[722] Llengua i feixisme (i 2)

El text de Klemperer sobre la llengua del Tercer Reich (la LTI) analitza com s'expressava el feixisme alemany. Un dels seus objectius, com els de qualsevol règim dictatorial, era que el poble no pogués pensar, reflexionar, esdevenir crític. La LTI va menysprear la personalitat, va reprimir els homes i les dones lliures i el seu pensament autònom. És així que el feixisme alemany va fer servir fins a la sacietat un adverbi com cegament i que va utilitzar amb profusió paraules de l'àmbit tècnic, mecanitzants, al servei de la idea que els fidels eren com màquines. Paraules com sincronitzar, coordinar, uniformar, homogeneïtzar, formen part destacada de la llengua del Tercer Reich (Goebbels parlava sovint de treballar a plena càrrega). També tota una colla de mots relacionats amb una fe quasi religiosa (res a entendre, tot per creure) cap als comandaments polítics i militars. El discurs feixista s'embolcallava, sovint, d'una boira mística a l'entorn dels líders del Reich, percebuts com a divinitats i el mateix Reich com un estadi etern de civilització. Una paraula que s'estén molt entre 1933 i 1945, segons Klemperer, és cosmovisió (Weltanschauung), com una activitat oposada justament a l'activitat reflexiva i racional de la filosofia i lligada, en canvi, a la creença. El Tercer Reich, d'altra banda, va sentir atracció per certs estrangerismes per la seva capacitat d'impressionar i no afavorir la comprensió per part del poble. Una altra de les manifestacions del llenguatge feixista va consistir a simplificar els adversaris, a anomenar-los sota etiquetes àmplies on el mot jueu era sovint present (judeoanglès, judeocapitalista, judeobolxevic, judeomarxista... com feia el feixisme espanyol amb els rojoseparatistas). Altres formes del llenguatge feixista alemany van ser segons Klemperer l'exageració i el superlativisme al servei de la intoxicació i l'engany, amb tota mena de recursos verbals: des de l'ús i abús dels numerals fins a l'ús de termes com innombrable, inimaginable o total (una paraula sense escletxes ben cara al feixisme) o l'ús de la paraula històric referida als fets del feixisme, o també de paraules grandiloqüents creades amb Welt- o amb gross-. La LTI es va caracteritzar també per l'ús de les agressives cometes iròniques, per l'ús del llenguatge esportiu (de la boxa, especialment), per l'ús de paraules relacionades amb el moviment i l'acció (Sturm és un mot clau), com ara norditzar, desjudaïtzar, arianitzar. O per l'ús dels antropònims nòrdics i la depuració de topònims i noms de carrers que no fossin prou aris. El Tercer Reich va entronitzar, també, el mot fanàtic amb un sentit insòlitament positiu (equivalent a 'valent', 'entregat', 'constant'), en la més pura lògica de situar al punt màxim del demencial edifici feixista una mentalitat propera a la malaltia i al crim. No vull acabar sense parlar d'alguns eufemismes del feixisme que cita Klemperer: al règim un destinatari emigrat (d'una carta) era un jueu mort, algú que estava de viatge era un presoner, i presentar-se significava que calia acudir a la Gestapo. Els jueus, d'altra banda, privats de l'exercici lliure de les seves professions liberals eren anomenats cuidadors de malalts en lloc de metges i consultors jurídics en lloc d'advocats. Aquests són alguns exemples de la LTI. Un argument a favor de ser sensibles tothora al llenguatge i a la ideologia que sempre vehicula i per revoltar-nos davant la faramalla verbal que impedeix el pensament, la reflexió i la crítica.

[721] Llengua i feixisme (1)

Aquests dies he llegit un text que m'ha causat una impressió profunda. Es tracta de LTI. La lengua del Tercer Reich. Apuntes de un filólogo, de Víctor Klemperer. És una obra extensa, publicada en alemany després de la Segona Guerra Mundial (1947) i editada fa uns anys en castellà per Ediciones Minúscula. Klemperer era un professor universitari jueu resident a la ciutat de Dresden que, tot i que va patir seriosament els efectes de la ferotge estratègia genocida nazi, va aconseguir salvar la vida i no ser deportat. L'autor va dedicar els seus esforços, en la clandestinitat, a analitzar la llengua del nazisme (discursos, publicacions, premsa, missatges radiofònics) entre els anys clau de 1933 i 1945, una llengua que anava arrelant en el poble. La seva reflexió sobre la LTI (la Lingua Tertii Imperii), que alterna a l'obra amb l'interessant relat de la lluita per la supervivència d'un jueu a l'Alemanya nazi, és realment colpidor. Una de les idees clau que es desprèn del text de Klemperer és que calia conèixer la llengua del feixisme per entendre bé el rerefons del moviment. I per poder-hi oposar qui sap si l'única resistència possible. Klemperer lluita per ser impermeable a la llengua i a la retòrica de l'opressor, per no fer-ne servir les formes més característiques, per no impregnar-se'n, per fer-hi objecció (Klemperer no volia utilitzar, per posar un exemple, el mot fanàtic, una de les paraules de moda en la LTI). La descripció que fa Klemperer de la llengua de l'època és interessant i alliçonadora. Dedicaré un apunt més lingüístic a comentar alguns dels trets que ell destaca de la llengua del feixisme alemany. S'hi reconeixen, per cert, alguns usos actuals. Crec que l'aventura filològica de Klemperer té molta raó de ser, també mig segle després que es publiqués. A l'entrada anterior d'Aprendre llengües parlàvem de la llengua de la crisi, de tot un llenguatge farcit d'ideologia que se'ns imposa com una llosa i davant el qual els individus hem de poder reaccionar. La llengua que ens explica la crisi, d'altra banda, ha esdevingut darrerament un argot inintel·ligible que necessita regularment la mitjanceria dels experts en economia. Quina gramàtica d'accions humanes s'amaga rere una llengua que costa tant d'entendre i d'explicar? Quina confiança ens han de merèixer els mèdiums que ens relaten fenòmens que la majoria no comprèn? L'alè de Klemperer, la seva observació sagaç de la llengua i dels seus usos per provar d'entendre una realitat hostil i amenaçant i, sobretot, per poder-se'n defensar, és ara mateix una lliçó i una necessitat.

[420] Busuu.com: comunitat per aprendre llengua a la xarxa

A Aprendre llengües hem parlat de diversos espais a la xarxa per a l'aprenentatge de llengües (consulteu l'etiqueta intercanvi lingüístic). Vull donar una breu notícia, ara, de Busuu.com (llegiu-ne informació a la Viquipèdia), espai que pren el nom d'una llengua en vies d'extinció del Camerun, el busuu. Es tracta d'una xarxa social espanyola llançada el 2008, amb contingut propi elaborat per especialistes, en la qual els usuaris poden aprendre quatre idiomes diferents (anglès, espanyol, alemany i francès). Els materials didàctics es basen en el MECR (de l'A1 al B2). S'ofereixen a l'aprenent unitats didàctiques sobre temes de la vida quotidiana (més de 150) i exercicis de vocabulari, diàlegs, material en podcast i documents descarregables amb els continguts treballats. Un dels aspectes clau de Busuu és que permet constituir una comunitat d'aprenentatge: els aprenents hi poden buscar parlants nadius de la llengua que aprenen i conversar-hi per mitjà de la prestació de videoconferència i xat que ofereix l'espai: qualsevol aprenent pot esdevenir mestre d'algú altre. Busuu té una oferta bàsica gratuïta i una altra de premium, pagant, a un preu mòdic. Tot i que l'arrencada de Busuu va ser lenta, al cap d'un any de vida tenia ja més de 100.000 usuaris en més de 200 països. La campanya de promoció que va fer, associada a la preservació d'un llenguatge amb poca presència a la xarxa, el silbo de Gomera, va ser poc menys que una genialitat. Busuu ha rebut en la seva breu singladura diverses distincions de relleu. Deixo al peu d'aquestes ratlles un vídeo explicatiu d'aquesta comunitat per aprendre llengües:

[235] Aprenentatge autònom de fonètica

Avui dedico una entrada a un recurs de fonètica catalana i a facilitar un accés ràpid a alguns recursos de fonètica generals, en català mateix o en altres llengües. S'ha presentat en societat el web Els sons del català, per a l'aprenentatge autònom de la fonètica catalana (llegiu-ne la notícia a Vilaweb). Es tracta d'un material que és perfectament vàlid per als aprenents de les universitats catalanes, sigui en cursos de llengua general, sigui en cursos de correcció fonètica o en cursos orientats a la logopèdia. Els responsables del projecte són els professors Joan Solà Cortassà, Clàudia Pons i Josefina Carrera i es tracta d'una iniciativa de la Universitat de Barcelona que han finançat també l'Institut Ramon Llull i la Casa de les Llengües. El web recull fins ara els sons del dialecte oriental central, però es preveu que s'eixampli als altres dialectes i que incorpori un vessant didàctic amb propostes d'activitats que es poden resoldre autònomament o en el context d'un curs. Els sons del català presenta una pàgina inicial amb un quadre que conté els símbols fonètics del català, des dels quals es pot accedir a la seva descripció. Una segona pàgina per a cada so conté uns vídeos en què un parlant articula el so en diversos contextos i permet veure un diagrama amb el moviment dels òrgans que intervenen en la producció d'aquell so. Recomano el recurs a tots els formadors de llengua catalana. Entenc que és pràctic, clar i necessari. Al peu del mateix web d'aquesta eina hi ha una interessant llista de recursos relacionats amb la fonètica per al català, l'anglès, l'alemany, l'espanyol i moltes altres llengües (hi trobem, per exemple, els recursos de la Universitat de Iowa Dialectoteca del español, o el recurs per a l'anglès, l'espanyol i l'alemany Fonetiks, the sounds of spoken language), que poden ser molt útils, també, als formadors i als aprenents dels serveis multilingües.

[128] Eines amb valor per a l'autoaprenentatge

L'University Language Centre de la Universitat de Manchester, del qual vam parlar ahir, ens ofereix, a la seva secció de recursos, unes eines molt valuoses per a l'autoaprenentatge, que possiblement coneixeu. Vull destacar-ne dos: la Learning Guide, d'una banda, i els Internet links for language learning, d'una altra banda. La Learning Guide ofereix l'oportunitat als aprenents de desenvolupar les seves destreses d'aprenentatge autònom. Conté tres seccions, la guide to independenty language learning, la guia developing your skills (receptive and productive skills) i la secció Exploiting ressources. En aquestes diverses pàgines hi ha tota mena d'eines de foment de l'aprenentatge autònom (graelles, consells, recursos). Pel que fa als Internet links for language learning, hi ha centenars d'enllaços per aprendre les 18 llengües que s'ensenyen a l'University Language Centre (recursos generals, premsa, podcast, recursos per a la traducció, etc.). Les llengües del Servei de Llengües de la UAB hi tenen una bona colla de recursos a disposició (italià, francès, japonès. espanyol, alemany).

[119] Centre virtual per aprendre alemany

Josep M. Moreno Calvo, professor d'alemany, és l'autor d'un web interessant, el CAVA (Centre d'Autoaprenentatge Virtual d'Alemany de l'EOI de Badalona), que té acumulades gairebé 150.000 visites. El CAVA va entrar en funcionament el curs 2002-2003 i posa a disposició de l'alumnat recursos i materials molt diversos per aprendre i practicar l'alemany. Entre els recursos en línia hi ha obres de consulta com enciclopèdies, diccionaris, premsa, ràdio i televisió. Els materials es plantegen com a interactius i permeten obtenir a l'instant un resultat. Els recursos de base estan organitzats en cinc cursos. Val la pena navegar-hi si el que es vol és aprendre alemany, o ajudar a aprendre'n.

[116] Recursos per a l'aprenentatge de llengües

M'agrada el Bloc de Lletres de la UB, per l'austeritat, el criteri que demostra i els continguts que difon. Vull destacar-ne, ara, una sèrie que conté relacionada amb l'aprenentatge d'idiomes. Es tracta de diverses pàgines del bloc que donen accés a recursos per a l'aprenentatge de l'italià, el basc, el portuguès, el català, el castellà, l'anglès i el francès. La tria és acurada i em consta que els docents i els aprenents o els autoaprenents d'aquestes llengües hi troben eines molt útils per treballar diversos aspectes de la llengua. Centrant-me en l'anglès, vull destacar-ne una secció de recursos dedicats a la preparació d'exàmens (FCE, CPE, CAE, TOEFL, TOEIC, etc.).

[102] Multilingüisme: pont o barrera?

El 10 de setembre el comissari europeu per al multilingüisme, Leonard Orban, pronunciava a Brussel·les un discurs d'esperança per al multilingüisme en el marc del diàleg intercultural: “El multilingüisme, un pont per al diàleg intercultural o un obstacle?” (consulteu-ne la versió francesa o la versió romanesa). Hi defensava la diversitat lingüística europea com a riquesa, font de cohesió social contra la intolerància i l'extremisme i factor de prosperitat i s'hi mostrava partidari de la necessitat de superar els conflictes que genera. Orban s'hi declarava contrari a la reducció dràstica de llengües per al contacte intercultural (“Je ne suis pas convaincu par les arguments de ceux qui ne proposent qu’une ou deux langues comme seul moyen d’échange interculturel. Cette manière de procéder n’aurait pas seulement pour conséquence d’appauvrir notre société, elle serait aussi en contradiction avec la philosophie même du projet européen.”). I parlava també al discurs de la llengua com a eina d'integració de la immigració, i de la necessitat que les empreses fomentessin les competències lingüístiques. Recomano els vídeos següents (versions portuguesa, italiana, alemanya, francesa), en què s'entrevista Leonard Orban sobre la qüestió.

Versió portuguesa:



Versió italiana:



Versió alemanya:



Versió francesa:

[96] Conversors de text a veu

Els conversors de text a veu que hi ha a la xarxa poden ser molt útils per als docents d'idiomes o, encara més, per als autoaprenents. Les llengües que són susceptibles de la conversió de text a veu són cada vegada més nombroses. Un bon recurs és l'Oddcast TTS (que incorpora el català) i un altre l'Acapela. Entre tots dos queden representades moltes llengües: anglès, basc, català, xinès, txec, danès, neerlandès, francès, gallec, alemany, grec, italià, japonès, coreà, noruec, polonès, portuguès, rus, espanyol, suec, turc, àrab, finès. Fins i tot, si es vol, en un dels dos recursos indicats es pot sentir la varietat occidental valenciana del català. Sovint es pot triar entre sentir un personatge masculí o femení.

[28] Programes i programacions de llengües

La Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya té a l'abast de qualsevol persona a Internet els programes dels nivells inicial (A1), bàsic (A2), elemental (B1), intermedi (B2) i de suficiència (C1) de llengua catalana i prepara, actualment, el de nivell superior i revisa el de nivell intermedi. El web de la SPL també dóna accés a algunes programacions (de nivell bàsic, elemental, intermedi i de suficiència (juliol 2009)). D'altra banda, el Departament d'Educació té també unes versions provisionals dels programes d'ensenyament d'idiomes, en tres nivells: bàsic (A2) [2 cursos de 130 hores], intermedi (B1) [1 curs de 130 hores] i avançat (B2) [2 cursos de 130 hores] i les seves respectives concrecions, pel que fa a la competència lingüística comunicativa en diversos idiomes: català (bàsic, intermedi, avançat); alemany (bàsic, intermedi, avançat); anglès (bàsic, intermedi, avançat), espanyol (bàsic, intermedi, avançat), italià (bàsic, intermedi, avançat), japonès (bàsic, intermedi, avançat), francès (bàsic, intermedi, avançat), etc. Darrere de tot plegat, és clar, el Marc europeu comú de referència del Consell d'Europa.