No perdis el temps...

Un total de 21 persones han mort en els 19 accidents mortals de tràfic ocorreguts en les carreteres espanyoles durant el cap de setmana, des de les 3 de la tarda del passat divendres fins a les 12 de la nit del diumenge. A més, 11 persones van resultar ferides en aquests sinistres, sis d'elles de gravetat i cinc amb lesions de caràcter lleu.Segons les dades facilitades aquest dilluns per la Direcció General de Trànsit (DGT), quatre dels 21 morts eren motoristes. Dels 19 accidents, nou es van deure a sortides de la carretera, set a col·lisions i tres a atropellaments.En l'acumulat anual, fins al 6 de febrer la DGT porta comptabilitzats 143 morts en accidents de trànsit a Espanya, 16 menys que fins a la mateixa data de l'any passat, la qual cosa suposa un descens del 10,06%.

font: lainformacion.com


Cada cop que llegeixo aquestes notícies, em poso “tant content”... un 10,06% menys que l’any passat. Eh! que 143 morts tampoc és tant...

Mireu, no perdeu el temps ni el feu perdre als altres, hi ha tantes coses a dir...

iReflexions

Tot i que sona a excusa, a causa de la feina i altres temes con són els estudis, no m’ha estat possible estar aquí aquests dies amb la regularitat que jo volia.

Probablement, tot va començar fa molt temps quan em van dir: “ en aquesta vida renovar-se, o morir”. El pitjor que em podia passar és que m’ho vaig creure, i des d’aleshores no he parat de treballar, d’estudiar i de moure’m...

Està clar que això té un preu, anar perdent moments d’un mateix. Si tens sort, t’adones que la vida (“el que succeeix mentre estàs ocupat fent plans” com la va definir J. Lennon) és com un rellotge de sorra, on cada cop n’hi ha menys grans a dalt i més a baix. Tal vegada encara estàs a temps de fer-hi quelcom per canviar-ho, sinó ja t’arribarà l’hora, veurem on, quan i com...

Pensant en com posar en pràctica aquest canvi, que per suposat no pot ser radical, m’he afegit a algunes de les noves tecnologies. Aquestes que, segons diuen, ajuden a fer-nos la vida millor. Per començar he triat un “iJam”, també m’han aconsellat un “iPorro” però, no va amb el meu estil.

Temps de vida

Algú em dirà: “és publicitat” i jo respondré si, i què?. Hi ha moltes coses a la vida que mouen sentiments: un llibre, una obra de teatre, una cançó, una pel·lícula, una posta de sol, una mirada... i no totes són reals. El valor l’haurà de donar cadascú en cada moment.

Jo avui el dono a Coca Cola per aquest missatge. Del subliminal no en faig cas, jo ja la bevia abans...

Venda d'òrgans

L’infern existeix, el cel no ho sé…

Aquesta és una frase que deia avui un bon amic meu (en Paco R.) i que, dins el context de la “guerra dels busos ateu cristians” li va al pel però, jo no parlaré d’aquest tema, en Ferran ho va fer fa uns dies d’allò més.

Jo vinc amb un que esgarrifa i que, tal vegada fa que, com a mínim cregui que l’infern existeixen dins d’aquesta mateixa dimensió en la que vivim: la venda d’òrgans.

Es parla de crisi i jo em pregunto, en qui estat de crisi s’ha de trobar una persona per posar a la venda els seus òrgans?. Mireu això, és d’avui:

Bueno creo que como todos
[Ocultar Comentario] Enviado por Anonymous el Mie, 01/21/2009 - 00:10
Bueno creo que como todos aqui, igual me encuentro en gravisimos problemas economicos, que ya me son imposibles de sobrellevar, creo firmemente en la libertad individual de deciciones sin dañar a nadie, y en pleno uso de mis libertades individuales me veo en la necesidad de poner a la venta uno de mis riñones o parte de mi higado, absoluta discrecion por ambas partes. A quien se interese este es mi e-mail. : xxxx_sa@bolivia.com, se que es ilegal pero diganme, las leyes van a solucionar mis problemas economicos? verdad que no? aquel que da... tiene derecho a recibir... tengo 27 años, saludable y sin vicios, super deportista, no fumo ni bebo, la vida es para vivirla, todo va de acuerdo en la optica con que lo veas, ¿ a quien dañamos ofreciendo vida a cambio de ayuda humana? a quien? verdad que a nadie... mi tipo de sangre es ORH+ sexo masculino, estatura 1.79, peso 70K, y estoy dispuesto para cualquier examen. mi e-mail es : xxxx_sa@bolivia.com (permeteu-me, he canviat part de l'adreça)

No és un cas aïllat, ni ha a grapats: espanyols, peruans, bolivians, mexicans, equatorians, etc.

Està clar que, els que estem al cel, som uns veritables privilegiats... Crec que tots plegats hem de fer alguna reflexió, no tot són flors i violes.