me.com, txtninja.com o hidetext.net). Hi ha molts recursos d'aquestes característiques a la xarxa. Ens convé tenir-ne alguns de ben desats al nostre Delicious o Mr. Wong si ens volem sentir àgils en aquest medi i, també, si volem garantir que els nostres textos continuen respectant els principis d'allò que anomenem l'adequació.

[429] Més jocs de llengua

M'agraden els jocs de llengua a la xarxa. En trobo alguns de curiosos i divertits (per bé que alguns haurien d'oferir més context per a la resolució) al web Games for the brain. Són per a l'anglès, però les interfícies de realització poden ser en diverses altres llengües (castellà, italià, romanès, noruec, alemany, francès, polonès, turc, rus, indonesi, etc.). Es tracta de jocs com WordHunt Game, que ens convida a ordenar unes lletres en moviment per generar una paraula, o com Lettermaze, que permet la memorització i el lletreig de paraules (mostro la interfície en anglès). Anagramania, d'altra banda, ens convida a ordenar adequadament lletres per compondre una paraula amb sentit (trio la interfície en italià); Letterama, en canvi, ens planteja paraules incompletes a les quals hem d'afegir les lletres que falten (interfície en francès); Ortografie în Ţara Minunilor ens fa ordenar les paraules d'una frase (prenc la interfície en romanès); Digita Rápido, al seu torn, ens convida a escriure amb rapidesa (interfície en portuguès). Hi trobo també un joc de retenció visual, Leitura Dinâmica (selecciono la interfície en portuguès). Alguns d'aquests jocs, com és habitual en diverses aplicacions a la xarxa, es poden incrustar arreu. Ho faig amb Letterama al peu d'aquestes ratlles. La paraula que cal completar és sempre en anglès i va canviant. Que jugueu de gust i feu molts punts.

[426] Jocs per aprendre llengües

M'arriba notícia d'un web que permet fer i crear jocs, entre els quals n'hi ha diversos que serveixen per aprendre o practicar la llengua (sopes de lletres, penjats, encreuats...). És un web pensat per a l'anglès, però que pot ser útil a les altres llengües, una situació ben típica en múltiples aplicacions a la xarxa. Es tracta de ProProfs: brain games. Faig unes quantes proves amb les seccions "Word Games", "Word Search" i "Crosswords" i creo ràpidament un crossword puzzle game (som prosumidors, no tan sols consumidors!) sobre diversos termes relacionats amb el web 2.0, que us convido ara mateix des d'aquí a trobar (compte que el temps corre). Un exercici senzill i útil per dur a la classe de llengua, sens dubte, fàcilment manipulable: es pot compartir a Facebook, Twitter, Myspace... o incrustar en un bloc. Ho faig a continuació. Bona cerca:

Termes del web 2.0 crossword puzzle game » make crossword puzzle

[419] Compartir recursos docents

Llegeixo Web 2.0: nuevas formas de aprender y participar (Mariona Grané i Cilia Willem, editores; Laertes, 2009), al qual em referiré en alguna altra entrada, perquè es tracta d'un conjunt d'articles interessant i complet. A l'article d'Àngel Fidalgo "Enseñar y aprender con la Web 2.0" hi trobo diversos interrogants sobre l'efectivitat de l'ensenyament-aprenentatge 2.0 i un punt de partida clar: "Me limitaré a aportar una solución que considero factible, eficaz y viable de abordar; son las redes de conocimiento para compartir recursos docentes. La idea es que el profesorado comparta recursos (tanto si son de desarrollo propio como externos) que sean útiles como recursos de apoyo para impartir clases..." (p. 164). El web 2.0 al centre d'idiomes, mentre esperem els resultats contrastats de l'aplicació de la didàctica 2.0, ofereix unes grans possibilitats per al treball col·laboratiu dels docents. Totes les eines de l'anomenat web 2.0 es basen en la col·laboració. Així ho veiem a la Unitat de Formació i Autoaprenentatge del nostre servei lingüístic, on una de les tasques principals és la construcció d'espais que permetin compartir recursos i experiència docent. Em refereixo a espais d'aplicacions 2.0 que el professorat aporta després de conèixer i experimentar, per exemple, o a un marcador social compartit, a manera de centre d'autoaprenentatge, on ja s'apleguen més d'un miler d'enllaços a recursos per a l'ensenyament de llengües que els professors de les diverses seccions idiomàtiques del centre van aportant. Aquests dos espais, entre altres, són a l'abast de tot el professorat del l'entitat i també de qualsevol altra persona, perquè són eines a disposició de tothom a la xarxa. Pel que fa a la implementació d'aquestes i altres eines de construcció col·lectiva, la participació és desigual. No es tracta de cap fenomen estrany: com assenyala Jakob Nielsen, "In most online communities, 90% of users are lurkers who never contribute, 9% of users contribute a little, and 1% of users account for almost all the action". Només a poc a poc, fent veure la utilitat i el valor de les eines compartides, els lurkers poden esdevenir ferms contribuïdors dels projectes. No és una tasca senzilla, és clar, però és un repte que paga la pena experimentar.

[412] Generadors de material educatiu

Fa uns dies em va arribar la notícia d'una pàgina farcida de recursos interessants per a la classe de llengua. Es tracta del Cuaderno intercultural ("Generadores online de material educativo": Rosana Larraz), que recopila 130 eines gratuïtes que no requereixen baixar cap programa, moltes de les quals són ben útils. De vegades com més senzilles són més interessants resulten. El web conté generadors de publicacions, de qüestionaris i exercicis, de sopes de lletres, de targetes de vocabulari, d'encreuats, de llistes de lèxic per a la memorització, de jeroglífics, d'exercicis de cal·ligrafia, de mapes conceptuals (n'hi ha una bona mostra: Mindomo, Mind42, Mindmeister, Wikimindmap, etc.), de poemes visuals, de lletres en 3D, de cartells per a l'aula de llengua, de còmics (una àmplia selecció de més d'una quinzena: Pikikids, Pixton, Stripgenerator, etc.), d'anagrames... No totes les eines estan pensades per a una utilització en diverses llengües (sovint l'anglès guanya la partida). M'ha agradat l'eina, ben senzilla, de creació d'un minidiccionari (en anglès) Wordsmyth Glossarymaker, a partir de la selecció de les paraules que interessin l'autor de l'obra i amb possibilitats de personalització i de generació d'un document imprimible. També m'ha agradat un generador d'anagrames en espanyol, o el generador de fulls de calendari multiculturals. M'ha cridat l'atenció, igualment, Quizlet, que permet crear llistes de vocabulari, amb definicions, i organitzar-les, generar targetes de vocabulari i jocs tipus test per facilitar la retenció del nou lèxic.

[410] Bab.la: portal per aprendre idiomes

Avui vull donar notícia de Bab.la, un portal lingüístic molt visitat que treballa amb les llengües següents: espanyol, anglès, alemany, portuguès, francès, xinès, coreà, hindi, italià, japonès, polonès, romanès, rus i turc. Es tracta d'un web que conté diccionaris, jocs (el penjat, lletres barrejades, jocs de memòria, de rapidesa, d'unir parelles de paraules), tests (el material conté tota mena de proves o exercicis relacionats amb la llengua que es vol treballar) i activitats de lèxic per aprendre idiomes. Una de les característiques que em semblen més interessants és que l'usuari pot afegir elements al web com ara traduccions, o preparar proves perquè altres persones aprenguin idiomes, construir exercicis de lèxic, etc. Busco entre els exercicis creats sobre llengua portuguesa i en trobo un sobre expressions populars del Brasil. Puc disposar de l'exercici en una adreça web o puc incrustar-lo al bloc, per exemple. Ho faig al peu d'aquestes notes:

[406] Bastides per a l'escriptura argumentativa

Avui vull donar a conèixer tres eines de les quals tinc notícia per una companya de feina. Es tracta de Thesis Builder, Essay Map i A Map. Totes tres es poden considerar útils bastides per al pensament i la construcció de l'argumentació. Estan pensades per a l'anglès, però poden resultar interessants per a altres llengües. Thesis Builder permet als estudiants universitaris triar un tema, elaborar els seus arguments i contraarguments i, finalment, construir la seva tesi i generar un esborrany. És interessant veure com Thesis Builder fa un treball, també, amb els connectors del text, que desplega entre les idees que l'aprenent ha introduït. La segona eina és Essay Map, que ens dóna un cop de mà semblant. Senzillíssima pel que fa a la interfície i la navegació, ens permet indicar el títol del nostre text, escriure'n la introducció; ens ajuda a desenvolupar-ne les idees i els elements en què prenen suport, i, al final, ens convida a redactar la conclusió. L'aplicació permet també visualitzar gràficament el desplegament del nostre text i, si ho desitgem, el podem imprimir. Pel que fa a A Map, té unes característiques similars. L'experimento introduint-hi una senzilla argumentació contra la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. Em fa indicar el tema de controvèrsia, em fa posicionar i em va demanant arguments i el desplegament d'aquests arguments. Em sembla fantàstic que l'argumentació, finalment, es pugui fer arribar a altres persones, o que la seva traducció gràfica pugui ser consultada en un web o fins i tot incrustada en un bloc o en altres espais de la xarxa. La incorporo al peu d'aquestes ratlles (disculpeu que no hi hagi accents, no els accepta).

[392] Pluralink: hipertext amb estil

L'estil de l'escriptura dels textos per a web, a causa del fenomen de la hipertextualitat (hipermedialitat, per ser més exactes), experimenta una colla de vacil·lacions: quin nombre de vincles és imaginable en un text? A partir de quines paraules o expressions és raonable que es doni accés a altres webs o recursos (imatges, vídeos, podcast, etc.)? Quin grau de circularitat és sostenible en els textos? Quines giragonses estilístiques són acceptables des del punt de vista de la llegibilitat quan volem enllaçar diversos recursos externs des d'unes poques paraules? Tots hem volgut donar pas a tres o quatre webs des del nostre text i, en algun moment, hem hagut de fer servir fórmules com la següent: "...se'n pot trobar informació en aquest enllaç [link], en aquest altre [link] i en aquest altre [link]..." o similars. Des de l'òptica del lector de textos amb enllaços, eines com Snapshots (es fa servir en aquest bloc) ja estalvien haver de deixar el text originari, si no es vol abandonar, gràcies a la possibilitat de previsualitzar el punt d'arribada dels enllaços. Des del punt de vista del creador d'hipertext, vull parlar ara breument de l'aplicació Pluralink, de l'existència de la qual acabo de rebre notícia (no l'he experimentat encara). Es tracta d'un recurs que sembla que pot ajudar a mantenir d'una forma elegant l'estil dels hipertextos. Permet, com es pot veure a la imatge (part inferior dreta), plantejar l'accés a diversos enllaços des d'un text sense que se'n ressenti la prosa, ja que les opcions apareixen en forma d'un menú quan es passa el cursor damunt la paraula que hem determinat que sigui l'origen dels vincles. L'estil dels nous textos que creem a la xarxa dia a dia és ple de vacil·lacions, busca la seva naturalitat, espera eines i aplicacions que li permetin deixar de ser enrevessat i perifràstic i que l'aproximin decididament al lector.

[385] Narrar somnis i formular desigs a la xarxa

L'aprenentatge i l'avaluació de llengües sovint focalitzen en la producció d'una mena de textos artificiosos i massa allunyats de les necessitats i les vivències reals dels aprenents. En els textos que són fàcils d'avaluar, per dir-ho sense embuts. Tothom ha fet un examen de llengua en què li ha tocat preparar una carta formal adreçada a un Ajuntament protestant pel soroll que fa un local nocturn instal·lat als baixos del seu immoble o ha participat, a classe, en una taula rodona fictícia defensant (li agradi o no) la idoneïtat de posseir mascotes a casa. L'explicació dels somnis no gaudeix, en general, de gaire fortuna a les classes de llengua: es tracta, segurament, d'una tipologia de textos que s'escapa dels paràmetres d'avaluació habituals, i, per tant, poc convenient (quina nota li posarem de coherència o d'adequació a qui narra un somni que no respecta pas, és clar, aquests aspectes?). L'onirisme ha estat i és, amb tot, font d'excel·lent literatura al llarg dels segles (des de Bernat Metge fins a les experiències dels simbolistes o a les pràctiques ultrades dels superrealistes europeus) i un terreny perfecte per a la creativitat, la llibertat expressiva, la creació lingüística o l'experimentació de les capacitats de narrar i d'interpretar (de la mà de Sigmund Freud). Per això m'ha agradat trobar l'aplicació Sawlogs que permet portar un diari dels somnis personals en línia i es pot convertir, doncs, en una eina lúdica per a l'aprenentatge de llengua. La utilització és senzilla: cal emplenar un quadre de text amb el relat d'un somni i posar-hi un títol i la data. Les funcions socials que presenta l'aplicació ens permeten descobrir qui té uns somnis semblants als nostres i compartir opinions amb les altres persones que també els han volgut explicar. Sawlogs presenta la interfície en anglès, i està pensat per a aquesta llengua, però no limita pas, a priori, la participació en altres llengües. Si el que voleu, d'altra banda, és facilitar als vostres alumnes la possibilitat de formular i compartir una altra mena de somnis, els desigs que els agradaria que es fessin realitat, l'eina que recomano és Trigwee.

[379] Gestionar les referències bibliogràfiques

Actualment la xarxa posa a la disposició d'estudiants, investigadors o professors eines que ajuden a gestionar adequadament la polifonia que presenten els textos de l'àmbit acadèmic i científic. Els discursos generats a la universitat solen construir-se amb el suport d'arguments d'autoritat o l'ús freqüent de mecanismes d'intertextualitat i es fa imprescindible, en un context com el de l'ensenyament superior, fer referència adequadament a les diverses veus que els textos integren. Dos dels gestors de referències bibliogràfiques en què penso en redactar aquestes ratlles són Refworks i Zotero. Refworks és ja una mena d'estàndard, estès a moltes universitats del món. Permet crear bases de dades amb referències, importar-ne i gestionar-les d'acord amb diversos estils o tradicions. I també crear bibliografies i incloure citacions bibliogràfiques en documents. La UAB potencia la utilització de Refworks, i les seves biblioteques programen, regularment, cursets de formació en aquesta eina. Pel que fa a Zotero, es tracta d'una aplicació de Firefox amb una finalitat semblant, el principal inconvenient de la qual és, ara com ara, que és local, que es vincula a un ordinador. L'existència i l'ús d'aquestes eines que automatitzen una qüestió molt feixuga en la producció de documents acadèmics i científics em fa adonar del desplaçament de terres que viu el nostre àmbit professional, el dels serveis de llengües: el terreny que tenim sota els peus es mou. Fa uns anys publicàvem Les referències i les citacions bibliogràfiques, les notes i els índexs (1994), a cura de Lluís Pérez-Carrasco, un text que encara avui es pot adquirir a les llibreries. Eren els serveis de llengües, aleshores, els qui vetllaven per la correcta redacció de les qüestions relacionades amb les referències i les citacions bibliogràfiques. Quinze anys després, els formadors que guien els alumnes en aquestes qüestions a la universitat, desacomplexadament, són... els bibliotecaris, mentre que alguns professionals de la llengua fan treballar el complex procés de construcció d'un text integrant lentament, en canvi, aquestes noves eines d'edificació dels textos ja imprescindibles. Cal reflexionar a fons sobre el terreny que s'esllavissa als nostres peus; cal que, cercant tota mena de sinergies amb altres agents i compartint experteses, els serveis de llengües observin i entenguin els canvis que els afecten i que no quedin desvinculats de res que es relacioni amb la generació dels discuros universitaris com a artefactes correctes, de qualitat i ajustats als estàndards científics.