Prevenció de Riscos Laborals

Si no fos per que he viscut les dotze campanades perquè, com molts de vosaltres, no he parat de celebracions amb tot tipus d’ingestes sòlides i líquides perquè, a hores d’ara, la cartera marca reserva... diria que res a canviat, i molt menys l’any.

Notícies:

Dimarts 21 de desembre de 2010

La Societat General d'Autors i Editors (SGAE) va passar una factura de 45.000 euros a TV3 pels drets d'autor del disc de la Marató, la recaptació de la qual es destinarà a la investigació de les lesions medul·lars, malgrat que els artistes participen de forma altruista.

Dijous 30 de desembre de 2010

Els Mossos d’Esquadra de l’Àrea Regional de Trànsit (ART) de Girona han denunciat un conductor per haver comès, presumptament, un delicte contra la seguretat viària en circular a 191 km/h en un tram on la limitació de velocitat és de 70 km/h.

Dissabte 8 de gener de 2011-01-10

Tres dies després de prendre possessió del seu càrrec a la 112ª legislatura davant el nou President de la Cambra de Representants, John Boehner—[3] a les 10.00h (UTC-7) la legisladora demòcrata Gabrielle Giffords va resultar ferida després d'un tiroteig a la ciutat de Tucson, en un incident en el qual van morir sis persones. Hi va haver a més varis ferits, entre ells membres del seu gabinet.

Altruïsme
Consciència ciutadana
Violència..

És cert, a no ser pel darrer dígit del calendari, res a canviat...

Però en realitat, jo avui no venia per parlar d’això, us volia parlar de la Prevenció de Riscos Laborals en dos col·lectius que he vist treballant els darrers dies de l’any passat i els primers d’aquest, amb moltes mancances a nivell de seguretat laboral. Em refereixo al Pare Noel i als Reis Mags.

Ah!, que no sabeu a que em refereixo, no?... Qui no els ha vist penjats en balcons, teulats, antenes de televisió?, i sempre amb un denominador comú: la manca de seguretat. No hi ha hagut ni un sol cas que anessin lligats amb un arnés, amb casc, amb ulleres, no!.

Algun dia tindrem un disgust aleshores, veurem que passa...

La primera part de l'article d'avui, dificilment la canviarem. La segona, depén de nosaltres. Un proposit per aquest any hauria de ser: accidentalitat zero.

iReflexions

Tot i que sona a excusa, a causa de la feina i altres temes con són els estudis, no m’ha estat possible estar aquí aquests dies amb la regularitat que jo volia.

Probablement, tot va començar fa molt temps quan em van dir: “ en aquesta vida renovar-se, o morir”. El pitjor que em podia passar és que m’ho vaig creure, i des d’aleshores no he parat de treballar, d’estudiar i de moure’m...

Està clar que això té un preu, anar perdent moments d’un mateix. Si tens sort, t’adones que la vida (“el que succeeix mentre estàs ocupat fent plans” com la va definir J. Lennon) és com un rellotge de sorra, on cada cop n’hi ha menys grans a dalt i més a baix. Tal vegada encara estàs a temps de fer-hi quelcom per canviar-ho, sinó ja t’arribarà l’hora, veurem on, quan i com...

Pensant en com posar en pràctica aquest canvi, que per suposat no pot ser radical, m’he afegit a algunes de les noves tecnologies. Aquestes que, segons diuen, ajuden a fer-nos la vida millor. Per començar he triat un “iJam”, també m’han aconsellat un “iPorro” però, no va amb el meu estil.

Seny

Vista, oïda, olfacte, gust , tacte i seny haurien de configurar els sis sentits necessaris per conèixer i relacionar-nos amb el nostre entorn d’una forma segura. Però no, això és una veritable utopia, mal contats són cinc...

De petit, sempre m’havien parlat del seny com una qualitat, molt catalana per cert. Mentre la resta tenia sentit comú nosaltres teníem seny però a mida que passa el temps m’adono que, com si d’una mutació es tractés es va perdent, ara impera la comoditat, la deixadesa. Comoditat i despersonalització, que ens ho donin tot fet.

Aquests dies, amb els continuats episodis meteorològics adversos he pogut viure en primera persona situacions dantesques. Hi ha qui ha perdut el nord, per una fotografia, per gravar una pel·lícula que penjar a you tube. Hi ha qui s’ha jugat el seu físic, i el que és pitjor, el dels seus fills. Una platja plena de claus, ferros i altres elements perillosos producte del naufragi de dues embarcacions, onades de més de nou metres, o aquest darrer dissabte vents que ho feien trontollar tot. En cada escenari un munt de gent encuriosida cercant un trofeu, una imatge...

De veritat creieu que ha de estar tot tant mastegat?, fa falta que hi hagi cartells que diguin per on hem de passar i per on no?, fa falta que li diguis a un que no faci foc un dia amb vents de més de 100 Km/h. o que no passi per la riba del port amb onades que el tapen completament?.

Aquests tipus de conductes posen en risc, i el que és pitjor, posa en risc a tot aquell que es troba al costat d’un, anomenem-lo, “inconscient”?.

L’edició d’aquest mes de la revista Cel Obert incloïa unes dades no sabudes del temporal, a veure que us semblen:

Atenció a les dades no sabudes del temporal:

✌ Una nena de vuit anys fa pocs dies que ha sortit de l’hospital, i encara va coixa, pel forat que un clau d’uns deu cm de llarg i un i mig de diàmetre li va fer a la planta del peu dret. El clau li va travessar el calçat i li va perforar el taló. Li caldrà una bona recuperació per no quedar coixa sempre més. El cas és que havia anat amb el seu pare i un germà menor a veure les destrosses del temporal el matí del dia 27. El pare va decidir acostar-se a les restes dels dos creuers de la platja de Blanes per fer-se una foto. La sorra era plena dels trossos dels vaixells esmicolats. El pare va baixar a la sorra fent un salt des del passeig, ja que les escales estaven tancades a l’accés dels vianants pel perill. Des de la sorra, el pare va baixar al fill petit a braços i va dir a la nena que saltés, ella va fer un salt i va ser llavors que va caure damunt el clau mig soterrat i va fer-se la ferida. Entre crits i plors, el pare desesperat va fer senyals de socors i els serveis d’emergència desplaçats a la zona, des de feia hores, van deixar la feina de retirada de sorra i brossa diversa i van socorre a la família fent una cura de primers auxilis i després els van dur amb ambulància a l’hospital comarcal.

✌ La nit de cap d’any el servei d’urgència de l’hospital de Blanes van atendre a dos adolescents de ferides a les cames. Talls produïts per una caiguda dins el pesquer embarrancat a la platja de davant el carrer ample. Els nois havien entrat a fer una copa de cava per celebrar el canvi d’any d’una manera original, quan eren dins se’ls va esfondrar el terra i els va provocar talls des dels turmell fins als genolls. El serveis d’urgència van haver d’aplicar sutura i els van administrar vacunes pel perill d’infecció pel contacte amb productes tòxics habituals en els materials de construcció de cascs navals.

Naturalment les notícies no falses però, és pura anècdota que hagi estat així, podia haver estat una realitat.

Cal que comencem a omplir l'ampolla de seny, abans no sigui massa tard...

Reflexions dominicals

Us heu adonat que ens hem mimetisat dins l’escenari urbà en una mateixa temporalitat horària?. Crec que com molts, porto anys seguint les mateixes pautes de conducta. Sona el despertador a les set, m’aixeco, em “tunejo” i surto al carrer en direcció a la feina, a l’escola o allà on vagi. Pel camí em trobo amb la mateixa gent, el mateixos cotxes, les mateixes motos. Quasi tots ens saludem sense que mai s’hagi creuat cap paraula que no sigui bon dia, adéu, hola... “ens coneixem”.

Això se’n diu rutina, i d’ella en fugim com ànima que s’endu el diable, o al menys això és el que es diu. La veritat és que aquestes situacions repetitives en el temps donen una sensació de seguretat, ho vaig comprovar dies enrere. Un sol dia vaig variar el meu horari, aleshores em vaig convertir-me en actor d’un escenari que no era el meu. Mentre anava caminant a la feina notava la mirada de més d’un, que intueixo es preguntava: què fa aquest aquí?., no és dels nostres.

Tal vegada, aquesta situació la reconeixem més aquells que hem triat com opció de vida viure en un poble, aquells que sense prescindir del cotxe ens podem permetre el luxe d’anar a de casa a la feina caminant, i no tant, els que viviu en grans ciutats. Sigui com sigui, estic convençut que si doneu una ullada en el vostre entorn, identificareu tips com el que us he dit.

Que tingueu bon diumenge!

foto: http://www.publiblanes.net/

Una aturada en el camí

Crec que aturar-se i mirar enrere, és quelcom que hauríem de fer tots de tant en tant, ens ajudaria a tenir una altra filosofia de vida.

Vivim amb la mirada al capdavant , sempre amb una meta per lluitar i, quan creiem aconseguir aquesta, anem a cercar-ne una altra. Això ens duu a estar en una carrera constant, carrera que no guanyem mai perquè la meta no apareix.

Avui us proposo fer “un break” de poc més de sis minuts, parar per mirar un vídeo que us deixo penjat sota aquest, en ell se’ns mostra un exemple de superació, de ganes de viure, i de ser agraït amb la vida i amb la gent que ens rodeixa.

Millor us deixo que vegeu i jutgeu vosaltres mateixos.