[485] Sí a retallar i enganxar

Dies enrere m'arribava la informació d'una aplicació a la xarxa que ens ajuda a fer el currículum (de moment en anglès), Resume Companion, la característica principal de la qual és que diposa d'una amplíssima base de frases o expressions que es poden incorporar amb senzillesa al currículum, d'acord amb el que ens convingui. Si som dissenyadors gràfics, per exemple, Resume Companion ens ofereix entre moltes altres la seqüència: “Create designs, concepts, and sample layouts based on knowledge of layout principles and esthetic design concepts.”Es tracta de desenes de milers de frases associades a centenars de professions. La idea és bona, encara que no tinc clar que en un futur hàgim de continuar fent el nostre currículum: ¿voleu dir que no apareixeran (si no hi són ja) aplicacions inverses, en què seran les empreses que busquen personal les que generaran el nostre currículum, amb una presentació impecable, xuclant tot allò que de nosaltres digui i dugui la xarxa, filtrant la nostra cada cop més densa vida digital? Seran currículums eixuts, sense frases inflades, generadors de la nostra experiència des del punt de vista de qui cerca els empleats, que recolliran èxits i fracassos, opinions positives i opinions negatives sobre nosaltres. Deixeu-me tornar, però, al reaprofitament de frases ja fetes, ja existents, amb què treballa Resume Companion. Retallar i enganxar és una pràctica que ha estat tractada despectivament i injustament pels ensenyants (també els de llengües) en moltes ocasions i penso que ja és hora que comencem a reivindicar-la. No es tracta de defensar el plagi, ni la incorporació deshonesta d'informació als nostres textos, és clar. Es tracta de saber aprofitar el fet que la xarxa aviat contindrà tot allò que pugui ser escrit i dit, i que aquest fet té un valor enorme per als aprenents de llengües, que som tots. Hem de ser competents a localitzar a la xarxa allò que ens convé dir en qualsevol llengua: per retallar-ho i enganxar-ho, sí. De la mateixa manera que quan sentim algú que parla una llengua que aprenem ens fixem en les expressions que fa servir i les incorporem al nostre discurs sense complexos. Copiar? Digueu-li com vulgueu. L'enorme repositori de textos que és la xarxa, una mena de biblioteca de Babel de Borges, ens ha de permetre resoldre situacions lingüístiques en moltes llengües encara que les sapiguem ben poc. Retallar i enganxar? Sí, naturalment. Amb competències digitals per a la cerca i l'engalzament dels textos, és clar. L'enorme desplegament d'eines de mediació que conté internet pot donar-nos un cop de mà complementari.

[383] Entrevistes de feina amb webcam

Totes les qüestions relacionades amb les necessitats de llengua i comunicació que tenen els estudiants universitaris són un objectiu prioritari d'aquest bloc. Les necessitats relacionades amb l'èxit acadèmic són decisives, és clar, però també totes aquelles que han de permetre una oportuna inserció laboral dels estudiants. No pas per atzar vam dedicar dues unitats del programa interuniversitari virtual Argumenta, gestat a la UAB i produït amb el suport de vuit serveis lingüístics universitaris catalans i la Generalitat, al currículum i a l'entrevista de feina (navegueu-hi, si us ve de gust). Fa un temps, des d'Aprendre llengües, vaig dedicar també una entrada a una pràctica en expansió, la de l'elaboració del videocurrículum, la qual considero que hauria d'estar a l'agenda de nous serveis (una agenda inexhaurible: absolutament tot està canviant) que haurien d'implementar com més aviat millor els serveis lingüístics universitaris. Qui ajuda actualment un estudiant a fer un videocurrículum tenint cura de tots els elements implicats, de tots els llenguatges que hi entren en acció? Ningú, potser? Avui vull donar notícia, també, a partir d'una entrada d'Enrique Dans al seu bloc, "Entrevistas de trabajo a través de Skype", de les entrevistes de feina amb webcam, a propòsit d'un escrit a Time sobre la qüestió. Em sembla clar que aquest tipus de pràctiques s'estendran, pròximament, a les empreses, per motius de tota mena entre els quals els criteris de sostenibilitat i d'estalvi de temps i de desplaçaments són, segurament, els més destacats. Fa un temps parlàvem, a Argumenta, dels currículums escrits i les entrevistes en presència. La realització d'aquestes pràctiques comunicatives amb la incorporació de la imatge sense presència física demana, veritablement, tota una reflexió sobre la comunicació i un desplegament de competències noves o no dominades en els candidats. Fa dies parlàvem de la responsabilitat que els serveis lingüístics universitaris podien assumir en les noves alfabetitzacions. Ajudar a afrontar aquestes dues situacions comunicatives és una manera ben pràctica de començar a abordar aquest repte.

[38] Centre de redacció universitària de la UPF

La Universitat Pompeu Fabra té a disposició dels seus estudiants i del públic en general un Centre de Redacció virtual que es defineix com un "web de suport a les necessitats de redacció i comunicació acadèmica", que considero de consulta interessant. El Centre de Redacció vol ajudar a millorar les habilitats de comunicació escrita en l'àmbit dels gèneres acadèmics. Vol ajudar, també, a resoldre dubtes apareguts en elaborar un treball de classe (cerca d'idees, organització de les idees, estructuració dels apunts, etc.). I també a resoldre dubtes d'ordre lingüístic que no solucionen els diccionaris (com escriure de manera no sexista, com s'ha de presentar l'autor en un treball, com es presenta la bibliografia, com s'ha de presentar un treball, etc.). El web del Centre de Redacció vol donar, igualment, models de textos que orientin els aprenents, permet fer exercicis i dóna accés a recursos i bibliografia. El web, en construcció, es planteja amb una doble entrada, una que s'adreça als documents acadèmics en general i una altra als documents jurídics i té versió en català i en castellà. La part més interessant, des del meu punt de vista, és la de "tècniques d'escriptura" (planificació, textualitzacíó, revisió). Els textos que tracta el Centre, d'altra banda, són els següents: resum, comentari de text, apunts, fitxes, examen, treball acadèmic, test, informe, memòria, article d'investigació, currículum, protocol. Té seccions dedicades, també, a l'argumentació, la descripció, la narració i l'explicació.

[36] Els videocurrículums

Els estudiants universitaris necessiten saber fer un currículum. Des de programes com Argumenta se'ls ensenya a fer-ne d'adequats (vegeu la unitat sobre el currículum d'aquest material elaborat pels serveis lingüístics universitaris). La xarxa, però, imparablement, està proporcionant noves maneres de donar a conèixer la trajectòria acadèmica i professional. Una iniciativa relativament recent és la del videocurrículum. Un exemple el trobem a la pàgina TuMeVes, de la Fundació Universitat-Empresa de la Universitat Jaume I de Castelló, que permet pujar a la xarxa un vídeo breu amb el currículum personal i un document adjunt explicatiu, si es vol. El web proporciona també una guia d'ajuda perquè la presentació sigui eficaç. El projecte posa en relació empresaris i treballadors, però també permet que les persones que hi han enviat els vídeos els introdueixin dins el seu currículum electrònic. Al costat d'aquesta iniciativa ja hi ha empreses professionals que elaboren el videocurrículum, com VideoCurriculumdigital. I si es vol optar per una fórmula més senzilla, sempre quedarà YouTube. Un exemple de videocurrículum en aquest darrer mitjà és el següent: