Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Seguretat al carrer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Seguretat al carrer. Mostrar tots els missatges

25/6/10

Revetlla de Sant Joan

Cada any em preparo pel que em puc trobar la nit de Sant Joan però, per molt que ho faci, em supera la realitat, les realitats que em trobo...

Sobre quarts de vuit de la tarda, mentre feia una darrera ullada a les fogueres autoritzades, passo prop d’un nen d’uns deu o onze anys que estava llençant petards. Al costat, el seu pare amb una bossa entre les cames. Prenia un petard de dins, li donava al nen, l’encenia amb el ble i el petit el llençava amb més cara de por que d’altra cosa.

Em va semblar que l’explosió era desmesurada per la seva edat, per la qual cosa, aturo el vehicle, baixo i adreçant-me al pare li dic: Bona tarda, bona tarda em respon, sap que el seu fill no ha de disparar aquest petards?, són de classe III, només permesos a majors de 18 anys per la seva perillositat, li dic jo. I vostè, em respon ell, sap que el seu pare soc jo i que el meu fill farà el que jo vulgui?...

Mentre estàvem en aquest pols dialèctic, un fort tro acompanyat d’un crit ens fa callar... en girar-nos, veiem el nen a terra cridant i xisclant de dolor, li havia esclatat el petard a la ma...

Minuts més tard, es podia escoltar la sirena de l’ambulància que se l’enduia a l’hospital per fer-li les cures necessàries. La gent que s’havia apilat sorpresa pels esdeveniments, no va saber captar les nostres cares en els darrers moments: la de dolor del nen, la de pànic i vergonya del pare i la meva, de pura impotència...

Però la nit seguia, i això només havia fet que començar...

15/12/08

La seguretat, una sensació?


Arran d’una fotografia que vaig prendre a un cartell que hi havia, prop del Palau de Bukingham, a Londres. Em dona peu avui, a parlar d’un tema que habitualment proposo a les classes que dono de protecció civil: la seguretat, realitat o sensació?.

Penseu en un escenari qualsevol del vostre entorn. Pot ser el vostre poble o la vostra ciutat si voleu.

La percepció que tenim de la seguretat (ciutadana), la quantifiquem segons el nombre de policies que veiem al carrer: patrulles a peu, en cotxe o en moto. La regla de tres que fem diu que, quants més policies “veiem”, més seguretat hi ha a la zona.

Ara jo us faig una proposta/pregunta: Imagineu-vos que retiro del carrer tots aquests policies uniformats i, a canvi, en poso el doble de paisà. Ara els qui ho llegiu segur que ho veieu més clar però, des del punt de vista del carrer que ha passat?. Dons que, si no veiem ni un sol policia. en resultat o millor dit, la percepció de seguretat ha caigut a cota zero.


Res més lluny de la realitat, ara tenim el doble de policies, per tant, hauríem de tenir el doble de seguretat. Queda clar que, en general, la seguretat es una qüestió de percepció, poc real.

Ara em pregunto, estàvem segurs prop del lloc on hi havia aquest cartell?.Que me’n dieu?

(m'he adonat que el tenen lligat amb una cadena i cadenat... por a que el robin?)

2/9/08

Aire condicionat

Segur que més d’un cop has caigut sota els efectes d’un constipat d’estiu. Pot semblar una contradicció però, a pesar de la més que evident pujada de les temperatures, l’estiu és una de les èpoques més propícies perquè apareixien problemes de salut com un refredat, una grip o mals de cap.

El motiu? Tal vegada no hem de donar només les culpes a l’aire condicionat. (begudes fredes, corrents d’aire, de ben segur que afavoreixen l’aparició d’aquests símptomes) però, no hi ha cap dubte que té molt a veure.

Però, avui no vinc a parlar dels efectes de l’aire condicionat sinó, dels defectes del seu muntatge o millor dit, de la manca de vigilància i seguiment d’aquests aparells un cop muntats.

Fa dies que dono voltes pensant en el que passarà d’aquí un temps, més o menys llunya, amb tots aquests aparells que veiem muntats sobre els nostres caps. Un exemple pot ser la imatge que us proposo. Quatre aparells d’aire condicionat penjats a diferent alçada, (veieu el fanal). Les peces que els subjecten són idèntiques a les que munten en interiors, sense cap tipus de protecció. De ben segur la corrosió farà de les seves aleshores, la seguretat del lloc es convertirà en paper mullat.

Vull veure que en diuen les nostres ordenances municipals. De les vostres, que en sabem?...

10/2/08

Precision GPS

Avui vull presentar-vos un article que té múltiples utilitats en el camp de la seguretat. Permet la localització de persones, vehicles o de qualsevol objecte que ho porti, arreu del món on es trobi.

Crec que està especialment indicat per a persones amb problemes de Alzheimer, que es desorienten i perden amb facilitat. Compte amb una opció de “zona de protecció” que predefinirem i que ens alertarà en cas que el subjecte la sobrepassi.

Que els nostres fills se'n van de vacances, que tenim un cotxe que s'ho val… aquí és on hem de col·locar el WordTracker. A partir d'aquest instant, solament es tracta de tenir cobertura GSM i GPS, i ens donarà la posició amb una exactitud de +- 3 metres.

El seguiment el podem realitzar des del nostre ordinador (tot i que no és necessàri) o des del nostre telèfon mòbil, ja sigui de Movistar, de Vodafone, d'Orange o Yoigo.

Bé, crec que és el moment que entreu a aquestes pàgines:

http://www.precisiongps.eu/enfora.htm

http://www.precisiongps.eu/soporte.htm#faq

Trobareu resposta a moltes preguntes que us estareu plantejant en aquest instant.

20/1/08

No deixis anar el teu fill

Davant notícies tan impactants com les desaparicions de Mariluz, de Amy, de Yeremi o de Madeleine, hem de prendre molt de debò les mesures de seguretat que van encaminades a la protecció dels nostres fills. Sense adonar-nos estem baixant la guàrdia, i això no fa altra cosa que fer-nos vulnerables davant els qui viuen dels oblits dels altres.

La societat ha canviat, internet per exemple és un lloc excel·lent per a predadors. Viuen de la negligència de molts, entre ells els nostres fills que sense cap dubte, són un excel·lent camp de cultiu.

La policia d’arreu els persegueix sens descans però, de tant en tant veiem notícies que involucren menors amb el negoci de la pornografia infantil, una indústria que proveeix aquest material a pedòfils i pederastes de tot el món.

Ahir vam poder veure en un programa de televisió (La Noria), la desesperació d'uns pares davant la desaparició de la seva filla de cinc anys. Només imaginar aquesta situació fa que a un se li posin els pèls de punta, però has de ser conscient que això li pot ocórrer a qualsevol, fins i tot a tu.

Consells a tenir en compte:

Documenta el teu fill. Duu sempre damunt una fotografia actual del teu fill, els nens canvien ràpid i en cas de pèrdua o desaparició, facilita la seva recerca. Important que recordis la roba que duu.

Mostra-li que ha de fer si es perd. No marxar amb qualsevol persona, fes que aprengui el seu nom complet i el teu nombre de telèfon, etc.

Deixa’l amb persones de confiança. Aquests han de saber el que cal fer si es perd. Però per a evitar aquesta situació, digues que no ho perdin de vista, que estiguin pendent d’ell en tot moment.

No el perdis de vista. Sempre cal estar atent, pendent de qualsevol moviment seu. I sobretot, si vas a una botiga o a un centre comercial, no el deixis sol mentre et proves alguna peça de roba. Un instant serà suficient perquè un delinqüent aprofiti l’ocasió.

Mai el deixis sol. El millor és evitar llocs tumultuosos on és fàcil perdre el control sobre ell. Si de totes maneres hi has d’anar, duu-lo sempre de la mà, recorda que si va sol la curiositat farà que es despisti en qualsevol moment, suficient perquè se separi de tu i vagi per un altre costat. No el deixis que vagi sol al bany, ni tampoc a comprar, acompanya’l.

Avisa immediatament. Si per qualsevol cosa s’extravia, no perdis temps buscant-lo teu mateixa perquè els primers instants són els més valuosos. Avisa immediatament als serveis de seguretat o empleats del centre, ells t’ajudaran revisant tots els llocs i donant avisos per megafonia.

Fa poc temps, una mare que va extraviar a la seva filla de poca edat en un centre comercial, va donar avís immediat als responsables. Aquests de forma diligent i encertada van tancar totes les portes blindant el local. En menys de quinze minuts la van trobar en un dels serveis. L’anècdota és que la nena estava vestida amb una altra roba i li havien tallat el cabell. Crec que ho diu tot.

Desapareguts:
Madeleine McCann, 3 anys. Va desaparèixer el 3 dia de maig de 2007 a Portugal.


Jeremy, 7 anys. Va desaparèixer el dia 10 de març de 2007 a Gran Canaries.

Amy, 15 anys. Va desaparèixer el dia 1 de gener de 2008 a Mijas.

Mariluz, 5 anys. Va desaparèixer el dia 13 de gener de 2008 a Huelva.

9/6/07

Revetlles amb precaució

En aquests dies, es comença a sentir per arreu el so tronador dels petards anunciant l’arribada de les revetlles. Ara, en part, depèn de nosaltres que aquestes siguin festa i xerinola i no moments angoixants i dolorosos. Amb això em vull referir a un seguit de consells que hem de fer seguir als nostres fills i altres, que hem de tenir en compte nosaltres mateixos:

Compreu els articles en establiments autoritzats, aquests han d’estar catalogats i homologats.
Fins al moment d’utilitzar els productes pirotècnics, mantingueu-los en el seu embolcall original, així els preservarem de la humitat.
Porteu els petards embolicats, mai a la butxaca.
Recordeu que està prohibit llençar petards a menys de 400 metres del bosc o de zones forestals,
Mai llenceu petards en direcció a persones o habitatges.
No feu esclatar petards en ampolles, totxanes o altres elements que poden esmicolar-se fent metralla que ens pot mal ferir.

En definitiva, fem servir el seny i gaudim de la festa amb prevenció.

Classificació dels petards

Existeixen diverses classes de petards però, només es poden vendre al públic en general els que pertanyen a les classes I, II i III. A la vegada, cada classe correspon a determinats trams d’edat i cada un seguint unes instruccions d’ús, com podem veure en la taula següent: