[698] Obertura intercultural

El Servei de Llengües de la UAB ha llançat una eina que pretén sensibilitzar de manera lúdica de la necessitat de tenir un bon nivell de competència intercultural. L’eina s’ha finançat amb el suport dels ajuts NORMA i hi ha treballat l’equip GREIP de la UAB (consulteu els crèdits del producte) amb la coordinació de la Unitat de Formació i Autoaprenentatge del Servei. Es tracta del Test d’Obertura Intercultural (TOI). L’eina es presenta sota la forma d’un qüestionari que situa l’usuari davant una colla de preguntes relacionades amb alguns dels temes clàssics de la competència intercultural. L’usuari s’ha d’anar posant en la pell de diverses persones (vet aquí un dels aspectes clau de la competència intercultural) i respondre sobre la seva actuació en diverses situacions i contextos diferents del de partida. El qüestionari no té unes respostes correctes davant altres que no ho són, sinó que presenta una gradació de possibilitats de valoració segons uns criteris d’adequació al que s’entén per competència intercultural. Al final del test (vint preguntes), el TOI situa la persona en un de tres nivells i dóna un retorn a l’usuari en forma d'un senzill consell que li permet avançar en el desenvolupament de la seva competència intercultural. L’eina és d’accés lliure a la xarxa i pot ser útil a tothom (qui no està a punt de desplaçar-se, físicament o virtualment?; qui no ha de canviar de context cultural o lingüístic a cada moment?), especialment a estudiants universitaris, autòctons o nouvinguts. El TOI és un recurs útil, igualment, a les classes de llengua. El producte es presenta en diverses llengües, entre les quals vull destacar el gallec, el basc i l’aranès. Quants catalans faran el test en aranès, per posar a prova la seva competència intercultural?

[614] Competència plurilingüe: sortu

Avui hem après una paraula nova, sortu, el mot que un nou partit polític basc ha triat per designar-se. Sentirem aquest mot pròximament a tota hora: l'ocasió és fantàstica, doncs, per exposar-se a la llengua basca i rebutjar la convivència amb l'opacitat lingüística. Sortu vol dir néixer (o nàixer) i també crear, brotar, sorgir, sortir, esdevenir, ocasionar-se, engendrar, concebre, fundar... Alguns exemples que trobo a Elhuyar Fundazioa: 1930ean sortua (nascut el 1930); eguzkia sortzean (sortir el sol); enpresa berriak sortu (fundar noves empreses); ezerezetik sortu zuen mundua (va crear el món del no-res). L'arrel de sortu és sor i -tu és una terminació habitual en euskera per crear verbs. L'arrel sor es troba en paraules de l'èuscar com sormena ('creativitat'), sorrera ('creació'), sortzailea ('creador'), sortaldea ('l'est, on neix el sol'). La nostra paraula orient, ben mirat, té també l'origen en el verb néixer, en aquest cas en el llatí orior, per la sortida del sol. Sembla que el nom del nou partit arrenca de la lletra de la cançó Izarren hautsa de X. Lete (escolteu Mikel Laboa al peu d'aquestes ratlles), sobretot dels dos versos següents: “Gu sortu ginen enbor beretik sortuko dira besteak, burruka hortan iraungo duten zuhaitz-ardaska gazteak.” (“Del mateix tronc que vam néixer nosaltres, en naixeran altres que continuaran la lluita”). Agraeixo al company Benito Fiz, de Bilbo, les seves explicacions rapidíssimes per Twitter, que m'han permès redactar aquesta entrada. Una paraula més, doncs, a la motxilla (ei, que segons Coromines ve del basc: de mutil, 'noi'!).

[511] Bertsolaris i glosadors al Cafè Lebab

Ahir va ser un dia intens. A la tarda vaig quedar amb uns amics (un milió d'amics) al passeig de Gràcia. Poc després, al vespre, em vaig trobar amb unes desenes de persones al Cafè Lebab, a la fàbrica de Can Ricart del Poblenou, en una de les activitats organitzades per Linguamón-Casa de les Llengües. La manifestació feia dies que s'organitzava (tot calculat: el lloc dels polítics, de la senyera, dels lemes) i l'espectacle poètic del vespre era de "paraula improvisada": dos glosadors mallorquins i dos bertsolaris bascos en acció (fantàstics Mateu Matas, Antònia Nicolau, Ainhoa Agirreazaldegi, Jokin Castaños). A la tarda la paraula va tenir la forma del clam unànime, del crit, del mot d'ordre, de la consigna, de la resposta irada. Al vespre la paraula va esdevenir tècnica, joc, diàleg, enginy, sentiment, intimitat. A la tarda vam respirar la necessària unitat, al vespre vam viure la imprescindible diversitat, sense la qual res no té interès ni vida. Els diàlegs d'en Xurí i la Pipiu i de l'Ainhoa i el Jokin van acabar sent diàlegs entre uns i altres, del català a l'èuscar, de l'èuscar al català. La comprensió, no ens cansarem de dir-ho, rau a voler veure els llenguatges, a exposar-s'hi amb un punt d'admiració i un màxim de curiositat, a obrir els ulls, parar l'orella i assajar el diàleg. Que sempre és possible.

[311] Català, basc i gallec per als Erasmus

La Comissió Europea ha aprovat recentment que els estudiants universitaris que a partir del curs 2010-2011 es desplacin a estudiar a l'Estat puguin rebre cursos gratuïts de gallec, basc i català en origen, just abans que els estudiants iniciïn el curs acadèmic. Les úniques llengües que podien rebre aquests ajuts eren, a banda les oficials de la UE, l'islandès, el noruec i el turc i l'any 2006 uns 4.000 estudiants van participar en aquestes classes d'idiomes. La Comissió Europea finançarà els cursos de les llengües cooficials en el cas d'universitats estrangeres on aquestes llengües són utilitzades. El programa al qual s'acull aquest ajut és el Programa d'Aprenentatge Permanent de la Comissió Europea, que explicita entre els seus objectius i accions per a estudiants la “linguistic preparation”. Aquests ajuts són una reclamació històrica que esquiva, amb un pedaç, la situació insostenible de no oficialitat de la llengua catalana (basca i gallega) a la Unió Europea. Es dóna la circumstància que la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València es troben entre les deu universitats europees que més Erasmus van rebre el 2006-2007. Un motiu més per pensar en la necessitat que els estudiants que les visiten tinguin l'opció de conèixer la llengua catalana abans de visitar l'àrea catalanoparlant. La formació lingüística per a nouvinguts, doncs, organitzada des dels serveis lingüístics universitaris, s'ha de repensar d'acord amb aquesta nova realitat.