Te doy mi palabra: poesia de Silvia Beatriz Zurdo

 

 

La paraula ens defineix i ens ajuda a definir el nostre entorn en cada moment. Gràcies a les paraules podem compartir idees, conèixer nous móns, expresar sentiments, acoronar als nens, gaudir de la vida. Paraules que ens fan riure o plorar, que ens acompanyen en el cant o es balancegen entre els somnis, que s'enreden entre els pensaments o s'amaguen per por. Paraules que la poesia sempre ens dona, ens regala, ens fa viure.

 

Te doy mi palabra

(Silvia Beatriz Zurdo)

 Ronda de palabras.
Palabras cruzadas.
Dulces o macabras
libres y encantadas.

Duras palabrotas
dejan sin palabras.
Te doy mi palabra
sin abracadabras.

Palabras que van...
Palabras que vienen...
y en el camino
nos entretienen.

Hay palabras mágicas
sabias y encantadas
palabras nunca dichas
o inesperadas.

Palabras sencillas...
Palabras perdidas...
Graves o agudas...
Palabras amigas.

Palabras secretas
Palabras confusas,
Palabras ahogadas
(las que no se usan)

Palabras dormidas...
Palabras sin voz...
PALABRAS ENCANTADAS
te regalo yo.

Il·lustració de Paolo Domeniconi.

Dia Internacional del Llibre Infantil 2021: "La música de les paraules" / Día Internacional del Libro Infantil 2021: " La música de las palabras"

 

Un any més -des de 1967 i coincidint amb l'aniversari de l'escriptor danès Hans Christian Andersen- celebrem el Dia Internacional del Llibre Infantil. Aquest any l'IBBY ha encarregat a la secció d'Estats Units (USBBY)  la realització del missatge i el cartell.

La música de les paraules, és l'escrit que ha realitzat Margarita Engle, una poeta cubanoamericana. L'autor del cartell és l'il·lustrador Roger Mello.

La música de les paraules

Quan llegim, al cap ens creixen les ales,
i quan escrivim, cantem amb els dits.

Els mots són tambors, flautes a la plana,
ocells cantors i elefants trompetistes,
rius que discorren, cascades que salten,
papallones volant com artistes.

Les paraules conviden a ballar,
amb ritmes, rimes i els batecs del cor,
repics de peülles i batecs d’ales,
amb rondalles antigues i modernes,
amb contes fantàstics o realistes.

Tant si t’estàs tranquil a casa teva
com si explores fronteres tot cercant
nous territoris i una llengua estranya,
els contes i els poemes et pertanyen.

Quan compartim els mots, les nostres veus
esdevenen música del futur,
pau, alegria i la companyonia
d’un càntic dedicat a l’esperança.

La música de las palabras

Cuando leemos, a nuestra mente le crecen alas.
Cuando escribimos, nuestros dedos cantan.

Las palabras son tambores y flautas en la página,
pájaros cantores que alzan el vuelo y elefantes
que trompetean,
ríos que fluyen, cascadas que caen,
mariposas que revolotean
¡en lo alto del cielo!

Las palabras nos invitan a bailar:
ritmos, rimas, latidos del corazón,
ruido de cascos y aleteos,
fábulas antiguas y nuevas,
ficticias y reales.

No importa si estás cómodamente en casa
o cruzando la frontera hacia un nuevo país
y un idioma desconocido, los cuentos y poemas
son tuyos.

Cuando compartimos las palabras, nuestras voces
se transforman en la música del futuro,
en paz, alegría y amistad,
una melodía de esperanza.

Palabras: dos poemas infantiles de dos poetas argentinas

 

Som paraules, estem fets de paraules, ens comuniquem amb les paraules, creem paraules i amb les paraules, versifiquem gràcies a les paraules i queden impresses amb el vers.

Dos poemes de dos poetes argentines, al voltant de la paraula.

Palabras

(Liliana Cinetto)

Escribo palabras,

palabras de tiza

que a los pizarrones

les hacen cosquillas.

Escribo palabras,

palabras traviesas

que llegan y borran

todas las tristezas.

Escribo palabras,

palabras de luna

que cantan de noche

mi canción de cuna.

Escribo palabras,

palabras con brillo

que viajan contentas

dentro de un bolsillo.

Escribo palabras,

palabras de arena

que hilvanan consuelos

para cada pena.

Escribo palabras,

palabras sin dueño

que esconden secretos

y tejen los sueños.

Y escribo palabras,

palabras tan mías

que nacen y crecen

en mi poesía.

*

Milonga de la palabrota

(Silvia Schujer)

Una palabra

palabritera

despalabrábase

por la escalera.

¡Pobre palabra!

se apalabró

palabrincando

cada escalón

Cayó de cola

la palabrisa y

palabrochóse

flor de paliza.

Despalabra

pala que brota

de ser palabra

ya es palabrota.

Bookjoy, wordjoy: llibre de poesia infantil en anglès

Hui anem a recomanar-vos un llibre de poesia infantil en anglès que us encantarà, tant per la seua temàtica, com pels seus poemes i les il·lustracions que l'acompanyen: Bookjoy, wordjoy, de Pat Mora, que està publicat per Lee and Low Books. És un llibre fantàstic que podem aprofitar per endinsar-se amb la poesia en anglès.

Pat Mora reuneix una col·lecció dels seus poemes sobre la paraula, el joc de la lectura, els versos que s'enlairen els dies de festa, els llibres que ens esperen a la biblioteca, la veu que canta al ritme de jazz, l'escriptura íntima de poesia... Paraules i llibres ens porten a gaudir de meravelloses aventures i alegrar-nos l'espírit.  

We can read, you and I,
see letters become words,
and words become books...
You and I read, round and round,
bookjoy around the world. 

Les il·lustracions vives de Raúl Colón porten els poemes a la vida i interpreten la màgia de la llengua amb imatges captivadores d'un estil influït pels muralistes mexicans. Junts, els poemes i les il·lustracions, segurament inspiren el joc de paraules creatiu en lectors de totes les edats.

Un llibre molt recomanable. 

Books and Me

(Pat Mora)

We belong

together,

books amd me,

like toast and jelly

o queso y tortillas.

Delicious! ¡Delicioso!

Like flowers and bees,

birds and trees 

books and me.

Collecting words

(Pat Mora)

All day, I collect words,

words that move, like wiggle,

glowing words, candle,

drifting words, butterfly,

singing words, ding-dong.

I collect words that make me smile like tiny,

that fill my mouth, bubble and bumblebee,

that have a brown scent, cinnaman,

that sweetly streetch, car-a-mel.

I collect short, hard words, like brick,

soft words, lullaby,

cozy words, snug,

funny words, rambbunctious,

scary words, ssssssssssssssssnake,

jumpy words, hic-cup,

big words, onomatopoeia -oink-oink.

I whisper, say, shout,

write and sing my words.

What words will you collect today? 

Soy palabras... efímera poesia al viento

Som paraules. Vivim i sentim amb la paraula. Paraules que ens conformen en la nostra humanitat. I la paraula s'ha fet vers...

Soy palabras

(Elvira Laruelo de la Roz)

Soy palabras

que me invaden,

que me tejen,

y me viven

escondidas en mis huesos:

las que nunca pronuncio

porque apenas presiento;

las que me hacen soñar,

volar, llorar;

las que me emocionan;

las que me hieren

porque soy

como ellas,

efímera música al viento.

Las que susurro en sueños,

las que morirán conmigo.

La il·lustració és de Quint Buchholz.

La palabra es la llave... poesia de Laura Devetach

La palabra es como llave

puede abrir puede cerrar

habrá que darle una vuelta

que me sirva para entrar.

(Laura Devetach / Rosie Posie, il.)

Centenari del naixement de Montserrat Abelló: tres poemes i un dibuixat

Avui Montserat Abelló hauria complit cent anys (1 de febrer de 1918, Tarragona) i volem rendir-li un xicotet homenatge a aquesta gran dona, gran traductora, gran poetessa. Què millor que aprofitar el centenari del seu naixement per a llegir els seus poemes? Fem-ne un tastet, apa!

Cadascú ha de tenir

                                   "A Virginia Woolf"

(Montserrat Abelló)

Cadascú ha de tenir
la seva cambra.
I un pati blau
on passejar els seus dubtes.
Més enllà del sol
viurà el desig
i la recança
de la primera paraula.
I el somriure
que s'ha perdut
i ja no es recupera.
Suau serà, però,
l'ombra de la tarda,
darrera els núvols,
allargada, com un lliri.



*

Pensar el cercle

(Montserrat Abelló)

Pensar el cercle,
el punt, la coma,
on cal aturar-se.
On prosseguir.
Quedar-se quieta,
no moure’s.
Retenir la paraula.

*

I aprenc a dir que No

(Montserrat Abelló)

I aprenc a dir que No.
Amollo en la nit
la veu amarga o
la veu esperançada.
I aprenc a dir que No.
Que ja no és temps de plorar
ni de lamentar-se, ni tampoc
el de cercar excuses fàcils.
I aprenc a dir que No. 

Dame una palabra, dame la paz y la poesía

Dame una palabra

y la jugamos.

Dame una palabra

y la soñamos.

Dame una palabra

y la compartimos.

Dame una palabra

y la estiramos

y la estrujamos

y la partimos.

Dame una palabra

y la reconstruimos

y la multiplicamos

y le buscamos amigas.

Y con todas las palabras

hacemos una poesía

Poesía para cantar

poesía para reír

poesía para soñar

poesía para vivir

poesía para... ¡ójala!

parar una guerra.

Dame una palabra

Dame la palabra PAZ

y la buscamos

y la alcanzamos

y la cumplimos.

El poema és del taller d'uns xiquets/es poetes, El Taller de las tortugas. La il·lustració és d'Adolfo Serra.

Ric de paraules... jugue amb la poesia

Les vesprades d'estiu solen ser molt llargues i esperem que ningú s'avorreixi; així que... us proposem jugar amb la poesia. Per exemple, proveu de recitar en veu alta i rapit aquest poemeta i voreu com se us enreda la llengua i acabeu tot rient-se (proveu també amb aquests embarbussaments i teniu la rialla assegurada).

Ric de paraules

Ai, uix

cavall fluix.

Quina sort

cotó fort.

Si ho girem a l'inrevés

Les coses sempre són més.

Nata negra

carbó blanc

de la lluna en plourà fang.

Les imatges són peces

d'un gran puzzle infinit.

Tot s'hi val, no hi ha regles.

De paraules ets ric.

Ai, uix

cavall fluix.

Quina sort

cotó fort.

La il·lustració és d'Yoon-Jae LEE.

Palabras, personas, vivencias... poema de Baldomero Fernández

Paraules, som paraules. Les paraules ens defineixen, ens conformen. Les paraules es posen i es lleven, en afegeixen o ens borren.

Palabras

(Baldomero Fernández Moreno)

Me borré el doctor

hace mucho tiempo.

Borré la inicial

de mi nombre feo.

No quiero ser nada

ni malo ni bueno.

Un pájaro pardo

perdido en el viento.

La il·lustració és d'Alberto Macone.

Yo no sé lo que ustedes irán a pensar de esto, dijo el poeta

Molt xerrar per a no dir res. És difícil fer-ho. Vosaltres podreu pensar el que volgau, però la paraula pot convertir-se en un joc, un soliloqui amb nosaltres mateix... ila poesia està sempre present.

Yo no sé lo que ustedes irán a pensar de esto

(Erick Pohlhamme)

Yo no sé lo que ustedes irán a pensar de esto

Ustedes siempre piensan lo primero que se les ocurre

Rara vez escuchan a secas lo que uno dice

Mejor me quedo callado ustedes van a hablar por atrás

Y es algo que si no lo digo jamás lo sabrán por otra fuente

Además tiene que ver exclusivamente con ustedes

No es tan importante pero sí es importante

No voy a ser tan imbécil de sentarme a escribir

Perder media hora para tocar un tema insípido

Si solamente no interpretaran las cosas

Bueno hay cosas que necesariamente deben ser interpretadas

Me sería facilísimo no haber dicho nada

Es que no puedo confiar en ustedes

Si les dije que se los iba a decir se los voy a decir

Porque de mí podrán decir cualquier cosa

Menos decir que no digo lo que dije que diría

Se relaciona con un problema que nos toca a todos

Lo malo es que si lo digo pero se los voy a decir

Cada uno lo va a interpretar a su manera

El que lo interprete al revés se va a sentir herido

Y no quiero herir a nadie yo necesito decir la verdad

Ya se están poniendo el parche antes de la herida

Si doy mi propia interpretación también la interpretarán

Por eso me vi en la obligación de escribir un poema

Sólo un poema podía expresar este secreto

No así yo prefiero quedar como que no cumplo lo que digo

A decir cosas para que ustedes las pasen por alto

Estoy seguro que creyeron que no dije nada

Y ahora más encima van a empezar a hablar por atrás

Sabía que iba a pasar esto no importa nadie tiene la culpa

Nunca nos hemos entendido ni nos vamos a entender.

La il·lustració és de Vin Ganapathy.

Dia Internacional del Llibre Infantil, 2017: cartell, missatge i dos poemes / Día del Libro Infantil, 2017: cartel, mensaje y dos poemas

 

Hui celebrem el Dia Internacional del Llibre Infantil, 2017 / Día del Libro Infantil, 2017. Estem de festa! Sabem que tots els dies de l'any són especialment bonics i interessants per llegir, però hui els adults renovem el compromís de fomentar la lectura entre els xiquets/s i joves, aprofitem per a regalar l'estima per la paraula, regalem llibres.

Aquest any el país encarregat del cartell - Mikhail Fedorov- i el missatge -Sergey Makhotin- és Rússia. Reproduïm el missatge (que podeu també llegir en castellà, galleg i euskera):

En la més tendra infància m’agradava construir casetes amb blocs i tot tipus de joguines. Sovint feia servir de teulada un llibre infantil il·lustrat. En somnis, entrava a la casa, m’estirava al llit fet amb capses de mistos o contemplava els núvols o el cel estrellat, tot depenia de la imatge que m’agradés més.

Instintivament, vaig seguir la llei de vida de tot infant, que busca inventar-se un ambient còmode i segur. I un llibre infantil va ser fonamental per aconseguir-ho.

Després em vaig fer gran i vaig aprendre a llegir, i en la meva imaginació el llibre va començar a assemblar-se més a una papallona, o fins i tot a un ocell, que a una teulada. Les pàgines del llibre semblaven ales, i feien una mena de xiuxiueig. Era com si el llibre, situat a l’ampit de la finestra, volgués sortir volant inesperadament cap a espais desconeguts. El vaig agafar, me’l vaig començar a llegir i el llibre es va tranquil·litzar. Després el vaig seguir a través d’altres mons i paratges, mentre el meu univers imaginari s’anava estenent.

Quina alegria, tenir un llibre nou a les mans! Al principi no saps de què tracta, et resisteixes a la temptació d’obrir-lo per l’última pàgina, i quina bona olor que fa! La seva olor no es pot descompondre: tinta, pega... no, no es pot! Té una aroma especial de llibre, excitant i única. Les puntes d’algunes pàgines s’enganxen com si el llibre encara no s’hagués despertat; es desperta quan comences a llegir-lo.

A mesura que vas creixent el món que t’envolta es va complicant. T’enfrontes a qüestions que fins i tot un adult és incapaç de resoldre. Així i tot, és convenient poder compartir els dubtes i els secrets amb algú. I aquí és quan el llibre torna per ajudar-te. Probablement molts de nosaltres ens hem trobat pensant: aquest llibre parla de mi! I de sobte sembla que el teu personatge preferit sigui com tu. Viu els mateixos problemes i s’hi enfronta amb dignitat. I un altre personatge no se t’assembla en res, però vols que sigui el teu model, t’agradaria ser tan valent i enginyós com ell.

Em fa riure quan un noi o una noia diu: «No m’agrada llegir!» No me’ls crec. Segur que mengen gelats, juguen i miren pel·lícules molt interessants. En altres paraules, els agrada divertir-se. I llegir no és tan esgotador com desenvolupar els sentiments i la personalitat, sinó que en primer lloc és un gran plaer.

I és amb aquesta intenció que els escriptors escriuen els seus llibres per a infants!

Des d'aquest raconet poètic volem felicitar a totes les persones vinculades al món dels llibres i, especialment als lectors i lectores. Per celebrar-ho us fiquem dos poemes al voltant de la paraula i el seu significat poètic. 

Vaig plantar una paraula i sortí un arbre de llibres -il·lustració de Mariusz Stawarski-

Planté una birome

creció una palabra

floreció la tarde

¡Abracadabra!

La regué con agua

de mi regadera

desbordaba tinta

como enredadera.

Fue un día de otoño

que se deshojó

un abracadabra

de este corazón.

Y empecé de nuevo

con la lapicera

a escarbar la tierra

de mi primavera.

(Silvia Schujer)

De l'arbre a l'arbre, el llibre, la paraula escrita -il·lustració de Jimmy Liao-

Passegen els mots

fugint del silenci,

passegen, són sons.

I parlen de records,
expliquen contes,
s'escampen pel món
amb velles històries.
Escalen baranes,
pugen pels balcons,
omplen els racons,
estenen a l'aire
signes i lletres,
s'escolen als dits,
al teclat són tocs
i a la pantalla, versos.

Amb llum de fons
passegen els mots
fugint del silenci,
passegen, són sons.
(Isabel Barriel)

Silenci!!! On resta la poesia?

Silenci

Les paraules se'n van

i sols queda silenci !

silenci, silenci silenci !!!!.  

(Joanot Bellver / Michal Lukasiewicz, il.)

Juguetes de palabras, palabras de juguete... poesia de David Chericián, jugant amb les paraules

Anem a paraular les joguines o juguem amb les paraules... poemem i juguem.

Juguetes de palabras,

palabras de juguete—

eso y más te promete

la tierra donde labras.

Juegos, abracadabras,

mariposas o fieras—

todo lo que tú quieras

lo tienen las palabras.

Palabras con ideas,

ideas con palabras—

sólo lo que tú abras

será lo que poseas.

(David Chericián)

Il·lustración d'Evangelina Prieto.

La vida de les paraules o les paraules de la vida... formen poesia

La vida de les paraules

Escriure pel simple plaer de fer-ho.

Explicar allò que pel cap em passa,

que si passa algun motiu hi haurà.

Una dona, una situació,

una frase, una posta de sol.

Un gos amb mirada trista,

un íntim moment d’escalfor.

Què més dona si per dintre em mou

i de cop els dits troben un buit,

un espai que els cal que s’ompli.

Enyoren el bolígraf d’escriure.

El seu pes, el lliscar sobre el paper.

Quina importància té? Quin valor?

Cap potser. Potser tot.

Què pensarà de mi qui ho llegeixi?

Sabrà intuir el que ara sento?

Un cop escrites deixen de ser meves.

Com un fill que se’n va i viu per sí sol.

Amb cadascú es relacionarà distint,

i ja no compta el seu distant origen,

tan sols l’emoció que en algú desperti.

Bon viatge paraules enllaçades

amb més o menys fortuna.

Camí teniu per davant si algú us vol.

Jo aquí us deixo a la vostra sort,

que noves frases em demanen lloc. 

(Jordi Abellán Deu /  Irene Owens, il.)

Exijo que me dejen usar las palabras: poema de Jorge Debravo

Hombre
(Jorge Debravo)

Soy hombre, he nacido,
Tengo piel y esperanza.
Yo exijo, por lo tanto,
Que me dejen usarlas.
No soy Dios: soy un hombre
(Como decir un alga).
Pero exijo calor en mis raíces,
Almuerzo en mis entrañas.
No pido eternidades
Llenas de estrellas blancas.
Pido ternura, cena,
Silencio, pan y casa.
Soy hombre, es decir,
Animal con palabras.
Y exijo, por lo tanto,
Que me dejen usarlas. 

Les il·lustracions són de Nancy Brajer.

Muerte y vida de las palabras: poesía de Bernardo Atxaga / Mort i vida de les paraules

Les paraules tenen vida. Naixen, viuen i moren, com les persones, com les cultures. Algunes duren molts anys i altres passen com estels fugaços. Noves paraules s'obrin pas a empentes i, de vegades, irrompen tan fort que sepulten a les antigues. Paraules que apareixen i desapareixen, que van i venen. Les llengües estan vives i això ens agrada perquè significa que les utilitzem, que les fem servir per a comunicar-se.

Últimament tenim una forta invasió de paraules angleses, i sembla que està de moda fer-les utilitzar, com si així ens sentírem més "actuals". Quin gran error!. Per exemple, ara que sembla que tothom s'ha ficat mans a la massa i surten cuiners com a caragols després de la pluja, es dediquem a fer cupcakes, o siga, magdalenes de tota la vida, però dir magdalenes sembla estar desfasat, sembla que no estan igual de bones ni boniques. Els mitjans de comunicació, incloses les xarxes socials, tenen molt a veure en aquest assumpte invasiu lingüístic.

Ens agrada ser poliglotes, conèixer i utilitzar llengües, la convivència de cultures i idiomes. La comunicació entre diferents cultures ens aporten noves paraules que ens enriqueixen, però tenim les nostres i les hem de utilitzar, en la parla i l'escriptura. Les paraules ens defineixen, personal i col·lectivament.

Els temps canvien, les paraules també. On van a parar les paraules que desapareixen?

Así mueren

las palabras antiguas:

como copos de nieve

que tras dudar en el aire

caen al suelo

sin un lamento.

Debería decir: callando.

¿Dónde están ahora las cien

maneras de decir mariposa?

En la costa de Biarritz recogió

Nabokov uno de aquellos

nombres: miresicoletea.

Mira, está ahora bajo la arena,

como la astilla de una concha.

Y los labios que se movieron

y dijeron justamente

miresicoletea

los de aquellos niños

que fueron los padres

de nuestros padres,

aquellos labios duermen.

Dices: un día de lluvia

mientras caminaba

por una calzada de Grecia,

vi que los guías de un templo

llevaban chubasqueros amarillos

con un gran dibujo de Mickey Mouse.

También los viejos dioses duermen.

Las nuevas palabras, añades

están hechas con materiales vulgares.

Y hablas del plástico, del poliuretano,

del caucho sintético, y afirmas

que acabarán todas muy pronto

en el contenedor de las basuras.

Pareces un poco triste.

Pero mira a las niñas

que chillan y juegan

frente a la puerta de la casa,

escucha atentamente lo que dicen:

El caballo se fue a Garatare.

¿Qué es Garatare? les pregunto.

Una palabra nueva, responden.

Ya ves, las palabras no siempre surgen

en solitarias áreas industriales;

no son necesariamente producto

de las oficinas de propaganda.

Surgen a veces entre risas,

y parecen vilanos en el aire.

Mira cómo marchan hacia el cielo,

como nevando hacia arriba

(Bernardo Atxaga)

La il·lustració és de Gemma Aguasca.

La palabrota: trabalenguas palabrero / La palabrota: embarbussament paraulístic

Te regalo una palabra... -il·lustració de Young Ju Choi-

Feia ja un temps que no penjàvem al blog embarbussaments, això que ens agraden molt. Hui volem compartir amb tots vosaltres un poema sobre la paraula que a la vegada és un embarbussament. És la pròpia paraula en la que es juga. Estic segura que us agradarà tant com a mi.

La palabrota

(Silvia Schujer)

Una palabra

palabritera

despalabrábase

por la escalera.

¡Pobre palabra!

se apalabró

palabrincando

cada escalón

Cayó de cola

la palabrisa y

palabrochóse

flor de paliza.

Despalabra

pala que brota

de ser palabra

ya es palabrota.

No desperdiciemos las palabras: poesia de Tukaram

Arreglar las palabras

(Tukaram)

Arreglar las palabras
en cierto orden,
no es lo mismo
que la quietud interior
que es la poesía.

La verdad de la poesía
es la verdad del ser.
Es una experiencia de la verdad.
Ningún ornamento sobrevive
a un crisol.

El fuego revela
sólo el oro fundido.
Dice TUKA:
Estamos aquí para revelar.
No desperdiciemos
las palabras.

La il·lustració és de Julia Valeeva. 

Paraules fora del poema / Palabras fuera del poema

(1)

¿qué hace la palabra que queda afuera del poema

Y qué, el espacio que se negó a crecer?

¿Y la palabra que no fue elegida,

vuélvese canto o silencio?

¿Y el silencio que no alcanzó lugar?

¿Qué se hizo de él?

(2)

Somos lo que somos

Borradores de lo que deseamos ser.

(3)

¿Y si abriendo la puerta
me encontrara conmigo
y no me viera?
...
 
(10)

 

El verso se busca busca busca
Y casi nunca se encuentra
Lo que halla a veces es lo otro
Imagen de no verso, pura máscara de algo
Es fácil confundirse entre lo que es
Y lo que no es
El verso verso es el que se busca busca busca
Y en la busca se encuentra
Y se va haciendo.
 

(11)

¿De qué escribir sobre la blanca cara
de una hoja de cuaderno?
El blanco de la hoja es el blanco del poeta
El receptor de todos sus disparos
Palidece la palidez con
mis líneas de tinta
Se escribe solo el poema
En el blanco de la hoja
Que es este poema blanco
Limpio, casi sin letras. 
 

(Carlos Trujillo / David Carson Taylor, il.)