avui us adjunto un article de Dolors Jimeno, a qui podeu llegir al diari El punt. aquest article fa perfectament el paper de relat, i a Dolors ja la coneixeu perquè ha passejat altres cops per aquí. per tant, bona lectura assegurada!
Quan vaig estar a Praga vaig voler anar al teatre. No era difícil saber a quines obres escèniques es podia assistir perquè la publicitat era molt bona. En qualsevol lloc —també en el carrer— podies consultar la programació i comprar entrades. Vaig elegir òpera i vaig tindre sort: estaven representant La flauta màgica, una de les meues preferides. Es representava en un teatre del segle XVIII que acabaven de restaurar: recorde encara l'olor de nou que emanava de tot l'interior. La meua localitat estava situada en el pis superior, excessivament alt perquè el meu vertigen ho suportara. Així doncs, vaig decidir quedar-me en l'antesala, una peça quadrada presidida pel guarda-roba que també atenien les dues dones que feien d’acomodadores, uniformades elegantment amb faldilla grisa, brusa blanca i cabells recollits amb una cinta a joc. Em vaig asseure en el sofà amb el programa en la mà i la disposició a romandre allí durant tota la representació, convençuda que no anava a poder sentir res perquè estava segura que la insonorització estaria a l'altura de la bellesa de l'edifici: fabulosa. Va sonar el primer avís. Va sonar el segon i les dones es van mirar entre elles. Parlaven de mi. Vaig comprendre que estaven pensant com advertir-me que faltaven uns pocs minuts perquè començara l'obra. La meua situació era semblant: com fer-los entendre que el meu pitjor enemic, el vertigen, m'obligava a romandre allí dins. Quan va sonar el tercer, una de les empleades es va dirigir cap a mi i en el seu idioma, que jo no entenc, em va dir que havia d'accedir a la meua localitat immediatament. En el meu idioma, que ella no entenia, li vaig explicar el meu problema. Ràpidament es va dirigir cap a l'escala i davallà amb fúria. Va tornar, em va agafar de la mà i em va estirar perquè la seguira. M'havia trobat una localitat lliure en la planta baixa! Quan em pregunten què és el que més em va agradar de Praga els parle de l’eixerida acomodadora.
Quan vaig estar a Praga vaig voler anar al teatre. No era difícil saber a quines obres escèniques es podia assistir perquè la publicitat era molt bona. En qualsevol lloc —també en el carrer— podies consultar la programació i comprar entrades. Vaig elegir òpera i vaig tindre sort: estaven representant La flauta màgica, una de les meues preferides. Es representava en un teatre del segle XVIII que acabaven de restaurar: recorde encara l'olor de nou que emanava de tot l'interior. La meua localitat estava situada en el pis superior, excessivament alt perquè el meu vertigen ho suportara. Així doncs, vaig decidir quedar-me en l'antesala, una peça quadrada presidida pel guarda-roba que també atenien les dues dones que feien d’acomodadores, uniformades elegantment amb faldilla grisa, brusa blanca i cabells recollits amb una cinta a joc. Em vaig asseure en el sofà amb el programa en la mà i la disposició a romandre allí durant tota la representació, convençuda que no anava a poder sentir res perquè estava segura que la insonorització estaria a l'altura de la bellesa de l'edifici: fabulosa. Va sonar el primer avís. Va sonar el segon i les dones es van mirar entre elles. Parlaven de mi. Vaig comprendre que estaven pensant com advertir-me que faltaven uns pocs minuts perquè començara l'obra. La meua situació era semblant: com fer-los entendre que el meu pitjor enemic, el vertigen, m'obligava a romandre allí dins. Quan va sonar el tercer, una de les empleades es va dirigir cap a mi i en el seu idioma, que jo no entenc, em va dir que havia d'accedir a la meua localitat immediatament. En el meu idioma, que ella no entenia, li vaig explicar el meu problema. Ràpidament es va dirigir cap a l'escala i davallà amb fúria. Va tornar, em va agafar de la mà i em va estirar perquè la seguira. M'havia trobat una localitat lliure en la planta baixa! Quan em pregunten què és el que més em va agradar de Praga els parle de l’eixerida acomodadora.
