Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia i teatre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia i teatre. Mostrar tots els missatges

27.3.17

Esto es teatro: poesia en el Dia Mundial del Teatre


Hui celebrem el Dia Mundial del Teatre i ho volem fer amb un poema que Nacha Guevara ha fet cançó i que ens ve com anell al dit per expressar tot el que us volem dir en un dia tan especial.

Esto es teatro

Un ritual que repetimos
sin hacer ningún reproche
en un mundo que inventamos
cuando comienza la noche.

Una sala que está a oscuras,
un escenario desierto,
que habitarán mil figuras,
que te harán soñar despierto.

Y atrás, en los camarines,
comienzan a cobrar vida,
entre afeites y carmines,
los héroes de la partida,
que al espejo le piden su opinión
hasta el momento de alzarse el telón.

Un sol de cartón pintado,
un rostro muy maquillado,
esto es teatro.
Un par de medias corridas,
dos coristas distraídas,
esto es teatro.

Un sentimiento entrañable,
un aplauso interminable,
esto es teatro.

La orquesta bien afinada,
una actriz casi olvidada,
esto es teatro.

Una foto autografíada,
cenar a la madrugada,
esto es teatro.

Capa, bastón y chistera,
una vieja camarera,
esto es teatro.

Un progama muy lujoso,
un fracaso estrepitoso,
esto es teatro.

Una Julieta treintona,
la gente que se emociona,
esto es teatro.

Un tango de la Merello,
un papel de caramelo,
esto es teatro.

Un botón que se descose,
un señor de azul que tose,
esto es teatro.

Un estreno muy ruidoso,
un letrero luminoso,
esto es teatro.

Un telón que es un palacio,
la vida en muy poco espacio,
esto es teatro.

Dos utileros que miran,
una reina que transpira,
esto es teatro.

Un cómico sin trabajo,
telón arriba abajo,
esto es teatro.

Un sol de cartón pintado,
un estreno muy ruidoso,
un aplauso prolongado,
un letrero luminoso,
un tango de la Merello,
un telón que es un palacio,
un papel de caramelo,
la vida en muy poco espacio,
esto es teatro.


Celebrem-ho assistint a qualsevol de les representacions teatrals que per tot arreu estan celebrant-se. Què visca el teatre!

Les il·lustracions són de Sophie Blackhall-Cain.

27.3.13

La bruja Piruja: obra de teatre infantil en vers


Hui celebrem el Dia del Teatre i des d'aquest raconet de la poesia volem recomanar-vos una preciosa obra que uneix a la perfecció teatre-poesia-humor: La bruja Piruja, de Carlos Blanco Sánchez -que ja coneixem molt en aquest blog i al que aprofitem per a felicitar-lo-, de Nuño Editorial.

Una molt divertida obra, tota en vers i plena d'humor, on la bruja Piruja, una bruixota roïna, cau malalta i gràcies a l'ajuda del corb aconsegueix curar-se, tot prometent que ja no farà més maleficis, però... L'obra està dividida en tres actes i trobem que és fantàstica per a representar. Els xiquets i xiquetes tenen poques oportunitats de dramatitzar o llegir teatre en vers, que d'entrada a ells els sembla estrany, però una vegada ficats en la representació segur que els encanta. La rima, a més a més, els ajudarà a memoritzar-ho.

La comèdia s'acompanya d'unes simpàtiques il·lustracions del propi Carlos Sánchez  i d'un glosari al final que ajudarà a entendre millor el contingut de l'obra.

Carlos Blanco, a més de crear molt i bona poesia infantil, des de fa un temps va adaptant clàssics espanyols per apropar la nostra literatura als xiquets i xiquetes, com el Lazarillo de Tormes.

Un llibre fantàstic, d'aquest que us recomanem per estar a totes les biblioteques -escolars i públiques-. Es llig molt poc teatre, tant els adults com els xiquets, així que ara tenim l'ocasió de llegir teatre, riure's amb la lectura i els embolics que hi ha a l'obra i... poder representar-ho. S'animeu?

Us fiquem un tastet:

...
La malvada bruja,
con ciento tres años,
usaba alpargatas,
faldones y sayo.
Sobre los faldones
ponía un delantal,
lleno de remiendos,
cosido fatal.

No tenía una escoba
-como tantas brujas-,
ni falta le hacía,
barrer, no barría.
(...)
*
...
¡Es tan viejecita...!

Bien sabe, Calixto,
que la vieja bruja
no debe abusar
de cenas copiosas
al irse a  acostar.
Que evite las grasas
y las chucherías;
ja ve lo que pasa,
no es el primer día.

Que se tome,
al comer y al cenar,
sopiata caliente.
Masticar, la pobre,
-por más que ella quiera-,
ya ve que no puede,
al no tener dientes;
y traga y engulle
como una serpiente.

Y que evite el asado
y la sopa de sapo
-por lo que me toca-,
pues salen verrugas,
y tambien arrugas.
Y que coma ranas
-aunque sea sin ganas-,
son mucho más tiernas
y mucho más sanas.
(....)


22.2.12

Teatre clàssic, versificat, en Estudio 1 de TVE


 Aitana Sánchez-Gijón i Fran Perea en La viuda valenciana

No és habitual gaudir de teatre versificat. Ara tenim l'oportunitat, en La 2 de RTVE, de recrear-se en les  obres clàssiques, teatre portat a la televisió, Estudio 1. Podem veure-les íntegrament per internet.

Us aconsellem veure, entre altres:

-La viuda valenciana, de Lope de Vega

-El enfermo imaginario, de Molière

-El mercader de Venecia, de Shakespeare

22.3.11

El Lazarillo de Tormes: adaptació versificada per Carlos Blanco i representació teatral a Salamanca


Si viviu en Salamanca, o prop d'aquesta preciosa ciutat, no podeu perdre's la representació teatral Vida del Lazarillo de Tormes, el proper divendres 25 de març, a les 20:00 hores en la Casa de las Conchas -Salamanca-.

Es tracta d'una adaptació versificada d'aquest clàssic de la nostra literatura feta per Carlos Blanco Sánchez. Poesia i teatre units per donar ales al Lazarillo. A nosaltres ens encantaria poder assistir, però estem un poc lluny. Felicitacions a Carlos i a tots els implicats en aquest projecte, una excel·lent manera de fomentar els nostres clàssics al jóvens i grans. Desitgem que el text s'edite i tots els que no podem acudir i tenir el plaer de veure aquesta representació teatral al menys la pugem llegir.

I de prova un tastet:

La vida de Lazarillo de Tormes
(Adaptació en vers de Carlos Blanco)

... Al pasar junto a una viña
que había cerca de un camino,
el dueño les dio, en limosna,
para los dos un racimo.

-“Hoy quisiera compartir
contigo, Lázaro amigo,
limosna tan exquisita
a la sombra de éste pino.

De una en una comeremos,
hasta llegar al final,
no hagas trampa, sé formal
y el racimo disfrutemos.”

Comenzaron de una en una,
según acuerdo pactado,
apoyados en el pino,
sobre una piedra sentados.

El ciego, de dos en dos,
llevaba comiendo un rato.
Lázaro, al verlo, pensó:
-“Este ciego ha roto el pacto.”

Y, apenas sin masticar,
de tres en tres las comía.
-“Nunca se podrá enterar”.
Para sí mismo decía.

-“¡Has comido más que yo!”
-“¡Ni una más! ¡No le he engañado!”
-“Yo comía de dos en dos
y tú estabas muy callado.”
...

14.5.10

XV Jornades de Didàctica de la Dramatització al CEFIRE de Sagunt


Faig de savi i de talòs,
faig de vidu i de promès,
faig de ric i de pagès,
ploro i canto com si res,
faig de tot i no sóc res.

QUÈ SÓC?

Si encara no ho has endevinat és que necessites anar a les XV Jornades de Didàctica de la Dramatització al CEFIRE de Sagunt. Teatre i poesia són les ventafocs de la literatura, tant per adults com per a xiquets. Cal fomentar les tècniques de dramatització a l'escola, com cal, amb tota la bona metodologia que podem aprendre en la nostra assistència a aquestes jornades. Any rere any, des de el CEFIRE de Sagunt, s'han dedicat a fomentar el teatre a les aules (un dels pocs llocs al nostre país on la tècnica, la pedagogia i la metodologia sobre la dramatització es donen la mà) i des d'aquest llogaret de poesia vull agrair-los públicament la gran llavor que estan portant endavant, des d'un punt de rigorós a la vegada que lúdic.

Així que no s'ho podeu perdre! Tindran lloc el dissabte 29 de maig a Canet de Berenguer (València). Un dia molt complet i pràctic, amb tallers, conferències, actuacions... tot seguint aquests objectius:

- Temes, idees i estratègies per a la creació de dramatúrgies amb joves.
- Desenvolupament de diferents formes de teatre de l'oprimit (teatre periodístic, teatre de la imatge, teatre fòrum, etc.)
- El teatre social als centre per a implicació de tota la comunitat educativa.

Podeu inscriure's fàcilment punxant ací.

Compartim i fem nostres les paraules d'un gran poeta, Federico García Lorca: El teatro es poesía que se sale del libro para hacerse humana, i com la poesia també necessita arrelar-se en les ments i esperits dels xiquets i joves per a que vaja creixent i obrint nous camins. La millor manera... a l'aula.

La il·lustració és de Nina Le Corre.

27.3.10

Les titelles, poesia en el Dia Mundial del Teatre - 2010


Hui celebrem el Dia Mundial del Teatre. Res millor que sortir de casa i gaudir de les diferents funcions teatrals, per a grans i menuts, a l'aire lliure o als teatres, en prosa i en vers, amb actors o amb titelles... És la màgia del teatre. Amunt el teló i que comence la funció!

Us invitem a llegir el discurs de García Lorca sobre el teatre i a gaudir del poema de Raúl González sobre les titelles, tendre, tristi i molt bonic.

El entierro del títere
(Raúl González Tuñón)

Con narices de trapo
coloradas de frío
y el corazón de estopa
saliéndoles del pecho
condujeron al títere
que en la carpa velaron
envuelto en blanca ropa
a su último lecho
del fondo del baldío
los títeres hermanos.
Detrás con su sombrero
de ceremonia oscuro,
la cara de cabrero
y la espalda encorvada
de inviernos y de apuros,
iba el Titiritero.
Allí quedó el fantoche
al fondo del baldío
entre salvajes rosas
y juguetes perdidos.
Lloverá por la noche
y al alba habrá un charquito
de agua junto a él,
bordeando la fosa.
Vendrá un niño y pondrá
su barco de papel.
Rosas: ¡Lloren por él!

La il·lustració és de Virgínia Piñón.

9.5.09

Titelles amb poesia


En aquest calaix poètic volem donar pas també al teatre. Els xiquets i joves lligen poques obres de teatre i de vegades la seua representació tan sols deixa l'empremta als festivals escolars. A Cocentaina tenim un grup de Teatre, Teló teatre, que des de fa molts anys està ficat en la llavor d'il·lusionar als xiquets al món del teatre i estan realitzant una tasca pedagògica important.


Però quan parlem de l'escola és altra cosa. De vegades es fan representacions forçades sota l'etiqueta d'animació lectora, altres vegades la dramatització és un métode pedagògic per tal de comprendre algun concepte i/o valor, sense donar-li en sí importància al propi teatre. També estan els col·legis que realitzen una gran tasca a les aules a favor del teatre (encomiable i els felicitem).


Entre els més menudets una manera d'endinsar-los a la màgia teatral són les titelles (personalment m'encanten també les representacions de titelles per als adults). Hi ha titelles de dit, de mans, de drap, de fusta, de pal, de.... Al blog de Titiricoses, de M. Dolors Todolí -mestra, escriptora, il·lustradora i una gran fomentadora de la lectura) podem trobar tot un ventall de titelles per a poder-les fer nosaltres. Xulíssimes i fàcils de crear.


Com que M. Dolors també té una vena poètica, us invitem a llegir aquest poema infantil seu que em sembla una introducció perfecta per iniciar una representació de titelles.

Titiritic-titiritec
Un carro carregat de titelles
corria per un camí d´estrelles.
La lluna hi és,
i la bruixa també,
l´ogre menjallunes,
fades i donyets,
la rateta que escombrava
l´escaleta,
i Rinxols d´or,
a la casa del caragol.
Un drac de llum,
un sol del temps,
el salimbanqui del cel,
dibuixa el camí amb un estel.
La il·lustració és de Fabien Veançons.

27.3.09

Dia Mundial del Teatre 2009: poesia i titelles

Hui és celebra el Dia Mundial del Teatre. Desitgem que totes les sales de teatre estiguen plenes, sobretot per xiquets i joves -i no sols hui-. Nosaltres no us podem invitar a una representació teatral, però si a gaudir d'aquest teatre de titelles, En Patufet, de Centre de Titelles de Lleida.



Ha estat tot una festa,
s'ha acabat la funció
i ara baixa el teló.
Cadascú s'emporta a casa
una llum i un sospir:
la llum màgica del teatre
i el sospir de compartir.
Fins la propera funció
resta en silenci el saló!

Aprofitem per a recomanar-vos unes web sobre teatre infantil i educació on podeu trobar molta informació, a més d'obres de teatre infantil per a descarregar-se:

Teatro y educación: http://teatroeducacion.ning.com/
Teatro Infantil en Educared: http://www.educared.org.ar/biblioteca/guiadeletras/?cat=547
Teatro Infantil: http://www.teatroinfantil.tuportal.com/representar.htm

25.3.08

La màgia del teatre, poesia infantil per al Dia Mundial del Teatre


Per tal de celebrar el Dia Mundial del Teatre (el proper 27 de març), des d'aquest raconet de poesia infantil i juvenil, volem donar-li un fort reconeixement i un gran aplaudiment a tota la gent que d'una o altra manera, directa o indirèctament, ens fa particip de la seua màgia. Una màgia en la que també cal endinsar als xiquets i xiquetes per a contagiar-los des de ben menudets. Cal anar al teatre, gaudir en directe de les representacions.
Us regalem una poesia infantil sobre el teatre i la seua màgia.

La màgia del teatre
(Sàlvia del Berri)

¡Amunt el teló
i que comenci la funció!

El públic està preparat
per a veure teatre versificat.
Les xiquetes i els xiquets
a la butaca no paren quiets.

S'alça el teló
i un món de meravelles
ens espera a la funció.

Hi ha gats llepaplats
disfressats de rentaplats
i formigues amb pigues
carregant unes figues.

Apareix per damunt el sol
penjant d'un fil al trespol,
seguit d'un cor d'estrelles
que hi fan meravelles.

Arraulit en un cantó
plora un robot de llautó
perquè ha perdut el paper
i ara no sap que fer.

El director mira estupefacte
esglaiat per l'impacte.
¿Què fer?
¿Què dir?
Silenci.
Ni una mosca,
ni un sospir
Tothom quiet!

Però el públic arranca ràpid
amb un aplaudiment intrèpid.

El director surt a escena
i saluda amb els actors
tots sumant una centena.
Ara el robot ja riu
amb somriue electriu.

La funció s'ha acabat
malgrat el text inacabat
i tot mal recitat.

Però al cors dels xiquets,
guardada en sarronets,
resta la màgia
que contagia...
¡La màgia del teatre!
La il·lustració és de Mara Cárdenas.