Palabras: dos poemas infantiles de dos poetas argentinas

 

Som paraules, estem fets de paraules, ens comuniquem amb les paraules, creem paraules i amb les paraules, versifiquem gràcies a les paraules i queden impresses amb el vers.

Dos poemes de dos poetes argentines, al voltant de la paraula.

Palabras

(Liliana Cinetto)

Escribo palabras,

palabras de tiza

que a los pizarrones

les hacen cosquillas.

Escribo palabras,

palabras traviesas

que llegan y borran

todas las tristezas.

Escribo palabras,

palabras de luna

que cantan de noche

mi canción de cuna.

Escribo palabras,

palabras con brillo

que viajan contentas

dentro de un bolsillo.

Escribo palabras,

palabras de arena

que hilvanan consuelos

para cada pena.

Escribo palabras,

palabras sin dueño

que esconden secretos

y tejen los sueños.

Y escribo palabras,

palabras tan mías

que nacen y crecen

en mi poesía.

*

Milonga de la palabrota

(Silvia Schujer)

Una palabra

palabritera

despalabrábase

por la escalera.

¡Pobre palabra!

se apalabró

palabrincando

cada escalón

Cayó de cola

la palabrisa y

palabrochóse

flor de paliza.

Despalabra

pala que brota

de ser palabra

ya es palabrota.

Ballem i poemem, al ritme dels versos / Bailamos y poemamos, al ritmo de los versos

Vinga, va, anem a començar a acomidar-se de l'hivern amb un bon ball. Recitem, enredrant-se la llengua, i ballem. Seguim el compàs de la música... una rumba!

Rumba sin rumbo

(Silvia Schujer)

Rumba sin rumbo

sin rumbo viene

viene bailando

y no se detiene.

Rumba bailumba

bailumbailé

musicaliente

larai lailé.

Rumba bailumba

bailumbairía

blanca de noche

negra de día.

Rumba bailumba

bailumbailé

musicaliente

larai lailé.

Rumba sin rumbo

sin rumbo caen

cuatro colores

que se las traen.

Rumba bailumba

bailumbailé

musicaliente

larai lailé.

Rumba sin rumbo

sin rumbo va

va por el mundo

re mi sol fa.

La il·lustració és de Manka Kasha.

Paraules entremaliades: juguem amb la llengua i la poesia

Ara més que mai necessitem jugar amb la poesia, des de casa i al col·le. Al llibre de poesia infantil Paraules entremaliades, trobem una selecció de poemes, feta per Montse Ginesta, que ens permet jugar amb els versos enredant la llengua, perquè hi trobem molts fonemes conflictius que ofereixen una certa dificultat per a pronunciar-los.

A la fi el llibre té un marcat objectiu pedagògic, que prima sobre la pròpia poesia, el que fa que trobem poemes ben xulos amb altres que estan creats encadenats als seu objectiu, sense més interés literari.

Nosaltres anem a llevar-li eixe aprofitament didàctic i deixar tan sols la part lúdica, utilitzant-los a l'estil d'embarbussament i donant peu a crear els nostres propis poemes.

Us fiquem uns exemples:

La taca
(Montse Ginesta)

Una taca tafanera,
per atzar
d'un tinter
s'ha esquitllat
i ha caigut
amb pulcritud
i amb extrema ingratitud
al damunt del vestit
més extremat
i més absurd
de la cantant.
I ella, amb un ai!,
ens dedica,
un xisclet de papagai!

 

*

El comediant
(Montse Ginesta)

Un comediant
ha trobat
al restaurant,
navegant
dins del plat,
un tripulant
extravagant
que s'escusa
saludant
amb un peu
i mastegant
un fideu.

*

Xiiittt!
(Montse Ginesta)

El porc gruny,
el mussol fa un esgarip,
rauca, rauca la granota,
i jo no puc dormir!

Brama l'ase
i renilla el cavall,
el llop udola amansit,
borfa el gos,
miola el gat,
bruela el bou,
cloqueja la gallina,
i belen l'ovella i la cabra.

Voleu fer el favor de callar!

*

Encantari
(Montse Ginesta)

Xip-xap, zas,
zub-zub,
pif-paf, plataplaf.

Plof, pluf,
crec, catraquec,
nyec-nyec.

Quatre pèls de barmamec
i una cua de dragonet.
D'ara endavant
seràs porquet!

Tongue Twister: travallengües en anglès per jugar

Els embarbussaments o travallengües són fantàstics per a jugar amb la poesia. Enriqueixen el vocabulari, milloren la fluïdesa del llenguatge, estimulen la velocitat lectora, estimulen la imaginació, afavoreixen la comprensió lectora, provoquen el desig de memorització en els xiquets i xiquetes, reforcen el coneixement i sentit de la rima, transmeten informació... Voleu encara més? Doncs que són divertidíssims!

Al blog teniu un bon grapat de travallengües en castellà i català. Són una meravella per aprendre i practicar altre idioma, com ja sabeu. Hui us proposem que jugueuen anglès, amb els Tongue Twister, que és com es diuen en aquesta llengua. 

Us recomanem que entreu a la web de British Council i jugueu amb els més menudets (o els que esteu aprenent anglès i el vostre nivell és bàsic) amb els Tongue Twister. Orella preparada i... a jugar i practicar.

Podeu trobar-ne un grapat, també, amb diferent dificultat i nivells, en un apartat de la web de Plentifun.

Jugueu i passeu-ho requetebé i amb compte amb la llengua, que se us enredarà i les rialles us sortiran sense voler.

Juguem amb els embarbussaments i travallengües / Jugamos con los trabalenguas

Feia temps que no jugàvem amb els embarbussaments i hem pensat que el cap de setmana és fantàstic per a fer-ho en casa. Busquem llargs somriures, com a pessigolles en la llengua, jugant amb els travallengües / trabalenguas en família. S'animeu? Vinga, va... ací teniu un grapat de travallengües curts en català i tres més llargs en castellà i ja sabeu que al blog podeu trobar-ne molts més.

Travallengües:

Ala, baliga-balaga, vés a cabdellar fil fi.

A l'hort de ma tia entrava i sortia. Cullia codonys. Codonys collits pels caps dels dits.

Al pi alt escala hi cal, al pi xic no hi cal i si cal, du-li.

A pi xic escala no li cal, i si li cal du-li!

A mi sí que rés em fa, si la Sila fa midó.

Aquesta botella té tap, tap té; té tap i tapó, tap i tapó té.

Cap cap pla, cap al cap del replà.

De genollons genollons, collia collia, de genollons genollons, collia codonys; de genollades, codonyades, i amb els dits, codonys collits.

Dins cap cap cap un cap de corda.

Diu que n'era un que cada dos per tres s'aixecava a les quatre. De cinc a sis tenia set. Un dia es

Duc pa sec al sac, sec on soc i el suco amb suc

En quin cap cap? En cap cap cap!

Jo visc al bosc i busco vesc i visc del vesc que busco al bosc.L'estiba que estova l'Esteve, no és teva ni meva, sinó de l'Esteve.

No vull bull, quan el bull bull.

Pare, una haca l'he treta, l'altra haca l'ha trac?

Papa, la Pepa era a la popa i s'ha fet pupa amb una pipa.

Pere Prat Paret, pintor, premiat per Portugal per pintar platets petits, per posar pebre picant.

Poma, pera, ...qui li'n queda? qui li'n cau? Rata, aixeta, pany i clau.

Que te creus que te crec

Qui roba una arrova de roba no roba l'arrova, que roba la roba.

Quin quinquellaire, de quin pis, té quinqués que no es trenquin?.

Senyora, diu la senyora si s'anyora de la senyora.

Trabalenguas:

¿Quién es Lola?
Se murió Lola
¿Quién es Lola?
Lo lamento
¿Quién es mento?
Mentolatte
¿Quién es latte?
Lattecoco
¿Quién es coco?
Cocosete
¿Quién es sete?
Se te mete
¿Quién es mete?
Meteoro
¿Quién es oro?
Oro puro
¿Quién es puro?
Puro pan
¿Quién es pan?
Pampero
¿Quién es pero?
Perolito
¿Quién es Lito?
Tu abuelito

*

Favores
Favor con favor se paga,
favor con favor pagaré,
me favoreciste y te favorezco,
favoreciéndome te favoreceré.

*

¿Cómo como?
Si yo como como como,
y tú comes como comes.
¿Cómo comes como como?
Si yo como como como.

La il·lustració és de Tititi.

Paraules embarbussades: llibre de travallengües infantils

Ja hem comentat en altres post del blog alguns dels llibre de la col·lecció Mots Vius que té l'editorial Barcanova i hui us volem recomanar, especialment, Paraules embarbussades, de Carme Alcoverro, amb il·lustracions de Mercè Canals.

Tot el llibre és un joc lingüístic al voltant dels travallengües o embarbussaments. Propostes que ens fan gaudir davant la dificultat de la seua pronúncia i que, a més, ens animen a crear els nostres embarbussaments, que segur seran tan divertits com els del llibre.

Us fiquem un tastet:

Duc pa sec al sac,

m'assec on sóc

i el suco amb suc.

A mi sí que re mi fa

si fa sol o si no en fa.

A pic xic, escala no hi cal;

si hi cal, duu-la-hi.

A pi alt, escala hi cal.

A pic xic no hi cal

i, si hi cal, duu-la-hi.

Estirem la llengua i juguem amb els travallengües / Estiramos la lengua y jugamos con los trabalenguas

Ens encanta jugar i enredar la llengua, ens encanten els embarbussaments i travallengües / trabalenguas. Podem jugar en diferents idiomes i sempre ens resulta igual de divertit perquè són difícils de pronunciar i és molt fàcil equivocar-se i això, si juguem amb els xiquets, és motiu de moltes rialles. Guaiteu, que a lo millor els menuts ho pronuncien més ràpid i millor que vosaltres.

Us deixem dos travallengües, en català i castellà que hem copiat de dos llocs webs que us recomanem per a que continueu jugant amb la poesia.

Embarbussaments en català

El que et dec, Didac, dic que és poc,
i, com et dic, no sóc ric,
si no t'ho pago d'un cop,
t'ho pagaré a poc a poc.


Trabalenguas en castellano -Cuento a la Vista-

Pata, Peta, Pita y Pota,
cuatro patas, con un pato
y dos patas cada una.
Cuatro patas, cada pata
con dos patas y su pato.
Pota, Pita, Peta y Pata.

La il·lustració és de Paola De Gaudio.

Travallengües animal / Trabalenguas animal

Què tal si li donem a la llengua esta cap de setmana? Va, anem a jugar amb la poesia i les paraules amb aquest simpàtic poema-embarbussament, tot al voltant de Renat, el gat.

Sueño risueño

Un gato, regato,

llamado Renato,

hacía ron ron

de pie en un rincón.

Durmió, redurmió.

Soñó, resoñó,

que no era un gato llamado Renato.

Soñó, resoñó,

que era un ratón llamado Ramón.

¡Qué lío!

El gato regato llamado Renato

corría al ratón recontrarratón llamado Ramón.

Que no era un ratón recontrarratón llamado Ramón.

Era solo un sueño risueño de un gato regato llamado Renato,

que hacía ron ron de pie en un rincón.

¿Y Ramón? ¡Ah!, Ramón el Ratón.

Durmió, redurmió.

Soñó, resoñó,

que no era un ratón llamado Ramón,

soñó que era un gato llamado Renato.

¡Fue un Re papelón!

Aquest embolics de versos els ha enviat Carolina Trapani a la web El jardin online. La il·lustració és de Corinne Demuynck.

Una ovella llanada, llanuda: embarbussament / Una oveja lanada, lanuda: trabalenguas

Un embarbussament per acabar setembre amb joc i poesia

Una ovella llanada, llanuda,

del cap fins els peus peluda;
va fer un “be” llanat, llanut,
del cap fins els peus pelut.

Si l'ovella no hagués estat
llanada, llanuda,
del cap fins els peus peluda,
el “be” no hauria estat llanat, llanut,
del cap fins els peus pelut.

 

Un trabalenguas para finalizar septiembre con juego y poesía:

Una oveja lanada, lanuda,
de la cabeza a los pies peluda;
baló un "be" lanada, lanudo,
de la cabeza a los pies peludo.

Si la oveja no hubiese sido
lanada, lanuda,
de la cabeza a los pies peluda,
el "be" no hubiese estado lanado, lanudo,
de la cabeza a los pies peludo.

Les il·lustracions són d'Alena Khandryka.

Poemar con la R: reir, rimar y jugar utilizando la letra "r" / Poemar amb la R: riure, rimar i jugar amb la lletra "r"

La lletra "r" és hui la protagonista dels poemes. Aquesta lletra sol produir moltes dificultats de pronuncia, així que anem a jugar a amb ella i amb la poesia -podeu llegir, també el poema Ramón el Dragón. En primer lloc un poema i li hem afegit alguns embarbussaments i endevinalles sobre la "r".

Uso de la "r" en el club de los sonidos

(Ingrid J Chourio de Martínez)

¡Las vocales unidas

Le dicen a la r!

-¡Tú formar sonidos,

sin nosotras no puedes!

¡La r le responde!

-¡Tienen mucha razón!

¡Unidas formaremos!

¡Palabras por montón!

-¡Al principio, amiguitos

mi sonido fuerte es!

¡Y en el medio de vocales!

¡Suave, suave, suelo ser!

-Con ra escribo Urano

con ri escribo riñón

con re escribo remedio

con ro escribo perol.

-Con ru escribo rumiante

¡Una vaca en el corral!

Pues tiene cuatro estómagos

¡Panza, bonete, libro y cuajar!

-¡Al principio doble rr,

nunca la vas a encontrar!

¡En ninguna palabra!

¡No lo vayas a olvidar!

-¡Amigo entre dos vocales,

siempre tú, me vas a ver!

¡Cómo en carro, cerro y perro!

¡Y en un bello carrusel!

-¡R con n suena fuerte!

¡No cometas el error,

de escribirme con doble r!

-¡En ninguna situación!

-¡Con honrado y enrollado!

¡Se presenta la ocasión!

¡De presentar el ejemplo!

¡Para que lo aprendas hoy!

Justament la dificultat en la pronuncia fa que aquesta lletra siga molt adient per a crear embarbussaments i travallengües. Per exemple:

El otro día me caí

del ferrocarril

al lado de un barril.

El barril tenia ruedas

¡Qué raro barril!

*

Erre con erre, guitarra,

erre con erre, barril.

¡Mira que rápido ruedan

las ruedas redondas

del ferrocarril!

*

Por la calle de Carretas

pasaba un perrito;

pasó una carreta y

le pisó el rabito.

¡Pobre perrito,

cómo lloraba

por su rabito!

*

El burrito barrigón

ayer se dio un resbalón.

Por andar detrás de un carro

se cayó dentro del barro.

¡Qué burrito picarón,

el burrito barrigón!

*

Borracho un ratón robó

un ramo de rosas rojas.

El rabo se le enredó

y rodó de rosa en rosa.

*

El perro en el barro,

rabiando rabea:

su rabo se embarra

cuando el barro barre,

y el barro por arrobas

le reboza el rabo.

*

Rosa risueña le regala rosas rojas a Roberto rezongón. 

Si Rosa risueña le regala rosas rojas a Roberto rezongón,

¿quién le regala rosas rojas a Rosa risueña?

I un trio d'endivinalles:

Ruedo, ruedo

y en los bolsillos me quedo

*

Rompe y no tiene manos,

corre y no tiene pies,

sopla y no tiene boca.

¿Qué te parece que es?

*

Redondo, redondo como un pandero.

Quien me toma en verano

debe usar sombrero.

Més xulo i interessant serà si vosaltres s'inventeu i escriviu els vostres propis poemes, als que també podem anomenar repoemes, proemes, poemerres, poremes, prorrimes... o com millor se us acudeixi. Per a fer-ho més fàcil i senzill podem confeccionar diferents llistes de paraules que comencen per r -podem fer-ne també amb paraules que continguen la r, però és més fàcil començar el joc amb paraules que s'inicíen per r-.

-noms propis que comencen per R -es castellà i català-, com Ramón, Román, Raúl, Rita, Reme, Ricardo, Roberto, Rosa, Rebeca, Rigoberto, Raquel, Ronaldo, Regina, Rocio, etc.

-verbs: rimar, rotar, reir, rozar, rumiar, recalar, roncar, rasurar, relajar, rabiar, rebentar, remar, rotar, etc.

-noms comuns, adjectius, adverbis, etc.

Quan més llistes fem, millor. Aprofitem per a recomanar-vos una web que ens facilita la tasca de fer aquests llistats. Es tracta de Palabrasque: té un buscador -sols en castellà- on podem fer una recerca per diferents filtres (mireu la imatge)

Amb aquestes llistes ja podem començar a crear poemes, endevinalles, embarbussaments, cançonetes, etc. Rimant, rimant amb la r jugant. Ens encantaria que si ho feu, ens enviareu les creacions dels vostres alumnes.

Traba, traba, traba la lengua / Trava, trava, trava la llengua

Ràpid, ràpid, que anem a jugar amb les travallengües -il. Wiebke Petersen-

Aquest dimecres anem a enredar-se, millor dit, anar a enredar la llengua jugant amb els embarbussaments. Ràpid, ràpid, pronunciem aquest travallengües en veu alta i ben ràpid i... segur, segur que es fem un embolic en la llengua. Proveu-ho!

Un dos pies se sentó en un tres pies a comerse un pie,
vino un cuatro pies y le quitó el pie.
Cogió el dos pies el tres pies, se lo tiró al cuatro pies,
el cuatro pies soltó el pie,
cogió el dos pies el pie y se sentó en el tres pies a comerse el pie.

*

Esto era pin
de san Agustín
de copinapín
de copinacopa.
Y quien no dijera pin
de san Agustín
de copinapín
de copinacopa,
no beberá más vino
de esta copa.

*

El rey de Parangaricutirimicicuaro
se quiere desemparangaricutirimicuarizar,
el desemparangaricutirimicuarizador
que lo desemparangaricutirimicuarizce
buen desemparangaricutirimicuarizador será.

*

Corazón de chirichipa,
ojos de chirichipé,
si tú a mí me chirichipas
yo te chirichiparé.

*

Este era un cura odura capirotura
que compró odó capirotó
una liebre odiebre capirotiebre
y se la llevó odó capirotó
a la mesonera odera capirotera
y le dijo odijo capirotijo:
-Mesonera odera capirotera,
¿me guisas odisa capirotisa
esta liebre odiebre capirotiebre?
La mesonera odera capirotera
cogió odió capirotió
la liebre odiebre capirotiebre,
la metió odió capirotió
en un lebrillo odillo capirotillo.
Pero vino odino capirotino
el gato odato capirotato
y se comió odió capirotió
la liebre odiebre capirotiebre.
Viene el cura odura capirotura
y dice odice capirotice:
-Mesonera odera capirotera,
¿ha visto usted la liebre odiebre capirotiebre?
-Ay, señor cura odura capirotura
ha venido el gato odato capirotato
y se ha comido la liebre odiebre capirotiebre.
-Mesonera odera capirotera,
ganas me están dando odando capirotando
de coger un leño odeño capiroteño
y ponerla oderla capiroterla
como un saco de piñas odiñas capirotiñas.

Piulem amb les lletres: embarbussaments de l'A a la Z

Hui anem a jugar amb els embarbussaments tot repassant les lletres de l'abecedari des de l'A a la Z. Podem aprofitar per crear-ne de nous. S'animeu?

A
Ca la Clara és a la cala d'Alacant

B
Babau beu vi bo i viu bé.

C
En cap cap cap el que cap en aquest cap

D
Si qui deu deu
diu que deu deu
diu el que deu
i deu el que diu.

E
El bel és ben bé d'un be.

F
La fada Flora fa una festa amb farina fina.

G
El gripau, gran i gras, va al gran graner granit graduant amb la graella

H
Hereta l'heretat hereditària heretant l'heretatge de l'hereu

I
Digui-li que digui
que sigui l'indi xic
qui Ii tingui la bici
i qui l' infli.

J
El cel esta enrajolat.
qui el desenrajolarà
El desenrajolador que el desenrajoli
bon desenrajolador serà.

L
Si leviteu levitant, levitareu levigant

LL
Lleva' t i cull la palla vella, que es mulla.

M
Molt mal fa la mel a l' humil mul que mol

N
La nena porta la nina a la nona.
Si la nena no és nana,
no pot portar la nina a la nona.

NY
Senyora, vinc de part de la senyora
a veure si la senyora s'enyora o no s'enyora.
Senyora digui a la senyora
que la senyora no s'enyora.

O
El gros gos ros no vol l' os tot sol Vol un bombó bo com jo.

P
Pere Pau, pintor pastera,
pinta portes per poc preu.

Q
Jo tinc una caixeta
tan ben requinquilladeta
que cap requinquillador
no la requinquillarà millor,
tan ben requínquillada com ella està.

R
Un rus té un ris ros i s'està al ras sense fer res.

S
Duc pa sec al sac,
m'assec on sóc
i el suco amb suc.

T
Una boteta tota rodoneta., té vi, vi té, té tap, tap té,
té tap i tapó, tap i tapó té.

U
Duc com puc un ruc a un duc rus mut.

V
L'estiba que estova Esteve
no és tova ni és teva
ni estava a l'estiba.

X
Un pinxo pinxet punxava
a la panxa d' un panxut.
El panxut va dir al pinxo:
-Pinxo pinxet, no punxis, brut!

Z
Setze agutzils s'han emmetzinat amb brots d' atzavara.

La il·lustració és d'Evelina Oliveira.

Trabalenguas: jugant amb les paraules

Enredant la llengua -il. Elena Ospina-

Jugar amb els travallengües sempre, sempre, es divertit. Si juguem els adults amb els menuts encara ho és més, doncs tan enredem la llengua uns com altres i això fa sortir grans riallades entre els xiquets. Proveu de llegir en veu alta i depresa aquests, en castellà:

Los cojines de la Reina.
Los cajones del Sultán.
¡Qué cojines!
¡Qué cajones!
¿En qué cajonera van?

*

Tengo un tío cajonero
que hace cajas y calajas
y cajitas y cajones.
Y al tirar de los cordones
salen cajas y calajas
y cajitas y cajones.

*

Un pañuelo de cuatro puntas
de pura pita, de pita pura,
de pita pura, de pura pita,
un pañuelo de cuatro puntas.

*

Tras tres tragos y otros tres,
y otros tres tras los tres tragos,
trago y trago son estragos,
travesuras de entremes,
trapola tramo y tragon,
treinta y tres tragos de ron
tras trozos de trucha extremo,
en un tris los truene el trueno.

*

Contigo
entro
un tren
con trigo
un tren
con trigo
contigo
entro.

*

Buscaba el bosque Francisco,
un vasco bizco, muy brusco
y al verlo le dijo un chusco,
¿Busca el bosque, vasco bizco?

*

El que poco coco come, poco coco compra;
el que poca capa se tapa, poca capa se compra.
Como yo poco coco como, poco coco compro,
y como poca capa me tapo, poca capa me compro.

*

Me han dicho que tú has dicho un dicho que yo he dicho.
Ese dicho está mal dicho, pues si yo lo hubiera dicho,
estaría mejor dicho que el dicho que a mí me han dicho
que tú has dicho que yo he dicho.

*

Para Lola una lila
di a Adela, mas tomóla Dalila.
Y yo dije: ¡Hola! Adela, dile a Dalila
que le dé la lila a Lola

*

Historia es la narración sucesiva
de los sucesos que se sucedieron
sucesivamente en la sucesión
sucesiva de los tiempos.

*

Va rico coco comiendo,
a escape Pepe Pereyra,
lo atrapa papá Patricio,
y brama mamá Mamerta.

*

El ajo pico a la col
La col pico al ajo
Ajo col y caracol
Caracol y col con ajo

*

Si tu gusto gustara del gusto
que gusta mi gusto,
mi gusto gustaría del gusto
que gusta tu gusto.
Pero como tu gusto
no gusta del gusto
que gusta mi gusto,
mi gusto no gusta del gusto
que gusta tu gusto.

Piruja piruela pirujea... Pirujeando y jugando con la poesía

Per aquesta vesprada de diumenge, tancats a cas pel fred, us proposem jugar amb els embarbussament. Segur que en coneixeu un grapat, a més se'n podeu inventar. Nosaltres us invitem a llegir, el més ràpid possible, sense que la llengua s'enredi, aquest de bruixes.

Esto era una bruja piruja,

de puento pito puja de pompa pirón,

que tenía dos hijas, pirijas pirijas,

de puento pito pijas, de pompa pirón.

Una iba a la escuela, piruela piruela,

de puento pito puela, de pompa pirón.

Otra iba a la música, pirúsica pirúsica,

y este es el cuento que ya se acabó.

La il·lustració és de Geneviève Després.

Anagrames poètics: crear i jugar amb la poesia a l'aula

Començar el curs jugant amb la poesia ens sembla genial! Ja sabeu que el llenguatge i les paraules donen molt de joc i ens agrada aprendre jugant.

Hui volem jugar amb els anagrames ( transposició de les lletres que formen una paraula per a compondre una altra diferent, exemple: "amor"- "mora", "cama"-"maca", etc). És senzill jugar-hi: entre tota la classe anirem trobant paraules que fagin anagrames i, després, intentarem fer un poema amb elles, amb rima o sense rima. També podem fer-ho amb una frase curta.

Per tal de jugar anem a agafar aquest simpràtic poema de Juan Antonio Ramírez.

La oca

(Juan Antonio Ramírez Lozano)

Esta oca está loca,

esta oca se equivoca,

esta oca se equivaca,

esta oca se equichoca,

esta oca se equifoca,

esta oca se equitonta,

esta oca se equicaca,

y cuando juega a la Oca

hace mil trampas y dice

que tira porque le toca.

Ara podem agafar cadascun del versos i convertir-los en anagrames:

Esta oca está loca

Escocesa tala la o.

Esta oca se equivoca

coactiva eso que es a... 

Surten poemes sense sentit, bojos, esgarrifats i molt divertits. Però per tal de que aquest exercici ens resulte encara més fàcil us recomanemaquest Generador de Anagramas en Español. Proveu-ho! Fiquem una frase curta o un vers i li donem a "hacer anagramas" i ens sortirà un llistat de frases -amb sentit o sense cap sentit- i elegim la que més ens agrada. Així és com hem convertit els versos anteriors. També podem formar, partint d'un poema i vers per vers, un nou poema, amb rima o sense rima (podem afegir-li connectors -"i"- o articles per donar-li més sentit al poema).

Us invitem a llegir el poema A, eme, o, erre, de Gerardo Diego, que està ple d'anagrames i a més és un autèntic travallengües.

A, eme, o, erre

(Gerardo Diego)

Amor tiene cuatro letras,

vamos a jugar con ellas.

¿Lo ves? Ya estamos en Roma.

Por todas partes se va.

Por todas partes se llega.

El viaje Amor Roma Amor

con billete de ida y vuelta.

Y ahora a jugar con los dados.

«Alea jacta est». Espera.

¿Qué lees? Ramo. ¿Qué escuchas?

El ruiseñor se queja

de amor que en el ramo canta,

de amor que en el ramo mora.

Otra vez los dados vuelan

por el aire. Y cae Omar,

un príncipe de leyenda.

¿Amor de Omar? Falta ella.

Arriba los dados. Mora.

Amor de Omar a la mora.

Amor de la mora a Omar.

Siempre armo un juego de amor

que de ramo y que de mora.

Y vienen y van las letras

Buscando ese amor o mar.

Les il·lustracions són de  Yusuke Yonezu.

Trabalenguas: llibre d'embarbussaments de Pedro Cerrillo

Hui us volem recomanar, per als menudets, el llibre Trabalenguas, una recopilació de Pedro Cerrillo, excel·lentment il·lustrat per Noemí Villamuza i editat per l'editorial SM, dins de la seua col·lecció Piratas.

Un monero tiene una

mona que hace monadas en la monería.

El llibre és un joc poètic que es proposa als que encara no saben llegir o els que estan començant. Són vint-i-quatre embarbussaments del folklore infantil que estan ordenat de menys a més per ordre de dificultat. Una bona manera d'anar augmentant el coneixement del llenguatge i de jugar amb la poesia

Trabalenguas juguetones

Tens un embolic a la llengua? T'has fet un nus? No pots pronunciar depressa determinades paraules? Fantàstic! Estas jugant amb els travallengües. Llengua travada. Llentra Guavada. Vallen Datragua. Traguallen Vada...

Cal recordar que el més interessant d'aquests jocs poètics consisteix en poder dir els embarbussaments amb claredat i rapidesa, augmentant la velocitat sense deixar de pronunciar cap paraula.

Ací teniu un quants travallengües -trabalenguas- en castellà:

Doña Panchívida
se cortó un dévido
con el cuchívido
del zapatévido.
Y su marívido
se puso brávido
porque el cuchívido
estaba afilávido.

*

Quiero y no quiero querer a quien no queriendo quiero.
He querido sin querer y estoy sin querer queriendo.
Si por mucho que te quiero, quieres que te quiera más,
te quiero más que me quieres ¿que más quieres?, ¿quieres mas?
*
Rasquín era un rascón
que rascaba en una risca,
con un tosco rasca risca rascador,
rasca que rasca acabó con el risco,
rasca la risca, rascó un rincón.




Doña Dírija, Dáriga, Dóriga,
trompa pitáriga,
tiene unos guantes
de pellejo de zírriga,
zárriga, zórriga,
trompa pitáriga,
le vienen grandes.
*
Cuando cuentes cuentos
cuenta cuántos cuentos cuentas,
porque si no cuentas cuántos cuentos cuentas,
nunca sabrás cuántos cuentos cuentas tú.
*
El que poco coco come, poco coco compra;
el que poca capa se tapa, poca capa se compra.
Como yo poco coco como, poco coco compro,
y como poca capa me tapo, poca capa me compro.




Sorullo quiere lo suyo.
Lo tuyo es tuyo,
dice sorullo.
Suelta lo que no es tuyo,
sorullo quiere lo suyo.
*
Nadie silba como Silvia silba
porque el que silba como Silvia silba
Silvia le enseño a silbar
*
El ajo pico a la col
La col pico al ajo
Ajo col y caracol
Caracol y col con ajo
*
El trapero tapa con trapos
la tripa del potro.







Mucha mula cucha, mucha cucha mula,
tiene la chamula Chucha.
Chucha la chamula tiene mucha mula cucha,
mucha cucha mula.
*
Loca loca la calaca la coloca
La coloca loca loca la calaca
*
Sala Catula
Chalchicomula
dibidi dabidi bu
dubidi dubidi da
el que diga estas palabras
pronto un hechizo tendrá.

Les il·lustracions són d'Anna Godeassi.

Embarbussaments i travallengües, quin embolic de llengua!

La pluja que plou, quan plou, es pluja plujosa.

Els embarbussaments i travallengües sempre són jocs poètics divertits on sembla que la nostra llengua s'enganxe, es paralitze, i les paraules que per separat semblen senzilles, quan les enjuntem amb altres, s'emboliquen a la boca. L'índex de dificultat va en funció dels interlocutors, de la seua edat, del seu domini llinguístic. Als xiquets menuts o als nouvinguts és ben fàcil travar-los la llengua tan sols utilitzant paraules amb síl·labes compostes o amb una certa dificultat de pronuncia. Als més majors podem augmentar la dificultat.

Jugar a classe i a casa amb les paraules, amb la seua fonètica, pot resultar molt didàctic, a més de divertit. Proveu-ho!

Blau cel, roig boig, groc badoc, blanc cranc, verd perd....... Ben fàcils per als menudets

Aquesta vegada us proposem inventar-se'n agafant una lletra concreta i jugant, diccionari en mà, amb els seus significats. Per exemple, amb la doble "l" -"ll"- s'hem inventat aquests embarbussaments:

Davall del lluc del lledoner cauen llavors;

si plantem les llavors al llibrell tindrem més lledoners

*

A la finestra de llevant, damunt la lleixa,

hi ha un llibre de lletanies llatines

llistades per la primera lletra.

*

La lletra del llibre és il·legible

*

Llig el llibre lleig

*

És lloable llindar la vellesa amb bellesa

*

Enlluerna la llenya on la lloca llueix la llocada

*

El vell Mascarell porta un anell al turmell

*

Quin descabell! Ha ficat el mantell, fet un farcell, dins del cistell

*

Lluny del lloc de lloguer viu el vell llogater, el mateix llogater que nuga el penell amb cordell

*

Al bell mig del taulell vermell, com un rovell, s'han ficat un parell de llistats, junt al cartell

*

Mulla la palla vella, la més lleugera, i garbella-la al garbell

*

Cull la palla i calla

*

Els polls als cabells afussellen la pell

Encara resulta més divertit si les paraules que fiquem són totalment inventades:

Pollineca pon pollerons

vermells com llafardolls.

Si Pollineca no pon pollerons,

vermells com llafardons

pollinacara altres pollerons

tollecolls com cavullons.

*

Cadulls als penolls llepolletgen

cavillaquen i polletetgen

el penjoll de curumull

per aquell que el cull

Aprofitem per a recomanar-vos el llibre de Josep i Jordi Batllori, Què t’empatolles? Recull d’embarbussaments, publicat per La Galera.

La il·lustració és de Vanessa Lodeiro.

Inventem-se travallengües

Continuem jugant, ara amb els embarbussaments. Ja sabeu que és molt fàcil crear-ne. Mireu, sinò, el que ens hem inventat, tot agafant paraules que comencen per "tr" -que solen ser de difícil pronuncia:

Un sol triput, trepat i tromput

rodola trinant, tronant i triturant
mentre comprova tremolant
com anava trasmutant.

Ben segur que teniu la llengua enredrada amb la lectura del travallengües. Proveu d'inventar-se'n i ens les envieu, perfa.

Embarbussaments i travallengües infantils: propostes per a crear-ne

Juguem amb els embarbussaments, pronunciant-ho entre dents i corrent. Es ben senzill inventar-se'n seguint aquests estructures i canviant les paraules:

Un guatlló peripatètic, atlètic i poètic,

guatllava fonètic, mimètic i alfabètic;

mentre la guatllona peripatètica, atlètica i poètica,

guatllava fonètica, mimètica i alfabètica.

Els guatllonets peripatètics, atlètics i poètics,

guatllaven fonètics, mimètics i alfabètics.

O perllongat amb més paraules el mateix travallengües:

Aïllat, anyellat i abellat restava el gall esparpillat

¿També xaragollat i xinxollat?

No, sols anyellat i abellat, esparpillat i tomballat

¿També escaramullat i rampellat?

No, sols anyellat i abellat, esparpillat, tomballat i palmellat

¿També guillat i gansallat?

No, sols anyellat i abellat, esparpillat i tomballat, palmellat i escandallat.

O invertint el propi embarbussament:

Poc a poc,

sóc qui sóc.

Sóc badoc i petifloc,

manyoc i quasi groc.

Moc a Marroc

amb cotxe de xoc.

Toc i retoc,

de lloc en lloc.

De lloc en lloc,

amb toc i retoc,

i cotxe de xoc

moc a Marroc.

Manyoc i quasi groc,

sóc badoc i petifloc.

Sóc qui sóc

¿Qui sóc?