Never Stop Dancing to the Electro Boogie

Aquesta directa a la Bandereta vol ser un homenatge al Guillem Malet, el Maluta , company d’aventures, d’escalades imaginades, d’anècdotes al voltant d’una taula i d’amics que ara el trobem a faltar. A ell com a tants d’altres, Montserrat també li havia robat el cor. Però per què escalava en Maluta? Transcric part d’un post publicat per ell mateix al seu blog, ara fa uns anys perquè crec que aconsegueix explicar alguna de les coses que s’amaga darrere d’aquesta dèria. Es titula l’Habitació verda i l’original el trobareu aquí. Fa un temps vaig sentir que els Surfers parlen de l'HABITACIÓ VERDA (the green room), l'onada perfecte que els envolta i els portà al més enllà. Tant sols hi són ells i l'aigua: l'ona, força, perfecció, felicitat i poder. Pensant-hi vaig veure que de la mateixa manera de tant en tant, això també passa en l'escalada. El llarg perfecte en el qual a més a més es dóna aquella rara conjunció entre cos i ment. Aquella conjunció en què la gravet...

Hi ha dies que et cal un cop de gas per arrencar i creure't que podràs amb tot plegat. Ara cal ajudar els amics, ser al seu costat. Ens trobarem junts pels camins de Montserrat, més tranquils, sense el pes, de vegades tan feixuc, de l'existència. Aleshores ens farem un somriure i després un tip de riure, tots els que haguem agafat una drecera, i ens faran falta molt poques paraules i ni una sola corda per tirar amunt.

Hi ha moltes coses amb la capacitat de substanciar un record concret. De vegades és un clau trobat, o una vaga guardada com un tresor. Una olor, una flor seca, el tiquet d'un autobús o un col·lega desconnectat de fa temps o una caixa sencera de diapos o la cicatriu d'un tall a la mà. En aquest cas és una cervesa. Clica sobre la foto i disfruta. It's poop time, baby!

Avui m’ho jugo tot al tot per al tot. El futur dels meus fills als tribunals. Em jugo poder participar al 50% en totes les decisions que afectaran la seva vida. Em jugo que puguin ser amb mi el 50% dels seus moments. Tants moments com amb la seva mare. Avui em jugo el tot per al tot. La pitjor tàpia que mai havia hagut d’afrontar.

Un día cualquiera, a finales de agosto, algunos disfrutan de los días y las noches con el salnitre del psicobloc de ses illes. Otros...

Pirates d'ahir i d'avui, No patiu que el relleu està assegurat!