Aquest cop si...

Del 5 al 12 d'octubre

Felicitats

Drets del no nat

Tals de Mileto va dir: l’aigua és el principi de totes les coses”. Avui, llegint un article publicat en el periòdic el País titulat: "Volem que el nostre fill sigui sord" em fa l’efecte que a aquests els van barrejar quelcom en la seva aigua, sinó...

Pel que sembla, la parella britànica formada per Tomato i Paula Lichy van tenir un fill que va néixer sord com ells. Van celebrar aquest fet amb gran alegria perquè: "Ser sord no significa una discapacitat o ser mèdicament incomplet, significa formar part d’una minoria lingüística.

No vull capciós i deixar la frase aquí perquè, Tomato va afegir, "Estem orgullosos, no de l’aspecte mèdic de la sordesa, sinó del llenguatge que utilitzem en la comunitat que vivim".

Arribats a aquest punt un pot estar d’acord o discrepar, argumentant les dificultats socials que aquesta “característica personal” implica. De totes maneres poc es pot fer en aquest, cas atès que la naturalesa va prendre sens consultar una decisió. Per a mi, el problema radica en la determinació, ja no de tenir un segon fill, sinó de tenir-lo in vitro (ella ha complert ja els 40 anys) i aprofitar aquesta circumstància per a seleccionar genèticament els embrions que assegurin que el seu segon fill sigui incapaç d’escoltar és a dir: sord de naixement.

No se vosaltres però, hi ha coses que no arribo a entendre per més que m’ho proposo. Mentre que des de l’àmbit de la medicina s’està estudiant els implants coclears i altres pròtesis auditives, hi ha qui tria la sordesa com pre herència per al seu fill.

No se si tan sols és possible però, que em dieu de la possibilitat que aquest nen (no nat), pugui dur dintre d’uns anys als seus pares davant els tribunals, a causa de la imposició d’una minusvalia imposada?.

Aquí ho deixo, si controvertit és el tema de l’elecció de gens en embrions per a poder salvar a un fill greument malalt, quant controvertit serà aquest tipus de propostes?.