Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris revistes de poesia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris revistes de poesia. Mostrar tots els missatges

4.2.22

Poémame: revista abierta de poesía

 

(il·lustracions de Joanne Taylor)

Ja sabeu els/les seguidors·es del blog que ens agrada molt difondre els bons projectes poètics i donar-los a conèixer, doncs la poesia -infantil o d'adults- necessita molta difusió. Hui us portem una revista de poesia, digital, que estic segura que us interessarà: Poémame.

Trobem diferents apartats:

-Poemas, que a la vegada es subdivideix en Poeta del mes, Poetas del mundo, Poetas mujeres y Poemareflexiona.

-Escuela

-Entrevistas

-Reseñas

-Opinión

-Actualidad,  amb un apartat de Concursos literarios.

Us fiquem un tastet del que trobareu:

La vida es un viaje
(Sandesh Ghimire)

La vida es un viaje con recuerdos

logros junto a fracasos y rupturas

sigue caminando

es un viaje de aprendizaje y formación

hallarás lo mejor de ti

con la edad, brotará la sabiduría

sigue caminando

es un camino de prosperidad y apogeo

muchos fueron y vinieron

muchos sintieron que nunca caerían

sólo vive feliz

no sabes cuándo terminará tu tiempo

la vida es un viaje con recuerdos

amigos junto a enemigos y némesis

sólo reza por cada alma bondadosa

alcanzarás tus metas en la vida

alcanzarás tus metas en la vida.



Canción de amor
(Mahua Das)

Eran dos amigos

conversaban

el cielo los contemplaba,

la hierba les tendía alfombras.

Esas pequeñas flores amarillas

decoraban sus pétalos

para que escribiesen poemas en ellas.

Las mariposas leyeron sus poemas,

el río entonó canciones de amor para ellos.

Las flores recibieron amor y apoyo

de todos sus amigos.

Ya no viven,

Pero su historia se convirtió en una canción de amor.

 ***


En el día de San Valentín

(Jüri Talvet)

se deja un regalo en la puerta.

Se toca el timbre con fuerza y se huye.

Me asomo y miro

de un lado a otro con agradecida

sorpresa: ¿quién pudo haber sido?

Y luego vuelvo y fluyo en ti –

como la lluvia, el sentido y la belleza. 


Entreu, remeneu, llegiu i poetitzeu-se.

19.5.17

Cantem i juguem: cançons populars infantils a la revista "Piu-piu"


Ja sabeu la importància que té fomentar la lectura des de ben menuts i diversificar el tipus de lectura. No se n'adonem, però la majoria de pares i mestres el que més difonem -en un percentatge altíssim- és la narrativa. Solem deixar de banda els còmics, els llibres d'informació, els llibres il·lustrats, les obres de teatre, la poesia i les revistes infantils.

No hi ha moltes de revistes adreçades al públic infantil, però les que hi ha no les solem conèixer, aleshores difícilment les  difonem. Per exemple, la revista Piu-piu, que edita mensualment Publicacions de l'Abadia de Montserrat, sota la direcció de Montse Ginesta i que està adreçada a xiquetes i xiquets entre 0 i 5 anys.
...us donem eines als pares i educadors perquè la lectura sigui per a tots un estímul i un fet plaent i enriquidor.
Cada número de la revista té un tema central i en el número 28 -l'últim número- la temàtica és Cantem i juguem. Diferents cançonetes tradicionals van sortint entre les pàgines de la revista com:

-Ballmanetes
-Cargol, treu la banya
-Sol, solet
-La lluna
-Escarabat, bum, bum
-En Patufet
-El gegant del pi
-Plou i fa sol
-Sant Jordi

Cada poema, a doble pàgina, té una il·lustració que l'acompanya i arrodoneix els versos, cadascuna d'un il·lustrador/s diferent.

La revista inclou, ja adreçat per als adults -pares i mares, mestres, bibliotecaris, etc.-, una entrevista a Salvador Comelles, el repte d'escriure poesia per a infants; en la secció Llegim ens recomanen 4 llibres de cançons infantils i Jo no sé cantar! en que ens donen unes recomanacions per a jugar amb les cançons populars infantils.

Una delícia de revista on, en poques pàgines, se'ns dona un contingut poètic molt intens i interessant, pinzellades per a jugar amb els versos, propostes per a cantar junts, pistes per a seguir amb el tema de les cançonetes populars. 

Us recomanem subscriure's a la revista, llegir-la amb els menuts i, en el cas d'aquest número, gaudir de les cançons i del joc. No hi ha millor manera d'enlairar la poesia infantil... jugant, cantant i poemant. A la Biblioteca tenim la revista, podeu passar i la compartim, grans i xiquets/es.

17.1.14

La estafeta del viento, revista de poesía de la Casa de América



La estafeta del viento, revista de poesía de la Casa de América és una publicació on-line molt interessant poèticament. Ens ajuda a conèixer a joves poetes i rellegir a poetes consagrats. La revista té diferents seccions: Poesía viva, Reseñas, Referencia, Artículos, Conversaciones, Artículos, Actualidad i Enlaces.

A més tenen un apartat, Poetas con su voz, en la que podem escoltar als propis poetes recitant els seus versos.

Us fiquem un tastet:

Todos fuimos talla 29
(Armando Alanis)

Anhelábamos poner una boca más pequeña dentro de la nuestra
pronunciar las palabras mágicas

-muy buenas tardes bienvenido a mac donalds puedo tomar su orden-

A nadie absolutamente a nadie le presumíamos nuestra felicidad

éramos capaces de tener veintinueve o treinta sueños
en el trayecto de la escuela a la casa.

Hoy los sueños son años.

*

Un niño aprende los adjetivos
(Juan Cobo Wilkins)

Un niño aprende los adjetivos
¿alegre?, ?triste?.

En el primero hay gnomos.
En el primero hay lluvia,
paraguas blancos como iglús, medusas
que abren sus paracaídas
bajo el granizo inesperado de la tarde.

<¿Triste?>,
Triste es una bombilla
al final del cable solitario, su débil
luz sobre el desangelado mostrador
de un puesto ambulante de feria.

Un niño ignora que ambos
saben fingir -como él- y parecer lo mismo.
Un niño desconoce que los dos
nunca jamás -como el país- se ofrecen puros.

Un niño aprende pronto,
demasiado pronto,
que un adjetivo puede
de golpe y para siempre cercenar la niñez

La il·lustració és de Vassia Alaykova.

9.3.11

Pissiganya: revista de poesia infantil en català


Hui us volem recomanar un lloc molt interessant, d'aquests que cal afegir als nostres favorits. Parlem de la revista de poesia infantil Pissiganya.  Qui hi ha al seu darrere? Doncs dos amants de la poesia infantil, Andreu Galan i la poeta Martina Escoda (felicitacions als dos pel projecte).

Què és Pissiganya? És una revista digital de poesia infantil escrita per xiquets i xiquetes, en català. Si, si, heu llegit bé, està escrita per xiquets que hi participen, directament a través de les seues escoles. Poesia infantil feta per poetes infantils. El seu objectiu és fomentar la creativitat poètica i, a més, que els seus versos s'enlairen entre els propis xiquets. Ja hem dit i repetit moltes vegades al blog que cal fomentar la lectura i escriptura poètica des de menudets i anar fomentant-la al llarg de tota l'escolarització, amb il·lusió, amb estima i imaginació, jugant amb la paraula i els versos, passant-ho divertit, poc a poc però sense aturar-se. Fins que els menuts i joves no descobreixen en la seua vivència personal què és la poesia aquesta no formarà part de les seues vides i som els adults, implicats d'una o altra manera amb la seua educació, els responsables d'aquesta formació poètica.

Sembla que no i té importància, però llegir els seus poemes i els poemes dels companys, o d'altres companys desconeguts, incentiva molt la creació literària. No es tracta de crear un poema per a que a classe se'ls fique una nota, es tracta de crear la necessitat d'escriure poesia, de que aquesta ens ajude a expressar els nostres sentiments, de trobar allò que va rondinant-nos pel cap en un versos escrits per altres xiquets i xiquetes. No és fàcil trobar aquest poemaris infantils per la xarxa, així que teniu una oportunitat molt interessant de poder-ho fer.


I quin és el perquè del seu mot, Pissiganya? Es tracta d'un joc infantil que consisteix bàsicament en el següent:

Els xiquets s'asseuen a terra formant un rogle, amb les cames obertes i tocant-se, únicament, per les plantes dels peus. Llavors comencen a cantar i un dels xiquets, al ritme de la música, va tocant tots i cadascun dels peus dels jugadors. El peu que coincideix amb la darrera síl·laba de la cançó, s'ha d'amagar sota el cul. Així, el jugador que amaga els dos peus, queda eliminat del joc. El guanyador, per tant, serà qui es quede amb algun peu sense amagar.

Pis, pissiganya, oli de la ganya,
xica melinguera obri'm eixa porta.
Mare que no puc, que tinc la mà encordada.
Qui te l'encordà?
El rei i la reina que passen per ací,
amb un plat de xulles
i un barral de vi.
Passarem per Castelló,
posarem el peu dins del calaixó.

Així que us recomanem que entreu a Pissiganya i s'inscriviu (és gratuït) i comenceu a participar amb els poemes dels vostres alumnes. A més, tenen un apartat adreçat especialment als mestres on es recomanen llocs web, articles sobre poesia infantil, llibres, etc. Podem enviar també les nostres experiències poètiques i compartir-les.

A que espereu... entreu i participeu!!! Impliqueu als vostres alumnes! Aquests tipus d'experiències col·lectives, aprofitant internet i les noves tecnologies, són molt enriquidores i motivadores. Aprofitem-se i fomentem la poesia.

15.4.10

Homenatge a Miguel Hernández en la revista Ágora


 
Poema visual en homenaje a Miguel Hernández, d'Agustín Calvo Galán
 
Us recomanem que li doneu una mirada a l'últim número de la revista Ágora. Papeles de arte gramático -n. 18- que està dedicada integrament a la figura del poeta Miguel Hernández. Segons ens diuen els propis editors de la revista, hi haurà una segona part a finals d'aquest mes. El monogràfic sobre Miguel Hernández está dividit en dos parts: la primera amb estudis sobre el poeta, la seua obra i la relació amb altres escriptors; la segona és un homenatge que li fan diferents poetes. La revista se la podeu descarregar gratuïtament punxant ací. Us fiquem l'índex d'aquest número: 
 
ARTÍCULOS SOBRE MIGUEL HERNÁNDEZ -Miguel Hernández, en sus luces y en sus sombras. Francisco Javier Díez de Revenga. -Miguel Hernández: poeta de la fertilidad. Javier Lostalé. -Una vida comprometida con sus ideales. Ana Lanzillotta. -¿Quién era Miguel Hernández? Juan Tomás Frutos. -Josefina Manresa: musa y custodia del legado de Miguel Hernández. Ramón Fernández Palmeral. -La poética del conflicto (unas notas acerca de canción primera y canción última). José Luis Zerón Huguet. -Breve reflexión sobre la imitación poética en Miguel Hernández y en Gil de Biedma. El ejemplo del soneto por tu pie, la blancura más bailable. David Pujante. -¿Dos experiencias distintas? Relaciones poéticas entre Miguel Hernández y Mario Benedetti. Marcelo Bianchi Bustos (Argentina). -Miguel Hernández y Juan Chabás: dos poetas alicantinos. Aitor Larrabide. -Juan Ramón Jiménez y Miguel Hernández. José Luis Martínez Valero. 
 
POEMAS TRADUCIDOS DE MIGUEL HERNÁNDEZ -Elegía (Elegie), en traducción al rumano por Elena Liliana Popescu y Joaquín Garrigós. 
 
POEMAS EN HOMENAJE A MIGUEL HERNÁNDEZ -Un poema visual de Agustín Calvo Galán. -Déjame la esperanza. Poema de Liliana Popescu, traducción de J. Garrigós. -Dos poemas de Dionisia García -Poema de Marián Raméntol Serratosa -Tres poemas de Fulgencio Martínez -Poema homenaje de Geoffey Hill, con introducción de Soren Peñalver -Dos poemas de Antonio Soto -Carta abierta a José Luis Ferris, autor de la biografía Miguel Hernández. -Pasiones, cárcel y muerte de un poeta, por Fulgencio Martínez -Ut pictura: Antonio Soto. Homenaje a Miguel Hernández.

26.12.09

Poesia en la revista Ágora




Ha sortit a la llum la revista de literatura i art Ágora (n. 16, que se la podeu descarregar gratuïtament en pdf. punxant ací), us recomanem li doneu una ullada perquè porta molts articles interessants i també molta i bona poesia, com aquest poema inèdit del poeta peruà Jorge Castillo Fan, Pájaro-Viento.

PÁJARO-VIENTO

(Jorge Castillo Fan)
A Michael DiogarUn pájaro es un pájaro en el viento
El viento es el viento entre los pájaros
Un pájaro es el viento que se empluma
El viento es un pájaro de aire
El viento es el viento y es el pájaro
El pájaro es el pájaro y el viento
Y además un pájaro de viento
Y además pájaro – viento.

La il·lustració és de Dilka Bear.

26.4.09

Prometeo, revista de poesia


Suposem que ja coneixeu la revista de poesia Prometeo. Si no és així us aconsellem la seua lectura. És un document poètic molt interessant. Trobem, entre altres coses, les memòries anuals del Festival Internacional de Poesía de Medellín. Tenen ja 82 números, molts d'ells monogràfic: de poesia àrab, de nova poesia francesa, de clàssics sud-americans, de... tants articles al voltant de la poesia interessants que els perds immersa en la seua lectura. A més, la podem llegir digitalment.
Us fiquem un poemes copiats de l'ultim número d'aquesta fantàstica revista que us recomanem a tots els amants de la bona poesia.


Que llueva hoy
(Quamruzzaman Swapan -Bangladesh)
Que llueva hoy.
Que llueva incesantemente.
Que todas las ramas del árbol
de la vida sean arrancadas
por la tormenta…
¿De qué color es la vida?
¿Es roja o es verde?
Sea lo que sea, que se la lleve el agua.
Mojémonos bajo la lluvia
y que tus labios también
se empapen…
Que llueva hoy sobre todos los sonidos
ya sea que llueva en el alar de aluminio, en el sendero
o en la galería de un teatro,
de modo que nadie nos oiga
y que nadie nos comprenda
ese es el arte de mojarnos en la lluvia.
Ven, sentémonos cara a cara.
¿Qué te da miedo? Lo retaremos
como el rayo.
Que llueva hoy
Que llueva incesantemente.
Que mis labios deseados
se posen en tus labios.
*
Sonríe bajo la lluvia
(Surachai Juntimatorn -Tailandia)
Fresca... Danza de lluvia en los árboles
El bosque está vivo en esta época de lluvia
Día y noche, como nuestros corazones
Danzando con sueños alegres de un nuevo mundo
Cubren las montañas nubes de lluvia
Pero te veo, empapándote bajo la lluvia de la mañana
Tú - la firme creyente de esta senda
Que marcas este recuerdo perdurable en mi mente
Con orgullo te yergues y luchas
Esa sonrisa es esperanzadora, la victoria se acerca
Te veo y sé lo que quieres decir
Cuando nos damos la mano y sonreímos bajo la lluvia
Te veo, veo la verdad,
Yo estoy decidido
Seguiremos esta senda
Juntos, hasta la victoria.

La il·lustració és de James Gulliver Hancock.

29.10.08

Revista de poesia Ping Pong, poesia des de Mèxic


Hui volem aconsellar-vos la lectura de la revista digital de poesia Ping Pong. De periodicitat trimestral, s'edita des de Santo Domingo (República Dominicana) des de 2006. Són responsables de la seua edició Frank Báez i Giselle Rodríguez Cid.


Podem enviar poemes, articles i altres materials literaris per a la seua publicació a revistapingpong@gmail.com


Ens diuen els seus redactors:

La función de la revista PING PONG es suplir una necesidad que tienen los editores de conocer poesía, de debatir las últimas escuelas y tendencias poéticas, y de poder difundirla en un medio que día a día se va tornando más necesario e importante. Para nosotros la función de una revista de literatura es ser una ventana, una especie de muestrario de textos que se desarrollan plenamente en libros. Es un medio de divulgación, de encuentro, es como las Llegadas y Salidas de los aeropuertos, donde la gente entra y sale continuamente con algo entre las manos.


De l'últim número d'aquesta revista, que fa referència, entre altres coses, al VII Festival de Poesia de Costa Rica (maig 2008), hem copiat aquest poema de Dennis Ávila, poeta hondureny.

Equivalencias. Equidistancias. hn
(Dennis Ávila)
Hay poemas que no son poemas
que son heridas.
Se sabe que al escribirlos
apenas rasgan, son golpecitos
no me hagan caso.

Hay poemas que no soportan
que uno los mire
poemas No estacionar
Cuidado, perro brazo, poemas
que son las gotas de toda lluvia. Tu vecindario.

Por ejemplo, cae una fruta
muere su órbita
algo del universo
ha sido arrancado
una distancia se ha detenido
y hay poemas que no son poemas
sólo una fruta en la tierra.

8.7.08

La poesia del mar, en la revista cultural Litoral

Estem molt mariners aquest mes de juliol. Poesia, poemes, endevinalles, refranys, cançons de la mar... Us volem recomanar un monogràfic que ens dona una àmplia visió poètica del mar.

Es tracta de La poesia del mar, editat per la revista Litoral (n. 231-232). L'índex del seu contingut és el següent:

Palabras previas, Lorenzo Saval
El mar, y nada más, José A. Mesa Toré
El mar y la poesía medieval castellana, José Luis González Vera
Ensayo de una simbología del mar en la poesía hispánica de la Edad Moderna, Francisco Fortuny
El influjo del mar en la lírica, Rafael Cansino-Assens
Antología del mar
Peces
, José Antonio Garriga Vela

L'obra és una amplia mostra de com els poetes en llengua castellana han expresat el tema marí. Són prop de 300 poetes espanyols i hispanoamericans acompanyats d'altres artistes gràfics.

Botella al mar
(Mario Benedetti)
Pongo estos seis versos en mi botella al mar
con el secreto designio de que algún día
llegue a una playa casi desierta
y un niño la encuentre y la destape
y en lugar de versos extraiga piedritas
y socorros y alertas y caracoles.
*
(Federico García Lorca)
El mar es
el Lucifer del azul.
El cielo caído
por querer ser la luz.
¡Pobre mar condenado
a eterno movimiento,
habiendo antes estado
quieto en el firmamento!
Una revista interessant per la seua lectura i des del punt de vista didàctic.

31.5.08

Tigre Albino, revista de poesia infantil brasileira

Tigre albino és una revista digital de poesia infantil que s'edita a Brasil. Els seus editors són Sérgio Capparelli, Regina Zilberman i Maria da Glória Bordini . Un lloc que us recomanem pel seu interessant contingut.
O Tigre Albino pretende discutir poesia para crianças e jovens. Lançado em 15 de novembro de 2007, prevê edições em março, e julho e novembro de cada ano. É editado por uma pequena equipe de voluntários, sem apoios institucionais. Esse periódico eletrônico não considera poesia infantil apenas versos que os adultos, escrevem em rimas para um público infantil ou juvenil, de diferentes faixas etárias. Dando pouca importância a essas classificações, Tigre Albino considera, por exemplo, que alguns textos de Clarice Lispector, Colette ou Guimarães Rosa podem também ser considerados poéticos, integrando o leque de suas reflexões, bem como poesia editada originalmente em livros para adultos.

Us recomanem la lectura, al seu últim número (n. 2, 15/03/2008), de l'article A Poesia e a Escola de Ligia Morrone Averbuck.

Un exemple del seu contingut el podem llegir en aquest poema de Fernando Vilela, que pertany al seu llibre A toalha vermelha:

Tudo poesia, como se fosse:

Você estende um mapa-mundi
Ajusta os olhos, dá um zoom .
O mapa encolhe, mostra o nordeste,
Do Brasil, num mar azul celeste.
E um pescador numa jangada,
Que voga ao vento, vela esticada
E aos seus pés, uma toalha
Que em instantes cairá no mar
E ao cair, de cor vermelha,
Será dentro do mar centelha
De uma história que fascina,
Deste mar ao Mar da China.


La il·lustració és de Blanca Veloso García.

15.11.07

Joan Margarit, monogràfic a "El coloquio de los perros"


La revista literària i cultural El coloquio de los perros acaba d'editar un especial dedicat al gran poeta Joan Margarit -el número 38-. La il·lustració de dalt és de Joan Margarit, Clara (reclinada), i podem veure-la, així com altres il·lustracions de Margarit, en un dels articles de la revista.

Aquest és l'index del seu contingut que, com podeu comptovar és força interessant i complet.

Introducción
Uno de los nuestros Antonio Lafarque y Juan de Dios García

Pórtico
Joan Margarit: una poética de la intensidad Antonio Jiménez Millán

Los libros
Palabras contra el frío José Andújar Almansa
Joan Margarit y su Crónica Joaquín Marco
La primera lluvia del otro lado de la vida José Luis López Bretones
Una verdad crepuscular Rafael Fombellida
Los demonios mitigados Carlos Alcorta
Una casa en ninguna parte Javier Rodríguez Marcos
El relámpago que muestra la realidad D. Sam Abrams
Estación de Francia Francisco Díaz de Castro
Otra forma de belleza Lorenzo Oliván
Cálculo de estructuras Carlos Pardo
Casa de misericòrdia Francesc Parcerisas

Los desvelos
Barcelona mon amour Josep M. Rodríguez
Joan Margarit y el jazz Josep Ramon Jové
Margarit el clásico Txema Martínez Inglés
Las construcciones de la palabra Jordi Julià
La mujer ideal de Joan Margarit, un dibujo a lápiz Amalia Bautista
Joan Margarit, poeta en dos lenguas Enric Sòria
En la posguerra del poeta Joan Margarit Jordi Gràcia

De coloquio
La pluma y el compás. Entrevista a Joan Margarit Antonio Lafarque

Trazos y retratos
Objetivo: Joan Margarit Carlos Pérez Siquier
Nueve lecturas Huecas Javier Huecas
Ciudad extraña Rafael Calvache
Conclusiones lacerantes Juan José Rosado
Dos poemas de Joan Margarit Santiago Girón

En otras lenguas
Traduciendo a Joan Margarit Anna Crowe
Una mirada en el espejo interior Shlomo Avayou

Filarmonia
Mi encuentro con Joan Margarit. De lo banal a lo astral… Lluís Claret
Vindrà l'hivern’ Xavier Ribalta

De familia y amistad
A Raquel, de Mariona Mariona Ribalta
Perdidos en un cuaderno granate Mònica Margarit
Cançó de bressol per a la Joana’ Carles Margarit
Algunas imágenes para una imposible casa ideal Carles Buxadé
Mi Joan Margarit: tres notas Isidor Cònsul
Con Joan Margarit en Pittsburgh Luis Muñoz
Las lecciones de un poeta Carlos Marzal
El primer Margarit
La familia Margarit Ribalta

Cosecha propia
Inéditos Joan Margarit
Mi pequeño bloc. Dibujos juveniles Joan Margarit
El arquitecto Joan Margarit
El club de los poetas muertos
Entre poetas y amigos
A més, podem llegir en la seua web alguns dels seus poemes, com aquest:
Autoretrat
De la guerra quedava el capot vell
d'un desertor al meu llit. De nit sentia
el tacte adust d'uns anys que no van ser
els més feliços de la meva vida.
Malgrat tot, el passat acaba sent
fraternitat de llops, melancolia
per un paisatge falsejat pel temps.
Queda l'amor -no la filosofia,
que és com una òpera- i, sobretot,
res de poeta maleït: tinc por,
però me'n surto sense idealisme.
A vegades, les llàgrimes rellisquen
darrere el vidre fosc de les ulleres.
La vida és un capot de desertor.

9.10.07

9 d'octubre: celebrem-ho amb una xocolatada poètica

Avui, 9 d'octubre, festa important per a tots els valencians, volem celebrar-ho amb tots vosaltres invitant-vos a una XOCOLATADA VIRTUAL -les xocolatades són molt típiques de les festes de poble i encara és realitzen per a gaudir grans i menuts d'un menú festiu i participatiu-.

Celebrem-ho, doncs, amb el poema de Tomeu, Xocolata, que hem llegit en la web Poesia... eres tú, un lloc web on podem trobar un portal -on penjar els nostres poemes-, una revista de poesia i una editorial. Un lloc interessant per a gaudir de la poesia.

Xocolata

Mmmm¡¡

Als meus llavis
La xocolata
suau i dolça


aviat a la llengua fosa
als meus llavis
deleix intens
de plaer immens


sense preses, amb calma
gaudint de les carícies
entre el meu paladar i ella


aquí trobo
emocions d’esgarrades


amollo la llengua
em ve el somriure
allibero l’esperit


intima intimidat
de fantasies dolces i plaer ilimitat.

Mmmm¡¡¡

Bona festa i bon profit!

26.9.07

Pata de Gallo, revista de poesia

Dintre la web de Literaturas.com, podem trobar un suplement especial dedicat a la poesia: Pata de Gallo (títol original!).

Podem llegir l'últim número, corresponent al mes de setembre. Hi tenen publicats en total 4 números des del mes de maig. Com totes les revistes hi tenen una serie de seccions fixes: El canto del gallo, Reojos, Visiones, Los otros. Trobem poemes, poetes, llibres de poesia, entrevistes... tot de plena actualitat.

Un lloc interessant i un bon recurs poètic per anar visitant cada mes.
La il·lustració és d'Adeline Gouarné.

22.9.07

Cuaderno de Poesia, revista digital de poesia


Per aquest cap de setmana us volem recomanar una revista de poesia : Cuaderno de Poesia. És una revista nova, jove, amb nous aires que aportar als lectors de poesia, que aprofita el món digital per a realitzar la seua difusió. Porten ja dos números monogràfics, tractant la poesia des de vessant diferents (molt interessant aquesta visió). La primera revista tracta de POESÍA, EN FEMENINO PLURAL (març, 2007); la segona, POESÍA, DE LAS CIUDADES (juny, 2007). Està en preparació el tercer número.

La revista té gran interès per a poetes i per a lectors de bona poesia, doncs, a més de donar a conèixer autors novells amarats pels ja reconeguts i amb el nexe d'un tema dossier, trobem llibres de poesia, enllaços, poemes, entrevistes, recomanacions... La revista es complementa amb un bloc, que permet actualitzacions constants.

L'edició està a càrrec d'una bona amiga i coneguda en aquest bloc, Sinera -Montserrat Gutiérrez Juárez -. Felicitacions per realitzar aquesta magnífica tasca i desinteressadament compartir-la amb tots nosaltres.

Un lloc que cal difondre, sobre tot entre els joves lectors.

12.8.07

Especial sobre poesia jove a la revista Literaturas

La revista Literaturas ha editat un especial de Poesia 2007. Sota el títol La palabra desierta hi trobem 39 poetes de les dues parts de l'Atlàntic units sota una llengua comuna, el castellà. Us recomanem que li doneu una ullada a la poesia jove editada en aquesta revista.

Un poema de Chús Arellano (Madrid), versos paradoxals que formen poesia

si yo fuera capaz de escribir un poema
no escribiría poemas

si supiera escribir poemas
no escribiría poemas.
La il·lustració és de Jordan Kirtchev.

13.7.07

Llegir poesia al metro

Curiosament cada vegada són més els viatgers del metro i altres transports públics que dediquen el temps del seu desplaçament a llegir. Ocorreix en tot el món. Però en Mèxic, a més a més, el que més lligen els usuaris del metro és poesia (al nostre país no).

Dintre del programa Un metro de libros, s'acaba de presentar la col·lecció poètica Poesia en el andén, que edita a cost molt econòmic l'editorial mexicana Alforja que en els seus primer llibres va vendre una tirada de 25.000 exemplars en tan sols quatre mesos. La col·lecció s'amplia amb “Poemas de ángeles caídos”, “Beso a verso. Besos, Besos, Besos.”; “El reflejo del ser. Poemas de espejos”; “Poemas de las cosas que no sucedieron”; “Poemas de brujas y duendes”; “Versos puercos”; “Poesía del tiempo” y “El viaje en la poesía". L'editorial Alforja edita també una revista virtual de poesia, interessant, i que té el seu mateix títol: Alforja.

Compilats per poetes i escriptors com José Angel Leyva, Begoña Pulido Herráez, Mariángeles Comesaña, H. Pascal, Grissel Gómez Estrada i María Luisa Martínez Pessarge, els petits llibres libros contenen poemes escrits per les millors plomes poètiques de tots els temps, aobordant els temes de cada títol.

El programa, ens diu Nelly Achar, directora general d'Un Metro de Libros, surgió ante la necesidad de ofrecer buenas opciones literarias a los usuarios del metro, ante la negativa que en ocasiones argumentan las editoriales o los mismos autores por abaratar sus ganancias y ofrecer ejemplares a precios económicos a las miles de personas que diariamente se transportan en el metropolitano.

Una inicitiava molt bona, interessant i que caldria copiar per adaptar-la al nostre país. Tal vegada així augmentarien els lectors de poesia.
La il·lustració és d'Odilon Redon.