'Elegía a Germán, el Tiñoso', de la jove poeta Amanda San Román guardonat amb el Premio de Poesía Gil de Biedma

Sembla que les llavors de la poesia entre els xiquets i joves van sorgint i madurant. S'acabem d'assabentar que Amanda San Román Sastre, una adolescent de 15 anys de de Navas del Rey, Madrid, ha estat la guanyadora del XII Premio de Poesía Gil de Biedma. 

El jurat format per Francisco Ruiz de Pablos, Fernando Romera Galán i David Ferrer García es varen quedar bocabadats a l'obrir la plica del poemari guanyador, Elegía a Germán, el Tiñoso, per una “fresca aproximación poética en torno a figuras del universo literario de Miguel Delibes”.

El premi és de 2.000 euros i està instituït per l'Ajuntament de Nava de la Asunción per a recordar a un dels seus més prestigiosos fills, el poeta Jaime Gil de Biedma. La guardonada ha pugnat entre 283 poemaris que s'han presentat de quasi tots els països de parla hispana. Aquest premi sorgeix com una alternativa al Premio Gil de Biedma de Poesía, de la Diputación de Segovia.

Li donem públicament l'enhorabona a Amanda San Román Sastre i l'animem que continue pels camins de la poesia. Segur que sense pretendre-ho serveix de model a més d'un jove. Desitgem poder llegir-ho aviat.

La il·lustració és d'Alexander Wells.

Quiero ser feliz -Rap de la Lectura, de Nikas: li fiquem ritme a la lectura

Lee y sé feliz -il·lustracions de Diana Toledano-

Ja s'apropa el Dia del Llibre / Día del Libro i aquest any volem celebrar-ho també a ritme de rap. Gràcies a l'amiga Isabel Galant hem conegut Quiero ser feliz -Rap de la Lectura-, de Nikas -nom artístic de Juan Manuel Charcos Rico, un ex-alumne seu que ara col·labora amb aquest rap amb les activitats d'animació lectora que s'estan realitzan al seu col·legi-. Aquesta cançó és inèdita, però tenim el permís de Nikas per a compartir i que la reproduiu. Ens sembla genial aquesta manera de fomentar el missatge del foment lector.

Quiero ser feliz

 (Nikas)

Desde el prólogo hasta el punto final,
mil historias, paisajes donde volar,
descubro fases, etapas que imaginar,
barreras que se borran con tan solo pintar.

La creación de los colores es preciosa,
por eso tantos y en conjunto tan hermosa,
porque no hay cosa más bella que ser tú mismo,
viajando por ti, aprendiendo del turismo.

En fin, que soñar no es un delito
y la sonrisa en una cara puede ser lo más bonito.
Compartir cada momento y ser feliz.
Recuerda, eres el pincel para pintar lo gris.

Quiere a quien te cuida, cuida a quien te quiere,
lucha por tu sueño, yo sé que se puede.
Trata bien al mundo, el mundo lo agradece,
aprende cada paso en el camino cuando creces.

Riega el árbol, pues él nos cuida,
nos deja respirar, es decir, nos da la vida.
Y mira, precioso cuando el viento lo acaricia,
es la casa de animales, rascacielos que divisan.

Literatura pura, qué más quisiera,
vivir en armonía, en sintonía con cualquiera,
leer historias que me lleven a otro mundo,
que imagine y descubrir lo más profundo.

Quiero crecer feliz y disfrutar,
historias que contar y que me cuenten,
sonreír cada mañana al despertar,
y ser buena persona aunque me cueste.

El rap de la lectura: el joves fomenten la lectura

Somos PoeTICos: poemes juvenils al voltant d'internet

PoeTICament internauTIC (il. de Christoph Niemann) 

Us invitem a llegir aquests poemes, Somos poeTICos, al voltant d'internet i les xarxes socials, que han creat els alumnes de l'IES Àfrica (Fuenlabrada, Madrid), IES Sierra de Leyre (Sangüesa, Navarra) i el col·legi El Valle (Madrid). Partint de poemes clàssics, força coneguts, han fet unes adaptacions ben simpàtiques i interessants.

Open publication - Free publishing - More diadeinternet

La poesia vista per una jove: Zoe Gascó / La poesía vista por una joven: Zoe Gascó

Parlem continuament al blog de la importància que té el foment de la poesia entre els xiquets i joves, de com influeix en la seua educació sentimental; però poques vegades tenim l'oportunitat de assabentar-se del seu punt de vista.

Hem trobat un preciós poema de Zóe Gascó (IES Arabista Ribera de Carcaixent), en el llibre Realitats fictícies, que publica l'Ajuntament de Carcaixent i l'editorial Bromera, com a resultat dels Premis Literaris Ciutat de Carcaixent 2009. Aquests versos formen part del poemari guardonat amb el segon premi.

Què és per a una jove la poesia? Com brollen els versos? Llegiu els següents versos i tindreu la seua resposta:

Poemes

(Zoe Gascó)

Són el més forts sentiments

els que mouen la tinta,

bé siga per amor, pàtria o fe,

sens importar qui ho sent.

Per a mi són somnis de paper,

la cura de molts problemes

i un immortal refugi

per qui no tem conèixer-se.

El juego de hacer versos: blog de poesia juvenil

Acabem de descobrir un blog de poesia juvenil que ens ha encantat: El juego de hacer versos. Es tracta d'un blog resultat d'un taller de poesia per a joves. El blog està realitzat per la Biblioteca del IES "Barrio de Loranca" de Fuenlabrada (Madrid). Donada una proposta poètica els alumnes van treballant-la i pengen al blog les seues creacions. Doneu-li una ullada i veureu les activitats que han realitzat.

Del blog hem copiat aquest poemes i haikus:

PRIMAVERA

(Daniel Pereira Alonso)
El cielo azul.
Entre las flores bellas
canta un aroma.

*

PRIMAVERA

(Francisco Lagos Sadén)

Peina su pelo
la primavera clara
bajo la luna.

*

PREPOSICIONES

(poema colectivo alumnos refuerzo lengua 2º)

A la noche oscura voy

ANTE la luna fría estoy

BAJO un cielo claro sueño

CON mi corazón roto resisto

CONTRA la marea melodiosa olvido

DE un mar helado regreso

DESDE la locura absurda lloro

EN tus ojos tristes me sumerjo

ENTRE tus brazos desnudos duermo

HASTA aquella estrella fugaz me elevo

HACIA el sol naciente camino

PARA tu sonrisa dulce vivo

POR tus labios húmedos suspiro

SEGÚN tus palabras bellas me emociono

SIN tu amor ardiente muero

SOBRE un caballo solitario galopo

TRAS tu pelo negro me escondo

DURANTE el verano sudoroso canto

MEDIANTE mis piernas ágiles bailo

*

ODA A MI ORDENADOR
(Adrián Ramírez)
Escribo esta carta de amor
porque nadie me divierte más
que mi viejo ordenador.
Me gusta perderme en tus páginas
y de vez en cuando navegar por tu interior
pero nada me enfada tanto
como que se me bloquee mi ordenador.
Me encantan tus altavoces
y también te digo que me gusta tu ratón,
la pena es que eres una máquina
que no tiene corazón.
Un beso de tu admirador.

La il·lustració és de Virginia Pinon.

Poesia en Acció: Marató Poètica i Solidaria el 21 de juny

Res millor per encetar l'estiu que un festival de poesia solidari. Aquest dissabte, 21 de juny, al Jardí Romàntic de Barcelona (carrer Canuda, 6) tindrà lloc la IX Marató de Poesia en Acció, una gran festa poètica per a grans i menuts.

No hi podeu faltar si voleu passar un dissabte ben divertit. La festa comença a les 11:30 del matí amb un taller de pintura i reciclatge per a xiquets i finalitza amb un concert de Serpa Rumba Fusió.

És una gran festa solidaria per aconseguir potabilitzar 5 fons d'aigua per a Cambodja. Deu hores de música, art, poesia i... molta solidaritat.

A més, ja sabeu que també han convocat un concurs de poesia per a xiquets i joves. D'aquests poemes es fa un llibre que us recomanem adquirir, doncs recull una selecció ben interessant i amb molta qualitat dels joves poetes que han participat al concurs. Podeu ja llegir alguns d'aquest poemes al blog Biblioteca IES Sòl-de-Riu.

D'aquest blog hem copiat dos poemes per a que se n'adoneu del bon estil dels joves poetes:

Poema

Me gustaría vivir en un mundo donde no existiera la guerra,

donde haya paz en toda la tierra.

Donde no exista el racismo

y cada uno se cuide de sí mismo.

Donde los pájaros libres no teman ser cazados,

ni los árboles talados,

ni los libros olvidados,

ni los niños abandonados.

Un mundo donde el amor gane al rencor,

donde la amistad gane a la rivalidad,

donde la esperanza gane a la desconfianza,

y la ilusión a la desazón.

Jael Matamoros Sancho, 2n A d’ESO (IES Sòl-de-Riu)

PAU, SOLIDARITAT I AMOR

Un món sense pau

és un món de guerra,

on no hi ha cap cau,

per amagar-se d'aquesta tragèdia.

Per a viure amb tranquil•litat,

hem d'ajudar els que ho necessiten,

tenim que viure amb amistat,

i trencar les barreres que ens diferencien.

Per viure en un món millor,

als altres has d'ajudar,

conviure amb amor,

i aprendre a estimar.

Si no vols viure en un món de por,

viu amb pau, solidaritat i amor.

Miquel Reverter Vilallonga, 4t B d’ESO (IES Sòl-de Riu)

Les il·lustracions són de Mike Reed.

Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels països catalans

Sempre ens ve de bé difondre llibres com aquest que hui us recomanem. Es tracta de Pedra foguera. Antologia de Poesia Jove dels Països Catalans. Què brull en les neurones dels nostres joves poetes? Si voleu assabentar-se'n cal que llegiu aquest magnífic llibre publicat per Pèl Cabell, un col·lectiu de veus literàries que té per lema La tenebra cultural no es envairà. La poesia serà lliure.

L'obra està editada en la col·lecció Magatzem Can Toni de Edicions Documenta Balear, amb pinzellades poètiques il·lustratives de Perejaume, poeta i autor visual de Sant Pol de Mar (Barcelona).

Són 28 veus de la jove i nova poesia dels països catalans: Edgar Alemany, Clara Fontanet Abrines, Joan Fullana Company, Joan Tomàs Martínez Grimalt, Pau Castanyer i Fe, Àngel Igelmo Segura, Emili Sánchez-Rubio, Carles Rebassa, Glòria Julià Estelrich, Jaume C. Pons Alorda, Pau Vadell i Vallbona, Pere Antoni Pons, Ivette Nadal, Blanca Llum, Anna Enrich, Laia Martínez i López, Jordi Nopca, Eduard Carmona, Rubén Luzón, Isabel García Canet, Mireia Calafell i Obiol, Martina Escoda i Margenat, Andreu Galán i Martí, Ferràn López i Abad, Josep Pedrals, Martí Sales i Sariola, Joan Durán i Ferrer y Joan Mahiques Climent. La major part d'aquests poetes i poetesses han vist publicada la seua obra en revistes, webs i blogs de poesia i en llibres, així que ja són coneguts pels amants de la bona poesia.

L'antologia està dedicada a Josep Palau i Fabre. El pròleg és d'Enric Casasses i ens diu que la poesía no admite que se le puedan hacer análisis críticos, todos los poetas lo saben: quien habla es ella. Es ella, en cualquier caso, la que lo hará, si le apetece.

El desig et creua la cara

com una llaga hermosa,

tornassolada. De quines dues idèntiques

i rares estacions és equinocci?

De quin terrible rei és ceptre, joia i

lema? Els passavolants s'aturen

i t'acaronen. A la vora del llac

un estol d'ànecs t'observa.

Escampes una lluor hiperbòria

que neguiteja.

El desig: la pastanaga davant dels morros.

(Martí Sales)

Sintonitzant amb la poesia: joves creadors d'haikus

Estem al bellmig de la primavera i cal parlar dels haikus

Haru hitori

yari nagete yari ni

ayumi yoru

(Nomura Toshiroo)

Solo en abril

lanzo una jabalina

y voy tras ella

(Traducció de Juan)

Fent recerques per internet hem trobat un blog, amb títol ben difícil, i que ens ha agradat molt: c6rm1n6prova . El subtítol ja és molt més aclaridor: Bloc de llengua i literatura catalanes per a l'ESO. Està realitzat per Carmina, una professora ben eixerida que amb els seus alumnes ha treballat i gaudit dels haikus i ha penjat al seu blog alguns exemples. Com que ens han agradat i, a més, ens encanta difondre la llavor dels professors que "enlairen" els versos des de l'aula i fan estimar la poesia als joves, us recomanem aquest lloc. Doneu-li una ullada i ho comprovareu!

Les grans amigues

són una bona senyal

per al nostre cor.

(Begoña Cuevas)

*

Hola pel matí

adéu per la nit,

fins després al migdia.

(Sergi Martínez)

*

Nit de lluna plena:

els pardals ploren

al cel d'alegria.

(Jenny Capdevila)

*

Aquest núvol gros

fa caure la pluja

de molts colors.

(Adara García)

També és interessant el treball que amb els alumnes de 4rt. d'ESO, del col·legi Sant Miquel dels Sants, a Vic (Barcelona), han realitzant les professores Sílvia Caballeria i Carmen Codina i que han penajt a Paseos.net, una web on podem trobar un taller digital d'iniciació a l'haiku.

Sobre el tejado

las estrellas deslumbran

perfil de gato

(Aleix Casanovas)

Aprofitem per a recomanar-vos el llibre Marea baixa. Haikus de primavera i d'estiu, de la editorial La Magrana.

Once poetas críticos... llibres de poesia juvenil

Cada vegada augmenta més i més el número de llibres que podem llegir directament a internet o descarregar-se'ls.

Del poetes antologats en Once poetas críticos de la poesia española reciente (2007, ed. Baile del Sol), podem llegir els seus llibres complets, en format pdf. Les edicions digitals són perfectes per a expandir la poesia per la xarxa i difondre-la.

Jorge Riechmann: 27 maneras de responder a un golpe
Jorge Riechmann: El corte bajo la piel
Daniel Bellón: De las azoteas
Daniel Bellón: Lengua de signos
Daniel Bellón: Tatuajes (selección 1989-2002)
Isabel Pérez Montalbán: Cartas de amor de un comunista
David González: El demonio te coma las orejas
David González: Sparrings
David González: Los mundos marginados (poemas de la cárcel)
Antonio Orihuela: Piedra, corazón del mundo (antología 1995-2000)
Antonio Orihuela: Comiendo tierra
Enrique Falcón: Amonal y otros poemas
Enrique Falcón: La marcha de 150.000.000 /1y2 (versiones del 98)
Enrique Falcón: AUTT
David Franco Monthiel: Renta básica de olvido
David Eloy Rodríguez: Miedo de ser escarcha

També podem escoltar els seus recitals a Recital Once en la Youkali

Us recomanem la seua lectura.

12
LO MIRES POR DONDE LO MIRES

(David González, El demonio te coma las orejas)
Comunicas con tu familia
dos veces a la semana:
los martes y los jueves,
en un locutorio
con un cristal de por medio.
Apenas son unos minutos
en cada comunicación:
unos veinte o por ahí,
pero puedes estar seguro
de que nunca te vas a comunicar
tanto
con tus padres,
sobre todo con tu padre,
como en el transcurso
de estas visitas.

Lágrimas sentimentales, jove poesia premiada

David Méndez ha estat guardonat en el IV premi de Poesia Juvenil de Villafranca del Bierzo (León). El poema, Lágrimas sentimentales, és el que li ha donat el premi. Un poema trist, dur.

Lágrimas sentimentales

Siento que me deslizo

"¿qué me ocurre?", ¿que me pasa?"

Esta estrechez me ahoga, cual nudo corredizo me abrasa.

Desde estas paredes transparentes

observo tu rostro, tu semblante, tu mirada.

Todo es tristeza a mi lado,

siento desgana, más nunca lloro,

lo intento, aunque no logre nada.

Los ojos de esa mujer la delatan,

algo se desmorona en su interior,

pero los galenos no pueden ayudarla.

Las azadas del tiempo se abren paso,

no perdonan a esta dama.

¿Qué culpa tiene su familia, sus amigos,

su todo y su nada?

Un niño y su padre se preguntan sin mirarse a la cara

por qué su madre y su esposa ahora no les acompaña,

por qué la vida se complica minuto a minuto,

de hora en hora,

jornada tras jornada.

Dos ancianos las manos no desatan,

lloran por su niña,

ésta se equivocó, la vida manda.

Allá en la cárcel no hay paz,

no hay luz, ni perdon, no hay nada.

...

Podem continuar llegint el poema a El Bierzo Digital.

La paraula és nostra, bloc de poetes juvenils

...I la poesia va corrent per la sang nova dels poetes. A l'IES "Clot del Moro", de Sagunt, venen realitzant un bloc plé de poesia, sota el títol La paraula és nostra. Escriuen i lligen molta poesia, versos dels que s'apropien en una simbiosi que va més enllà de l'àmbit purament acadèmic, versos que s'interioritzen i que els acompanyaran al llarg de la seua vida.

Un bloc que ve publicant-se des de 2004 i que a l'actualitat té, al seu apartat de poesia, 135 entrades. Poemes selectes, poetes consagrats i nous poetes, tota una barreja força interessant. Tija jove a l'arbre de la poesia.

Hi de mostra aquest poema d'Àlex, un dels poetes blocaires:

Ara, el començament

Vull parlar-te’n

a partir de la llengua oblidada.

La llengua que em donares,

i ara, més m’agrada.

*

Tant per agrair-te

i res per regalar-te:

només una rialla,

un bes a la matinada.

*

Encara queda lluita.

El més gros passà, i arribarà.

No hi ha cap corda fluixa,

i la meva ànima despertarà.

*

Gràcies, des d’una posició modesta,

d’aquesta manera sé que a ningú molesta.

Agafe ara, el meu torn per al joc,

aconseguir alguna coseta,

amb el foc del meu cos.

La il·lustració és de Vito Acconci, Ciutat de paraules (1999).

Una noche de dolor, poema juvenil de colpidora cruesa

I per aquest cap de setmana un bon poema carregat de sentiment que ens ha enviat, des de València, Jazmín Cárdenas Mena, de 15 anys. Comprovem com surt una nova generació de poetes.

Una noche de dolor.

Vivimos nuestro amor como un cuento de príncipes y princesas
Pero no hizo falta más de dos meses para que se destruyera.

Todo nos iba genial.
Hicimos que fuera real
el amor y la inocencia
que había inventado nuestra conciencia.

Una noche borracho llegaste,
Y en la pared, el güisqui derramaste.

Todo era gritos, ordenes, confusión.
No entendía nada cual era mi error.

Por la noche lloré.
Miedo,
dolor,
temor.
No sabía como llamar a esta emoción.
Me juré cambiar,
y no volverlo a estropear.

A la mañana siguiente me pediste perdón.
Me dijiste que había perdido la razón.

Me juraste que no volvería a suceder,
que no volverías a beber.

Empecé a llorar de la emoción.
No sabía como expresar esta sensación.
Te dije que no pasaba nada
Que ante todo te amaba.

Pasó un día normal,
pero una noche todo volvió a ser igual.
bruscamente la vida me volvió a la realidad
y yo aterrorizada volví a llorar.

No volviste en toda la noche.
Yo desesperada te busquen por mil estaciones.
Volví a casa y me quedé en un rincón
pensando en cual fue mi error.

Abriste la puerta.
Tenía en la mano una botella,
y mientras dabas tragos
yo cada vez sentía más estragos.

Me llamabas de todo,
me cogías el hombro
y me empujabas de un lado a otro

no entendía nada,
pensaba que me amabas.

No entendía porqué me pegabas.
Porqué del pelo me estirabas.

Vivía con el miedo en la piel,
en ningún momento sabía qué hacer.

Me pedías muchas veces perdón
y siempre volvía a perder la razón.

Al final no sabía qué creer,
Qué hacer.

Pasaron los mese y nada cambiaba.
Pero algo de mi falta.
Tenía un ser dentro de mi.
Iba a ser madre por fín.

Preparé una noche magnifica,
pero tu estado era el de todos los días.

Como de costumbre me pegaste
y contra la mesa me empujaste.
Yo lloraba.
Tu mirada me amenazaba
que sino callaba, me matabas.

Me decías cosas tontas como un niño,
Cosas que carecía de sentido.
Y me diste el último empujón definitivo,
que mató a tu pobre hijo.

Des d'aquest raconet poètic la felicitem i l'animem a caminar en el llarg camí de la poesia. Esperem que ens envie més poemes.

La il·lustració està baixada d'un blog mexicà amb il·lustracions força colpidores.

El bloc de l'insti, un bloc escolar amb poesia juvenil

Poc a poc, conforme anem navegant per internet, anem comprovant com des dels centres escolars i institus es treballa la poesia. Volem recomanar-vos que hi doneu una ullada a aquests dos blocs dels alumnes de 4rt. de l'Institut Domènec Perramon, d'Arenys de Munt (Barcelona):

-La gent de l'A

-El bloc de 4rt. B

-"C" de classe

Per a mostra un botó. El poema "Rap", publicat per Lancelot -molt artúric el nom- de 4rt. B:

El Rap

Pizza, pizza d' ous i farina,

té tacte de plàstic

i forma d' aspirina.

La persona se la menja

i fa comèdia, ja que ho fa

amb la boca oberta.

En aquell home es notava una gran feblesa

per les pizzes, per les pizzes

d' ous i farina.

No tenia cervell

i era un mentider

perquè duia una xapa que posava:

"a mi no m' agraden

les pizzes, les pizzes

d' ous i farina".

A ritme de rap em sembla ja estar escoltant-ho. Podien gravar-ho en un podcasting i presentar-ho al concurs de Joves creadors.

La il·lustració és un graffiti, API API, d'Imanol Aizpurua Larrañaga.

Antologia de poesia juvenil jiennense

El professor de la Universitat de Jaen, Rafael Alarcón Sierra, ha publicat una antologia de 5 joves poetes jiennenses en un llibre titolat Cima de olvido. Aquest llibre forma part d’una col·lecció sobre la jove poesia andalusa, que amb molta cura tipogràfica edita el Comité organitzador pel trieni Zenobia-Juan Ramón Jiménez 2006-2008 i la Diputació de Huelva.
Els autors són: Javier Cano, Juan Carlos Abril, Elena Felíu, Joaquín Fabrellas y Pdro Luís Casanova. La selecció va encapçalada per una nota bibliogràfica i una poética de cada autor.
Bona poesia de joves per a totes les edats. Andando se hace camino…

Reclamos de luz, projecte d’art i poesia a Cantàbria

La Direcció General de Joventut del Govern de Cantàbria acaba de presentar un projecte singular: Reclamos de luz. Aquest projecte reuneix a 8 joves poetes: Alberto Santamaría, Maribel Fernández Garrido, Vicente Gutiérrez, Guillermo López, Jesús Salceda, Paul Herrera, Marcos Díez i Noé Ortega Quijano, que recreen l’univers marí i la seua conexió amb la terra, de la que el far és un poderós símbol.
Huit poetes, com huit són els fars que existeixen a Cantàbria. Des de la mirada d’aquests joves escriptors surten uns cinquanta poemes, que junt a l’obra gràfica d’Eduardo Sanz, s’exposen, des del dijous dia 4 de gener, en la Sala Isla de Mouro del Centro de Arte Faro de Cabo Mayor.
A més a més, aquesta obra gràfica i poètica s’ha reunit en un llibre, amb una edició inicial de 500 exemplars. Últimament l’activitat poètica de Cantàbria és força fructífera, com es pot comprovar en diferents fòrums, debats, recitals, tallers, publicacions, convocatòries públiques, etc.
Ens alegrem d’aquesta iniciativa institucional –que prenguen bona nota altres institucions d’arreu el nostre país-. Qui sembra, recull.