Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia i art. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia i art. Mostrar tots els missatges

16.11.21

El retrato del emperador: un poema basant-se en una pintura d'Arcimboldo

Retrat de Rodolfo II en vestit de Vertumno, de Giuseppe Arcimboldo

 La pintura i la poesia van de vegades de la mà. Un quadre pot inspirar un poema o un poema pot inspirar la creació d'una pintura. Això és el que passa amb el poema de Juan Ramón Brotons (dins del llibre Cada cuadro con su cuento, editat per Anaya Infantil y Juvenil) en que es crea un poema basant-se en la pintura de Giuseppe Arcimboldo, Retrat de Rodolfo II en vestit de Vertumno, finalitzat cap a 1590, el més famós dels caps compostos a partir de vegetals. L'artista italià va recrear el sobirà del Sacre Imperi com a Vertumno, déu de la mitologia etrusca i romana associat al canvi ia l'abundància de la Natura.

Original la pintura i el poema. 

El retrato del emperador

(Juan Ramón Brotons)

Con frutas, verduras y flores

pintaba Arcimboldo emperadores.

No nevcesitaba mirar al modelo,

prefería un buen futero.

Con peras y manzanas

iba haciendo las caras.

Para la frente despejada

una gran flor bastaba.

Las mejillas sonrosadas

salían con dos manzanas.

Con una pera hacía la nariz

y para la oreja una mazorca de maíz.

Ojos, párpados y cejas

con espigas, guisantes y frambuesas.

Con dos pepinillos

hacía los bigotillos.

Manzanas, ramilletes y castañas

le onían barbas bien extrañas.

Para el pelo y las melenas

espigas y uvas por docenas.

Aunque parezca mentira el cuello y la garganta

con cebollas, pepinos y nabos no se atragantan.

Sin camisa el pecho

con una calabaza está hecho.

La capa de flores, alcachofas y espigas

es una capa que da mofa y no abriga.

Pero el retrato está hecho,

no parece contrahecho

y Arcimboldo está satisfecho.


La pintura és d'Arcimboldo. S'atrevirieu a fer vosaltres un poemeta d'alguna de les pintures vegetals d'aquest singular artista?

25.4.18

Per fer el retrat d'un ocell: poema de Jacques Prévert editat per Kalandraka


Us volem recomanar llegir un llibre de poesia infantils fantàstic, tant pel contingut poètic com il·lustratiu: Per fer el retrat d'un ocell / Para hacer el retrato de un pájaro, de Jacques Prévert, amb unes bellíssimes i suggerents il·lustracions de Mordicai Gerstein i editat per Kalandraka. El llibre va ser editat a 2011 per Kalandraka i ara podem llegir-lo en català.

Ja sabeu que el poema va ser escrit originalment a 1943 i publicat a 1949 i està dedicat a Elsa Henríquez, que l'il·lustra a 1953. Els versos són tota una oda a la creativitat i a la llibertat. Un xicotet pintor, un ocell i una gàbia composen una metàfora sobre la recerca de la bellesa i de l'autenticitat de l'art. L'artista persegueix dibuixar un ocell i pinta una gàbia amb la porta oberta i en ella després pinta una cosa bonica, una cosa senzilla, una cosa maca, una cosa útil per a l'ocell... Les il·lustracions emfatitzen el ritme del poema, reforçant el text. La llibertat és un valor intrínsec del art i l'artista deu ser conseqüent amb ell.


Ens agrada la introducció il·lustrada abans del poema, silenciosa i activa, preparant al lector per al que trobarem en les properes pàgines. La traducció del poema està a càrrec de Miquel Desclot:

Pinta per començar una gàbia
amb una porta oberta
després pinta
una cosa bonica,
una cosa senzilla,
una cosa maca,
una cosa útil
per a l'ocell.


Recolza després la tela contra un arbre
en un jardí,
o en un bosc.
Amaga't darrere l'arbre
sense dir res,
sense bellugar-te...
De vegades l'ocell arriba aviat
però pot molt ben ser que passin anys i panys
abans no es decideixi.
Tu no et desanimis,
espera,
espera si cal durant anys,
que la rapidesa o la lentitud de l'arribada de l'ocell
no té cap relació
amb l'encert del quadro.
Quan l'ocell arribi,
si és que arriba,
guarda el silenci més profund,
espera que l'ocell entri a la gàbia
i quan hi hagi entrat
tanca suaument la porta amb el pinzell.


En acabat,
esborra l'un rere l'altre tots els barrots
amb compte a no tocar cap de les plomes de l'ocell.
Fes després el retrat de l'arbre
i escull la branca més bonica
per a l'ocell.
Pinta també el verd fullam i la frescor del vent,
el polsim del sol
i la fressa de les bestioles de l'herba en la calor de l'estiu,
i després espera que l'ocell es decideixi a cantar.
Si l'ocell no canta
és mal senyal,
senyal que el quadro és dolent.
Però si canta és bon senyal,
senyal que pots signar.
Llavors arrenques molt suaument
una de les plomes de l'ocell
i escrius el teu nom en un angle del quadro.


(...)

Una autèntica joieta de llibre, no sols per als xiquets i xiquetes, també per als adults. Molt recomanable.

31.3.15

Caseta de paper, caseta de la poesia / Casita de papel, casita de la poesía



Ja sabeu els lectors i lectores d'aquest blog que ens agraden molt les il·lustracions que els artistes fan, especialment, basant-se en la poesia -més encara quan la pròpia il·lustració està plena de poesia en si mateix-. Us fiquem un exemple concret: Nerina Canzi ha realitzat la il·lustració que encapçala aquest post basant-se en el poema d'Elsa Bornemann, Casita de papel. Ho compartim amb tots vosaltres perquè estic segura que us encantarà i als lectors/es menudets més encara.

Obrim la porta i entrem a la casa de la poesia...

Casita de papel
(Elsa Bornemann)
La casita de los versos
es de papel y chiquita,
pero allí cabe de todo
lo que uno necesita
... en sus siete habitaciones
con sus siete ventanitas:
En una hay sueños violetas,
hay en la otra, sonrisas;
en la tercera, un gigante
bien dibujado con tiza
que guarda hermosas palabras
debajo de la camisa...
En la cuarta habitación
un cofre con musiquitas;
en la quinta, dos espejos
para ver cosas bonitas...
(por uno se ven los pájaros
y por el otro, estrellitas...).
En la sexta habitación
cubre paredes y suelo,
un jardín de tulipanes
con césped de terciopelo
y escalera-caracol
para ir a bailar al cielo.
En la séptima hay dos lunas
en el fondo de un baúl:
una huele a azúcar tibia,
la otra a perfume azul...
una usa hebillas de oro,
la otra moños de tul.
¡Ay! ¡Qué casa primorosa,
de papel y tan chiquita!
pero... . ¿han visto?, cabe todo
lo que uno necesita
en sus siete habitaciones
con sus siete ventanitas.

26.2.14

Poesia i il·lustració / Poesía e ilustración: proyecto poético de Mariana Ruiz Johnson


Es que seguiu aquest blog sabeu que des d'un principi sempre hem lligat poesia i il·lustració, amb més o menys encert. Ara ens ha alegrat descobrir un projecte que segueix els mateixos objectius. La il·lustradora argentina Mariana Ruiz Johnson s'ha proposant -i cal dir que està complint el seu propòsit- publicar cada setmana d'aquest 2014 un poema i realitzar una il·lustració amb ell. Els resultats són fantàstics, com podeu comprovar. Ja va pel huitè poema il·lustrat, en resta gaudir del d'aquesta setmana. Podeu anar seguint-los al seu Facebook.

Felicitem a Mariana Ruiz Johnson per aquest projecte, que volem compartir amb tots vosaltres.









6.7.12

Mis pintores. Dos sonetos: pintura i art amb Sabina

Art: entre pintures i literatura -il. E. Hoper-
 Mis pintores
(Joaquín Sabina)
I]

De Velázquez monarcas y bufones,
de Goya el pedigrí de la canalla,
de Sorolla el añil a pie de playa,
de Bacon los Davinci con muñones.

De Hopper el desierto sin balcones,
de Juan Vida filetes de caballa,
de Tàpies palimpsesto en la muralla,
del Bosco Dorian Gray amb lamparones.

De Matisse odalisca entre cojines,
de Magritte trampantojos y bombines,
de Vermeer el matiz y el disimulo.

Del Greco la anorexia de Botero,
de Durero la muerte, el caballero,
de Picasso los labios en el culo.

II]

De Barceló el azogue de espejismo,
de Toulouse, de Lautrec, tataracuerdos,
de Van Gogh margaritas a los cerdos,
de Münch los calatravas del abismo.

De Rafael de Urbino el catecismo,
de Pollock tanto afanas, tanto pierdo,
de Basquiat los derechos del pie izquierdo,
de Pepe Hernández santo anacronismo.

De Renoir una vela en lontananza,
de Rubens la mujer de Sancho Panza,
de Rembrandt el chambergo y la linterna.

De Fra Angélico el nácar de madonna,
de Frida Kahlo Diego y su amazona,
de Freud el corazón de la entrepierna.

9.4.12

Bostezo de luz, despertar de la naturaleza amb poesia


La naturalesa és desperta, es desperta, badalla, s'estira, obre els ulls... Aquesta il·lustració de Santiago González, realitzada per al poema de Jorge Miño, ens ho mostra molt visual i poèticament.

Bostezo de luz
(Jorge Miño)

Si al caminar ves
mudarse la hierba en flor;
lluvia de luz el color.

Si al respirar oyes
rodearte el aire en estribillo,
y volverse el sol un botón amarillo.

Si al topar sientes el perfume
de la nube con su blanca sonrisa,
a la abeja volar de prisa
dibujando canastos de miel.

Si al detenerte frente a una cueva
acaricias un palaciego bostezo;
no es un grito, sino un rezo
del oso que está feliz
porque se le acabó el sueño
y se llenó su nevera
con la palabra Primavera.


La il·lustració és de Santiago González.

9.8.11

Poesia i il·lustració en dos dones xilenes: Cotepinta i Gabriela Mistral


Els lectors del blog ja sabeu que solem ficar sempre il·lustracions per acompanyar els poemes i que, a vegades, descobrim il·lustracions realitzades ex professo per a un poema. Aquest és un exemple més, la magnífica il·lustració de María José Olavarria Madariaga -Cotepinta- feta per al poema Miedo, de Gabriela Mistral, ambdós artistes xilenes.

Yo no quiero que a mi niña
golondrina me la vuelvan.
Se hunde volando en el Cielo
y no baja hasta mi estera.
En el alero hace el nido
y mis manos no la peinan.
Yo no quiero que a mi niña
golondrina me la vuelvan......

22.2.11

Poesia i il·lustració des de Brasil: un cant a la imaginació i la fantasia


Ja hem vist en altres post d'aquest blog com, de vegades, els il·lustradors s'inspiren en poemes i poetes que els agrada per crear la seua obra. 

Des de Brasil, Maria Cininha -una il·lustradora que ens encanta- s'ha inspirat en els versos de l'escriptora brasileira Sylvia Orthof i la seua poesia Janelas encantadas, per crear una preciosa il·lustració. Què us sembla? Imaginació, colors i poesia a ritme brasiler.

Janelas encantadas
Fada Sempre-Viva mora numa casa que também é fada:
é uma casa-fada com janelas encantadas.
As janelas abrem-se sobre
paisagens que imaginamos.

A janela daqui
mostra um lugar
cheio de borboletas.

A janela dali mostra um céu estrelado,
com lua, dragão
e astronauta.

A janela do meio mostra o pensamento.
E como o pensamento é coisa de repente,
a janela abre para o branco.
Quem olhar por ela pensa o que quer.

La traducció, aproximada, de la poesia és:

Finestres encantades

Fada Sempre-Viva viu en una casa que també és de fades:
és una casa-fada amb finestres encantades.
Les finestres s'obren a
paisatges que ens imaginem.

La finestra d'ací
mostra un lloc
ple de papallones.

La finestra d'allà mostra un cel estrellat,
amb la lluna, el drac
i l'astronauta.

La finestra d'enmig mostra el pensament.
I com que el pensament és cosa de sobte,
La finestra s'obri en blanc.
Qualsevol que busque pense el que vulga.
 
La il·lustració és de Maria Cininha

19.7.10

Este puso un huevo, retahíla ilustrada: tirallonga per a jugar amb els dits dels xicotets

Ens han agradat molt les il·lustracions que Marta Montañá ha realitzat sobre la cançoneta popular infantil per a jugar amb els dits de la mà Este puso un huevo. Es tan divertit jugar amb la poesia amb els més menudets com gaudir d'aquestes il·lustracions.


Este puso un huevo,
este lo cogió...


este fue a por pan,
este lo frió...

y este pícaro gordo...


se lo comió.

3.5.10

Poesia infantil brasileira i il·lustracions, d'André Neves



Acabou de nascer,
una rima franquinha.
Um cantar com prazer,
Andorinha.


Acabou de voar,
sem doce e sem alarde.
verso ovo tao bobinho,
chocolate.


Aquest i altres poemes brasilers, amb les seues il·lustracions, podem llegir-los en el blog Comfabulando imagens, d'André Neves.

Us aconsellem li doneu una ullada!

18.3.10

Antes de cantar: poesia de sirenes, multilingüe



Curiosament de vegades coneixem poemes gràcies a les il·lustracions que acompanyen els versos. Fent una recerca sobre la il·lustradora Aida Emart hem trobat aquest poema multilingüe sobre les sirenes, de Youssef Rzouga, poeta àrab de Tunísia. Aida ha realitzat aquesta preciosa il·lustració inspirada en el poema del seu amic Youssef.

Antes de cantar
(Youssef Rzouga)
Antes de cantar
hay el mar y sus alrededores.
Antes de cantar
hay que ir a buscar algo muy precioso
al fondo del mar.
Es el secreto de vivir mucho
para pintar los matices del corazón
y decir lo no-dicho
*
Avant de chanter
(Youssef Rzouga)
Avant de chanter
Il y a la mer et ses alentours
avant de chanter
Il faut aller chercher quelque chose très précieux
au fond de la mer
c'est le secret de vivre longtemps
pour peindre les nuances du cœur
et dire le non-dit
*

قبل أن تغنّي
(Youssef Rzouga)
قبل أن تغنّي
هناك البحر وما جاوره
قبل أن تغنّي
عليك أن تبحث عن شيء نفيس جدّا
في عمق البحر
فهو السّرّ في أن تعيش طويلا
لترسم ألوان القلب
وتقول ما لا يقال
*
Antes de cantar
(Youssef Rzouga)
Antes de cantar
há o mar e os seus arredores
antes de cantar
É necessário ir procurar algo muito precioso
No fundo do mar
é o segredo para viver muito
pintar os diferentes matizes do coração
e dizer o não-dito
*
Prima di cantare
(Youssef Rzouga)
Prima di cantare
C’è la mare ed i suoi dintorni
prima di cantare
bisogna andare a cercare qualcosa molto preziosa
in fondo al mare
è il segreto di vivere molto
per dipingere le varie sfumature del cuore
e dire il non-detto

La il·lustració és d'Aida Emart

10.12.09

El amor te espera, un llibre on el art i la poesia estan al servei de l'amor


Continuem recomanant llibres de poesia -pensant en Nadal-. Aquesta vegada és un llibre especial, per a joves i adults, que gira al voltant de l'amor: El amor te espera, de Fabián Negrín, editat per Thule.

D'aquest llibre ens crida l'atenció, en primer lloc la seua maquetació, format i presentació: dins d'una capseta s'amaga un llibre-acordeó que mesura 2'5 metres. Tot il·lustrat, els seus ocells que volen per les pàgines, porten en l'aleteig un poema llíric que ens parla d'amor i van dibuixant als amants al ritme d'una dança sensual...

Dentro de tu boca
sueña un caracol
de aliento y saliva.

Un beso lo despierta
se mueve, está vivo.

Un llibre especial per a regalar als enamorats o al amants de la poesia i l'art.


10.9.09

Caracola, de García Lorca i il·lustrat per Mercè López


Ja hem parlat en altres articles del blog de com moltes vegades la poesia inspira als il·lustradors, sense cap encàrrec, tan sols amb la inspiració del propi poema. Això és el que ha passat amb el poema de Federico García Lorca -preciós, sense cap dubte-, Caracola, que ha inspirat aquesta magnífica il·lustració de Mercè López.

Caracola
(Federico García Lorca)
Me han traído una caracola.

Dentro le canta
un mar de mapa.
Mi corazón
se llena de agua
con pececillos
de sombra y plata.

Me han traído una caracola.

28.5.09

La Lola, poesia de García Lorca il·lustrada per Nuria Feijoo

De vegades són els propis il·lustradors els que, després de llegir un poema el sorgeix la imaginació il·lustrativa. Això és el que comprovem que ha passat amb Nuria Feijoo o la seua magnífica il·lustració La Lola, inspirada en un poema de Federico García Lorca i que podem llegir al seu blog.

La Lola
Bajo el naranjo lava
pañales de algodón.
Tienes verdes los ojos
y violeta la voz.
¡Ay, amor,
bajo el naranjo en flor!
El agua de la acequia
iba llena de sol,
en el olivarito
cantaba un gorrión.
¡Ay, amor,
bajo el naranjo en flor!
Luego, cuando la Lola
gaste todo el jabón,
vendrán los torerillos.
¡Ay, amor,
bajo el naranjo en flor!

11.4.09

Haikus de la primavera il·lustrats

Estem en primavera i encara no hem ficat cap haiku al blog. Com que els lectors d'aquest blog ja sabeu que junt a la poesia li donem molta importància a la il·lustració, hui us volem invitar a llegir i gaudir de les imatges d'aquests haikus primaverals, obra de l'il·lustrador aragonès Chema Lera. De vegades són els poetes els que il·lustren els versos i d'altres són els il·lustradors els que versifiquen les il·lustracions. Il·lustració i poesia fan tàndem.

Es tot un plaer gaudir de les il·lustracions mentre llegim el poema.



Apunta al cielo
la flecha del lirio
antes de abrirse



Junto a la acequia
oculta su belleza
el humilde lirio


Pintan la brisa
con tinta de alas negras
las golondrinas

6.4.09

Poesia il·lustrada: imatges poètiques per a crear poemes



Poesia i il·lustració van de la mà en El arte de Higa. Higa és un fantàstic il·lustrador que empra moltes tècniques diferents en les seues creacions. Les imatges que ens presenta, en general, són molt poètiques, però a més, algunes vegades, fica un poema propi acompanyant la il·lustració. El resultant és sorprenent. Comproveu-ho!
Podem utilitzar la gran varietat d'imatges que té per a realitzar una activitat a classe. En aquest cas podem imprimir les imatges que més ens agraden (té moltes il·lustracions de la lluna) i repartir-les entre els alumnes per parelles. Ambdòs crearan un xicotet poema sorgit de la inspiració i els sentiments que ens motive la il·lustració. Després escriuran el poema sobre la pròpia il·lustració. Recollits tots els poemes podem fer:
-una lectura poètica
-una exposició de poemes il·lustrats
-un llibre de poesia il·lustrada
-una presentació en power point, afegint-li música, que podem pujar a Slideshare i compartir-ho en xarxa, a més de penjar-ho al blog si en tenim.
-realitzar un llibre electrònic aprofitant Issu, així aprenen a utilitzar les noves tecnologies i veure els seus resultats impressos digitalment. El llibre electrònic també es pot ficar a la web o al blog.
-i... moltes més idees que us sorgiran




26.1.09

Imágenes para unos versos, de Blas de Otero: concurs fotogràfic de poesia per a joves de 14 a 20 anys

Puestos en pie de paz,
unidos laboramos.
(Blas de Otero; il·lustració d'Alessandro Vannucci )

Hem rebut un escrit de la Fundació Blas de Otero que ens sembla molt interessant. Es tracta de ficar imatge als versos de Blas de Otero. Va adreçat a joves entre 14 i 20 anys i teniu de temps per a participar fins al 6 de març de 2009. El reproduïm:
Concurso: Imágenes para unos versos

La Fundación Blas de Otero que promueve este concurso dirigido a jóvenes tiene como objetivo dar a conocer la obra del poeta, vinculando sus versos con imágenes de la vida cotidiana, la realidad y los intereses de los jóvenes de hoy.

El poeta al definir su poesía la pone en relación con las fábricas, las ciudades, las máquinas, la televisión, los escombros, las revistas ilustradas… y con el hombre en todas sus dimensiones. Por esto, y buscando ser fiel al poeta proponemos esta conexión entre la realidad y la poesía a través de las fotografías que los participantes capturen o construyan artísticamente.

Se han elegido versos frente a poemas completos porque para el poeta: El verso es “ese lugar que se alza entre la prosa y la realidad. De un solo verso nacen multitud de paréntesis, soldados y otras cuestiones” y unos versos pueden ser la puerta que hay que empujar para entrar en la poesía.

La Fundación Blas de Otero inicia con este concurso un proyecto de llamamiento a la palabra del poeta para que su voz sea escuchada, difundida y extendida en un contexto en el que queda mucho por oír.
Podem veure les bases, consultar els dubtes sobre el concurs, accedir al formulari per a participar i els versos de Blas de Otero en els que basar-se per a crear les nostres fotografies. És molt interessant. Animeu-se a participar! És un projecte excel·lent per als alumnes d'ESO i Batxillerat, doncs apropem la poesia mitjançant les seus imatges i les seues vivències. Fem un clic a la poesia!

Canción quince
(Blas de Otero)
Ramo de oliva, vamos
a verdear el aire,

que todo sea ramos
de olivos en el aire.

Defenderemos la tierra
roja que vigilamos.
Que todo sea ramos
de olivos en el aire.

Puestos en pie de paz,
unidos, laboramos.
Ramo de oliva, vamos
a verdear el aire.

A verdear el aire.
Que todo sea ramos
de olivos en el aire.

24.1.09

Gent que deixa empremta, poesia i art de Núria Fernández

Hi ha diferents coses que deixen una profunda empremta en la nostra vida, però de entre tot volem destacar les persones i la poesia.

Núria Fernández ho té molt clar i sota el títol Gent que deixa emprenta ha creat una sèrie d'interessants, profunds i artístics versos. Originalment presentats es tracta de poemes que estan escrits seguint les empremtes o ditades dels seus amics i familiars. Els resultat és esplèndit! Una barreja interactiva a cavall entre la poesia visual i els cal·ligrames.
Aquests poemes que us presentem formen part de l'exposició abans esmentada.


Poema a Rufino


Poema a Assumpta

El meu poema