Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes encadenats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes encadenats. Mostrar tots els missatges

11.1.17

Versos encadenats / Versos encadenados



Vinga, hui toca jugar amb els versos encadenats i aquests de la mona tal vegada no els coneixeu:

La mona en la vara.
La vara en la estera.
La estera en la cama.
La cama en la pieza.
La pieza en la casa.
La casa en la esquina.
La esquina en la plaza.
La plaza en mi pueblo.



La il·lustració és de Melinda Sóvári

16.9.13

Comença el curs, comencem a jugar amb la poesia / Empieza el curso, empezamos a jugar con la poesía

Juguem amb la poesia? -il. Giulia Tomai-

És moment de començar a jugar amb la poesia, a la par que comencem l'escola. Hi ha un bon grapat de rondes infantils que s'han convertit en clàssiques i tothom coneix, però també és veritat que hi ha moltes adaptacions geogràfiques de les mateixes.

Per exemple, Nieve que cortas patita és un d'aquests poemes encadenats que hem recitat a casa i al col·le i que cadascú té la seua "familiar" versió -a qué si?. Us fiquem aquest poema i seria interessant que el llegireu a classe i que aportareu la vostra versió. Aquests tipus de poemes són uns fantàstic exercicis mnemotècnics, a més de superdivertits.

Nieve que cortas patita
-Nieve que cortas patita,
¿por qué sois mala?
-Yo no soy mala;
el sol es malo,
me derrite a mí.

-Sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?
-Yo no soy malo;
la nube es mala,
que me ataja a mí.

-Nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois mala?

-Yo no soy mala;
el viento es malo,
que me lleva a mí.

-Viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?

-Yo no soy malo,
la pared es mala,
que me ataja a mí.

-Pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois mala?

-Yo no soy mala;
mala es la rata
que me cava a mí.

-Rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois mala?
-Yo no soy mala;
malo es el gato
que me come a mí.

-Gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?
-Yo no soy malo;
malo es el perro,
que me mata a mí.

-Perro que matas gato,
gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?
-Yo no soy malo;
malo es el palo,
que me mata a mí.

-Palo que matas perro,
perro que matas gato,
gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?

-Yo no soy malo;
malo es el fuego,
que me quema a mí.

-Fuego que quemas palo,
palo que matas perro,
perro que matas gato,
gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?
-Yo no soy malo;
el agua es mala,
que me apaga a mí

.-Agua que apagas fuego,
fuego que quemas palo,
palo que matas perro,
perro que matas gato
gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois mala?
-Yo no soy mala;
el buey es malo,
el buey es malo,
que me bebe a mí.

-Buey que bebes agua,
agua que apagas fuego,
fuego que quemas palo,
palo que matas perro,
perro que matas gato,
gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?
-Yo no soy malo;
malo es el hombre,
que me mata a mí.

-Hombre que matas buey,
buey que bebes agua,
agua que apagas fuego,
fuego que quemas palo,
palo que matas perro,
perro que matas gato,
gato que comes ratón,
ratón que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?
-Yo no soy malo;
mala es la muerte,
que me mata a mí.

5.8.11

Cuentos redondos: un lloc web per gaudir del nostre folklore



Contes i poesia, excel·lent lectura...millor encara a l'estiu (il. Montse Llop)

Cuentos redondos és un projecte molt interesant de l'Asosiación Litoral (Literatura Oral) basat en textos de la tradició oral, fantàstics per desenvolupar la memòria i el llenguatge oral en els xiquets i xiquetes. Servint-se d'una estructura rítmica, travallengües, cançons acumulatives, contes de fórmula, etc... en aquests contes rodons, semblants als contes acumulatius populars, podem trobar un excel·lent suport poètic. Molts d'aquests contes, amb grans arrels populars, poc a poc van perdent-se. Iniciatives com aquesta fan molta i molt bona llavor en la recuperació i difusió del nostre ric folklore.

Us fiquem l'índex del que hi podem trobar al lloc:

Granota cantant (il·lustració de Mariano Epelbaum)




Canción de la rana:
Estaba la rana sentada cantando debajo del agua; cuando la rana se puso a cantar vino la mosca y la hizo callar.
La mosca a la rana, la rana que estaba sentada cantando debajo del agua; cuando la mosca se puso a cantar, vino la araña y le hizo callar.
La araña a la mosca, la mosca a la rana, la rana que estaba sentada cantando debajo del agua; cuando la araña se puso a cantar, vino el ratón y le hizo callar.
El ratón a la araña, la araña a la mosca, la mosca la rana, la rana que estaba sentada cantando debajo del agua; cuando el ratón se puso a cantar, vino el gato y le hizo callar.
El gato al ratón, el ratón a la araña, la araña a la mosca, la mosca la rana, la rana que estaba sentada cantando debajo del agua; cuando el gato se puso a cantar, vino el perro y le hizo callar.
El perro al gato, el gato al ratón,el ratón a la araña, la araña a la mosca, la mosca la rana, la rana que estaba sentada cantando debajo del agua; cuando el perro se puso a cantar, vino el hombre (la suegra, la vieja, el viejo, mi tía…) y le hizo callar.
El hombre al perro, el perro al gato, el gato al ratón, el ratón a la araña, la araña a la mosca, la mosca la rana, la rana que estaba sentada cantando debajo del agua; cuando el hombre se puso a cantar, ni el mismo diablo lo pudo callar.

4.5.09

Monosíl·labs i poesia, juguem amb les paraules: activitats de poesia infantil i juvenil a l'aula


Retallant per crear poemes -il. Lucy Campbell-

Què tal si juguem hui a retallar paraules? Tisores en mà, retallem i ... ens resten els monosíl·labs -paraules d'una síl·laba-. Així, doncs, juguem amb els monosíl·labs i la poesia. Anem-hi! En primer lloc cal, entre tota la classe, dir i anotar a la pissarra paraules monosil·làbiques (ens serà de gran ajuda donar una ullada al diccionari). Cal tenir en compte que els articles, alguns adverbis, pronoms, diftongs i formes verbals són monosíl·labs: tot, res, més, cap, un, sóc, tant, mai, menys, ell, buit, per, pau, com, de, per, pot, vull, reb,... hi ha un grapat.

Tan sols amb la "c" tenim, per exemple: cas, cos, cal, calb, cul, col, cel, carn, cim, cant, casc, car, cap, cec, cinc, cop, com, cut, cull, cuir, cor, cau, crec, clau, clam, clot, clip, crim, creu, cuc, curs, cup...
Amb el monosíl·labs podem crear embarbusaments:

Hi ha un cop sec i cec.
És el toc més fort
que fa xic de pic.
Toc-toc, em moc

amb casc de joc,

joc que moc

prop del foc

amb el cup de cop.

Cap i poc, sent que cap.

També versos encadenats:

AL CEL
(Isabel Barriel)
Al cel, el sol.
Al sol, el foc.
Al foc, la llum.
El cel, el sol, el foc, la llum...
Tot cap dins de l’ull.

Jocs musicals:

Jo sóc un pobre ma, me, mi, mo, músic de carrer,
que sempre que jo pac, pec, pic, poc, puc toco el que sé.
D’un lloc a l’altre bas, bes, bis, bos, busco algun diner.
Si em feu callar, jo ma, me, mi, mo, mu, jo moriré.

Molts retalls, més poemes -il. Luli Sanchez-

I poemes, con aquest de Miquel Desclot:

Jo
sóc
el
cuc
d’un
ull
que
duc
el
suc
i
el
bruc
al
ruc
del
duc
de
Nuc.

D'Isabel Barriel -recien regalat, gràcies una vegada més Isabel-:
Al cim hi ha un pi,
al pi hi ha un niu,
al niu hi ha un ou,
a l'ou hi ha un cuc,
al cuc hi ha un punt,
al punt hi ha un set,
al set hi ha un nan.
I el nan té un nen.
El nen
del nan
del set
del punt
del cuc
de l'ou
del niu
del pi
del cim
fa no-non. 
O la Tirallonga de monosíl·labs de Pere Quart:
Déu
I tu, què vols?
Jo

Doncs jo sols vull
-ei, si pot ser-:


Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.
I un poc de pau.
Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.
I un xic de niu.
Un xic de pic
i un poc de pac
-o un xic de sou
i un xic de xec.
I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.
Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.
I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit.
I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.
Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.
I un xic de gos.
I un poc de gas.
Un poc del fort
i un poc del fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.
Un poc de lloc.
I un poc de joc
-tres reis, dos nous.
I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.
Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.
Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.
I un poc de veu
-i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.
I d'art. I d'or.
Un poc de peix.
I un poc de greix.
I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.
Un xic de flam
i un poc de gel.
Un poc de sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de res
-i un poc de rus.
I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.
I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.
I un poc de mar
i un xic de port.
I un poc de llor.
Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pelli
un xic de fil.
Un poc de lluc
i un xic de suc.
I un poc de porc.
I un xic de parc.
Un poc de gust
i un xic de rang.
I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur.
Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple?
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.

I a més, què vull?
Un xic de seny.
I un poc de temps.
I un xic de món.
I un poc de sort.
I un poc de mort.
I un poc de Vós.

Ei, si pot ser.

Què tal si sou vosaltres hara el que feu els poemes i ens els envieu?

21.2.09

Poesia encadenada, un joc poètic


Els poemes encadenats són un joc creatiu i poètic que agrada molt als xiquets. Us fiquem tres poemes encadenats, amb estructura diferent, per a que prengau model de com podem crear-ne nosaltres. Ben cert que s'ho passareu bé creant-ne de nous.
Al web de José Carabias hem trobat aquesta poesia encadenada que volem compartir amb vosaltres.

POESIA ENCADENADA
Dale y dale al lápiz.
Porque el lápiz tiene madera,
Por que la madera tiene pintura,
Porque la pintura tiene un dibujo,
Porque el dibujo tiene una araña
Que tiene ocho patas,
Que deja el lápiz,
Que deja la madera
Que deja la pintura
Que deja el dibujo
Que corretea por la mesa,
Que vuelve al lápiz
Que vuelve a la madera
Que vuelve a la pintura
Que vuelve al dibujo
Que vuelve la araña.
I els xiquets de 3r. del col·legi Cruz del Río -Villanueva de la Serena, Badajoz- han escrit aquesta:
Mariposa de colores
El niño pintó una casa,
en la casa pintó una puerta,
en la puerta pintó una ventana,
en la ventana pintó una margarita,
en la margarita pintó una mariposa.
Y en la mariposa círculos de colores.
I un gran mestre de la poesia, Antonio Machado, va jugar amb els poemes encadenats així:
La plaza tiene una torre
(Antonio Machado)
La plaza tiene una torre,
La torre tiene un balcón,
El balcón tiene una dama,
La dama una blanca flor.
Ha pasado un caballero,
-¡quién sabe por qué pasó¡
Y se ha llevado la plaza
Con su torre y su balcón,
Con su balcón y su dama,
Su dama y su blanca flor.
La il·lustració és de Jennifer Maestre.

19.11.08

Nieve que cortas patita, poesia oral encadenada

Una bona manera de jugar amb els poemes i la memòria és recitant poemes encadenats, rondes infantils. Comencen sempre d'una forma senzilla i, poc a poc, van acumulant versos, tot amb una trama llògica que facilita el joc als més menuts.

Nieve que cortas patita és un bon exemple del que diem -hi ha moltes versions d'aquest poema):

NIEVE QUE CORTAS PATITA

-Nieve que cortas patita,
¿por qué sois mala?
-Yo no soy mala;
el sol es malo,
me derrite a mí.

-Sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?
-Yo no soy malo;
la nube es mala,
que me ataja a mí.

-Nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois mala?

-Yo no soy mala;
el viento es malo,
que me lleva a mí.

-Viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?

-Yo no soy malo,
la pared es mala,
que me ataja a mí.

-Pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois mala?

-Yo no soy mala;
mala es la rata
que me cava a mí.

-Rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois mala?

-Yo no soy mala;
malo es el gato
que me come a mí.

-Gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?

-Yo no soy malo;
malo es el perro,
que me mata a mí.

-Perro que matas gato,
gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?

-Yo no soy malo;
malo es el palo,
que me mata a mí.

-Palo que matas perro,
perro que matas gato,
gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?

-Yo no soy malo;
malo es el fuego,
que me quema a mí.

-Fuego que quemas palo,
palo que matas perro,
perro que matas gato,
gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?

-Yo no soy malo;
el agua es mala,
que me apaga a mí

.-Agua que apagas fuego,
fuego que quemas palo,
palo que matas perro,
perro que matas gato
gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois mala?

-Yo no soy mala;
el buey es malo,
el buey es malo,
que me bebe a mí.

-Buey que bebes agua,
agua que apagas fuego,
fuego que quemas palo,
palo que matas perro,
perro que matas gato,
gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?

-Yo no soy malo;
malo es el hombre,
que me mata a mí.

-Hombre que matas buey,
buey que bebes agua,
agua que apagas fuego,
fuego que quemas palo,
palo que matas perro,
perro que matas gato,
gato que comes ratón,
ratón que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?
-Yo no soy malo;
mala es la muerte,
que me mata a mí.

La il·lustració és de Lehel Kovacs.