Accidents?

En les darreres hores, sis persones han mort a Catalunya, per culpa d’accidents de trànsit. Dues col·lisions frontals, han causat quatre víctimes i, dos atropellaments dos morts més.

Lloc: Almenar (Lleida)
P.Q.: Població
Hora: 18:30 hores
Succés: Atropellament
Resultats: Dona de 89 anys, morta.

Lloc: Tàrrega
P.Q.: Població (centre ciutat)
Hora: 19:00 hores
Succés: Atropellament d’una dona amb una retroexcavadora
Resultats: Dona (anciana), morta.

Lloc: Nacional II
P.Q.: 697
Hora: Sobre les quatre de la matinada
Succés: Camió col·lideix de front amb un turisme
Resultats: Ocupants del turisme de 22 i 28 anys, morts.

Lloc: C-32
P.Q.: Alçada Cabrera de Mar
Hora: 04:46 hores
Succés: Furgoneta circulant en sentit contrari col·lideix de front amb un turisme
Resultats: Noia de 18 anys, i noi de 20 anys, morts.
Observacions: El conductor de la furgoneta, de 41 anys, quintuplicava la taxa d’alcoholèmia permesa.

Mireu en aquest moment no us estic parlant d’estadístiques, que és el que sembla, us parlo de quelcom més profund, del dolor per la pèrdua d’essers estimats: fills, germans, nebots, amics, companys. Cada mort és una veritable desgràcia a nivell familiar i social.

I en llegir notícies com aquesta, jo que em dedico al mon de la prevenció, la seguretat i l’emergència, sento que, tot plegat, és un veritable fracàs. Setmana rere setmana hi ha un degotall d’accidents, molts d’ells relacionats amb l’excés de velocitat l’alcohol.

Em pregunto que cal fer, quines mesures s’han de prendre per poder revertir aquestes situacions?.

I mentre tant, preocupats per si la velocitat ha de ser de 80 Km/h o variable.

Fuites diverses

Merkel vol mà d'obra qualificada espanyola. El partit de la cancellera Àngela Merkel, la Unió Cristiano Demòcrata ha plantejat una proposta per atreure a joves aturats espanyols i portuguesos perquè presentin els seus serveis en ocupacions qualificades. La cancellera Merkel s'ha declarat predisposada a atendre aquesta proposta, i ja ha introduït aquesta qüestió en l'ordre del dia de les properes consultes regulars entre Espanya i Alemanya, que tindran lloc el proper 3 de febrer a Madrid, segons informa el setmanari alemany “Der Spiegel”.

Actualitzat 23 gener 2011

Noticies com aquesta, probablement farà content a més d’un però, a mi em posa els pels de punta. Anem a veure, crec que no caldrà argumentar-ho gaire perquè m’entengueu.

Si tenim clar que els nostres dirigents tenen ben clar (cacofonia necessària) que és millor gastar el pressupost en armament, en reialesa, en viatges, en diplomàcia i en qualsevol altra cosa que no sigui investigació i tot plegat, ho sumem a una crisi galopant (crisi galopant ara, perquè temps enrere hi havia diners de sobres, i ells pensaven i actuaven exactament igual)...

A ningú ha d’estranyar que en dos anys prop de 120.000 espanyols hagin abandonat la seva terra a la recerca de nous horitzons laborals. Hem perdut (altres països, més llestos que nosaltres han guanyat) joves altament qualificats -metges, biòlegs, arquitectes o informàtics- intententant escapar de l'atur, obtenir un salari atractiu i posar un sa equilibri entre vida i treball.

(Font: Adecco, gegant suís dels recursos humans)

Res que, tan sols 1 milió 333.693 espanyols viuen fora del seu país, segons el Cens Electoral d'Espanyols Residents a l'Estranger (CERA).

Arribats a aquest punt i, tornant a la noticia amb la que encapçalo l’article, permeteu-me fer unes preguntes:

Si per una banda em perdut els investigadors i ara estem a punt de perdre un altre contingent de joves amb ocupacions qualificades

Algú em pot dir amb qui ens quedarem?
Quin és el nostre futur?

En què coi esteu pensat?

...

(Ara, per acabar, ja només em restaria parlar-vos del que penso en relació a la compra de deute públic, per part d’altres països... millor no).

‎Encara serà certa aquesta fòrmula: 1/8C+(D-d) 3/8xTI MxNA

Fred

Blanes 10:33 hores
Temperatura: 4.1ºC
Temperatura de sensació: 2.3ºC
Velocitat del vent: 7,6 Km/h
Direcció: Oest Nord-Oest
Pressió relativa: 1018.8 hPa


Per mi el fred sempre havia fet referència a les baixes temperatures i a la sensació que aquestes provoquen en nosaltres. Dit d'altre forma, la sensació de fred per l’absència total o parcial de calor.

En aquets darrers temps però, hi ha tantes coses que hem deixen glaçat, tot i que les temperatures siguin altes: actitud i aptituds de molts polítics, la puja dels preus de l’aigua, el gas, l’electricitat, el peatge, la baixa del sou, etc...

Algú pot pensar que soc un exagerat però, començar el diumenge amb notícies com aquesta, al marge del que indica el termòmetre, em posa la pell de gallina, clara manifestació de fred de la pell humana.

Detingudes a Tenerife sis persones que oferien diners a embarassades indigents perquè venguessin els seus nadons.
…

Després d’aquesta reflexió en veu alta, a crits, aprofito per recordar-vos uns quants consells en relació a que cal fer quan les temperatures baixen tant.

Actuacions preventives:
Es fonamental que la població prengui consciència dels risc i extremi les mesures d'autoproteció. La població ha d'informar-se de les previsions meteorològiques i de l'estat de la xarxa viària a través dels diferents mitjans de comunicació (ràdio, televisió...) o bé consultant webs d'informació meteorològica i viària com per exemple:

- TRÀNSIT: Portal de mobilitat:
- Servei Català del Trànsit
- Servei Meteorològic de Catalunya

Consells de seguretat
Web Generalitat: Riscos i consells per nevades, glaçades i onades de fred

A l'habitatge cal tenir preparat el material següent:
- Un transistor i piles de recanvi per escoltar les informacions de la ràdio
- Llanternes, fanals de càmping, espelmes...
- Emmagatzemament d'aliments amb força calories, combustibles i productes de neteja
- Una farmaciola de primers auxilis i amb els medicaments més freqüents
- Roba i calçat adient per a les baixades de temperatura i les nevades

I, a més, cal revisar:

A l'habitatge
- Punts de l'habitatge on hi hagi entrades d'aire de l'exterior: finestres, portes... Cal protegir-les amb una cinta adhesiva que aïlli
- L'estat de la teulada, la terrassa i els baixant d'aigua. Convé treure la terra, les fulles i demés objectes que puguin obstaculitzar el pas de l'aigua. També cal evitar el deteriorament de la teulada i terrasses per evitar possibles filtracions que puguin afectar l'estructura de l'edifici
- El bon estat de l'interruptor general del corrent elèctric i les claus de pas de l'aigua i del gas de casa
- Les branques dels arbres, cal podar-les si són massa llargues per evitar que es trenquin (poden perjudicar les línies elèctriques del costat)
- Provisió de combustible per a la calefacció

Al vehicle
- Disposar de cadenes, llanterna, manta de viatge o roba d'abric, farmaciola de primers auxilis i mapes de carreteres
- Comprovar l'estat de les bateries, el dipòsit de benzina, les llums, els frens, els pneumàtics, la calefacció, les escombretes per netejar el parabrises... amb la finalitat de mantenir el vehicle en bones condicions per l'hivern.

Facebloc

Any rere any, els batecs del meu bloc s’alenteixen entre els mesos de juny i setembre. La feina s’endu el temps, el cansament les forces, la dinàmica embogida part de l’enginy. Ja m’ho diuen, et tornes monotemàtic, i jo dic, si, i què?.

Aquesta exposició, de fet, és més per disculpar-me que per excusar- me. I us dic per que: si bé trobo a faltar escriure, trobo a faltar més encara llegir-vos, seguir-vos, saber de vosaltres.

Sumat a tot això ha aparegut un nou actor a la meva escena, molts de vosaltres el coneixeu, és diu: facebook. Només en mancava aquest... És com un altre fill al que cal dedicar-li temps, donar-li escalfor, alimentar-lo. I sense voler em trobo immers en una guerra d’enveges entre els meus “fills”. Els uns i els altres es miren recelosos pendents del temps que dedico a cadascú. Vaig com en una partida d’escacs, polsant el rellotge que comptabilitza hores, minuts i segons... a veure, a veure, a veure... però... “escac i mat” en la majoria dels casos...

Bé, després d’aquesta declaració de principis us proposo parlar de: faceboock. No, no us espanteu, de la seguretat en aquesta o qualsevol altra xarxa social, fent però, un paral·lelisme al que succeeix a l’altre costat de la finestra, és a dir, a casa vostra.

Per començar, hem de tenir clar que la seguretat és un bé molt preuat. Ho hem de creure i ho hem d’interioritzar perquè només així, valorarem/veurem els riscos i, hi posarem mesures necessàries que ens evitaran, en el millor dels casos, un ensurt.

Arribats a aquest punt, quants de vosaltres dubteu de mi? Penseu que no és cert, que exagero?.

Us sembla que doni una ullada a les vostres escombraries?, que creieu que puc trobar dins? Res, res , segur...

De entrada observo el vostre poder adquisitiu, convindreu amb mi que no és el mateix comprar a Caprabo, Mercadona, LIDL, Dia o el Corte Inglès...

In un cop allà, quines exquisideses adquiriu?: iogurts, cremes, vins, caves, peix, carn...?

Eh! Aquí hi ha un extracte del banc, caram tu!, aquests estan bé de peles...però, ostres, no està gaire bé... mira la caixa d’aquest medicament...

I així un munt de coses que ens delaten fins a un punt inimaginable per nosaltres, si no prenem les mesures de seguretat adequades. I com aquell qui diu, encara no hem sortit de casa. Per viatjar ja tenim internet, i amb ell la possibilitat de voltar i conèixer gent d’arreu amb les xarxes socials: face, twit, etc.. Gent de tots colors i condicions, bona i dolenta...

No val a badar, no s’ha de posar un en risc, ni posar a ningú del nostre entorn, conegut o desconegut. Mai se sap qui hi ha a l’altre costat de la finestra.

Dit això, comença a estar més clar que res de fotografies compromeses, de números de telèfon particulars, d’agendes que comprometen als nostres amics. De comentaris com: que bé, marxem quinze dies de vacances... Ja només et queda dir: i deixem la clau sota l’estora.

I sobre tot, vigileu els vostres fills, el que tu no fas o poden fer ells. La clau de tot això, com us deia al començament es interioritzar-ho, parlar-ho i sobre tot, creure-ho.

A partir d’aquí, és cosa vostra.

Sort!

Antisistema?

Amb el vocabulari tan ric que tenim. De veritat hem de dir “grups antisitema” en comptes de grups de brètols?. Jo em nego...

La Seguretat

Jo sé que els qui treballem amb temes de seguretat, no sempre estem ben vistos. Implementar depèn de quines mesures, contra incendis per exemple, pot colpejar directament el cor, l’ànima i la sensibilitat de qualsevol dissenyador que acaba de finalitzar la seva feina de forma magistral...

Aquesta és, més o menys, la conversa, per dir-ho d’alguna manera, que vaig mantenir amb un responsable del disseny d’una sala d’exposicions municipal:

Que vols posar un extintor aquí?

Si, aquí un de pols però, encara en manquen dos més, i un de CO2 al quadre elèctric.

Què?...I de color vermell?, tu estàs boix, això no pega ni amb cola amb el color de les parets...

Ja ho sé, i ho sento però, és precisament aquest color perquè es pugui veure perfectament en cas d’incendi.

... Ah! no... a aquesta alçada ni pensar-ho, com a molt a terra... i els senyals ja te’ls pots endur... no els penjarem...

Bé aquesta és una de les cares, l’altra pot ser perfectament la que ens presenten en aquest vídeo titulat: el negoci de la paranòia: la seguretat.

Hi ha coses que no tenen no cap ni peus però, tal vegada, si cara...

Gràcies Genís

Sang blava vs sang vermella

Semanes enrere, escoltava parlar al rei en roda de premsa mentre estava a punt de sortir del Clínic, dient: "En España debemos estar orgullosos de la sanidad pública que tenemos"...

Creieu que sap realment com està la sanitat pública?, jo estic convençut que no. De entrada, perquè no és un pacient normal. Vaja per no ser, no és ni pacient. (pacient ve de paciència, no?).

M’imagino quelcom així:

El rei

Li detecten un tumor, truquen per telèfon de des de Madrid, preparen l’arribada, agafa l’escorta, puja a l’avió que té a la seva disposició. Arriba a Barcelona, amb l’escorta se’n va cap al Clínic, i sense llista d’espera l’operen i, novament, escorta, avió i cap a palau... (Que buena es la sanidad...)

Jo

Allà pel mes d’octubre del 2008, vaig demanar visita amb el “meu metge de capçalera” (*) tenia un dolor intens a la cama esquerra. No hi va veure res rar, però el dolor continuava (ibuprofeno). A la segona visita, em deriva al traumatòleg. Aquest vol tenir elements de judici i demana em facin dues proves: una ressonància magnètica i una electromiografia.

La primera me la fan en poc temps. Que bo, pensava jo perquè, el dolor continuava.

La segona... la segona encara estic pendent que me la facin. Ha passat: un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu, onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, disset, divuit, dinou, i ja estem en el mes vint (20).

No se si és llista d’espera o és que han perdut el meu expedient. Diuen que no, que és normal. Normal?

I jo, mentre recordo les paraules del rei, continuo mirant-me les benes. Tenen un to blavós però no, per elles hi passa sang vermella. Està clar que hauré de seguir esperant però, novament em fa mal la cama...

(*) em refereixo a aquell que m’ha tocat en sort, aquell que el dia que em doni la ma, només la ma, farà que surti de la consulta dient a tothom que m’ha fet una gran revisió...

RESSACA BLANCA

A algú li pot semblar extemporani que jo, a hores d’ara, parli de la nevada del dia 8. Res més lluny de la realitat si tenim en compte que encara avui, seguim treballant per arranjar els efectes que el temporal de neu i vent van produir sobre molts trams la via pública o sobre propietats privades, deixant compromesa la seguretat en tots aquests punts. Em refereixo, sobre tot, a la gran quantitat de brancada i d’arbres que estan punt de caure sobre vials de circulació o sobre teulats d’algunes cases.

He de dir que això és només la punta de l’iceberg perquè els boscos, tant públics com privats, es troben amb una càrrega de foc impressionant, a causa de la gran quantitat de branques i arbres caiguts que s’han acumulat en el sota bosc. El risc potencial d’incendi forestal es considerat com a MOLT ALT!

És un greu problema que, se’ns dubte, haurem de tractar però ara, permeteu-me que torni enrere i que en aquest post, valori la nevada, les conseqüències, els tractaments, la feina feta, les deixadeses, les accions i les omissions... que de tot hi ha.

Arribats a aquest punt, deixeu-me fer unes reflexions:

Model de Protecció Civil

Soc dels que, per convicció personal, crec en el model d’una protecció civil intervencionista. Què millor que un sistema que no tan sols fa plans d’emergència de despatx sinó, que trepitja el carrer i hi és en el moment de l’emergència?.

Quantes vegades hem sentit allò de: segur que ho ha fet des del despatx?, no en te ni idea!

A Catalunya, s’ha pres un model en el que els Bombers dirigeixen totes les emergències, siguin del color que siguin. Els tècnics de protecció civil es queden com a assessors, com a... de vegades em pregunto com a que?...

Sortosament no és el cas de Blanes on la protecció civil te aquesta dualitat, redactem els plans i després els dirigim (coordinem, per no ferir susceptibilitats).

El tècnic de protecció civil

Ha de ser multidisciplnar, la protecció civil toca àmbits tant diversos com poden ser els pirotècnics, forestals, marítims. Ha de ser una figura referent i, creïble dins la organització. De no ser així...

... puc entendre on estaven les màximes autoritats en aquesta matèria el passat dia 8 de març, un a les Illes, l’altre atrapat al tren...

Què va passar, no es van creure les pròpies prediccions o és que no els van arribar?. En un cas o en l’altre...

Suposo que ara arribaran comentaris preguntant on estaven després. Per cert, on estaven?. Manca de lideratge, de direcció, d'informació, de...

Els ciutadans

Anem per la vida pensant sempre que mai passarà res, i passa.

Les prediccions meteorològiques eren clares, possibilitat de nevades a cota zero.

I aquí estem amb el “jo controlo”, tirats en mig de la carretera. Obstaculitzant els que amb previsió portaven cadenes o altres sistemes en els seus vehicles. Barrant el pas al les llevaneus, als vehicles de Bombers, Ambulàncies, Policia, Protecció Civil, Serveis, etc.

I després ens queixem!

Quants porten cadenes al cotxe?... eh!, quants les saben posar?, no fa falta “drivers” per a la seva instal·lació però, tampoc és un “plug and play”...

Les elèctriques

Voldria que ens responguessin unes quantes preguntes:

Per què van fer fallida les torres de mitja tensió?

Perquè van tardar tant en donar resposta? (em refereixo a portar mitjans humans i materials?)

En que ens afecta el tema de la MAT?

A partir d’ara, ens podem oblidar d’una fallida com aquesta?

Per cert, quina és la inversió que es realitza en materia d'infrastructures?.

Els ajuntaments

Tancant el cercle amb el model de la protecció civil, amb els tècnics de protecció civil i amb les credibilitats.

... aquells que no teniu un departament de protecció civil, un tècnic, els plans...

Quan caldrà esperar perquè us ho creieu?

Què ha de passar perquè ens creiem que no som invulnerables?

Ajuts!!!

Ja en sentireu a parlar. Hi ha una frase catalana que ho defineix d’allò més: “misèria i companyia”

Torn obert de paraules

És la vostra, que cadascú digui la seva, jo tot i que m’ha quedat moltes coses al pap, ja ho he fet.

Salut, i llum!

Us convido a veure aquest vídeo que he fet, en el que combino els primers moments de la nevada i els efectes posteriors. Desitjo us agradi.

Elasticitat temporal

No ho negaré, em manca temps. I amb un problema com aquest, només hi veig dues solucions:

1. Deixar de fer coses
2. Rebaixar el temps de descans

(Una no em convenç l’altra, no m’agrada).

Després d’un temps de reflexions i càlculs m’ha quedat clar que, “ o et renoves o mores”. Per tant, he posat en marxa una d'aquestes solucions anomenades: “nyap”. Es tracta d'afegir sis hores al dia, 3 AM i 3 PM.

Ja se el que direu però, a mi sempre m’ha agradat més la vida feta a mida que la prêt-à-porter…

(... i tot això per dir-vos que us demano disculpes per les meves absències)

Publireportatge

Els darrers dies d’absència els he dedicat a crear aquest poster-comunicació. L’he de trametre en breu a la Universitat de la Corunya per a la seva presentació el proper mes d’abril, en el marc de les:

“V Jornadas sobre Socorrismo basado en la evidencia científica y Soporte Vital Prehospitalario en el medio acuático.

"I Ciclo Internacional de Conferencias sobre Socorrismo Acuático”.

En aquest treball faig una exposició de la municipalització del servei, en contra d’una tendència cada cop més arrelada que tenen les Administracions a externalitzar-ho tot. Amb aquest sistema, ni ens estalviem diners ni ens donen millor servei. Per tant, que hi guanyem?...

Segur que a les empreses privades no els farà molta gràcia però...

I per si algú encara dubte de que em manca temps, veieu on estava entre la una i les cinc de la matinada. A les deu del matí no n’hi havia prou, les darreres pluges provocaven un petit despreniment i, calía implementar-hi mesures de seguretat.

tic, tac, tic, tac, tic, tac...

L'elixir...

Que us semblaria anar al llit i al despertar-vos, tenir dos anys menys?.

Qualsevol podria pensar en el mite de l’elixir de l’eterna joventut, no?. Dons no, no és d’això del que us estic parlant. En realitat ho faig d’una proposta del govern per regalar-nos dos anys menys de tranquil·litat, dos menys per fer el que realment ens toca després d’haver-nos passat tota la vida treballant, dos anys menys de vida, no laboral, és clar...

La veritat és que no visc pensant en el moment que compliré els 65 anys però, qui no s’ha fet mai alguna pregunta al respecte?: que faré quan em jubilin?, viatjaré?, llegiré?, aniré a pescar?, o pel contrari em dedicaré a donar voltes pel passeig del mar sense rumb fix, acabant sempre en el “banc del si no fos” amb altres col·legues jubilats?.

Sigui com sigui, i pensem el que pensem, el govern s’està plantejant treure’ns dos anys de dubtes, vol que ens jubilem als 67 anys.

Certament no es pot negar que hi ha una augment de jubilats i pel contrari, decreix el nombre de treballadors, que són el qui fan possible la sostenibilitat del sistema. Que s’ha de fer alguna cosa?, és cert. Però els perden les formes, no es pot anar així per la vida, sense consens, amb precipitació, posant la por al cos. Em sembla que hi molts punts a tractar abans, per exemple: que passa amb les pre jubilacions? O és que veurem gent treballant fins als 67 i altres amb 50 veient-los anar a la feina.

Avui podéim llegir a el periodico de catalunya) que comencen a parlar de la singularitat de certs col·lectius. La veritat és que no em veigamb seixanta i tants anys, conduint un vehicle d’emergències anant a un incendi, a una fuita de gas o a cercar una persona desapareguda. I si és així, que els deus us protegeixin...


I amb la pujada de l’IVA, del proper juliol, igual es pensen que han descobert la pedra filosofal...

Nadal... Any Nou...

Un any més, ens trobem immersos en aquelles dates en les que per obligació, més que per devoció, hem de ser bons, hem de recordar els amics, la família, hem de ser feliços i desitjar la felicitat a tothom...

Quan sento: “Bon Nadal i Feliç Any Nou” em pregunto, que coi passa amb la resta de l’any?. Així que només em desitges la felicitat dos dies?. Hi ha quelcom que no acaba d’anar bé del tot, si em deixes de la ma de qui sap quin deu, els altres 363.

Vull recordar-te, estimar-te, sentir-te, gaudir-te, si hi ets. Trobar-te a faltar si estàs lluny, cada segon de la meva vida. Vull el millor per tu i pels teus ahir, avui demà i sempre, sigui Nadal, Sant Esteve, estiu o hivern.

Et desitjo, us desitjo, tota la felicitat que sigueu capaços d’emmagatzemar amb el ben entès que, quan no pugueu més, repartiu-la entre coneguts i desconeguts, segur que en faran bon ús.

Desafecció

Tinc clar que som un país... snob, per anomenar-lo d’alguna manera. Entre moltes altres coses, hem pujat al carro dels anglicismes: abans fèiem negocis ara fem bussines, abans anàvem a córrer, per allò de mantenir-nos una mica en forma, ara fem footing. En un tres i no res hem passat dels calçotets als slips, i així tot un regueró de paraules.

El que no entenc és, per què no parlem clar quan ho podem fer?. I ja no em refereixo a aquests anglicismes dels que us parlava. Em refereixo a paraules que tot i trobar-se en el diccionari, (no són un invent de darrera hora, no dic això) no són d’ús habitual com per exemple: desafecció.

“Estem molt preocupats per la desafecció dels ciutadans” diuen els polítics i molts, quan ho escolten es pregunten: és tracta d’una nova modalitat de la grip A?.

És el problema dels eufemismes, no tothom els entén. Els ciutadans no és que estiguin desafectats sinó que n’estan fins els... mismíssims. I sinó pregunteu-li al propietari d’aquesta furgoneta, ja veureu com de ben segur no utilitzarà la paraula desafectat.

I dels polítics (d'alguns polítics) avui, no en parlaré. Vull dormir tranquil.

Teoria de la relativitat

El titular del Jutjat d’ Instrucció número 30 de Barcelona ha decretat la llibertat, amb càrrecs a l’ex president del Palau de la Música Fèlix Millet, i l’ex secretari Jordi Montull.

És ben cert que la gent no hauria d’anar a la presó, sobre tot quan no hi ha mala fe, quan et diuen que ho tornaran, quan tan sols ha robat, quants milions?, un i mig ?, dos ?, quants milions d’euros dieu?...

No siguem durs amb ells, ja ho diu el seu advocat: ho han pagat amb l’escarni i la vergonya.

Estic convençut que tècnica i legalment, no hi ha res a dir però a peu de carrer, fa mal. En clau política, cada cop hi ha més gent que diu que tots són iguals, que no val la pena anar a votar. Així ens va. Ara cada cop més veus parlen de la justícia VIP. De què parlem, d’allò de: “tanto tienes tanto vales?

La realitat, el nostre dia a dia, és que si deixes de pagar una multa o un impost veuràs com acabes: notificació, increment d’un 5%, notificació, increment d’un 20%, publicació al BOP, i finalment, embarg. I eh!, que podem estar parlant d’una taxa per la recollida d’escombraries, si ho fem de la declaració de renda no se on podem anar a petar...

Bé, que com diuen: “tot depèn del color del cristall amb el que es miri”, és a dir, pura teoria de la relativitat, mireu sinó:

Així és com tu veus casa teva

Així la veu el comprador

El banc no en te cap dubte

El taxador no s'hi posa fulles

I l'Agència Tributària ho te clar, tens una mansió.

Sanitat

La noticia

Segons el darrer “Índex de Consumidors de la Sanitat Europea” elaborat pel Health Consumer Powerhouse (consultora sueca), amb el recolzament de la Comissió Europea (CE). Per segon any consecutiu, la sanitat espanyola es deteriora i obté una puntuació similar a molts països de l’est d’Europa.

Per a la realització d’aquest informe, s’ha mesurat un total de 34 aspectes corresponents a sis grans grups: drets dels pacients i informació, la e-salud (ús de noves tecnologies en la gestió del sistema i la comunicació entre els pacients i els professionals), temps d’espera per a rebre un tractament, resultats (esperança de vida, mortalitat), quantitats de serveis que s’ofereixen i política farmacèutica. A cada aspecte se li va donar un pes relatiu perquè la suma del sistema ideal fos 1000 punts. La màxima puntuació l’obté Holanda amb 839, la mínima Latvia (Letonia) amb 449, i España 639, lloc 18 de 31.

(...)

Ara, recolzant-me en aquesta notícia, seria molt fàcil carregar les tintes dient les mil i una d’un servei que té molt que desitjar. Això ho tenim clar però, no crec que fos just per molts professionals que estan treballant amb ganes, amb manca de mitjans, de temps, contra corrent. I pensant en ells intentaré fer un exercici més equilibrat, sense oblidar però tots aquells altres que tracten els pacients com si fossin un número, que han deixat penjada la vocació i el codi deontològic en no sé quin armari perdut...

Reflexions en veu alta

Sense entrar en disquisicions de si jo si o jo no, crec que tots tenim la nostre part de culpa. Donem una ullada sinó a qualsevol servei d’urgències hospitalari, ple fins la bandera. Està clar, que és més rentable anar al servei d’urgències que al CAP. Per que?... anàlisi de sang, radiografia, electrocardiograma, i així un llarg etcètera. El resultat és que cada persona acapara un munt de serveis i professionals, que no fan altra cosa que provocar cues immenses.

Si donem una ullada als CAP, ens trobem amb cues de “pacients” a la caça de la seva recepta. Som veritables acaparadors de medicaments. Ah!, hi ha una veritable fal·lera amb els antibiòtics

Som amants de les proves, com més cares millor, no sabeu el que “farda”...

I què me’n dieu de les baixes?. Qualsevol va amb al metge una excusa dolorosa, per tal que li donin un paperet que li permetrà no anar a treballar.

Hi ha més molt més, això només és la punta d’un iceberg que crema als professionals de la sanitat, malbaraten els diners de tots i col·lapsen el sistema.

La meva realitat, en tres perles (+ una)

Tinc una doctora, la meva internista, que val el seu preu en or. És una excel·lent professional. Segur que n’hi ha molts/es com ella, però ara em toca dir: gràcies Àngels.

Tinc un metge de capçalera, que ni em mira quan vaig de visita (per no fer ni s’aixeca de la cadira). Em va consolar el dia que em van dir que era normal, normal?. Sembla que ho fa amb tothom. Felicitats dr............!, coi, no sé ni com es diu... ni ganes... (no penseu que hi vaig moltes vegades, m’ha vist tres cops en tota la meva/seva vida).

I finalment, per allò d’acostar la sanitat al pacient, em van canviar de CAP. Per què deixar-me en un que tinc a 500 metres de casa poden anar a un altre que està a l’altre costat del poble?...

"Ara fa un any, vaig anar al metge per un dolor intens a la cama, em van dir que m'havien de fer una elestromiografia. Ara fa un any que espero em toqui"

Violència

Filosofia

L'home sobresurt de la resta de la creació en la mesura que ell mateix reconeix la seva pròpia naturalesa, quan ho oblida, s'enfonsa més baix que les bèsties. Per a altres éssers vivents, ignorar el que són és natural; per a l'home, és un defecte.

Boecio, filòsof del segle V.

Realitat

Abusos i violència sexual (de gènere), violència de i a menors, violència filio parental, violència al professors, a metges, a gent gran, etc.

Violència i més violència.

Reflexió

Des de fa temps hem pregunto: en què ens estem equivocant? Jo no tinc la resposta, possiblement entre tots la trobarem però, la realitat és que hi ha una pèrdua de valors constant que, com la fuita en una canonada, amenaça en deixar-nos secs. Mentre tant, mentre no trobem respostes i donem solucions al problema, les víctimes d’aquest retorn al més primari dels orígens, no fa altra cosa que seguir patint.

De ben segur no hi ha un sola cosa que ho ha generat sinó, la conjunció de moltes. En plantejo una d’elles:

Crec que hi ha una generació de pares/mares (posterior a la meva) que, amb bones intencions, s’ha equivocat. Han canviat el paper de pares pel d’amics, deixant un buit impossible de cobrir. Els que no han sucumbit, s’han convertit en pares conciliadors. Emilio Calatayud, jutge de menors de Granada, els defineix en dos grups: els pares pre constitucionals i els post constitucionals.

Crec que s’ha de fer alguna cosa i ho hem de fer entre tots. Mirar cap un altra costat no farà que canviï res.

La no violència, és cosa de tots!

Cas Millet: no n'hi ha per tant

No entenc com la gent s'ha indignat tant amb això d'en Millet. Perquè, a veure, qui no s'ha apropiat algun cop de 3,3 milions d'euros de l'empresa on treballa? I encara li diré més: qui no s'ha endut uns clips o un paquet de folis a casa? Qui no té en una caixa de seguretat d'una entitat de crèdit 1.831.372 euros en diner negre, eing? I qui no ha fet obres a casa seva per valor d'1.300.000 euros? Escolti que està tot caríssim. Fas cuina i lavabo, tires a terra un envà i de seguida ja et puja això. Jo estic per demanar el nom del paleta perquè ho trobo barat. I qui no s'ha gastat mig milió d'euros en viatges? Miri, aquest estiu mateix vam anar a passar el dia a Salou. Entre benzina, peatges, dinar i una samarreta per la nena a les paradetes del passeig... bé, mig milió no, però 450 ben bé. Ei, i al restaurant vam partir-nos dos primers per a tots quatre i no vam prendre vi.

I qui no s'ha pujat el sou multimilionari de president d'una Fundació semipública sense donar explicacions a ningú? I qui no ha comprat un local per un milió i mig d'euros i al cap de quatre anys no ha intentat vendre'l pel doble a l'entitat semipública que dirigeix, i ha aturat l'operació a l'últim moment perquè la policia trucava a la porta del seu despatx? I qui no justifica la seva actuació dient que ha pagat en negre dietes a una coral infantil, a professors de música i a voluntaris jubilats, o que pagava les comissions als que li aconseguien patrocinadors privats a través d'una societat de la seva propietat? Vaja, és que qui estigui lliure de pecat llanci el primer feix de Bin Ladens. I a qui no li ha passat tot això durant anys sense que ningú se n'adonés de res, sense que ningú descobrís res, sense que cap de les administracions que donaven calés sospitessin res, de res, de res?

Res, que som davant d'un crac. Que li donin la Creu de Sant Jordi... ai no, que ja la té.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 56. Divendres, 18 de setembre del 2009

A grans mals, grans remeis

Ramón Quintás (president de la Confederación Española de Cajas de Ahorro, CECAS), considera que la situació que viu Espanya actualment "excedeix en gravetat les viscudes" i que "davant de situacions extraordinàries només hi ha remeis extraordinaris"

Aleshores, proposa un seguit de mesures socials que em deixen bocabadat:

1. A partir d’avui, baixarem els tipus d’interès en totes les operacions de crèdit efectuades en les nostres entitats

2. De forma immediata, deixarem sense efecte els cobraments de comissions en els pagaments de rebuts, en les transferències, en l’expedició de targes de crèdit i la seva renovació, en el manteniment de comptes i llibretes, en la retirada de diners dels caixers, etc.

3. Fins que no sortim de la crisi, dedicarem els beneficis obtinguts a Obres Socials.

4. ...

De repent, sento un soroll fort, i m’adono que m’havia quedat dormit davant la “tele” mentre feien el “quart d’hora” de publicitat.

Reprenen l’entrevista i el President de la CECA diu:

Si les forces polítiques i els agents socials no arriben a un acord per sortir de la crisi "seria convenient que hi hagués unes eleccions generals" per conferir a un altre govern la capacitat d'actuació que necessita Espanya.

I jo em pregunto:

1. Quan parlem d’agents socials no parlem de les caixes i altres entitats bancàries, veritat?

2. Quan parlem de culpables les caixes no hi tenen res a veure, veritat?

En realitat no van contribuir a inflar la bombolla, que va!. Vull recordar quan em vaig comprar el meu primer cotxe, a crèdit, em va haver d’avalar el meu pare. Fins fa pocs mesos, amb nòmina precària donaven una hipoteca (milionària) que permetia comprar la casa, el cotxe i anar de vacances, vaja el valor real de les coses, per això hi ha tanta gent enganxada...

D’haver-ho sabut, hauria continuat dormint... zzzzzz

Ja està fet

Ja està fet, com molts (menys dels que ho haurien d’haver fet) he votat. Crec que és un deure triar els qui ens ha de representar però, no estic content. Hem arribat a un punt on no tries la millor opció sinó, la menys dolenta. I això no és bo. Tampoc ho és, el fet que els partits polítics no hagin estat capaços d’explicar-nos que significa el nostre vot, quina importància té, en que ens afecta. PSOE i PP han bipolaritzat un discurs, que res tenia a veure amb el que anàvem a fer. Per ells, ha estat com un sondeig del que pot passar en les properes eleccions generals, com si no coneguessin el país, què com molts vaixells va a la vela, segons el vent que bufa... i així ens va.

Són molts els que creuen que no val la pena anar a votar, el Parlament Europeu està molt llunya, res a veure amb la política del dia a dia. Dons estan una mica errats.

El Parlament Europeu, que avui sortirà d’aquestes eleccions, decidirà coses tan properes a nosaltres com ho és l’aire que respirem (Medi Ambient), el tipus de vehicles que conduirem (Indústria), la durada de la baixa de maternitat o quin tipus d’etiquetes duran els aliments. Un cop més decidirà com es gasten els euros de pressupost comunitari, quantitat gens menyspreable. Per tant, ens afecta, i tant que ens afecten les decisions d l’Eurocamera, i a partir del Tractat de Lisboa, encara més: política agrícola comuna, pesca, espai i transports.

Bé, ara només queda veure si no han guanyat, aquells que ens volen fer treballar més de 65 hores setmanals, aquells que no volen polítiques d’integració familiar, aquells que volen privatitzar la sanitat i abaratir l’acomiadament. En fi, que tots sabem del que parlem...

Bona nit.

No t'oblidis

VOTA!

Entre reixes

Permeteu-me que comparteixi amb vosaltres el meu estat d’ànim, estic emprenyat, i molt. En poc menys d’un mes, he estat el blanc de lladres en dues ocasions. He valorat els robatoris en uns sis mil euros però, el que no puc valorar és aquesta sensació d’impotència que sento. És una violació a la intimitat, a la propietat, al patrimoni, a la seguretat, a tot plegat.

Probablement, algú espera que faci algun tipus de demagògia en contra de la policia però no, no ho faré. Treballo colze a colze amb ells i sé que, és del tot impossible tenir-ne un darrere nostre, i molt menys custodiant les nostres propietats d’una forma permanent. Però si, faig una critica a l’actual sistema judicial, i un atac frontal a dos actors principals: els lladres que roben, i els còmplices que compren el material robat.

Mireu no ens enganyem, es parla molt de la crisi però, la crisi no és la culpable del que succeeix. No hi ha pares de família robant per donar de menjar els seus fills, el que hi ha és cada cop més “xoriços” sense res a perdre, sense vergonya, i el que és pitjor, sense escrúpols. Els agafen, entren per una porta i surten per l’altre, de vegades molt abans que la pròpia policia, que es queda omplint papers...

I fins aquí perquè, poca reflexió puc fer sobre la delinqüència en aquests moments, no soc gens objectiu. Ho serieu vosaltres?.