[718] Mirar bé la immigració

Demà al Màster d'Ensenyament del Català per a l'Acolliment Lingüístic parlarem de bones pràctiques d'acolliment lingüístic, en un sentit ampli, i en veurem una mostra representativa. M'arriba via Vilaweb la notícia d'una iniciativa que no coneixia i que considero realment una bona pràctica (respon a una necessitat, és innovadora, implica diversos col·lectius, és transferible a altres àmbits similars). L'Ajuntament de Barcelona, gràcies a la feina de la Xarxa Antirumors de Barcelona, constituïda el 2010 desplegant el Pla Barcelona Interculturalitat, té un equip nodrit de voluntaris, mig miler, que lluita contra els rumors, prejudicis o estereotips que envolten la immigració i afecten la convivència (se'ls ha fet una formació que ja ha permés que un bon nombre obtingués un certificat d'agent antirumors). És ben habitual que les brames populars amplificades pels mitjans associïn determinades nacionalitats immigrants amb determinats delictes, sense un veritable fonament, en forma de generalitzacions abusives, o que s'estenguin certs tòpics infonamentats sobre la immigració. Llegeixo que entitats diverses com associacions de veïns i comerciants i persones a títol individual s'han adherit a la Xarxa Antirumors de Barcelona i que altres ajuntaments de Catalunya s'han interessat per la iniciativa. Els voluntaris combaten els raonaments erronis sobre la immigració amb informació precisa, objectiva i amb dades contrastades. Recomano una visita al web de la Xarxa, on es destaquen els 12 rumors més freqüents sobre la immigració (“Ens estan envaint”, “Acaparen els ajuts socials”, “No paguen impostos”, “Reben ajuts per obrir comerços, no els inspeccionen”, “Abusen dels serveis sanitaris i col·lapsen les urgències”, “Estem perdent identitat”, “No coneixen les normes, són incívics”, “Viuen amuntegats i fan baixar el nivell dels pisos”, “Fan baixar el nivell de les escoles”, “Sobreocupen l'espai públic i en fan mal ús”, “No tenen formació i prenen treball d'altres persones”, “Són una càrrega i no es volen integrar”). Al web de la Xarxa es pot accedir a força documentació sobre la qüestió. Recomano, en particular, el Manual per combatre rumors i estereotips sobre diversitat cultural a Barcelona.

[523] Estereotips nacionals

Tot preparant els Jocs Olímpics del 2012, al Regne Unit s'ha publicat una guia d'estereotips nacionals amb l'objectiu de poder dispensar una millor acollida a les persones que s'hi desplacin amb motiu de l'esdeveniment esportiu. Avui en parla El País. Haurem de mirar de consultar-ne el text per veure el tractament que es fa de la qüestió. Una qüestió envitricollada: estereotips per creure-se'ls i contribuir a estendre'ls, o per desmuntar-los? Estereotips per comprendre els altres o per prejutjar-los? Estereotips nacionals... de quines nacions? Les que tenen seleccions esportives nacionals? El contrapunt de la xarxa dóna una segona oportunitat a allò que no se sol o es vol veure o que no gaudeix del privilegi de l'oficialitat o la conveniència política . Faig una cerca ràpida a Google amb "catalans are very". Resultats, 753: "proud of being catalans", "quick to assert that they are different", "famous by their stinginess in Spain", "closely attached to aur land", "very nice people", "very private people", "very connected to the land and to cooperative social movements", "proud of their story", "lucky boys", "loyal, great friends", "passionate about their culture", etc. (podeu consultar la llista completa). Aplico el mateix criteri de cerca als bascos i els resultats són més elevats, 1.360. Amb "galicians are very", en canvi, el nombre de resultats és molt baix: només 41. La xarxa ens pot orientar, segurament, de mil i una maneres, sobre les percepcions nacionals alienes. I també sobre el grau de caràcter (de personalitat, d'entitat) que s'atorga a les nacionalitats des de fora. Els bascos són doblement percebuts que els catalans? La percepció diferenciada dels gallecs és molt inferior a la dels catalans?