Calor

Dies enrere, arribava al departament un avis d’onada de calor. Com és habitual en aquests casos, de forma immediata, en fem difusió als mitjans de comunicació i a tots aquells grups de risc que tenim en el nostre entorn més proper.

Aquest avís a hores d’ara està desactivat, probablement perquè les temperatures actuals no sobrepassen els llindars que posen en marxa aquestes activacions. Tot i això, no podem negar que fa calor, molta calor.

Avui per exemple hem tingut una màxima de 31ºC amb un grau d’humitat del 80%. No se si algú recordarà un article que vaig publicar sobre les temperatures de sensació. Sigui com sigui, amb les dades que us he facilitat la temperatura de sensació ha estat de 40ºC, una bestiesa.

Amb temperatures com aquesta, els grups de risc ha d’estar alerta. Per això l’Institut Català de la Salut ha facilitat un seguit de consells que crec que els hem de tenir molt en compte:

L'onada de calor: un perill per a la salut

Les temperatures molt extremes i l'excés de calor produeixen una pèrdua de líquids i de sals minerals (clor, potassi, sodi, etc.) necessaris per a l'organisme. Aquest fet pot agreujar una malaltia crònica o provocar deshidratació i esgotament. Si l'exposició a temperatures tan elevades es perllonga, es pot patir un cop de calor, que és una situació que pot acabar sent greu.

Hi ha alguns símptomes que ens poden alertar que algú està patint un cop de calor: temperatura molt alta, mal de cap, nàusees, set intensa, convulsions, somnolència o pèrdua del coneixement. Davant d'aquests símptomes, traslladeu la persona a un indret més fresc, doneu-li aigua, mulleu-la i venteu-la. I aviseu urgentment els serveis sanitaris (061).

Presteu atenció a aquests consells, sobretot si esteu entre aquests col·lectius o sou familiars o coneguts d'aquestes persones:

Gent més gran de 75 anys.
Persones amb discapacitats físiques o psíquiques i limitacions de mobilitat o autocura.
Persones que realitzen un activitat física important.
Nadons.
Persones amb hipertensió arterial, diabetis, malalties cardiorespiratòries, hepàtiques, Parkinson,
Alzheimer, obesitat o altres de cròniques.
Persones que prenen una medicació especial (tranquil·litzants, antidepressius, psicòtrops o diurètics).

Protegiu-vos del sol i la calor. A casa, controleu la temperatura:

Durant les hores de sol, tanqueu les persianes de les finestres on toca.
Obriu les finestres de casa durant la nit, per refrescar-la.
Estigueu-vos a les estances més fresques.
Recorreu a algun tipus de climatització (ventiladors, aire condicionat) per refrescar l'ambient.

Si no teniu aire condicionat, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats (centres comercials, cinemes...).

Refresqueu-vos d'una manera freqüent.

Al carrer, eviteu el sol directe

Porteu una gorra o un barret.
Utilitzeu roba lleugera (com la de cotó), de colors clars i que no sigui ajustada.
Procureu caminar per l'ombra, estar sota un para-sol quan sigueu a la platja i descanseu
en llocs frescos del carrer o en espais tancats que estiguin climatitzats.
Porteu aigua i beveu-ne sovint.
Mulleu-vos una mica la cara i, fins i tot, la roba.
Vigileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol i no hi deixeu els infants amb les finestres tancades.

Limiteu l'activitat física a les hores de més calor

Eviteu sortir a les hores del migdia, que és quan fa més calor.

Reduïu les activitats intenses.

Font: Institut Català de la Salut

Decàleg per fer del seu fill un delinqüent

Té 51 anys, és nascut a Ciutat Reial tot i que des de fa 23 anys viu a Granada. Està casat i és pare de dos fills, un noi de 21 anys i una noia de 15. Políticament és un inconformista. Catòlic, creient però poc practicant i, amb una afició molt seva: no fer res y, descansar. Així és com es defineix Emilio Calatayud, Jutge de Menors de Granada.

El passat divendres, vaig poder gaudir en directe d’una de les seves conferències. No hi ha cap dubte que es tracta d’un jutge mediàtic però, amb el que m’identifico especialment en un tema: l’educació dels fills.

És un gran coneixedor de la Llei del Menors i, s’ha fet famós a Espanya per les seves sentències en les que canvia el càstig per educació. Per exemple, els menors que cremen papereres han de treballar dos caps de setmana amb els bombers, Un noi que anava begut en moto, va haver de visitar a paraplègics que es rehabiliten d’accidents de tràfic, parlar amb els seus familiars i fer una redacció. Un altre que robava amb el sistema de l’estrebada, l’ha condemnat a tres anys de llibertat vigilada, en els que ha d’estudiar mecànica i treballarà per dur un sou a casa. Un noi maltractador de l’escola, l’ha enviat a servir càtering en un centre de paraplègics cerebrals. Segons el cas els envia al menjador d’indigents de la Creu Roja, a centres de Càrites de vellets, etc.

Així són les seves sentències: instructives, senzilles, proporcionals i eficients perquè ell, creu que tots els joves mereixen una oportunitat, oportunitat que ell està disposat a donar-los.

Mireu, amb el post d’avui no pretenc crear dos grups, el de pares i fills o el de joves i adults i enfrontar-los però, crec que uns i altres ens estem equivocant en algunes coses. Penso que si som capaços de reconèixer-les, serem capaços de donar-hi solucions. Encara estem a temps.

De moment, i per començar aquí us deixo el “Decàleg per fer del seu fill un delinqüent”, no és meu, que més voldria jo, el vaig escoltar al Jutge Emilio:

1. Comenci des de la infància donant al seu fill tot el que demani. Així creixerà convençut que el món sencer li pertany.

2. No es preocupi per la seva educació ètica o espiritual. Esperi que arribi a la majoria d’edat perquè pugui decidir lliurement.

3. Quan digui paraulotes, rigui'ls-les. Això l'animarà a fer coses més gracioses.

4. No el renyi ni li digui que està malament quelcom del que fa. Podria crear-li complexos de culpabilitat.

5. Reculli tot el que ell deixa llençat: llibres, sabates, roba, joguines. Així s’acostumarà a carregar la responsabilitat sobre els altres.

6. Deixi-li llegir tot el que caigui en les seves mans. Cuidi que els seus plats, coberts i gots estiguin esterilitzats, però no que la seva ment s’ompli d’escombraries.

7. Barallis sovint amb la seva parella en presència del nen, així a ell no li doldrà massa el dia que la família, potser per la seva pròpia conducta, quedi destrossada per a sempre.

8. Doni-li tot els diners que vulgui gastar. No vagi a sospitar que per a disposar-ne es necessari treballar.

9. Satisfaci tots els seus desitjos, apetits, comoditats i plaers. El sacrifici i l’austeritat podrien produir-li frustracions.

10. Posi’s de la seva part en qualsevol conflicte que tingui amb els seus professors i veïns. Pensi que tots ells tenen prejudicis contra el seu fill i que de debò volen fastiguejar-lo.

Us deixo un parell d'enllaços a you tube, ja em direu quelcom:

http://www.youtube.com/watch?v=K2GTauJT5Vg

http://www.youtube.com/watch?v=91gDdSSX_jk

L’any 2007 va escriure el llibre anomenat: “Reflexions d’un jutge de menors” Editorial Dauro Edicions, val la pena llegir-lo.

El dolor

Hola a tots/es,

Després d’unes merescudes vacances (no oblideu el meu frustrat viatge a Praga) retorno, si cap, amb més ganes i més projectes. Encara que en ocasions materialitzar-los és la part més difícil del projecte, més encara si depens d'algú que no siguis el teu mateix. Segueixo endavant i espero que en breu, us ho podré presentar. Mentrestant, anirem bussejant en aquest gran mar de temes anomenat seguretat.

Avui parlarem del dolor, símptoma comú que ens ha dut probablement en més d'una ocasió a la consulta del metge, perquè ens doni una solució immediata al nostre problema. En aquest cas, i per tal que pugui efectuar un diagnòstic ràpid i eficaç, és summament important facilitar-li una sèrie de dades, com són: intensitat, localització, temps des de la seva aparició, radicació, símptomes que l’acompanyen, i factors de agreujament o alleugeriment.

Abans de res, hem de saber que no existeix una definició exacta del que és el dolor, tal vegada, perquè es tracta d'una sensació emocional, subjectiva i sensorial de molèstia en alguna part del nostre cos, amb diferents localitzacions i intensitats.

Per tot el que us acabo d’exposar, entendreu que no percep de la mateixa manera un cop d’igual intensitat un boxador que un oficinista, existeixen múltiples factors físics i psicològics que modifiquen la percepció sensorial del dolor, en ocasions amplificant-la i en unes altres disminuint-la.

Hi ha mil raons, per les quals us podeu veure obligats a descriure el dolor que sent algú que es troba al vostre al voltant. Les escales de dolor que aquí us presento, poden ser una bona eina en una d’aquestes ocasions.

En l’escala de classificació numèrica, se li demana a la persona que seleccioni un nombre entre el 0 i el 10, en funció del dolor que està sentint.

L’escala anàloga visual es representa amb una línia recta. El costat esquerre representa l’absència de dolor i el dret el dolor extrem. En aquest cas hem de fer que el pacient marqui el punt de la línia on creu trobar-se.

L’escala de categories de dolor es compon de quatre situacions: dolor nul, lleu, moderat i fort. El pacient ha d’identificar-se amb una d’elles.

Finalment ens trobem davant l’escala de rostres de dolor. Sis expressions diferents que descriuen des d’una persona feliç que no sent cap dolor, fins la que està trista perquè sent molt dolor. Aquesta escala pot utilitzar-se amb pacients de 3 anys d’edat i majors.

0 Molt content, sense dolor
2 Sent un poc dolor
4 Sent una mica més de dolor
6 El dolor és més intens
8 Sent molt més dolor
10 El dolor és el pitjor que pot imaginar-se (No té per que estar plorant per a sentir aquest tipus de dolor).

Seguretat en els balcons

En arribar el bon temps, els balcons i les terrasses són llocs atractius per els més menuts de la casa. Allà troben diversió amb coses tan simples com pot ser la sorra dels testos. En general, si hem tingut en compte certes mesures de seguretat pot ser un bon lloc, el nen gaudeix del sol, d’aire lliure i descobreix el món de les plantes.

Fem una ullada i veiem que trobem al balcó:

Plantes

Ens hem d’informar bé i saber quines són les que tenim a casa, n’hi ha de molt boniques però també perilloses perquè poden ser tòxiques o verinoses. El tipus que fa unes boletes petites s’ha d’evitar sempre, són una veritable temptació pels menuts, d’allà a la boca en un descuit. Els perill dels cactus radica que en molts casos són verinosos, i quasi sempre estan plens de punxes que podrien ferir al nen.

La terra és un altre factor de risc en si mateixa i més si tenim en compte que pot haver-hi adobs i altres components químics.

La ubicació dels tests pot ser un altra problema. No s’ha de tenir mai prop de la barana o en lloc que indueixi al nen a enfilar-se.

Com veieu, un bon consell és esperar a tenir plantes quan el nen sigui més gran: prevenir abans de curar.

Baranes

Els nens són curiosos per naturalesa, intentaran pujar, saltar, o posar-hi el cap per tant, alçada forma i disposició dels barrots és quelcom que s’ha de tenir en compte a l’hora de permetre l’accés.
Una de les principals recomanacions serà la de posar-hi xarxes de seguretat adequades, evitarem l’escalada i la possibilitat que posi el cap en mig dels barrots. Un requisit important és la mesura entre aquests, hi ha una llei que no sempre es compleix, que marca que la distància ha de ser per sota dels 12 cm.

Vigilància

Aquest és un factor que no hem d’oblidar mai, el que no passa en una hora passa en un segon, per tant la vigilància ha de ser permanent, mentre el nen estigui en el balcó, nosaltres amb ell.

I ja per finalitzar, la porta d'accés ha de tenir un pestell de seguretat, així evitarem que aquest en un moment de descuit tingui la temptació i la facilitat de sortir, una temptació que podria ser fatal.

El telèfon fàcil

Una de les meves inquietuds està en cercar elements de benestar i seguretat, per aquells col·lectius que tenen un major factor de risc. Com ja he comentat en altres ocasions i és de tots conegut, gent gran, gent jove, discapacitats psíquics, per exemple, ho són.

Per aquests, he trobat un aparell que estic segur s’adapta a unes exigències bàsiques de pràctica funcionalitat. Es tracta de l’anti telèfon: no té pantalla, no li fa falta infrarojos ni bluethooth, no és GPRS ni UTMS. Però si porta mans lliures integrat, vibra, te sons politònics, i està fabricat amb materials resistents. Aquest telèfon, incorpora només cinc tecles programables a cinc números i una per trucada d’emergència al 112. Per tant, només permet fer trucades a aquests números, i no a altres. Té recepció il·limitada de trucades, tothom ens pot trucar i localitzar. És lliure, ens serveix amb qualsevol operador. El seu pes no supera els 60 grams, i té una durada en espera que va de les 60 a les 100 hores, mentre que en conversa està entre 2 i 3 hores. Una bona iniciativa de la firma ITT que el comercialitza per uns 100 euros.

La seguretat dels més menuts de la casa

Ja he comentat en altres ocasions, que els més menuts i la gent gran són els més vulnerables de la casa. Avui parlarem dels primers, ja que la seva curiositat i ganes d’aprendre converteixen les coses normals i quotidianes en perilloses “pistes americanes”.

Anem a donar una volta per la casa, sempre en clau d’un nen o nena de curta edat, i veiem els punts vulnerables:

Endolls= Electrocució
Estufes= Cremades
Escales= Caigudes
Portes= Obertura o tancament (mans dits xafats, cops, etc.)
Calaixos=
Finestres=
Frigorífic=

Prestatgeries=

Com veieu, s’ha de prevenir abans de curar. Si cerqueu per internet podreu trobar infinitat d’empreses que us seran d’utilitat, com per exemple aquesta: http://www.infobebe.es/pdf/BDSafetyfolder.pdf

http://www.infobebe.es/descargas.asp

Seguretat per nadons

Aquest post va dedicat a tots aquells que en breu seran pares, i en especial a JDA, un blogger amic que en pocs dies tindrà un “pollet”.

Si en altres ocasions he donat consells de seguretat adreçats a la gent gran, avui poso la vista en els més menuts de la casa, els nadons. Toquem dons un tema en el que s’ajunta la fragilitat d’aquests i la probable inexperiència dels pares, patidors per naturalesa. Per tant, hem de cercar solucions que ens permeti seguir amb una vida el més normal possible, i no deixar ni un segon la vigilància.

Us presento tres gadgets que em semblen prou interessants:

El primer es tracta d’un sistema de vigilància sense cables. Està composat d’una càmera i un monitor FTF color d’1,5”. La càmera transmet àudio i vídeo, en color o blanc i negre, en funció de la llum que hi hagi (visió nocturna, il·luminació per infrarojos). Es pot connectar a un vídeo reproductor i així gravar les imatges.

He vist algun model que amb un software adequat i connectat al PC, por analitzar apnees i altres comportaments diferenciats. Bé, em sembla anar molt lluny ja.

Arribant l’hora del bany, que millor que un termòmetre que ens indiqui la temperatura de l’aigua. Això de posar la ma, el dit o el colze no és massa científic. A més, ens alertarà d’una inadequada baixada de temperatura.

I per finalitzar, si els vostres fills ja son més grandets, un mòbil pensat per a ells. Amb suport 3G ens permetrà realitzar videoconferències, i un mode monitor, per tal de poder-los monitoritzar. També podran escoltar musica o veure vídeo, incorpora una memòria de 20 Mb, ampliables mitjançant targes transflash. En fi, tecnologia Imaginarium i Movistar.